Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

‘S’ha d’assumir d’una vegada que hi ha gent racialitzada que és d’aquí’, diu clar i català la banyolina Maria Bouabdellah en una entrevista recent (Núvol, 13 d’octubre de 2020). Doncs sí, un dels reptes que tenim com a comunitat lingüística minoritzada és prendre consciència que, com moltes altres, la nostra societat fa molt de temps que ja no és racialment homogènia (fa vint-i-cinc anys que va morir Guillem d’Efak!), sinó que fa temps que hem “mudat la pell” i el català el parla i el vol parlar –de formes diferents i variades– gent molt diversa que ha vingut a parar a les nostres contrades o bé que ja ha nascut aquí de pares immigrats.

Actualment, a Catalunya, més de tres milions de parlants de català dels més o menys sis milions que el sabem parlar, no la teníem com a llengua inicial o familiar en la nostra llar d’infantesa, sinó que l’hem apresa i començada a parlar a l’escola, l’institut o ja de grans. La demògrafa Anna Maria Cabré no es cansa de repetir que el model demogràfic català se sustenta en la incorporació forana i que des dels anys cinquanta del segle passat aproximadament la meitat de cada generació de catalans ha estat fruit de la immigració. Això ha tingut efectes importantíssims sobre les dinàmiques sociolingüístiques de la nostra llengua i les hi continuarà tenint.

Si volem que el català continuï essent una llengua socialment rellevant hem de desempallegar-nos d’una vegada per totes de la creença que el català només serveix per a parlar-lo entre els nadius i que els nadius són blancs, vesteixen d’una determinada manera i parlen la llengua amb accents “tradicionals”.

“Per molt que hagis nascut aquí, tothom et veu d’allà”, diu la Sumia, nascuda a Vic de pares marroquins. I continua: “Una de les coses que em feien molta ràbia quan anava amb el vel era que la gent se’m dirigís primer en castellà, segon, cridant, i tercer, gesticulant. I al principi m’enfadava molt però després reia i els contestava, però de forma calmada, fluixet i en català. I molts cops veies com se sorprenien: ‘L’has après molt de pressa, aquest idioma!’ ‘Però quin idioma vol que parli, senyor, si he nascut aquí?'” (Catorze, 26 de gener de 2020).

Maite Puigdevall
Professora de la UOC i membre del grup de recerca Identi.cat


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.