El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)
"Costa trobar espais on parlar català i, sobretot, costa d’usar-lo com a primera llengua de comunicació; sobretot (però no només) a les capitals. Els joves han d’aprendre a decidir-se a parlar-lo" · Catorzè article de la sèrie "El futur del català", avui a càrrec de Lluís Barceló

Per: Lluís Barceló


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
La transmissió del català a les illes ha estat ferma durant segles. També durant l’etapa del decret de Nova Planta; la majoria de les persones, transmetien el català a la següent generació sense gaires problemes, amb pocs canvis propis, i qualque innovació. Arribaven castellanismes, és clar, però l’estructura interna era encara ferma. El poble feia, malgrat les noves lleis. Així fou fins 1960.
Actualment els efectes del franquisme i dels quaranta anys que l’han seguit són claríssims. Les Illes Balears encara miren de pair un creixement poblacional desorbitat (254% en el segle XX). La població que era eminentment del sector primari (pagesos, menestrals) ha passat en una generació a viure a ciutats, o a viles que estan fàcilment connectades a ciutats; i de cop i volta ha arribat molta informació en castellà per diferents canals: (1) molta població de parla castellana (o d’altres països, els quals aprenen primer –o només– el castellà); (2) mitjans de comunicació de massa (cinema, premsa, canals de televisió de pagament) pràcticament sempre en castellà; (3) una allau d’innovacions tecnològiques (programari i maquinari; electrodomèstics, etc.); (4) la (gairebé obsessiva) incorporació de l’ordinador i el mòbil i la informàtica en el dia a dia. Aquests quatre factors (n’hi ha més, i aquests es podrien desglossar) han escomès la població de les illes als segles XX i XXI. I això ha tengut les seves conseqüències: sociolingüístiques, ecològiques, etc. L’impacte ha estat enorme, i es veu en l’ús del català per part dels habitants de menys de vint-i-cinc anys. La integració de tant de canvi resulta difícil o no s’arriba a fer mai. Actualment, la majoria sap català: el 96,8% l’entén, el 80,5% el sap parlar, el 83,5% el sap llegir i el 61,9% el sap escriure. Però costa trobar espais on parlar-lo i, sobretot, costa d’usar-lo com a primera llengua de comunicació; sobretot (però no només) a les capitals. Els joves han d’aprendre a decidir-se a parlar-lo.
L’arribada d’informació és continuada, i gairebé sempre en castellà. Informació no només sobre “què” són les coses, sinó “la manera” com s’han de dir. I n’hi ha tanta i tan nova, que el castellà de moment guanya per saturació.
En una situació de bilingüisme català-castellà pràcticament general, la llengua catalana a les Illes necessita retrobar els seus espais, i sobretot ha d’aconseguir desenvolupar les funcions d’acollida, d’integració i de llengua natural dels actes comunicatius. El coneixement d’una llengua mancada de funció comunicativa no ens serveix de res.
Lluís Barceló i Coblijn, director del Laboratori d’Investigació en Complexitat i de Lingüística Experimental (LICLE)
VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).
Heus ací els autors de la sèrie:
1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits