El pacte de govern a l’alcaldia entre Barcelona en Comú i el PSC, ratificat per les bases de les dues formacions, es posarà en marxa i haurà de demostrar un munt de coses. Pel que fa a mi, he de dir que cada vegada que sento la paraula empresa lligada a la paraula cultura em tanco a casa. Si les dues paraules són seguides per la paraula innovació convoco amistats i família (sóc una mica tribal) a fer meditació i dejuni abans d’agafar una bona trompa i que la seva beneïda pluja d’idees indiqui què fer. Si les tres paraules formen el nom d’una conselleria o d’un ministeri o, com ara, el nom d’una tinença d’alcaldia de la ciutat, considero de proposar a la penya de fer un homenatge a la gran Empar Moliner, de qui m’honora ser col·lega, i començar a esgarrar i cremar constitucions, estelades i samarretes de la PAH pels carrers i els terrats, de dia i de nit, fent-nos un munt de fotos i penjant-les a les xarxes fins que cremin i el núvol les vessi pel món mundial i els encontorns de l’univers. Que ho sàpiga tothom i sigui profecia: a l’ajuntament hi ha novetat i no fa gràcia!

Que BComú no pot governar en solitari és un fet, que ho faci amb el PSC era esperable. I fins raonable, atesa la correlació de forces, els repetits calendaris electorals i la mala entesa de les esquerres independentistes entre elles i encara més amb el sobiranisme difús dels comuns. Quatre regidors no són gaire, no et donen la majoria que necessites, però no són de menystenir, ben al contrari, i seria plausible imaginar que, atuïts com estan els sociates de no pintar res enlloc, faran bondat, agraïts als comuns. Allò que no s’acaba d’entendre és que els comuns hagin deixat en mans del PSC el canvi cultural.

Obra de les Guerrilla Girls a l’expo punk del Macba, inaugurada el mateix dia de la presentació pública del pacte municipal
Obra de les Guerrilla Girls a l’expo punk del Macba, inaugurada el mateix dia de la presentació pública del pacte municipal

El canvi cultural és, avui i sempre, la base de tota política emancipadora, des de l’economia fins a l’urbanisme, la igualtat social i de tots i cadascuns dels aspectes essencials de la vida ciutadana. Fet i fet, la política cultural és la base de tota política: també en tenia el president Pujol, també en tenia la presidenta Thatcher, també en tenia el president Aznar, també en tenia l’alcalde Maragall, per dir quatre dirigents que van fer polítiques culturals transformadores, de signes distints, sí, però certament transformadores. Ara: del govern Colau s’espera, molts esperem, que promogui un canvi cultural emancipador. Que per això va guanyar, amb el programa que va guanyar, les eleccions.

En el seu memorable discurs d’investidura, l’alcaldessa ens va dir que si alguna cosa no la feien bé, ella i el seu equip, que la hi diguéssim sens falta. Som-hi.

El podrà liderar i assolir, el canvi emancipador, el tinent d’alcalde Collboni, que serà el regidor de Cultura? Que s’ocupa endemés, com a tinent d’alcalde, i sobretot, d’Empresa (turisme, també) i Innovació (el Mobile, per exemple). Dic sobretot perquè el nom de la seva tinença d’alcaldia és, per aquest ordre: Empresa, cultura i innovació. Hi ha mitjans que escriuen els tres conceptes amb lletra capitular, uns altres que només en posen a Empresa. Sigui com sigui, Empresa és el primer mandat del tinent d’alcalde Collboni i regidor de Cultura.

No sé fins a quin punt les bases de BComú s’han plantejat la qüestió. Podríem pensar que sí, ja que el cap de setmana passat van remoure cel i terra per evitar que el comissionat de cultura fos Xavier Marcé, un home que entén i practica la política cultural com a negoci de les elits empresarials del turisme, la mercadotècnia i l’espectacle des de fa dècades. Diuen que ell mateix va filtrar el seu nom i càrrec a uns quants mitjans que d’entrada podia esperar que li donarien crèdit, i que li’n van donar. És creïble. Es continuava postulant, quan ja hi havia ‘renunciat’, per a qualsevol altre lloc en Cultura, cosa que està per veure i decidir, però ell ho va continuar dient, el cas és fer veure que manes. A més dels càrrecs i contracàrrecs que ocupa i ha ocupat, Marcé va fer el programa electoral del candidat Collboni. Veurem què passa.

N’hi ha prou, per a BComú que un 28% de la seva militància, només, hagi votat l’acord? Per al PSC cal entendre que sí, que un 38% de participació val com valdria qualsevol altre percentatge, per poc vistós que sigui. També per als comuns, val qualsevol participació? Són preguntes que cal entomar quan el model de democràcia participativa és la teva guia primordial.

Els vots han ratificat l’acord amb un 62,52% els comuns i amb un 89% els sociates. Els socialistes, els que més. Al capdavall, poc que es podien esperar tenir aquest protagonisme en el govern Colau, amb el resultat electoral més llastimós de la seva llarga estada consistorial. I així, ara, tan disminuïts, han de fer front al canvi cultural promès del govern Colau? Que no hi ha ningú a Barcelona en Comú que ho pugui fer, que pugui liderar el canvi cultural?

Em direu que són misses dites, que l’acord, aprovat, ratificat i tota la pesca, estableix que el tinent d’alcalde farà això i allò i remenarà les coses de l’Empresa, la Cultura i la Innovació. Xim-pum. Doncs encara no m’ho crec del tot, ni m’ho vull creure, ni em sembla que sigui possible. A Cultura, no.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.