La reina de l'antidrama

«Les paraules tenen, arrosseguen i expliquen una història i tenen història, que finalment potser és el que compta més. En el cas de ‘ideologia’ tenim davant una paraula-maleta»

Una vaga de vuit mesos, un llibre

«Van decidir resistir, com fos: com els sonats i les criatures que diuen les veritats. I un campament de vida va créixer al voltant de la fàbrica»

Rosa P. V.

«No hi ha estadístiques oficials, però, segons estudis d’experts ambientals, ja són més els morts de fred que no pas els morts a la carretera»

Supèrbia de les elits

«La hipocresia política de la setmana, monumental: la supèrbia de les elits. Arrogància de no preveure que guanyaria Trump, supèrbia de fer veure que és una sorpresa. No ho han volgut saber»

Montserrat Roig, el retorn?

«Recordar-la exigeix llegir-la, ara. Els seus llibres han estat considerats massa sovint amb una condescendència paternalista que amb prou feines si amaga la negligència crítica»

Votar o no amb la vagina

«Pot guanyar Trump? Seria un tancament ben galdós de l’era Obama, el primer president negre. Un llegat mortificador»

Llull: De la contemplació a la ciutat nova i els refugiats

«A Calais, noies i nois entre tretze i quinze anys que van vestits igual que qualsevol dels que et trobes pel carrer aquí. Pareixen igual que els nostres joves. Són negres, molt negres i, així i tot, l'únic que hi veig són les vambes, els anoracs, els 'leggins' i vaquers ajustats, els mòbils.»

No és, en efecte, per al Born

«Aquesta exposició s’ha de fer bé. Si això que ha passat i passa al Born n’és un pròleg, bé està i bé haurà estat. El tema s’ho val i exigeix unes quantes exposicions»

Preguntes Dylan

«Amb contradiccions, foscors, canvis de rumb, altivesa i aspror, girant-se cap a la fe religiosa i predicant a voltes desaforadament, no adornant en canvi cap sentiment individual, insubornablement caòtic, secret i, si convé, cínicament honest. A la seva.»

Callar, mentir

«En educació, després de les retallades d'aquests anys, estem al nivell de Guatemala, Laos i el Perú»

Bentornada Lluïsa Vidal

«El Museu Nacional té una bella responsabilitat: la recuperació i mostra de llegats que viuen enterrats com l’or, entre els quals les obres i trajectòries de les artistes figuren entre les primeres a rescatar»

La batllessa espavilada

«Contrasta la publicitat que reben les intencions de l’alcaldessa Hidalgo amb la nul·la atenció que els mitjans dediquen a les persones per a qui la batllia diu treballar. Són els invisibles»

Català a la Franja

«La llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública. De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat»

Formes de la censura

«'Lejos del mar', rodat el 2014, no ha arribat al cinema fins ara, dos anys després, amb la incomprensió de tants comentaristes cinematogràfics. No en feu cas: és un film imprescindible»

Un soldat franquista a Lleida

«L'estàtua marca un paquet franquista de mil dimonis. Es tractava d’això, alcalde Ros, doctes universitaris? Era la franquícia política que calia pagar? Hem quadrat comptes ja amb l’exèrcit?»

Miró & Bacon, una foto

«S'ha de posar en relleu el caràcter de baula cultural entre generacions i entre iguals que Miró va exercir sempre i que potser no tenim present tan sovint com caldria»

Arrogància del masclisme periodístic

«Remarquem-ho. L’amor: l’assetjament. Senyoriu: el dret feudal de pernada. La requesta amorosa: el màrqueting. La ironia: les joves posen en perill la vida humana si no es deixen encalçar»

L’espectacle terrorista

Atenció (i 2): anàlisis

«Un petit recull de reflexions polítiques, filles de la intel·ligència col·lectiva, que ve de parlar, llegir i debatre»

Atenció: paraules

«Les paraules tenen història i quan volem dir una cosa val més que pensem bé qui n’ha posseït abans el sentit.»

Lliçons de Pierre Vilar

«Quina setmaneta. Per sort el mestre m'acompanya amb les nocions d'història-intel·ligència i història-saber»

Homofòbia i terror

Les pulsions contra les diferències sexuals parlen més que no diríem de la nostra societat, que tan moderna es creu

Coses que no faré abans de votar

«No penso parlar amb ningú del procés. No penso mirar ni escoltar cap debat a la tele ni menys encara les tertúlies»

Mossos: silenci

«No parlem de qui ha trencat el vidre i després s’ha amagat, parlem d’una dona que ha perdut un ull i d’un home que va perdre la vida»

Sixena i Catalunya

«Potser que ja és hora que la civilitzada Catalunya, com així es vol creure a si mateixa i sobretot a la seva història, recuperi els seus fonamentals i fonamentats mestratges republicans, els de debò, i promogui l’entesa. Les pintures de Sixena s’ho mereixen»

El canvi cultural promès a Barcelona

«En el seu memorable discurs d’investidura, Ada Colau ens va dir que si alguna cosa no la feien bé, ella i el seu equip, que la hi diguéssim sens falta. Som-hi»

Democràcia? Rousseff i Valls com a símptomes

«Com ens ho farem, siguem independents o no, aviat o tard, en un futur possible, per garantir la democràcia com a guia de les institucions i els seus poders, avui, a partir de la segona dècada del segle XXI, quan els mecanismes de democràcia moderna fan fallida arreu?»

Filmar la policia

«Li deien que aquí és impossible, que per llei tenim prohibit de filmar i fotografiar un policia, que un agent ni tan sols està identificat públicament amb la seva placa»

Quaranta anys de l’Avui. Una foto

Aviat se'n va dir dissenyar i no pas compaginar, de distribuir gràficament les informacions en pàgina per comptar i indicar als redactors les ratlles que havíem d’escriure.

Kafka al caixer

«De totes les coses i andròmines que fan d’un espai un lloc particular (no diré privat, que no és el cas), un llibre és una prova excel·lent, se m’acut»

La meravellosa història de la masia de Miró

«Tot és a punt perquè el casalot familiar esdevingui un centre de referència i un atractiu de turisme cultural»

Àfrica viva

«En sabem massa, ara, del que hi hem fet a l’Àfrica tots plegats (enguany, quaranta anys també de la sort que corre el Sàhara, per cert)»

El gènere (sexual) del periodisme

«La misogínia redueix en els homes la poca o molta intel•ligència, la poca o molta curiositat i les ganes d’aprendre i de comprendre el món amb què van arribar, justament al món, quan una dona els va parir»

Amb Rodoreda a la Violeta

«L'exili et fa sovint polifacètic, per nassos, em penso que vaig dir, com si jo en tingués experiència directa. Un noi jove i una dona més gran van fer que sí amb el cap.»

La Barcelona de 'La torna'

«Es va fer una gran campanya, per la llibertat d'expressió, potser la que no s'havia fet contra les execucions. I alguna cosa fonda es va trencar en el teixit cultural barceloní, no només el teatral»

La Barcelona de Puig Antich

«El Balcó de la Llibertat, que així es diu el monument, és un mirador esplèndid sobre la ciutat de Puig Antich»

Doblats, desdoblats, doblegats i ben neutres...

«Ser neutres en tot plegat, si no ens hi posem fins, pot resultar més i més immoral. Que la vida pública se n'aprofiti forma part simplement de la societat de l'espectacle que tot ho mou. Però no hauria de dominar la nostra intel·ligència personal»

Els refugiats, l'art i la indiferència

«Els artistes, fotògrafs independents i cineastes són els que, més que el periodisme i la informació, s'ocupen de proporcionar imatges i de fer accions que sollevin i inquietin la consciència europea, ni que sigui una mica»

La censura que ens assetja

«La multiculturalitat, com si fos una jaqueta reversible, que tot sovint ho és, s'utilitza molt des del poder que mantenen les mentalitats retrògrades. Ara resulta que l'art ha de ser 'respectuós' amb la tira de qüestions individuals –la confessió religiosa, per exemple– que aquests dies són esgrimides com a vares col·lectives de mesurar l'expressió artística»

Flors dels 70

«Articulistes en paper i en mitjans digitals que en aquests temps difícils del periodisme es limiten a maquillar la retòrica crítica i prou. És raonable que jo mateixa em trobi més jove? No, no ho és. Potser és que vaig viure la primera joventut en un clima intel·lectual més lliure, als setanta»