'La torna'. Els Joglars, 1977. Fotografia: Pau Barceló. Font: CDiMAE
‘La torna’. Els Joglars, 1977. Fotografia: Pau Barceló. Font: CDiMAE

Fa una setmana escrivia que ets al capdamunt de Roquetes, al monument en memòria de Puig Antich, en aquest mes de març tan lluminós, la ciutat al davant, i pel cap et volten les coses. Algunes les has oblidat i ni n’ets conscient. Com ara que aquell mateix dia de 1974 que el franquisme va matar a garrot vil Salvador, també va fer matar, i pel mateix sistema, el ciutadà de l’Alemanya oriental, l’RDA d’aleshores, Heinz Ches. Per sort, un amic de Saragossa, el fotògraf Enrique Carbó, que llavors estudiava a Barcelona i després hi ha fet de professor durant anys, em va escriure per comentar-me l’article i em va fer recordar Heinz Ches.

El van matar a la presó de Tarragona. L’endemà la seva cara apareixia al costat de la de Puig Antich a la premsa, com dos delinqüents. El franquisme no havia ajusticiat el jove anarquista perquè ho fos, venia a dir la cosa, sinó perquè era un delinqüent armat: també pelava aquell altre noi de trenta anys que havia empresonat el desembre del 1972 sota l’acusació d’haver mort un guàrdia civil a l’Hospitalet de l’Infant amb una escopeta de caça. Era la venjança del règim per l’atemptat etarra que havia eliminat el relleu previst del general, l’almirall Carrero Blanco, mesos abans, el 20 de desembre de 1973.

M’havia oblidat de Ches, de ‘la torna’. Havia aparcat en la memòria aquell jove que s’havia fet passar per polonès quan el van detenir. Havia intentat escapar-se del seu país tres vegades per ser més lliure i quan ho havia aconseguit havia tingut l’estranya pensada que a l’Espanya de Franco podria refer la vida. Hi va entrar per Portbou, el 12 de desembre de 1972. Ningú no en sabia res, era la torna perfecta per a l’ajusticiament de Puig Antich.

No n’hem sabut més fins fa quatre dies, gràcies a les investigacions del cineasta valencià Joan Dolç, que el 2004 va realitzar el documental ‘La mort de ningú (l’enigma Heinz Ches)‘. L’any següent, el 2005, es publicava una altra aprofundida investigació, ‘El silenci de Georg’ (La Magrana), de Raúl M. Riebenbauer, també valencià.

Oblides Ches i oblides també molt de la Barcelona d’aquells anys. Ben poques protestes polítiques de l’antifranquisme va motivar l’execució de Puig Antich. I la del pobre Ches, encara menys. Fins que Els Joglars s’hi van fixar. I van fer aquella obra extraordinària que es va dir ‘La torna’ i que va costar la desfeta del grup teatral tal com era constituït aleshores, l’empresonament dels seus membres i la fugida de la presó d’Albert Boadella. Oblides tot allò i deixes fora de la memòria, i així del present, que potser va començar aleshores la inconsistència de tantes coses des de llavors.

‘La torna’ es va estrenar a Barbastre, al teatre Anglesola, el 7 de novembre de 1977. Els Joglars l’havien fet en plena tensió, com a creació col·lectiva, en vint mesos, menys de dos anys després dels fets. Recreaven sense pietat els dos últims dies de Heinz Ches, que era una manera de parlar de Puig Antich i, vist en perspectiva, de parlar d’allò que no volem considerar perquè no ens quadra en el patró mental que ens marca amb ferro roent. Van estrenar després a Reus, al teatre Bartrina, l’últim dia de novembre. I al cap de dos dies, el 2 de desembre, l’autoritat militar prohibia l’obra i s’enduia empresonat el director Boadella.

Es va posar en marxa un consell de guerra contra la resta del joglars: Gabi Renom, Myriam de Maeztu, Andreu Solsona i Andreu Vilardebò. Ferran Rañé, l’altre joglar, s’havia exiliat a França. Quan es va fer el consell de guerra, Boadella havia protagonitzat una espectacular fuga des de l’Hospital Clínic, me’n recordo bé: era a la redacció de l’Avui i va ser l’alegria més gran d’aquells mesos. Sí, aleshores es va fer una gran campanya, per la llibertat d’expressió, potser la que no s’havia fet contra les execucions. I alguna cosa fonda es va trencar en el teixit cultural barceloní, no només el teatral. Rosa Díaz i Montserrat Carvajal han compilat experiències i reflexions a ‘Joglars 77: del escenario al trullo. Libertad de expresión y creación colectiva 1968-1978’ (Icaria, 2008).

A YouTube hi ha penjada ‘La torna’, sencera.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.