Tots els cops baixos són permesos en política, avui, ara, aquí. Ho sabem prou. Potser ens passa massa desapercebut que així és també en força contextos internacionals. Uf. Dispenseu si semblo apocalíptica i a sobre generalitzo massa, però, per més que voldria dedicar aquest espai setmanal a les bones coses que s’escauen, les eleccions d’aquest dimarts als Estats Units ressonen.

Hi ha bons llibres per llegir, bones exposicions per anar a veure (no us perdeu la de la Miró, dedicada als escacs en l’art del segle XX, que inclou dues pintures de Mercè Rodoreda, ole ole), però, criatures, és que pot passar que a partir de dimarts que ve el món es faci encara més bèstia.

Pot guanyar Trump? Seria un tancament ben galdós de l’era Obama, el primer president negre. Un llegat mortificador. Obama deixa la presidència amb una vida col·lectiva enfangada: el racisme sostingut, més i més amenaçant, i en la vida diària de la Nord-amèrica profunda que s’estima oblidada de Washington, per dir-ho curt. Un fang que s’ha expressat en una campanya electoral estupefaent: bruta, miserable, repulsiva. De bojos, guillada. Des del final de la guerra freda, llegeixo en un comentarista, que una elecció presidencial nord-americana no ha estat tan escrutada ni temuda, no ha fet tanta basarda. Ni el final de campanya ha proporcionat mai tantes revelacions obscenes i rocambolesques. Si guanya Hillary Clinton, l’arribada d’una dona a la presidència de la primera potència serà un toc de campanes incert.

‘No voto amb la vagina’, ha declarat l’actriu Susan Sarandon a la BBC. No vol dir pas que votarà Trump, sinó que no votarà mai una dona pel fet de ser-ho sinó si és ‘la dona adequada ‘ per a la presidència. Sarandon fa campanya per Jill Stein, la candidata del Partit Verd. Després de ser activa per Bernie Sanders, el demòcrata que, diuen els experts, no té res a fer als Estats Units mentre es declari socialista…

Com si declarar-se socialista fos, avui, el gran què. Als Estats Units es veu que sí, però a Europa… Els cops baixos dominen la socialdemocràcia. A França, Hollande i Valls estan a matar, per posar un cas que no tenim gaire lluny, i per no parlar més de la guerra bruta dins del socialisme espanyol.

És estrany que Rajoy hagi pogut continuar guanyant eleccions i tornar a fer govern, enmig de tanta corrupció? Si mires als Estats Units, gens ni mica. A veure què voten els nord-americans i, sobretot, quants ho fan. Hi ha qui creu que potser votaran més que mai, no pas per adhesió al candidat, sinó contra l’altre. A partir de dimarts ho sabrem. I tocarà llavors veure quines marques i ferides haurà deixat aquesta campanya ferotge, virulenta. Extreure’n les conseqüències, veure què carall és avui tot això de la democràcia.

Si volguessin, els EUA també podrien extreure conseqüències sobre què carall és avui tot això de la democràcia a partir del que passa fora de les seves fronteres. Aquí mateix: a les costes mediterrànies, posem-hi; a Espanya, posem-hi també.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.