Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En aquesta secció molts ja han proposat dinàmiques clau favorables a la llengua. Per tant, em centraré en una qüestió tècnica que considero central: estar alerta amb els “sensors de la llengua”. I crec que això té cert paral·lelisme amb la manera que hem viscut i mesurat la pandèmia de la covid. A principis de juliol alguns companys m’explicaven com serien les seues vacances, i jo ni em plantejava moure’m. L’estiu va transcórrer, i uns mesos més tard ens retrobàvem a la URV. Jo ja estava molt més asserenat, mentalitzat sobre com “conviure” amb el virus, i ara eren ells que estaven en alerta màxima. El contrast de percepcions tenia un punt clau: sent del Matarranya, al juliol estava envoltat de tres zones de màxim risc i amb mesures de confinament: Casp, Lleida i Saragossa. Al setembre aquí havíem doblegat la corba, però la percepció d’escalada començava en els seus entorns.

La presa de decisions sobre com hem de contrarestar la pandèmia, igual que les accions per a afavorir la llengua, han de dependre de mesures clares, estandarditzades i reproduïbles, perquè el virus i la llengua van fent dia a dia, per damunt les nostres percepcions. Però cadascú ho vivim a la nostra manera, depenent de la situació del nostre entorn més immediat, de com patim els canvis, de les nostres expectatives… i aquesta vivència també afecta la manera com ens comportem. Les dues visions són clau en la ciència social: mesurar la realitat de manera representativa per detectar els punts calents, i comprendre com interpretem i assumim aquesta realitat. En el seu moment les dues perspectives es van batre en duel en les ciències socials, però actualment es fan valer aproximacions multiparadigma: cal utilitzar la tècnica que s’adeqüe millor a l’objectiu de la recerca, i si pot ser, cal combinar-les.

En demolingüística s’instal·len sensors que ens avisen dels principals perills a què s’enfronta la llengua. Els més simples mesuren el percentatge de parlants de la llengua, els àmbits d’ús o les percepcions. Altres mesuren les dinàmiques, comparant la població segons l’edat o els nivells d’estudis, o mesurant la transmissió familiar de la llengua. I finalment, els més desenvolupats incorporen els factors demogràfics als càlculs, per tal d’observar com evoluciona el volum de parlants de cada segment de població al llarg de les diferents onades de l’enquesta, mesurar la taxa de reposició generacional dels parlants o considerar fins a quin punt l’impacte de les migracions supera les dinàmiques d’atracció de parlants en la població establerta. De vegades ens capfiquem amb les polítiques lingüístiques, i el model demogràfic i econòmic origina canvis que les sobrepassen. També es desenvolupen noves tècniques de recerca quantitativa per a detectar, preventivament, l’inici de situacions crítiques a la Franja, Castelló o Palma. I s’apliquen mesures de qualitat que asseguren la solidesa i la concordança de les dades. Ens cal establir, discutir i millorar contínuament aquests sensors de l’estat de la llengua. I acompanyar-los de l’anàlisi crítica de com vivim, com interpretem i a què aspirem amb la nostra llengua. Les dues perspectives ens ajudaran a millorar el seu futur.

Natxo Sorolla
Sociòleg


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.