És llesta, molt. La batllessa de París, la socialista Anne Hidalgo, ve a Barcelona, com a cap municipal de la ciutat convidada per la capital catalana en les festes de la Mercè d’enguany. Una política espavilada, que sap treure bon partit mediàtic del seu càrrec, em diuen els amics i col·legues de la capital francesa amb qui comento les seves declaracions sobre el turisme a la premsa barcelonina, que han precedit aquests dies la visita. La senyora Hidalgo ‘mira amb atenció’ l’economia turística barcelonina perquè, diu, ‘Barcelona és l’exemple de com cal treballar per atreure un turista que no et posi la ciutat al revés‘. Per la seva banda està aconseguint el mateix, diguem-ne, amb els nous miserables de París que se li mengen la ciutat: migrants i refugiats.

Els nous pobres de París, migrants i refugiats que hi malviuen als carrers, no surten pràcticament a les fotos de premsa, la seva imatge passa tan desapercebuda com la dels morts i ferits pel terror. Ningú no els veu, ni aquí ni allà, mentre la batllessa proclama que ho està adobant i convoca la premsa dia sí dia també a propòsit de les ‘solucions’ que la seva alcaldia diu tenir, no per als indigents i desatesos dels suburbis de la capital sinó per als arribats d’arreu en els últims temps. I la premsa potser no s’ho creu però fa veure que sí.

Aquests últims quinze mesos s’han desmantellat a París vint-i-cinc campaments de refugiats i migrants (sirians, afganesos i africans, bàsicament). El Ministeri d’Interior entra en acció quan un campament aplega unes mil persones i el desarma. Això fa unes 20.000-25.000 persones en una mica més d’un any.

Ni el ministeri ni la batllia no expliquen, i pareix que tampoc ningú no els pregunta on van a parar les persones quan el seu improvisat campament és desmantellat. Els uns els expulsen, els altres són traslladats a allò que en diuen la França profunda. Les seves condicions de vida no reben més publicitat.

Resta a la capital una acampada permanent davant de l’oficina on migrants i refugiats demanen papers, sovint sense resultats. De dia i de nit, en tendes i en matalassos al ras, dones, homes i criatures malviuen.

Des de fa mig any, la batllessa Hidalgo anuncia, avui sí i demà també, l’obertura a la ciutat de dos camps de refugiats amb capacitat d’unes 600 persones cadascun. Ara fa poc va convidar la batllessa madrilenya Carmena a veure on es posarà un d’aquests camps, uns treballs en un estat molt incipient que, naturalment, no van impedir les fotos de premsa.

Contrasta profundament, em diuen, la publicitat mediàtica i de tota mena que reben les intencions de l’alcaldessa Hidalgo amb la nul·la atenció que els mitjans dediquen a les persones per a qui la batllia diu treballar. Són els invisibles. La nova jungla, que ja no és només la de Calais.

Tampoc no he vist que la senyora Hidalgo en parli en les seves declaracions prèvies a la visita a Barcelona, una ciutat regida ara per un equip consistorial que sovint recorda la necessitat d’emprendre accions decisives de respecte cap als refugiats. Potser la batllessa Colau li’n parlarà. No seria gens estrany, però, que l’espavilada Hidalgo se’n tornés amb una altra foto seva que la deixi la mar de bé i prou, ara que ha vist el potencial mediàtic de les batllesses alternatives.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.