Avaluar, (re)pensar i fer
«Mentre no es disposi d'un estat propi, cal influir al màxim políticament en les competències i actuacions de l'estat espanyol per tal d'augmentar el reconeixement i els serveis disponibles en català, tot impugnant la desigualtat actual» · Quinzè article de la sèrie "El futur del català", avui a càrrec d'Albert Bastardas

Per: Albert Bastardas


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Vaig al gra. Caldria fer moltes coses, entre les quals les següents:
1. Avaluar per optimitzar. Una prioritat fonamental és optimitzar els recursos de què ja es disposa. Cal avaluar críticament les polítiques concretes que fins ara s’han desplegat, veient-ne els resultats –positius i negatius– i concebent-hi possibles actuacions alternatives. Això va des dels diferents departaments i organismes de l’administració autonòmica fins als mitjans de comunicació i les activitats econòmiques i laborals públiques i no públiques, passant òbviament per tot el sistema educatiu i del lleure extraescolar. Igualment cal valorar de manera realista els impactes sobre els usos socials i interpersonals de les llengües en els diferents grups socials, amb especial atenció als aspectes evolutius (transmissió intergeneracional, usos per edats i per orígens, etc.).
2. Eixamplar els marcs. Un segon camí és, mentre no es disposi d’un estat propi, influir al màxim políticament en les competències i actuacions de l’estat espanyol per tal d’augmentar el reconeixement i els serveis disponibles en català, tot impugnant la desigualtat actual. Simultàniament, aconseguir complicitats i suports per fer créixer la seva minsa presència en els mitjans de comunicació no públics d’abast estatal i en les xarxes socials de base tecnològica. En el nivell europeu, treballar per aconseguir la igualtat de tracte amb les altres llengües de demografia semblant.
3. Pensar i actuar. La tercera pota és la potenciació de la recerca i de la creativitat en els dissenys de les actuacions macro i micro. Impuls d’un institut de recerca interdisciplinari que energitzi i coordini els efectius universitaris en la comprensió dels fenòmens de contacte lingüístic, de poliglotització de les poblacions i d’aplicació dels principis de la sostenibilitat lingüística en l’augment de l’ús del català. Revisar les legislacions i aplicar-les. Experimentació de noves estratègies imaginatives per a la col·loquialització oral i per al creixement de l’ús interpersonal del català.
Albert Bastardas i Boada
Catedràtic jubilat
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona
VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).
Heus ací els autors de la sèrie:
1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits