Avaluar, (re)pensar i fer

Vaig al gra. Caldria fer moltes coses, entre les quals les següents:

1. Avaluar per optimitzar. Una prioritat fonamental és optimitzar els recursos de què ja es disposa. Cal avaluar críticament les polítiques concretes que fins ara s’han desplegat, veient-ne els resultats –positius i negatius– i concebent-hi possibles actuacions alternatives. Això va des dels diferents departaments i organismes de l’administració autonòmica fins als mitjans de comunicació i les activitats econòmiques i laborals públiques i no públiques, passant òbviament per tot el sistema educatiu i del lleure extraescolar. Igualment cal valorar de manera realista els impactes sobre els usos socials i interpersonals de les llengües en els diferents grups socials, amb especial atenció als aspectes evolutius (transmissió intergeneracional, usos per edats i per orígens, etc.).

2. Eixamplar els marcs. Un segon camí és, mentre no es disposi d’un estat propi, influir al màxim políticament en les competències i actuacions de l’estat espanyol per tal d’augmentar el reconeixement i els serveis disponibles en català, tot impugnant la desigualtat actual. Simultàniament, aconseguir complicitats i suports per fer créixer la seva minsa presència en els mitjans de comunicació no públics d’abast estatal i en les xarxes socials de base tecnològica. En el nivell europeu, treballar per aconseguir la igualtat de tracte amb les altres llengües de demografia semblant.

3. Pensar i actuar. La tercera pota és la potenciació de la recerca i de la creativitat en els dissenys de les actuacions macro i micro. Impuls d’un institut de recerca interdisciplinari que energitzi i coordini els efectius universitaris en la comprensió dels fenòmens de contacte lingüístic, de poliglotització de les poblacions i d’aplicació dels principis de la sostenibilitat lingüística en l’augment de l’ús del català. Revisar les legislacions i aplicar-les. Experimentació de noves estratègies imaginatives per a la col·loquialització oral i per al creixement de l’ús interpersonal del català.

Albert Bastardas i Boada
Catedràtic jubilat
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’