Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, somrients i aparentment tranquils, saluden a la gent mentre entren a l’Audiència espanyola per anar a declarar davant de Carmen Lamela. Llavors, pocs es pensaven que era l’inici d’un període de presó preventiva que encara no s’ha acabat i del qual avui es compleix mig any, que es diu de pressa. Després de la repressió del 1 d’octubre, amb més d’un miler de ferits, semblava que l’estat espanyol havia tocat fons, però l’empresonament dels Jordis ho desmentia.

Però l’ofensiva contra el moviment independentista havia començat setmanes enrere. Els preparatius del referèndum van obligar el govern i la justícia espanyola va accelerar la maquinària amb l’objectiu que el referèndum no arribés a consumar-se. El primer gran atac repressiu va estar dirigit a set-cents dotze batlles que havien signat un manifest en què es comprometien a facilitar la votació. A partir d’aquí, repressió i més repressió, sobretot després del referèndum.

Pels jutjats, hi han passat professors, mecànics, regidors, batlles, s’han fet desenes d’escorcolls, s’han prohibit actes, hi ha nou polítics a la presó i set a l’exili. En total s’han investigat 938 persones, cosa que suposa una ofensiva sense precedents. Però la llista no para de créixer.

A continuació podeu llegir aquest informe amb tots els actes repressius ordenats cronològicament. Si en trobeu a faltar algun o voleu esmenar alguna errada, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través d’aquest correu: josep.rexach@partal.cat.

2017

Setembre

07.09.2017 – Un miler de càrrecs públics amenaçats.

Després d’haver suspès la llei del referèndum, el TC va amenaçar un miler de càrrecs públics de les conseqüències penals que haurien d’afrontar en cas que permetessin el referèndum, que no l’impedissin o fessin qualsevol acció que hi tingués a veure. Entre ells hi havia la presidenta del parlament, Carme Forcadell, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els membres del govern, els 947 batlles de Catalunya, i uns setanta alts càrrecs, entre els quals hi havia el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els responsables dels mitjans públics catalans TV3 i Catalunya Ràdio. Alguns batlles van respondre així:

08.09.2017 – Escorcolls per a cercar les butlletes.

La Guàrdia Civil va escorcollar la impremta Indugraf Offset de Constantí. Hi cercaven material del referèndum. L’escorcoll partia de la denúncia de fiscalia de Tarragona per desobediència, prevaricació i malversació de diners públics. L’endemà hi van tornar a entrar per continuar.

09.09.2017 – La Guàrdia Civil entra a la redacció del Vallenc.

La fiscalia de Tarragona va investigar el director del setmanari, Francesc Fàbregas, per les mateixes raons, i la redacció va ser escorcollada. Es van emportar documentació del setmanari, una còpia del correu electrònic i l’ordinador personal del director, qui va haver d’anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil. Fàbregas és investigat com a col·laborador necessari dels suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.

12.09.2017 – Acte prohibit.

El jutge Yusty Bastarreche va prohibir l’acte en favor del referèndum sobre la independència de Catalunya que havia convocat a Madrid el col·lectiu Madrilenys pel Dret de Decidir. L’ajuntament, governat per Manuela Carmena, havia cedit el centre cultural Matadero perquè s’hi pogués fer aquest acte el diumenge següent.

13.09.2017 – La primera web clausurada.

La Guàrdia Civil es va personar, a instàncies judicials, a l’empresa CDmon i va ordenar que es tanqués el domini referendum.cat. A continuació, es van habilitar les webs www.ref1oct.eu i www.ref1oct.cat per esquivar la censura, però finalment el govern espanyol també va aconseguir de clausurar-les. L’estratègia consistia a ordenar directament a les companyies telefòniques espanyoles que restringissin als seus clients l’accés a aquestes webs.

13.09.2017 – Set-cents dotze batlles encausats.

El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, va ordenar d’investigar els sent-cents dotze batlles que havien signat el decret de suport al referèndum del primer d’octubre. Sis dies més tard, van començar a declarar com a encausats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Les imatges dels ciutadans acompanyant els batlles a declarar es van difondre arreu del país. N’hi va haver que es van negar a declarar, com ara els batlles de Bellpuig, Tàrrega (Urgell) i Arenys de Mar (Maresme). El batlle de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), Albert Batalla, va ser rebut així fora de la Fiscalia Superior de Catalunya.

14.09.2017 – Cop a la Sindicatura Electoral.

La fiscalia espanyola va presentar querelles contra els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya. Els síndics electorals eren els encarregats de vetllar per l’organització i el bon funcionament del referèndum, i van ser nomenats pel parlament després de l’aprovació de la llei del referèndum d’autodeterminació. Per evitar que el TC els posés una multa, el govern va dissoldre aquest òrgan i va traslladar aquesta funció a unes altres persones, els noms de les quals van ser anunciats el dia del referèndum. Tanmateix, no tenien les eines per a actuar com a síndics i la seva funció es va limitar a analitzar les incidències i a valorar la participació.

El 14 de novembre, el TC va dictar l’aixecament de la investigació contra set membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya perquè van acceptar la renúncia.

15.09.2017 – Cartells requisats i identificacions.

La primera nit de campanya del referèndum va començar amb incidents en unes quantes localitats catalanes. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), va denunciar que la policia local els havia requisat material de campanya, adduint que complia ordres directes de la Fiscalia General de l’estat espanyol. A Alcanar (Montsià), la Guàrdia Civil va aturar tres militants de la CUP mentre penjaven cartells i se’ls va endur a la caserna de Sant Carles de la Ràpita per identificar-los. A Cerdanyola del Vallès, Figueres (Alt Empordà), Masquefa (Anoia), Premià de Mar (Maresme) i Llagostera (Gironès) també es van fer identificacions.

Aquestes escenes es van repetir en més municipis dies més tard. Al barri de Sant Antoni de Barcelona, per exemple, la Guàrdia Urbana va identificar els membres d’una paradeta informativa del PDeCAT i els va confiscar material de campanya.

15.09.2017 – Acte prohibit de la CUP.

Anna Gabriel havia de fer un acte sobre el referèndum a la localitat basca d’Aldabe, però la policia espanyola, a petició de la fiscalia, va prohibir-lo perquè no contemplava la resolució del TC contra la convocatòria del referèndum. Quan l’acte ja havia començat, la policia va irrompre al centre cívic i va desallotjar el públic. També va identificar la diputada. Finalment, l’acte es va fer al carrer.

15.09.2017 – Garanties.cat, tancada.

Va ser la primera de moltes. Aquella tarda, una estona abans de l’inici de la campanya del referèndum, la Guàrdia Civil va blocar la web garanties.cat, impulsada per Junts pel Sí i presentada just després d’haver-se fet pública la llei del referèndum. La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que instruïa la causa contra tot el govern pel referèndum, va exigir que es clausurés aquesta web i el formulari d’inscripció de col·laboradors, segons que havia demanat la fiscalia espanyola. Aquesta ordre ja demanava d’identificar els mitjans de comunicació catalans que havien inserit publicitat institucional o propaganda sobre la convocatòria del referèndum. Ho veurem més endavant.

15.09.2017 – Requeriment a alguns mitjans de comunicació.

El TSJC va notificar a uns quants mitjans privats el requeriment de no publicar els anuncis institucionals del referèndum. Concretament, dos agents de paisà de la Guàrdia Civil van lliurar al Punt Avui, Nació Digital, Racó Català, El Nacional i VilaWeb un requeriment que els advertia que incorrerien en responsabilitats penals en cas que fessin difusió de la campanya institucional del primer d’octubre.

La vice-presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en funcions de presidenta, Núria Llorach; Joan Puig, de Directe.cat; i Xavier Xirgu, d’El Punt Avui, van anar a declarar les dependències que la Guàrdia Civil té a la Travessera de Gràcia, a Barcelona.

16.09.2017 – Detingut un militant de la CUP.

Va ser a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, al barri barceloní de la Sagrera. El jove, acusat d’atemptar contra la Guàrdia Urbana, va passar la nit a la comissaria de la Zona Franca i no va el van deixar en llibertat fins l’endemà. Quan va arribar a l’acte, la Guàrdia Urbana va demanar a alguns membres de l’organització que s’identifiquessin. El militant de la CUP va preguntar-los per què i, com que havia qüestionat els agents més d’una vegada, el van tirar a terra i el van detenir. L’advocat del noi, Eduardo Calís, va dir que en cap moment no s’havia negat a identificar-se, i va explicar que l’empenta li havia causat una contusió al cap, per la qual cosa haver de passar per l’hospital. També va explicar que no havia estat pas citat davant el jutge.

19.09.2017 – Catorze hores d’escorcolls a Unipost.

De les sis del matí i a les vuit del vespre, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu d’Unipost a Terrassa per cercar-hi material relacionat amb el referèndum. Tot i que l’ordre d’escorcoll no va arribar fins a tres quarts de cinc de la tarda, els agents hi van actuar des de primera hora del matí. Aquesta pràctica es va repetir unes quantes vegades durant aquells dies. Hi van trobar material censal. L’escorcoll, que es va allargar durant tot el dia, es va fer enmig d’un gran desplegament policíac i una concentració de protesta que, finalment, es va dissoldre pacíficament.

Més tard, el 14 de desembre, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de l’empresa, a l’Hospitalet de Llobregat; la seu social, al carrer de Mallorca de Barcelona; i un domicili particular. El director general d’Unipost, Pablo Raventós, encara no sap si haurà d’anar a declarar.

20.09.2017 – El cop d’estat contra el govern català.

A primera hora del matí, la Guàrdia Civil espanyola va assaltar els departaments d’Economia, Afers Socials, Governació i Afers Exteriors de la Generalitat, en un cop d’estat contra les institucions catalanes per a evitar el referèndum del primer d’octubre. Els agents van detenir tretze alts càrrecs de la Generalitat i es van ordenar quaranta-un escorcolls, vuits dels quals en dependències de la Generalitat. El detinguts van ser els següents:

  • Josep Maria Jové, secretari general de la Vice-presidència i del Departament d’Economia i Hisenda
  • Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda
  • David Franco, de l’àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), adscrit al Departament de Treball
  • David Palanques, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), adscrit al Departament de Treball
  • Josuè Sallent, director d’Estratègia i Innovació del CTTI
  • Xavier Puig, de l’àrea TIC, adscrit al Departament d’Afers Exteriors
  • Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT)
  • Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda
  • Joan Ignasi Sànchez, assessor del Departament de Governació
  • Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de Vice-presidència i d’Economia i Hisenda
  • Josep Masoliver, de la Fundació puntCAT
  • Mercè Martínez, responsable de projectes territorials de Vice-presidència,
  • Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de Servei de T-Systems.

Hi va haver dos detinguts més, Pau Furriol Fornells i Mercedes Martínez Martos, que van vincular amb la nau de Bigues i Riells on es van localitzar milers de butlletes.

Sis dels detinguts van passar dues nits en dependències policíaques. D’altra banda, van investigar set persones més, encara que no van arribar a ser detingudes: el secretari general de Treball, Josep Ginesta; Jordi Cabrafiga, cap de gabinet de la consellera de Governació; Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern; Joan Angulo, director gerent del CTTI; Valentí Arroyo, director de Serveis Corporatius del CTTI; Lluís Anaya, de l’àrea TIC, adscrit al Departament de Governació; i Montserrat Vidal, cap de processos electorals de Vice-presidència.

Aquell 20 de setembre, fora de la seu d’Economia, es van concentrar milers de persones, que van convertir el dia en una jornada de resistència històrica que la justícia espanyola no va deixar passar per alt.

22.09.2017 – Sànchez i Cuixart, acusats de sedició.

La Fiscalia General de l’estat espanyol va activar la maquinària ràpidament i va presentar una denúncia per sedició a l’Audiència espanyola per les manifestacions i concentracions de Barcelona dos dies abans. L’escrit apuntava directament com a responsables del ‘delicte’ els dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a banda tots els qui havien col·laborat en les concentracions. Després d’haver anat a declarar dues vegades a l’Audiència, el 16 d’octubre la jutgessa Carmen Lamela va dictar empresonament sense fiança per a tots dos. Encara són a Soto del Real.

25.09.2017 – Primers escorcolls en ajuntaments.

El matí d’aquell dilluns, uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar a l’Ajuntament d’Oliana (Alt Urgell) amb una ordre judicial i hi van exigir la documentació sobre el referèndum. Va ser la primera acció d’aquest cos contra un consistori, car fins llavors els escorcolls s’havien fet en empreses privades. Els agents no se’n van endur cap document. Per ordre de la fiscalia de Lleida, aquell dia també van fer escorcolls a Almacelles, Alpicat (Segrià), Tàrrega, Bellpuig, Aitona (Urgell) i Guissona (Segarra).

25.09.2017 – Investigats per haver clonat webs del referèndum.

Dues persones de Girona i set de Barcelona van ser citades a declarar a la comissaria de la policia espanyola per haver clonat webs com ara ‘referèndum.cat’ o ‘garanties.cat’. La citació es va fer per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Paterna (l’Horta), que els investiga pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. Segons que s’ha pogut saber, alguns es van negar a declarar, van restar en llibertat i són investigats només per desobediència. Tanmateix, segons que explica un dels advocats, la justícia no s’ha posat en contacte amb ells. A Reus un altre també van duplicar la web del referèndum i va haver d’anar a declarar.

El cas més important és el d’un jove Burjassot, Daniel Morales, acusat per la policia espanyola de ser el líder d’un moviment que tenia el suport d’uns altres particulars que van contribuir a una causa organitzada per clonar aquestes webs. La policia conclou que l’origen de les replicacions era en la publicació del codi font efectuat per aquest jove que, d’una manera organitzada, controlada i dirigida per ell, hauria causat la proliferació incontrolada de rèpliques d’aquestes pàgines.

El jove, el domicili del qual van escorcollar, és investigat per desobediència. L’advocat de Morales va presentar un recurs contra la decisió judicial d’escorcollar el seu domicili. Hi denunciava irregularitats, hi sol·licitava l’arxivament de les investigacions i la devolució dels tres discs durs i el telèfon mòbil requisats, i en demanava les noves claus d’accés, que havien canviat els funcionaris de la policia.

ACTUALITZACIÓ (08.02.2018): El jutge va prendre declaració a Daniel Morales. A la sortida, el seu advocat, Ricardo Cano, va explicar que s’havia acollit al seu dret de no declarar i tan sols va respondre a les preguntes de la seva defensa, que van tenir per objecte ‘desmuntar tota la versió novel·lesca que inclou l’atestat policíac’. L’atestat acusa el jove de ser el líder d’un moviment que té el suport d’altres particulars que varen contribuir a una causa organitzada per a replicar els webs.

ACTUALITZACIÓ (12.04.2018): El jutjat d’instrucció número 4 de Reus va decretar el sobreseïment provisional de la causa oberta contra un jove investigat per un delicte de desobediència per haver clonat, presumptament, el web del referèndum. Segons que recollia la interlocutòria difosa pel col·lectiu dels advocats voluntaris de l’1-O, el jutge estimava que la perpetració del fet estava suficientment justificada i, per aquest motiu, va decidir d’arxivar l’afer.

25.09.2017 – Assemblea.cat i cridadedemocracia.cat, tancades.

L’adreça web assemblea.cat, de l’Assemblea Nacional Catalana, fou intervinguda a la nit per la Guàrdia Civil. El tancament no s’havia notificat prèviament. Tanmateix, de seguida l’Assemblea va obrir la web a www.assemblea.eu. Això mateix va passar a Òmnium uns dies més tard. Van blocar-los la web de Crida per la Democràcia. Immediatament es va obrir una nova adreça, www.cridaperlademocracia.cat. També es van tancar prenpartit.cat,  webdelsi.cat, del portal d’Alerta Solidària, i vullvotar.cat.

És difícil de quantificar quantes webs es van clausurar, perquè moltes van ser clonades per activistes de les xarxes. Tanmateix, moltes també van acabar clausurades pel fet d’haver incentivat la participació en el primer d’octubre. Cap no era de la Generalitat; totes corresponien a entitats privades i legals. Segons La Vanguardia, se’n van tancar un total de cent quaranta.

28.09.2017 – Detingut per haver penjat cartells.

La policia espanyola va identificar uns ciutadans que penjaven cartells a favor del referèndum a Reus. Van arribar a agafar un jove, el van tirar a terra i li van demanar la identificació sense dir-li per què. Quan un dels agents finalment li va dir que era ‘per haver enganxat cartells’, els concentrats el van escridassar i li van demanar el número d’identificació, però ell no s’hi va avenir. L’agent es va endur el jove identificat a la comissaria, enmig de les protestes dels manifestants.

28.09.2017 – Butlletes i urnes requisades.

La Guàrdia Civil va requisar 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres en un magatzem d’Igualada (Anoia). A més, també hi van localitzar 100 urnes, que en un primer moment semblava que serien per al referèndum, però no. L’empresa les custodiava per al FC Barcelona. El magatzem on es va trobar tot aquest material és propietat de l’empresa de producció d’esdeveniments culturals i esportius Events de la capital de l’Anoia.

Octubre

01.10.2017 – L’1 d’octubre: el dia de la gran repressió.

Mil seixanta-sis ferits i cinquanta-dues intervencions policíaques amb violència arreu del Principat. Aquestes xifres són la millor manera de resumir una jornada històrica i dramàtica. La majoria dels qui van ser ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van tenir contusions o policontusions. Un 83% dels casos van rebre una diagnosi lleu. Durant els dies següents, un 93,3% dels pacients van ser atesos.

De primera hora del matí a migdia, la Guàrdia Civil i la policia espanyola van intentar rebentar el referèndum amb una repressió sense precedents. La població va defensar pacíficament els centres electorals, fet que no va impedir que els cossos policíacs empressin la força per entrar als col·legis i requisar-ne les urnes.

Entre els ferits, Roger Español, un home de trenta-vuit anys, va perdre la visió d’un ull arran de l’impacte d’una pilota de goma, una arma prohibida pel Parlament de Catalunya des del 2014.

Aquell mateix dia, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), la Guàrdia Civil va detenir dos joves més; un per agressió a la Guàrdia Civil i a un altre per haver intentat envestir uns agents amb una moto.

La fiscalia espanyola va considerar que la violència de la policia espanyola no havia afectat ‘de cap manera’ la convivència ciutadana i es va negar a investigar els fets. Tanmateix, el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, sí que investiga les càrregues policíaques a Barcelona durant el primer d’octubre i facilita als ferits que les denunciïn. De moment, al seu jutjat, s’hi han presentat més de dues-centes trenta denúncies. Hi ha hagut ajuntaments, com ara el de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (Gironès), que també han presentat denúncies col·lectives.

16.10.2017 – Cuixart i Sànchez, presos polítics a l’Europa del 2017.

La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela va decretar presó sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’un presumpte delicte de sedició per les mobilitzacions del 20 i el 21 de setembre. De llavors ençà, tot i que han presentat uns quants recursos, Lamela, i posteriorment Llarena, qui va assumir la causa, n’han denegat la sortida de la presó.

D’altra banda, Lamela no va empresonar l’ex-major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, però li va imposar mesures cautelars. Com a la intendent Teresa Laplana, li va prohibir de sortir de l’estat espanyol i haurà de comparèixer cada quinze dies al jutjat, li va retirar el passaport, ha d’estar localitzable per telèfon ‘immediatament’ i ha de donar el contacte d’una persona perquè rebi qualsevol mena de notificació.

19.10.2017 – El batlle de Dosrius, citat a declarar.

El batlle de Dosrius (Maresme), Marc Bosch, va ser citat a declarar a la comandància de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca per un presumpte delicte de desobediència i resistència greu durant el referèndum del primer d’octubre. Bosch va ser un dels ferits més greus de la ràtzia de la policia espanyola a l’Escola Castell. Arran dels cops de porra, el batlle va ser atès a l’hospital de Mataró, on li van posar un collar cervical. La Guàrdia Civil també va citar a declarar el president local d’ERC a Dosrius i regidor de Promoció Econòmica, Eduard Garcia.

Ací podeu veure imatges del moment en què Bosch va intentar dialogar amb els agents i li van etzibar un cop de porra:

19.10.2017 – Escorcolls en comissaries dels Mossos d’Esquadra.

La Guàrdia Civil va entrar a la comissaria de Lleida dels Mossos d’Esquadra per cercar-hi informació sobre el primer d’octubre. Els agents, vestits de paisà, cercaven enregistraments de la jornada del referèndum a petició del titular del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida. L’endemà, el mateix jutjat va ordenar a la Guàrdia Civil d’entrar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per accedir a correus electrònics relacionats amb el referèndum.

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga el referèndum del primer d’octubre, va citar a declarar com a investigats l’ex-cap de gabinet del Departament de Governació, Jordi Cabrafiga, i el director de serveis corporatius del Centre de Telecomnicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Valentí Arroyo.

En relació amb l’escorcoll de la comissaria dels Mossos a Lleida, el dia 10 de novembre, uns agents de la Guàrdia Civil també van anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer de la Marina de Barcelona per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida. En aquesta comissaria hi ha la Divisió de Sistemes d’Informació Policial dels Mossos.

El dia 17 d’octubre, la Guàrdia Civil també va entrar a la seu central del 112 de Reus per cercar-hi informació relacionada amb el referèndum. Era una investigació d’un jutjat de Gandesa, organitzada per unes denúncies contra els Mossos que els acusaven ‘d’inacció’ en la jornada del referèndum.

25.10.2017 – Sis detinguts arran de l’1-O.

L’últim detingut pels fets de l’1-O va ser un veí de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) acusat d’haver agredit un agent. La Guàrdia Civil es va presentar al col·legi electoral de l’IES Quercus i va rebentar-ne les portes per accedir-hi. L’acusat va llançar una cadira a un agent quan va aconseguir entrar al punt de votació. Amb aquesta ja són sis les detencions de presumptes autors de delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat durant la jornada del primer d’octubre.

27.10.2017 – El 155 i la intervenció definitiva: govern destituït, parlament dissolt i eleccions.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va actuar amb rapidesa, i quan feia poca estona que el Parlament de Catalunya havia aprovat la proclamació d’independència que havia votat la ciutadania l’1-O, va comparèixer per anunciar la intervenció de l’autogovern català amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Va dir que destituïa el president de la República, Carles Puigdemont, tot el govern de la Generalitat, que dissolia el Parlament de Catalunya i que convocava eleccions el dia 21 de desembre. També va demanar al Tribunal Constitucional que anul·lés les resolucions que havia pres el parlament.

31.10.2017 – La Fiscalia es querella contra Puigdemont, els consellers i Forcadell per rebel·lió i sedició

És una data clau per a tot el que vindrà després. La Fiscalia General de l’estat espanyol va presentar dues querelles per rebel·lió, sedició, malversació i altres connexes contra ‘els  responsables principals de la Generalitat’ i del parlament que han provocat ‘una crisi inconstitucional’ que va culminar amb una ‘declaració unilateral d’independència’. Els querellats són el president Carles Puigdemont i tot el seu govern ‒inclòs Santi Vila‒, d’una banda, i de l’altra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa: Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. La querella contra Puigdemont i el Govern es va presentar a l’Audiència espanyola, mentre que la que es dirigia contra Forcadell i part de la Mesa es va tramitar al Tribunal Suprem.

ACTUALITZACIÓ (22.12.2017): El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i incorpora a la llista d’investigats l’ex-president Artur Mas; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel; la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal; la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya; i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. Començaran a declarar la setmana vinent, amb el risc que la fiscalia en demani presó preventiva i Llarena ho accepti.

Els noms de tots aquests polítics apareixen a l’informe lliurat per la Guàrdia Civil al jutge Llarena el 15 de desembre i suposadament formen part del comitè estratègic que assenyalava el document ‘EnfoCATs’, considerat pel jutge com el full de ruta de l’independentisme. Aquest informe assenyala quaranta polítics i tots acabaran declarant davant Llarena.

Novembre

02.11.2017 – L’estat espanyol envia a la presó Junqueras i la meitat dels membres del govern de Catalunya.

La jutgessa de l’Audiència espanyola, Carmen Lamela, va decretar l’empresonament sense fiança del vice-president Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, va decretat presó sota una fiança de cinquanta mil euros per a Santi Vila. Amb aquesta decisió, la jutgessa va acceptar la petició de mesures preventives del fiscal Miguel Ángel Carballo, que demanava les condicions més dures per a ells i els acusava de rebel·lió, sedició i malversació.

Rull, Mundó, Romeva, Turull, Bassa, Forn i Borràs, arribant a l’Audiència espanyola el dia que foren empresonats.

03.11.2017 – La revista ‘El Jueves’ també rep i és investigada per un delicte d’injúries.

El jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona va obrir una investigació contra la revista El Jueves per una acusació d’injúries, arran d’una denúncia de la policia espanyola que es queixava d’un acudit de la revista. Més tard, el dia 8, el director de la publicació, Guille Martínez-Vela, va haver d’anar a declarar i va defensar davant el jutge que els texts humorístics de la revista ‘no poden treure’s del context d’un web de notícies falses’. El jutge va citar a declarar l’autor de l’acudit, que és investigat per un presumpte delicte d’injúries.

09.11.2017 – Forcadell esquiva la presó amb una fiança de 150.000 euros.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decretar presó sota una fiança de cent cinquanta mil euros per a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Segons la interlocutòria del magistrat, hi ha un risc de reiteració del delicte, fet que justifica l’ingrés a la presó sota fiança. El jutge també va imposar a Corominas, Guinó, Simó i Barrufet una fiança de vint-i-cinc mil euros per eludir la presó.

Forcadell acomiadant-se amb un petó dels concentrats per haver-li donat suport, el 2 de novembre, en la primera declaració.

05.11.2017 – Vuit professors, investigats per haver debatut sobre el primer d’octubre.

La fiscalia veu indicis de delicte d’incitació a l’odi en dues professores de primària del col·legi Mossèn Albert Vives de la Seu d’Urgell pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O. En les denúncies fetes per alguns pares s’afirma que aquestes dues professores van explicar als alumnes de només sis anys ‘que la Guàrdia Civil és dolenta i pega a la gent’. El ministeri públic, en canvi, no veu indicis de delicte en els altres sis docents investigats, també d’escoles de la Seu d’Urgell, i demana al jutjat que s’arxivi el cas contra ells. Tots van anar a declarar el 7 de novembre.

ACTUALITZACIÓ (14.03.2018): El titular del jutjat d’instrucció número 1 de la Seu d’Urgell ha sobresegut provisionalment la causa penal contra sis dels vuit professors acusats d’un delicte d’incitació a l’odi pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O. La fiscalia en va sol·licitar l’arxivament el passat mes de gener, excepte per a dues professores de Primària del col·legi Mossèn Albert Vives de la capital alt-urgellenca a les quals el magistrat ha decidit de mantenir obertes les diligències.

09.11.2017 – José Téllez, investigat per desobediència i obstrucció a la justícia.

El tercer tinent batlle de Badalona, José Téllez, va negar-se a declarar davant la fiscalia, arran de la investigació oberta per un presumpte cas de desobediència i obstrucció a la justícia per un incident amb la Guàrdia Urbana de Badalona durant una encartellada per l’1-O. Téllez va voler evitar que la policia requisés uns cartells d’Òmnium Cultural, els va agafar del vehicle policíac i els va lliurar als activistes. El regidor assegura que va ser un acte de defensa del dret de la propaganda política. ‘Recordem que el material requisat són cartells, no són armes, i, per tant, és emparat en drets civils bàsics fonamentals com ara la llibertat d’expressió’, va dir Téllez després d’haver assistit a la Ciutat de la Justícia.

El tercer tinent batlle de Badalona, José Téllez, saluda un grup de simpatitzants que li dóna suport a la Ciutat de la Justícia.

ACTUALITZACIÓ (15.01.2018): Setmanes més tard es va tornar a negar a declarar, aquest cop davant el jutge. ‘Si fos un fet aïllat de Badalona s’arxivaria, però haurem de veure fins a quin punt pressionen el Suprem, la Fiscalia i el PP en la causa general contra els drets civils i democràtics’, va declarar Téllez a la sortida dels jutjats. El regidor de Badalona va defensar que la seva acció només pretenia garantir el dret a la llibertat d’expressió d’un grup d’activistes d’Òmnium Cultural que penjava propaganda política durant els dies previs a l’1-O.

10.11.2017 – Causa general contra polítics i veïns de Reus.

Una jutgessa de Reus investiga treballadors públics, empresaris, regidors i veïns de la ciutat per un manifest en què van demanar que els agents de la policia espanyola se n’anessin de l’hotel Gaudí de Reus, on eren allotjats. Els investiguen per un delicte d’odi. En aquesta causa, hi són imputats el batlle de Reus, Carles Pellicer, sis regidors més del PDeCat, ERC, Ara Reus i la CUP de l’ajuntament, com també dues persones responsables d’un gimnàs de Reus i quatre bombers, que van ser els últims a declarar. També els investiga per un presumpte delicte de malversació de fons, ja que presumptament van utilitzar els camions del Parc de Bombers per adreçar-se fins a l’hotel on eren allotjats els policies.

ACTUALITZACIÓ (27.12.2017): Els Mossos d’Esquadra van detenir dos regidors de la CUP a l’Ajuntament de Reus, Oriol Ciurana i Marta Llorens, que es van negar a anar a declarar dues vegades davant el jutge arran de les mobilitzacions de l’1-O. Tots dos són inclosos en la causa general contra polítics i veïns de Reus. En el moment de la detenció a la plaça de l’Ajuntament hi havia una nova concentració dels ‘avis de Reus’, que reclamava la llibertat dels polítics empresonats. Van haver de passar la nit a la presó i l’endemà, la jutgessa els va deixar en llibertat.

ACTUALITZACIÓ (27.12.2017): El jutjat d’instrucció número 2 de Reus va començar a principi de novembre una macrocausa que afectava tretze persones, entre les quals el batlle de la ciutat, Carles Pellicer, altres regidors, dos empresaris i quatre bombers. Els investigaven per presumptes delictes d’odi i malversació. Però el jutge continua ampliant-la. Un bomber més ha declarat davant el jutge, i, segons que ha pogut saber VilaWeb, ben aviat quatre més seran citats i la causa ja s‘haurà ampliat a una vintena de persones.

16.11.2017 – El senyor Bohigues, un encausat més.

L’actor i radiofonista Eduard Biosca va rebre una citació judicial per un gag del seu personatge al programa ‘Versió RAC-1’, el senyor Bohigues. ‘En aquest país als actors ens imputen per les opinions dels personatges que interpretem!’ va exclamar, després de saber la notícia. El gag denunciat feia broma sobre els agents de la policia espanyola instal·lats en els vaixells al port de Barcelona durant setmanes, que van ser responsables dels actes violents del primer d’octubre.

ACTUALITZACIÓ (13.02.2018): La jutgessa del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona va arxivar la denúncia de la Direcció General de la Policia contra Eduard Biosca. Diu que les expressions no són ‘insults greus contra les Forces i Cossos de Seguretat de l’estat, ja que no afecten l’honorabilitat o professionalitat dels agents’. I més tenint en compte, afegeix, ‘el moment social i polític en què es trobava el país’.

17.11.2017 – Sis detinguts més acusats d’incitació a l’odi.

La Guàrdia Civil va detenir sis persones acusades d’incitació a l’odi per comentaris a les xarxes socials sobre la violència dels cossos policíacs espanyols durant el referèndum de l’1-O –vegeu els casos ací. A la demarcació de Lleida, on hi ha hagut quatre d’aquestes detencions, l’operació porta el nom de ‘Dignity’. La va començar la Guàrdia Civil arran del referèndum. Els vuit professors de la Seu d’Urgell també són investigats en el marc d’aquesta operació.

21.11.2017 – Primeres sancions per les protestes durant la vaga del 3-O.

El dia 3 d’octubre, durant la vaga en què es va aturar tot el Principat per protestar contra la repressió del primer d’octubre, a Reus es van organitzar dues marxes lentes per la AP-7 i la A-7. Les primeres sancions econòmiques arran de les dues protestes d’aquella jornada ja havien estat expedides. Un mes més tard, dues persones que hi havien participat van rebre multes que impliquen la retirada de quatre punts del carnet de conduir i una sanció de dos-cents euros, que serà de cent si es paga abans de la data estipulada.

24.11.2017 – Un home detingut per haver celebrat la mort de Maza.

La policia espanyola va detenir un home a Barcelona per haver celebrat a les xarxes socials la mort de l’ex-fiscal general de l’estat espanyol José Manuel Maza. Segons el ministre d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, l’internauta també va amenaçar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. És acusat d’un delicte d’incitació a l’odi i d’injúries.

El ministeri d’Interior espanyol va obrir una pestanya nova a la seva pàgina web dins l’apartat destinat als delictes d’odi. La va titular ‘Situació a Catalunya: protecció de víctimes’, i anima a denunciar els catalans sospitosos de ‘delictes d’odi’.

Desembre

04.12.2017 – Els Mossos, en el punt de mira.

El jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell dirigeix la investigació de comandaments dels Mossos d’Esquadra per haver permès el referèndum del 1 d’octubre. En una providència, el jutjat va ordenar a la direcció dels Mossos que identifiqués l’inspector i el sots-inspector responsables de la sala regional del Complex Central Egara i també el cap de la Comissaria de Santa Perpètua de Mogoda, per ‘desobediència per inactivitat’ durant l’1-O, segons el TSJC. Aviat seran citats a declarar.

ACTUALITZACIÓ (12.04.2018): Mesos més tard, el Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell va anunciar que també investiga els dos màxims responsables de la Regió Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra pel seu paper l’1-O. Així, va citar per un delicte de desobediència la comissària Cristina Manresa i l’intendent i número 2 de la regió, Xavier Creus. A més, també va explicar que volia saber de quan tenien els mòbils que es van lliurar a les patrulles aquell dia i que s’analitzessin totes les comunicacions del comandament. Això incloïa tant les comunicacions entrants com les sortints, i el seu contingut.

2018

Gener

04.01.2018 – Onze professors més a declarar.

L’endemà del 1 d’octubre professors de l’Institut el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) van fer debats a l’aula sobre els fets de la jornada del referèndum. A petició de la fiscalia, van haver de declarar davant la Guàrdia Civil acusats d’incitació a l’odi, de delicte moral i, alguns, d’amenaces.

05.01.2018 – Boicot al restaurant d’Ada Parellada.

El mateix dia que el jutge Llarena decidia de mantenir el vice-president, Oriol Junqueras, a la presó, la cuinera Ada Parellada denunciava un boicot al seu restaurant, Semproniana, per haver acollit el Sopar Groc Solidari. Aquest boicot va consistir a publicar opinions negatives sobre el restaurant a TripAdvisor, Facebook i Google. Els escrivia gent que no hi havia estat mai i que hi afegia crítiques a la seva posició política. Després de la denúncia de Parellada, TripAdvisor va retirar les crítiques que no eren exclusivament gastronòmiques. La campanya difamatòria va tenir l’efecte contrari i el Sopar Groc va rebre més peticions d’assistència que mai.

05.01.2018 – El batlle de Callús, agredit l’1-O, citat a declarar.

Joan Badia, batlle de Callús (Bages), va anar a declarar als jutjats de Manresa acusat de desobediència durant l’1-O. Això, malgrat el fet que Badia havia estat víctima directa de la violència policíaca. La Guàrdia Civil s’hi va presentar el dia del referèndum i el batlle, a la porta de l’escola, va demanar explicacions als agents que pretenien entrar-hi. Joan Badia va ser empès i colpejat amb un escut per un guàrdia civil i va anar a parar a terra.

Badia va posar una denúncia a la comissaria dels Mossos contra aquells guàrdies civils per agressió, destrosses i robatori (concretament, se li van endur l’ordinador portàtil). La resposta judicial a la denúncia encara no ha arribat, però una jutgessa de Manresa ha decidit d’obrir una causa contra ell i dos càrrecs electes més de la comarca acusant-los de desobediència. Badia va estar poca estona davant la jutgessa, car es va acollir al dret de no declarar.

18.01.2018 – ‘L’infern és Espanya’.

Manel Riu, docent de Tremp (Pallars Jussà), com els professors de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), també és objecte d’una acusació de delicte d’odi i revelació de secrets. El 16 de novembre va ser detingut per la Guàrdia Civil per haver publicat 119 missatges a les xarxes contra Mariano Rajoy, Soraya Saénz de Santamaría i el govern espanyol. El 18 de gener va anar a declarar davant el jutge i va reconèixer haver escrit els missatges dels quals és acusat, però va demanar que es contextualitzessin en el temps i en els fets.

19.01.2018 – Cinquanta-un investigats més per haver tallat la N-II.

Els talls a la carretera N-II durant les manifestacions del 3 d’octubre i el 8 de novembre passat han arribat als jutjats d’Igualada que, de moment, ha citat un total de cinquanta-una persones en qualitat d’investigades per un delicte de desordre públic. Aquesta xifra podria créixer aviat, perquè el procés tot just és en un moment embrionari.

ACTUALITZACIÓ (07.03.2018): Dos mesos més tard, atès que molts dels investigats es neguessin a declarar, el jutge va dictar el sobreseïment provisional de les actuacions contra ells. A la interlocutòria, el jutge assegurava que no havia quedat ‘degudament justificada la perpetració del delicte que va donar lloc a la formació de la causa’.

D’altra banda, una altra magistrada va arxivar la causa oberta contra cinc veïns del Garraf per haver tallat la carretera C-32, també durant el 8-N. La magistrada havia citat els investigats a declarar el 10 d’abril per un delicte de desordres públics, però finalment va decidir de donar per tancada la investigació, perquè considerava que no constava cap indici d’aquest delicte.

22.01.2018 – Els talls del TGV no passen per alt

Durant l’aturada general del 8 de novembre un grup de manifestants va ocupar durant tota la tarda les vies del TGV de l’estació de Sants, a Barcelona. Tot i que la concentració es va dissoldre sense incidents, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va reobrir diligències per desordres públics, a petició del ministeri fiscal. La magistrada va citar nou investigats, tots els qui van poder ser identificades en sortint de les andanes.

ACTUALITZACIÓ (26.03.2018): Les vuit persones investigades per haver tallat la via del TGV a l’estació de Sants durant la vaga general del 8-N no es van presentar a declarar davant del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona. De fet, en un principi, la jutgessa havia arxivat la causa perquè considerava que es va tractar d’una protesta ‘absolutament pacífica’, però va haver de reobrir-la arran d’un recurs de la fiscalia. En el cas de Girona, l’investigat també va desobeir i no es va presentar a declarar.

30.01.2018 – Toni Albà, acusat d’injúries.

L’actor Toni Albà va comparèixer davant el jutge per una acusació de delicte d’injúries a la jutgessa Carmen Lamela. Albà va respondre recordant que ell feia humor i que amb els piulets no pretenia sinó fer riure. Unes dues-centes persones el van acompanyar a declarar.

Febrer

07.02.2018 – El cas del mecànic de Reus.

Jordi Perelló, el mecànic de Reus (Baix Camp) denunciat per haver-se negat a reparar el cotxe d’una agent de la policia espanyola, fou citat a declarar avui al jutjat d’instrucció número 3 de Reus. Perelló és investigat per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. Els fets van ocórrer el 31 de gener, quan una agent li va trucar perquè li reparés el cotxe, però ell s’hi va negar ‘per principis’, arran dels fets de l’1-O. La parella de l’agent, que és mosso d’esquadra, el va amenaçar per telèfon i en persona, segons que va relatar el mecànic.

El 6 van declarar l’agent de la policia espanyola i la seva parella (el denunciant), en qualitat de testimonis, i també Perelló, en qualitat d’investigat, que només va respondre a les preguntes del seu lletrat. En la causa també s’ha personat l’Advocacia de l’estat espanyol, que ha sol·licitat que hi declarin més testimonis.

07.02.2018 – El nas de pallasso, símbol de la resistència.

Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, i pallasso de professió, va anar a declarar als jutjats de Manresa dos dies més tard que el batlle de Callús. Pesarrodona va ser víctima de la violència policíaca de l’1-O, però és ell que va haver de comparèixer al jutjat acusat d’incitar a ‘l’hostilitat’ contra els agents durant l’1-O. Molta gent va donar-li suport davant el jutjat amb un nas de pallasso, el mateix que duia ell el dia 20 de setembre al costat d’un agent de la Guàrdia Civil, en una imatge sobre la resistència pacífica a la repressió policíaca que ha esdevingut icònica.

ACTUALITZACIÓ (27.02.2018): Però no només se l’investigava per desobediència. El mateix Jutjat d’Instrucció 2 de Manresa, que investiga la jornada de l’1-O al Bages, li imputa llavors un delicte d’odi i un altre de resistència greu. La jutgessa també va citar a declarar tots els inculpats a l’atestat de la Guàrdia Civil dels fets de l’1 d’octubre a l’escola Joncadella de Sant Joan, entre ells el cap dels Mossos d’Esquadra, que sembla que va havia plantat cara als agents.

Març

05.03.2018 – Diligències contra les batllesses de Figueres i Roses.

L’organització del referèndum implica problemes per a alguns batlles, que són denunciats per ciutadans per haver permès la votació en el seu municipi. És el cas de les batllesses de Figueres i Roses, Marta Felip i Montse Vidran, respectivament. La darrera es va acollir al dret de no declarar

07.03.2018 – Declaren els empresaris que van fer publicitat de l’1-O.

Tres empresaris del sector de la impressió, la cartelleria i la publicitat van haver de comparèixer al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona per a explicar com van rebre l’encàrrec de fer material publicitari per al referèndum de l’1-O. Van explicar que venia de part d’un suposat càrrec de la Generalitat. No obstant això, no el van conèixer mai en persona i només hi van contactar per telèfon i correu electrònic. Aquest dirigent de la Generalitat era ‘responsable de disseny’ del Govern, segons els empresaris investigats, però després va admetre que era ‘free-lance’. També van dir que no van arribar a cobrar mai la feina feta, i no van poder reclamar el cobrament perquè no sabien a quin departament de la Generalitat ho havien de fer. Sergi Bellido, conseller delegat de Novoprint, empresa de serveis integrals de producció gràfica amb seu a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), es va negar a declarar.

12.03.2018 – Investigada una de les veus del referèndum.

Eloi Hernández, batlle de Fonollosa, un dels municipis que va ser durament reprimit l’1-O, va respondre només a les preguntes del seu advocat en la declaració com a investigat per un presumpte delicte de desobediència pels fets de l’1-O. Hernández va denunciar en declaracions als mitjans de comunicació una ‘persecució’ cap a les institucions i els representants polítics i va dir que es tractava d’una ‘volta del mitjó’, ja que ‘l’1-O ho van fer contra els ciutadans i la gent de peu i ara giren la situació i ens volen fer responsables a aquells que l’únic que vam fer va ser no impedir que la gent es pogués expressar lliurement a les urnes’.

Eloi Hernàndez va narrar els atacs policíacs a Fonollosa en un àudio que es va convertir en viral el 1 d’octubre:

15.03.2018 – Dotze hores d’escorcolls a la seu d’Òmnium.

La Guàrdia Civil es va presentar a la seu de l’entitat cultural, al carrer Diputació, de bon matí, i no en va sortir fins passades les set de la tarda. Més de dotze hores d’escorcolls que cercaven documentació vinculada a les finances de l’entitat, com ara factures i pagaments a proveïdors. L’escorcoll formava part de la investigació del jutjat número 13 de Barcelona entorn de l’1-O, i tenia l’objectiu d’intentar esbrinar si es va pagar el referèndum a través de subvencions a entitats com Òmnium. Es van endur els papers originals de la comptabilitat 2016-2018 i una còpia en CD, tres telèfons mòbils (un de personal), i quatre discs durs.

Com a protesta, centenars de persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, responent a la convocatòria d’Òmnium Cultural per a donar suport a l’entitat i protestar contra els escorcolls. A banda, els CDR van tallar la Via Laietana. El matí, els agents de la Guàrdia Civil havien entrat també al Palau de la Generalitat, suposadament en cerca d’informació relacionada amb el finançament de l’1-O. Vegeu-ne les imatges.

16.03.2018 – Molons, l’última víctima del 155.

Amb l’aplicació del 155, el govern espanyol no només va destituir el govern, sinó també tots els càrrecs de confiança i temporals que encapçalaven el govern català. És a dir, més de dues-centes persones. Però com que el 155 continua endavant, el govern espanyol continua fent i desfent. Així és com va poder destituir el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, que el Jutjat 13 de Barcelona investiga per un possible delicte de malversació i desobediència en relació a l’organització del referèndum de l’1-O. De fet, el dia abans, la Guàrdia Civil va escorcollar el seu domicili i el seu despatx de la Generalitat.

23.03.2018 – Turull, Romeva, Rull, Forcadell i Bassa tornen a la presó.

Va ser un matí ple d’últimes hores. El jutge Pablo Llarena els havia citat per informar-los que eren processats i si els prendria mesures cautelars. Mentre Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Josep Rull i Dolors Bassa entraven a la seu judicial, Marta Rovira anunciava que marxava a l’exili, sabedora que, molt probablement, entraria a la presó. Hores més tard es confirmava que Llarena dictava presó sense fiança per a tots els consellers, i la llista de presos polítics catalans ja era de nou, després dels casos de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.

28.03.2018 – Els acompanyants de Puigdemont, sota sospita.

Tres dies després de la detenció de Carles Puigdemont, la fiscalia de l’Audiència espanyola va activar una operació contra tots aquells qui l’acompanyaven en el seu trajecte des de Finlàndia, amb l’objectiu d’investigar un possible delicte d’encobriment. Per això la policia espanyola va detenir els dos agents dels mossos que feien d’escorta al president i l’historiador Josep Lluís Alay.

ACTUALITZACIÓ (11.04.2018): El cas passa a mans del jutge Diego de Egea que, a més, és el mateix magistrat que investiga els CDR per desordres públics. Qui encara no ha estat detingut és l’empresari Josep Maria Matamala, que es troba a Alemanya amb Puigdemont, i que també l’investiguen per encobriment.

Abril

03.04.2018 – Regidors socialistes, també investigats.

Les investigacions derivades del referèndum també han esquitxat el PSC. Un jutjat d’Arenys de Mar ha admès a tràmit la querella contra tres tinents batlle del PSC, una regidora d’ERC i el cap de la policia local de Pineda de Mar (Maresme). Els investiguen per l’expulsió dels agents de la policia que s’allotjaven en hotels de la població, uns fets que van passar després de l’1-O.

03.04.2018 – Assenyalada per la premsa i destituïda pel 155.

La directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Annabel Marcos, es va assabentar de la seva destitució per la premsa de Madrid, concretament amb l’Español. El mitjà de Pedro J. Ramírez va publicar un article en el qual assenyalava Marcos com a part de l’operatiu que va fer possible la votació del referèndum. Poques hores més tard el Ministeri d’Interior espanyol va destituir-la.

Sempre segons El Español, van ser els Mossos que van localitzar el seu vehicle aquella jornada i que transportava urnes. L’ex-diputada de CiU les va lliurar i les va recollir després a Amposta, segons una de les centenars d’actes que els Mossos van dur a l’Audiència espanyola després de la seva actuació durant l’1-O.

03.04.2018 – L’Audiència espanyola processa Trapero per sedició i organització criminal.

La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ja feia temps que tenia l’ex-major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero en el punt de mira. De fet, havia anat a declarar a l’Audiència fins a tres ocasions, fins que finalment Lamela va decidir de processar-lo. La magistrada fonamenta les acusacions en les protestes del 20 de setembre de l’any passat davant el Departament d’Economia i en el referèndum de l’1-O. Tanmateix, Lamela va desestimar d’acusar el cap dels Mossos d’un delicte de rebel·lió com va fer el Suprem espanyol a bona part del govern de Carles Puigdemont.

La jutgessa també va processar Pere Soler, ex-director dels Mossos, i Cèsar Puig, ex-secretari general del Departament d’Interior per organització criminal i un delicte de sedició, pel referèndum de l’1-O. Va processar la intendenta Teresa Laplana per sedició, per les protestes del 20-S. Són citats a declarar el dia 16 a les 10.00, després del qual es poden prendre mesures cautelars en contra seu.

05.04.2018 – Cinc investigats per la vaga del 3-O a Tarragona.

Tres dels investigats per la vaga general del 3-O a Tarragona es van negar a comparèixer al jutjat d’instrucció número 2 de la ciutat, que els citava a declarar per un presumpte delicte de desordres públics. Ells són Laia Estrada i Jordi Martí ‒tots dos regidors de la CUP a l’ajuntament‒ i Santi Fortuny, vinculat també a moviments de l’esquerra independentista i a col·lectius anticapitalistes. Tots tres van justificar que no hi compareixerien voluntàriament perquè consideraven que el seu procés responia a un ‘muntatge’ policíac i judicial de tipus polític. En cas que se’ls acabi dictant una ordre de detenció, van garantir que no prestarien declaració.

Els altres dos investigats, José Estrada i Antonio Mota, sí que es van personar al jutjat, però es van acollir al seu dret de no declarar. El lletrat que els defensa de forma conjunta, Carles Perdiguero, va sol·licitar l’arxivament de la causa.

09.04.2018 – Tres alts càrrecs s’acullen al dret de no declarar.

El secretari general de Telecomunicacions, Societat Digital i Ciberseguretat, Jordi Puigneró, i els directors de l’Administració Oberta de Catalunya i del Cesicat, es van acollir al seu dret de no declarar davant la Guàrdia Civil quan el jutjat número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de l’1-O, els va atribuir un presumpte delicte de malversació, revelació de secrets i desobediència. Entre els tres delictes, les condemnes podrien sumar 12 anys de presó i inhabilitació de càrrecs públics. Tots ells, que continuen en els seus càrrecs, van rebre la citació la setmana passada. Concretament, els fets que s’investiguen és si la Generalitat va donar suport perquè els ciutadans poguessin votar en qualsevol col·legi electoral però que no ho poguessin fer dos cops.

10.04.2018 – Primera acusació per terrorisme.

Violentar el moviment independentista era un objectiu de l’unionisme. Ciutadans, PP i PSOE havien anat cultivant el terreny i feia setmanes que assenyalaven els CDR com a responsables d’actes violents, en al·lusió als talls de carreteres o l’aixecament de barreres en peatges. Finalment, l’Audiència espanyola va prendre la iniciativa i va iniciar un operatiu en el qual va detenir Tamara Carrasco, de Viladecans (Baix Llobregat), una membre del CDR d’aquesta població i a qui va arribar a acusar de presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme.

Abans de ser detinguda, El Confidencial l’havia assenyalada tot publicant un àudio en què, presumptament, se la podia sentir explicant quines vies es volien tallar. També es va iniciar la cerca d’un veí d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) que acusaven dels mateixos delictes. Carrasco va ser traslladada a Madrid i hi va estar retinguda 48 hores.

D’una altra banda, el mateix dia de la detenció de Carrasco, els Mossos d’Esquadra van detenir aquell matí quatre membres dels CDR de Malgrat de Mar, Arenys de Munt, Dosrius i Solsona. Els acusen de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat per la concentració del 30 de gener a la tarda al parc de la Ciutadella, davant el parlament, quan es va suspendre el ple d’investidura de Carles Puigdemont. Van quedar en llibertat, pendents de ser citats pel jutge.

Al vespre, milers de persones van respondre a la crida dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a tot Catalunya i es van mobilitzar arran de les operacions contra alguns membres dels CDR. Les concentracions van ser a les places de tot Catalunya. Vegeu el recull fotogràfic de les protestes.

ACTUALITZACIÓ (12.04.2018): El jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea va deixar en llibertat provisional i amb mesures cautelars la membre dels Comitè de Defensa de la República (CDR) detinguda dimarts a Viladecans, Tamara Carrasco. El jutge va rebaixar-ne l’acusació a un delicte de desordre públics i va descartar les acusacions de terrorisme i rebel·lió de la fiscalia.

11.04.2018 – Una pancarta pot ser delicte d’odi.

Es diu Olga Ricomà i és investigada per un presumpte delicte d’incitació a l’odi per haver penjat una pancarta al balcó contra la policia espanyola i haver-ho difós a les xarxes socials. Va ser a l’octubre, i es podia llegira la pancarta de paper ‘Police go home’. Diu que ho va fer perquè ‘estava molt trista pels fets de l’1-O, indignada per allò que passava i perquè era una manera pacífica de respondre-hi’. De moment, ha hagut de declarar davant un jutge de Tarragona i el seu advocat ha demanat sobreseïment de la causa.

12.04.2018 – Escorcoll al Diplocat el dia abans de ser dissolt.

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) va ser dissolt quan el govern espanyol va aplicar el 155, el mateix dia que s’anunciava el cessament del govern de Carles Puigdemont. Mig any després i just el dia abans de ser liquidat oficialment, agents de la Guàrdia Civil van entrar a la seu de l’organisme per a escorcollar dos despatxos per ordre del jutjat d’instrucció de Barcelona número 13, que investiga els preparatius de l’1-O. El Diplocat ja havia lliurat tota la documentació que li havia requerit el Tribunal de Comptes i l’interventor del 155, motiu pel qual no s’entén el motiu de l’escorcoll. Martí Estruch, ex-cap de premsa de l’organisme, va assenyalar que es tractava purament de propaganda: ‘Perquè la gent s’assabenti que qui té el poder és el govern espanyol i que el govern espanyol finalment ha aconseguit liquidar el Diplocat’.

12.04.2018 – Acusat de delicte electoral per un acte de suport a Sànchez.

L’ex-coordinador de l’ANC a Tàrrega (Urgell), Salvador Bori, va ser citat a declarar per un delicte electoral el 23 d’abril vinent als jutjats de Cervera. La fiscalia l’acusa d’haver organitzat un ‘acte il·legal’ perquè l’ANC de la vila va decidir de mantenir la protesta convocada contra l’empresonament del Sànchez i Cuixart el 16 de desembre, en plena campanya electoral pel 21-D. La denúncia va dirigida personalment a Salvador Bori i es fonamenta en un atestat dels Mossos d’Esquadra en què se l’identifica com a persona física i a l’ANC com a persona jurídica responsables de la convocatòria.

12.04.2018 – Llarena bloca la investidura de Sànchez.

El mateix dia que Llarena empresonava Rull, Turull, Bassa, Forcadell i Romeva, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides demanava a Espanya mesures cautelars per a permetre que Jordi Sànchez es pogués sotmetre a una investidura al parlament. Però Llarena va fer cas omís de la demanda ‒no és de compliment obligat‒ i no va permetre la investidura de Sànchez, proposat pel president del parlament, Roger Torrent, després d’haver fet les consultes als partits.

En l’escrit de la resolució, Llarena fa consideracions i valoracions polítiques per a argumentar la decisió. Diu que la candidatura de Sànchez a la investidura té elements que apunten de manera marcada i racional que, en cas de ser president, podria ‘trencar l’ordre constitucional’. Entén que s’han garantit els seus drets polítics i que només té una limitació ‘parcial’ perquè pot delegar el vot i s’ha pogut presentar a les eleccions. Sobre la resolució de l’ONU, diu que no es dóna ‘cap indicació concreta’ i que, a més, ‘no és vinculant’ per al tribunal. També apunta que la limitació dels drets polítics individuals és ‘adequada’ si és fonamentada en més finalitats ‘constitucionalment legítimes’.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb