Gràcies, Montserrat Torrent! Gràcies, orgue!

La barana del cor tot just deixava entreveure el cap de Montserrat Torrent, mentre la gent aplaudia dreta, amb devoció. Havia estat un concert d’orgue inoblidable a l’oratori de Sant Felip Neri. El públic va esperar que l’organista baixés les escales per poder-la felicitar i mostrar-li l’agraïment. Van dir que baixaria les escales lentament, al ritme dels seus cent anys, però realment l’espera es va fer curta. De seguida el color vermell de la brusa que duia va sobresortir per guiar-nos cap al seu somriure. Li era difícil de fer camí. Tothom la volia saludar i ella, generosament satisfeta, tornava les abraçades amb alegria. Estava radiant. Ben pentinada, amb unes arracades llargues antigues molt boniques, donava les gràcies als altres.

No havia vist mai un rostre tan ple de satisfacció com el seu en aquell moment de plenitud. Montserrat Torrent estava contenta, havia complert el seu somni: veure l’orgue de Sant Felip Neri acabat. Les paraules van sortir nítides: la il·lusió de la meva vida. Havia pogut inaugurar i tocar, en aquella església on de petita acompanyava la seva mare, l’orgue. Assolir el desig li ha costat seixanta anys d’espera, molt d’esforç i molta tossuderia. També moltes complicitats, que s’ensumaven en l’aire. Poques vegades la vida acompanya fins als cent anys amb tanta lucidesa i tenacitat. Poques vegades la gent sap què vol amb tanta claredat.

La seva forta sordesa no va impedir la comunicació en cap moment; la seva expressió, amb paraules o sense, ho omplia tot. Encara que ningú no li donés la raó, ella va voler deixar clar que la part bona del concert havia estat la del mig, la que havien tocat els seus companys organistes. Que el començament i el final, que havia tocat ella, no havien anat tan bé. Al final del recorregut, una cadira i una fotografia amb els organistes.

L’esplèndid “Poema per a un orgue” de Narcís Comadira, compost expressament per a aquest dia i recitat per Pere Arquillué, va ser el fil conductor del concert, que va anar entrellaçant diverses peces musicals per construir també un relat d’agraïment:

Gràcies, orgue, instrument prodigiós
que ens transportes del no-res de la carn
a l’esperit més pur, a un ordre superior
que, cremant-nos, ens salva… [fragment]

Va encetar el concert Montserrat Torrent amb una peça barroca de Correa de Arauxo i el va acabar també ella tocant Battaglia de Johann Kaspar Kerll. Unes pantalles mostraven les mans de l’organista tocant. Entremig, Juan de la Rubia va triar Bach i es va crear un dels moments més vibrants del concert. Els altres mestres organistes que hi van participar van ser Saskia Roures, Ignacio Ribas, Guido Iotti i Joan Seguí. La tria de les peces del concert, tal com explicita el programa de mà, tenia el propòsit de mostrar les diverses possibilitats sonores i expressives del nou orgue.

L’orgue Montserrat Torrent

Aquest projecte va començar l’any 1967 amb l’ambició d’aconseguir el gran instrument barroc i de transmissió mecànica que Barcelona no tenia. El van començar Albert Blancafort i Georges Lhôte sota la supervisió de Montserrat Torrent. Les circumstàncies econòmiques no van permetre que el projecte anés més enllà de la realització de la cadireta. Cinquanta anys més tard, es va reprendre, gràcies a l’impuls de la Fundació Montserrat Torrent, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Fundació “la Caixa”. El desembre del 2021 se’n va inaugurar la primera fase. Després es va continuar la construcció, fins que es va acabar, el mes passat, amb la instal·lació dels deu darrers tubs. L’orgue Montserrat Torrent té 3.481 tubs i 49 registres. És un dels instruments de referència a Barcelona, tant per la qualitat com per la trajectòria històrica singular.

Acabat el concert, la plaça de Sant Felip Neri, afortunadament en aquella hora amb pocs turistes, es va omplir de gent que enraonava de música. Ara aquesta plaça, una de les més boniques de Barcelona, barrejarà el record de la ciutat bombardada cruelment pels franquistes amb la història d’un orgue i una organista excepcional. Montserrat Torrent haurà fet que la música, en aquest lloc, també sigui una reparació per a la memòria de tots.

Però, com que un dels lemes de l’artista és que “la longevitat no ha de comportar passivitat”, la Fundació Montserrat Torrent no s’atura aquí. L’acabament de l’orgue ha estat el primer objectiu a partir del qual l’entitat continuarà treballant en l’organització d’activitats, com ara classes magistrals, cursos i cicles de concerts com el que hi fa, cada diumenge a migdia des de fa vint-i-cinc anys, l’organista titular, Bernat Bailbé.