30.01.2018 - 20:30
|
Actualització: 30.01.2018 - 20:35
El 30 de gener de 1938 era un diumenge. L’aviació italiana, aliada de Franco, havia bombardat ininterrompudament el port i l’Eixample de Barcelona. Cap a les nou del matí va decidir d’atacar el convent de Sant Felip Neri, edifici que la Generalitat feia servir per a refugiar nens del barri. Vint-i-dos infants van córrer a amagar-se al soterrani del convent, sota la plaça, quan van sentir el so de les sirenes i la remor de les bombes.
No en va sobreviure cap. Una bomba va fer impacte enmig de l’església i el terra es va esfondrar. A les onze del matí, mentre les forces d’assistència intentaven recuperar les víctimes enmig de la runa, els avions van tornar a atacar. En total, hi hagué quaranta-dos morts. Després dels dos atacs, al convent només hi va quedar un forat de cinc metres d’amplada i una façana marcada per la metralla.
L’aviació feixista havia atacat des de 5.300 metres d’altura tota la zona de la Catedral i la plaça Nova. A més de Sant Felip Neri, va malmetre edificis de Sant Domènec del Call i del carrer de la Palla, on hi havia un refugi.
Un mes i mig més tard, els dies 16, 17 i 18 de març, els avions van tornar a bombardar cruelment Barcelona. Durant més de quaranta hores –des del 16 de març al vespre fins al 18 a la tarda– l’aviació feixista va llançar nombrosos obusos sobre la ciutat. Un d’aquests obusos va caure sobre un camió de munició i en pocs segons va matar cinc-centes persones a la Gran Via, davant el Coliseum.
En total hi hagué disset incursions, la majoria en intervals de tres hores. S’hi van utilitzar pilots italians i alemanys, que conduïen avions Savoia-Marchetti S. M. 79 i S. M. 81 i hidroavions Heinkel He 51C-1. La majoria de les bombes van caure al centre de la ciutat, sobretot a la Rambla, la Diagonal i la plaça de Catalunya. Es van llançar projectils experimentals, de 50 a 100 quilos, amb poca capacitat de penetració però una gran força expansiva. Les bombes van causar també molts morts i ferits entre la gent que hi havia a les vies públiques, als restaurants i als tramvies, per exemple.
Davant el Coliseum, a la Gran Via de Barcelona, hi ha una escultura, anomenada Encaix, de Margarida Andreu que és un homenatge a les víctimes dels bombardaments. A més, per recordar aquells fets, el comissionat de Programes de la Memòria de l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat l’exposició ‘Una infància sota les bombes‘, que s’inaugurarà al maig al Born CCM. El propòsit de la mostra és reivindicar la memòria històrica d’aquells fets des dels ulls dels nens que en van ser víctimes.
