No tinc costum, dispenseu, de llegir el Diari de Tarragona i en desconec, doncs, la línia editorial. Ni tanta premsa comarcal que és el reflex de tants aspectes de la vida col·lectiva que em passen per alt i que de segur que poden explicar tantes coses diguem-ne que aberrants (que després es tradueixen en vots als partits que s’alimenten del franquisme sociològic, que són més d’un i de dos). Ara m’ha arribat l’article del seu director, Josep Ramon Correal, dedicat a criticar la recent campanya municipal contra el terrorisme de gènere que diu ‘Només el sí és sí’. M’he quedat de pedra.

No m’he quedat perplexa perquè no tingui interès comentar la campanya i fins i tot discutir-la si convé, sinó per les coses que el director d’un diari pot arribar a dir respecte de les relacions humanes, que no crec (m’imagino, vaja) que aquest mateix director escrigui respecte de, posem-hi, les relacions internacionals o les relacions laborals. Podria afigurar-me què deu pensar de les relacions laborals i, pel que llegeixo sobre com entén l’acostament entre dones i homes, no vull ni arribar a conjecturar què en diria si en parlés amb la mateixa franquesa, però estic bastant segura que no s’atreveix a dir-ne el que en pensa. Ara: sobre les relacions entre dones i homes, sí. Diu el que en pensa.

(Sí, al meu entendre hi ha una connexió directa i estreta entre com considerem i practiquem les relacions entre homes i dones i totes les altres relacions: les laborals, les professionals, les cíviques, les polítiques, les culturals…)

Reconeix el director Correal que ‘un estudi entre el jovent tarragoní ha determinat que tres de cada deu joves enquestats confessa haver presenciat situacions en les quals un noi prova d’encalçar una noia’. El director demana indirectament més comprensió per als nois en una campanya que, troba, no considera que ‘l’oci nocturn sol estar ben regat d’alcohol, un desinhibidor capaç de fer moltes maleses’. I com si ho hagués escrit en ple oci nocturn seu, encara rebla, sense punt i a part, tot seguit: ‘D’altra banda, la perícia de la conquesta amorosa requesta molta perseverança. Si donem per bona la sentència que “només el sí és un sí”, posarem en perill la raça humana. En l’amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no. Sempre amb senyoriu. Això sí.’

En el comentari de text faré notar de primer el lèxic saborós del director, poc habitual en el català periodístic: ‘encalçar’, ‘requestar’, ‘senyoriu’. Lèxic deliciós que pretén amorosir i tapar la brutícia amb una capa irònica: ‘En l’amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no.’

Remarquem-ho. L’amor: l’assetjament. Senyoriu: el dret feudal de pernada. La requesta amorosa: el màrqueting. La ironia: les joves posen en perill la vida humana si no es deixen encalçar.

Resultat: El periodisme com a arrogància del poder masculinista.

L’Ajuntament de Tarragona, que capitaneja el socialista Josep Fèlix Ballesteros té vuit regidors socialistes, quatre del PP, quatre d’Esquerra i quatre de Ciutadans, dos de CiU, dos de la CUP i un d’Unió. Hi ha entre ells dotze regidores, molt bé. Li diran res, al director Correal? Les xarxes es van encendre aquest dijous, dia de la publicació del diguem-ne article periodístic…

Consellera Munté, ja sé que té molta feina, però potser vostè i l’Institut Català de les Dones hi haurien de dir alguna cosa més que un tuit. I sobretot fer. Més si considerem que el rotatiu del director Correal viu dels nostres diners públics.

El Diari de Tarragona és la capçalera de la premsa comarcal que més subvencions directes i indirectes rep de la Generalitat, segons la investigació que aquesta mateixa setmana publica el digital Crític sobre el finançament institucional de la premsa (sense comptar-hi els ajuntaments). L’any passat el diari tarragoní va rebre per inversió publicitària de la Generalitat 239.000 euros i 20.600 en concepte de subscripcions. La seva difusió reconeguda és 8.922 exemplars. Feu vosaltres mateixos els càlculs i tindreu a quant ens surt a tots plegats un exemplar del Diari de Tarragona.

Un estudi recent diu que a Catalunya les dones presenten una denúncia per agressió sexual cada 13 hores. El servei públic que els mitjans han de fer no està certament en relació directa amb el seu finançament públic, sinó amb l’exercici del periodisme responsable. Però que a sobre el periodisme arrogant i masclista visqui dels nostres diners, això sí que no.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.