Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Modernament, tendim a interpretar la realitat a partir de dades quantitatives, però, com diu la saviesa popular, les estadístiques les carrega el dimoni. Les notícies sobre el català van sovint acompanyades de moltes xifres i percentatges que al capdavall cadascú interpreta com vol, i és per això que passem amb una certa facilitat del triomfalisme autocomplaent al derrotisme més extremat, gairebé sense transició. I no és d’estranyar: els arbres no deixen veure el bosc, però el bosc tampoc no permet de distingir-hi els arbres, i possiblement tenim encara poca visió històrica per a saber cap a on anem.

Hi aporto, doncs, uns apunts biogràfics que m’ajuden a entendre el que veig, des de la qualitat d’observador, una mica per damunt de les dades i sense pretensions de cientificitat. Sóc catalanoparlant, en el sentit que la meua llengua habitual, d’identificació i, en definitiva, aquella que bàsicament articula el meu pensament és el català. Però no sempre ha estat així: de fet, crec que sóc catalanoparlant des dels inicis de l’adolescència, perquè la meua llengua inicial (la “materna”) era el castellà. Què és el que va provocar que, cap allà als catorze anys, lingüísticament em girés com un mitjó? D’una banda, el mimetisme: jo volia ser com els del meu entorn. D’altra banda, el desig d’adquirir la condició d’adult (els adults de la família del pare parlaven català, però no amb mi). I encara, la facilitat d’aprendre’l (pel fet de ser una llengua estructuralment propera, perquè l’havia sentit tota la vida i perquè la parlava gairebé tothom). En contra, hi jugaven altres factors: l’escola monolingüe i repressora, la manca de referents cultes, el costum que tenia tothom de parlar-me sempre en castellà (aquest va ser l’impediment més gran!), el batibull dialectal que portava…

Malgrat les dificultats, no vaig experimentar res més que allò que fa que les llengües siguen assumides pels parlants al·loglots. No podem pretendre que els infants isquen de l’escola parlant habitualment la llengua que, amb més o menys esforç o amb més o menys efectivitat, hi han après.

Ramon Sistac
Professor emèrit de la Universitat de Lleida


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.