L’espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta
L'espanyolisme contemporani descansa sobre una tesi fundacional: que bascs, catalans i gallecs som, en realitat, "només" espanyols
«Ser neutres en tot plegat, si no ens hi posem fins, pot resultar més i més immoral. Que la vida pública se n'aprofiti forma part simplement de la societat de l'espectacle que tot ho mou. Però no hauria de dominar la nostra intel·ligència personal»
«Els artistes, fotògrafs independents i cineastes són els que, més que el periodisme i la informació, s'ocupen de proporcionar imatges i de fer accions que sollevin i inquietin la consciència europea, ni que sigui una mica»
«La multiculturalitat, com si fos una jaqueta reversible, que tot sovint ho és, s'utilitza molt des del poder que mantenen les mentalitats retrògrades. Ara resulta que l'art ha de ser 'respectuós' amb la tira de qüestions individuals –la confessió religiosa, per exemple– que aquests dies són esgrimides com a vares col·lectives de mesurar l'expressió artística»
«Articulistes en paper i en mitjans digitals que en aquests temps difícils del periodisme es limiten a maquillar la retòrica crítica i prou. És raonable que jo mateixa em trobi més jove? No, no ho és. Potser és que vaig viure la primera joventut en un clima intel·lectual més lliure, als setanta»
«La gent més baquetejada et fa el regal de la seva història quan hi vas amb una càmera o una llibreta perquè ningú no els fa cas. L'únic que té el pobre és la seva història. No és difícil d'obtenir, llevat d'un aspecte: una història de debò demana temps d'escolta i de tracte. I això ha fet exactament l'equip d'aquesta pel·lícula»
«La pregunta, una altra volta, és la mateixa: per què no se n'ha ocupat mai, l'Aragó, del seu d'art religiós? La pregunta no és per què l'ha comprat o se n'ha fet càrrec Catalunya. Sinó per què l'Aragó no ho ha fet. Sense exagerar, es pot dir que l'Aragó no protegeix ni té cura, només reclama. Els arguments que fa servir són més que qüestionables»
«Es nega Europa a investigar i en conseqüència a admetre que potser estem davant d’un sol atac, coordinat? Que els organitzadors i coordinadors poden ser tan europeus com francesos eren els homes i les dones que van posar bombes i van assassinar a tort i a dret els seus paisans i veïns aquell divendres de novembre parisenc?»
'La sala Torres-Garcia del Palau de la Generalitat torna a la palestra'
'Tretze dies d’octubre' posa en escena el procés franquista contra el president de la Generalitat fent de la llengua un eix de la dramatúrgia