La jutgessa de l’Audiència espanyola Carme Lamela ha deixat en llibertat la intendenta dels Mossos d’Esquadra Teresa Laplana després d’haver-li pres declaració avui al matí per la causa oberta per sedició. La fiscalia havia sol·licitat mesures cautelars per a Laplana i havia demanat a la jutgessa presó eludible amb una fiança de quaranta mil euros. La jutgessa no ha atès la petició de la fiscalia i ha deixat en llibertat la intendenta, tot i que li ha aplicat mesures cautelars: la retirada del passaport, la prohibició de sortir de l’estat espanyol i l’obligació de comparèixer cada quinze dies.

La intendenta era la responsable del dispositiu dels Mossos a la Conselleria d’Economia el dia 20 de setembre quan es van produir l’assalt contra la Generalitat i les detencions d’alts càrrecs ordenats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; el president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també han de declarar per un presumpte delicte de sedició per les protestes que es van fer els dies 20 i 21 de setembre durant l’operació Anubis contra l’organització del referèndum.

La jutgessa del cas, Carmen Lamela, té sobre la taula un nou informe de la Guàrdia Civil molt més detallat que el primer, que també inclou els fets dels primer d’octubre i atribueix a Sànchez i Cuixart ‘un paper decisiu’ en la resistència civil a partir dels seus missatges de Twitter. pel que fa al cas de Trapero, Lamela acusa els Mossos ‘d’inacció flagrant’ i assegura que va actuar com a ‘braç executor’ d’un presumpte pla independentista ‘en connexió directa’ amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras.

És la segona vegada que tots quatre declaren a l’Audiència Nacional per aquests fets. La primera va ser el 6 d’octubre, quan la Fiscalia va presentar aquest nou informe de tres-centes pàgines acompanyat d’una petició perquè els tornessin a citar. Aleshores, Trapero i Laplana van ser els únics que van respondre totes les preguntes de les parts. Sànchez només va contestar les de la defensa i Cuixart es va negar a declarar.

Avui també s’enfronten a preguntes d’altres jornades que van més enllà de les protestes dels dies 20 i 21 de setembre i que arriben als fets del primer d’octubre, el dia del referèndum. A més dels quatre investigats, que s’enfronten a penes de fins a quinze anys de presó, estan citats a declarar tres testimonis. Són dos agents de la Guàrdia Civil i la secretària judicial del jutjat 13 de Barcelona.

Suport dels partits sobiranistes
Com va passar el dia 6 d’octubre, quan van haver de comparèixer per primera vegada, els presidents de l’ANC i Òmnium han obtingut el suport de representants del PDeCAT, ERC, Catalunya en Comú, i d’entitats com ‘Madrileños por el derecho a decidir’. La policia ha establert novament un dispositiu de seguretat que els ha impedit de saludar-los i d’accedir a les immediacions de l’Audiència.

L’informe de la Guàrdia Civil
L’atestat elaborat per la Guàrdia Civil i lliurat a l’Audiència espanyola acusa els mossos ‘d’inacció flagrant’ durant el dispositiu del dia del referèndum. L’informe recull vídeos i imatges que analitzen l’actuació del cos aquell dia i afirma que ‘les ordres de Trapero van derivar en una inacció flagrant i que la resta de forces i cossos de seguretat van haver d’actuar activament per a evitar el referèndum’.

L’informe apunta que la no actuació dels Mossos que denuncien ‘no pot recaure en la voluntat individual’ dels agents, ja que va ser el resultat ‘d’un pla premeditat’ per a evitar d’actuar i que assenyala ‘la connexió directa amb els membres del comitè estratègic’, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, de Trapero.

De fet, sobre els casos de Sànchez i Cuixart, la magistrada considera que de la nova informació aportada per la Guàrdia Civil s’infereix que els fets investigats no constitueixen un fet aïllat, sinó que s’emmarquen dins d’una estratègia complexa ‘amb què, des de fa temps, col·laboren’ tots dos ‘en l’execució d’un full de ruta dissenyat per a arribar a obtenir la independència de Catalunya’ També diu que tots dos formen part d’un comitè estratègic que executa unes funcions concretes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb