Reus va ser una de les ciutats que durant la jornada de l’1-O no va rebre l’actuació violenta de la policia. Ni un cop de porra, mentre a Tarragona o Mont-roig del Camp, municipis de la vora, vivien la repressió severament. Tanmateix, la capital del Baix Camp és sotmesa a una persecució judicial com no es veu en cap altre municipi català. El jutjat d’instrucció número 2 de Reus va començar a principi de novembre una macrocausa que afectava tretze persones, entre les quals el batlle de la ciutat, Carles Pellicer. Els investigaven per presumptes delictes d’odi i malversació. Avui un bomber haurà d’anar a declarar davant el jutge, però, segons que ha pogut saber VilaWeb, ben aviat quatre més seran citats i la causa ja s’haurà ampliat a una vintena de persones.

La macrocausa té un origen: les protestes contra els agents que es van allotjar a la ciutat, a l’Hotel Gaudí. Van arribar-hi poc després de l’11 de setembre i ben aviat van ser objecte de protestes de la població, que volia demostrar-los que la seva presència no era benvinguda.

La policia no va esperar-se al dia del referèndum per actuar: abans ja va intervenir per identificar uns ciutadans que penjaven cartells en favor del referèndum. El 25 de setembre alguns agents van arribar a agafar un jove i tirar-lo a terra, i li van demanar la identificació sense dir-li per què. Quan un dels agents finalment li va dir que era ‘per haver enganxat cartells’, els concentrats el van escridassar i li van demanar el número d’identificació, però no els el va donar pas. L’agent es va endur el jove identificat a la comissaria, enmig de les protestes dels manifestants.

La presència de policies a la ciutat suscitava malestar entre una part de la població. Ho explicava la regidora de la CUP Marta Llorens, investigada en la macrocausa: ‘No era un ambient agradable. No s’entén per què hi van haver d’aterrar milers de piolins. Ho observem com un exemple molt explícit de repressió i de colonització de l’estat espanyol.’

El 3-O, el dia de ‘l’odi’
La tensió va anar augmentant fins que va arribar el primer d’octubre. Si les protestes davant l’hotel ja havien estat habituals abans del referèndum, després de la jornada de la gran repressió van créixer. La indignació es va fer palesa durant l’aturada de país del 3 d’octubre. Les formacions independentistes del consistori van signar un manifest conjunt denunciant la violència indiscriminada durant el referèndum i van demanar als hotels de la ciutat que no acollissin més policies.

Arran de les protestes el govern espanyol es va trobar obligat a desplaçar una part dels policies a un hotel de Salou, com explica aquest reportatge de la Directa. Però aquesta ‘derrota’ no va ser debades. La comissaria local de Reus de la policia espanyola i la brigada local de policia judicial van presentar una denúncia al jutjat d’instrucció número 2 de Reus, que investiga regidors, bombers i ciutadans reusencs per presumptes delictes d’incitació a l’odi.

‘La denúncia arrenca del manifest signat per uns regidors i, a partir d’aquí, s’amplia a les manifestacions que hi va haver davant l’hotel Gaudí, una de les quals completament en silenci. De tot això, en diuen delicte d’odi i construeixen un relat’, explica un advocat de l’associació d’advocats voluntaris 1-O, que porta la defensa d’alguns bombers investigats.

Deu bombers investigats
El cas dels bombers és especial. Eren a la manifestació del dia 3 davant l’hotel Gaudí, però asseguren que estaven fora de servei. ‘I com que un bomber és bomber 24 hores cada dia, davant tanta gent congregada van fer la millor cosa que saben fer: intentar que tothom estigués tranquil i en pau’, diu el mateix advocat. El jutge va sol·licitar un detall de les sortides que van fer els camions des del parc de bombers de Reus entre les onze del matí i les tres de la tarda i va voler saber si se n’havia desplaçat cap fins a l’hotel. Per això també són investigats per un presumpte delicte de malversació de fons.

De primer, eren quatre els bombers investigats. Un d’aquests quatre casos ha estat arxivat perquè ha pogut demostrar que no era al lloc dels fets. La policia l’havia identificat malament. Però a partir de nous vídeos la policia ha identificat més bombers. Un declararà avui i ben aviat un altre. Segons que ha pogut saber VilaWeb, és previst que el jutge en citi a declarar quatre més. ‘Han identificat les persones que els era més fàcil. Ara van estirant el fil dels bombers i, quan s’acabi, en començaran un altre’, diu l’advocat de l’associació d’advocats voluntaris 1-O, que alerta que això també pot passar aviat amb les accions dels CDR.

La macrocausa de Reus ja abasta, doncs, una vintena de persones en la fase d’instrucció. Protestar contra la policia resulta costós. No és casualitat. A Pineda de Mar (Maresme), també s’hi allotjaven policies durant els dies del referèndum i ara ha començat a instruir-se una causa contra diverses persones. Un jutjat d’Arenys de Mar ha admès a tràmit la querella contra tres tinents batlle del PSC, una regidora d’ERC i el cap de la policia local. Els investiguen per l’expulsió dels agents de la policia que s’allotjaven en hotels de la població, uns fets que van passar després del referèndum de l’1-O.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb