2022: L’any de ‘Alcarràs’ i de l’adeu a Pau Riba i Vicenç Pagès Jordà

  • El resum del 2022 en l'apartat cultural també fa memòria del centenari del PEN Català, el rellançament de l'editorial Navona i les tres estrelles Michelin dels germans Torres

VilaWeb
Joan Safont Plumed
29.12.2022 - 21:40
Actualització: 30.12.2022 - 08:12

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Any Joan Fuster, Any Gabriel Ferrater, Any Guillem Viladot–gràcies a l’entossudiment dels ponentins– Any Català-Roca, també podia haver estat l’any Nèstor Luján, de qui ningú sembla recordar-se, i fins i tot, per què no, l’any Pier Paolo Pasolini, però sobretot, aquest 2022 ha estat l’any d’Alcarràs i Carla Simón. La directora va tocar el cel del cinema català amb l’Ós d’Or de la Berlinale, demostrant que es podia fer un cinema universal sobre una temàtica tan local com la desaparició d’unes formes de vida tradicionals del Segrià, vinculades a l’agricultura, fer-ho en català i que l’entengués tothom. Aquí i a Berlín. No ha pogut seguir l’èxit als Oscar, però el camí obert tant per a altres directors –i especialment, directores– com per a la llengua hauríem d’evitar que es tornés a tancar.

El 2022 també ha estat un bon any per a Albert Serra, el nostre cineasta més estimat fronteres enllà, que ha estat aclamat per Pacifiction. Millor film segons la revista Cahiers du Cinema i premi Louis-Delluc de l’any 2022, també ha vist exposat el seu monumental treball per la Documenta de Kassel, Els tres porquets, a la Fabra i Coats i subtitulat en català. Al costat d’aquestes noves lleves, encara que ja veterans en l’ofici, el patriarca del cinema català, Pere Portabella, ha estat reconegut al Bòlit de Girona amb una exposició sobre la seva relació amb el músic Carles Santos, dirigida per Ona Balló, i amb Gosar poder, una instal·lació del director Isaki Lacuesta sobre l’homenatge al Price dels Poetes que es va fer l’any 2020 amb motiu del cinquantenari d’aquell històric recital. Tot plegat, coincidint amb la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Girona.

El 2022 també ha estat el centenari del PEN Català, la veterana filial del PEN Internacional, dedicada a la defensa de la llibertat creativa i d’expressió. Fundada per personalitats com Josep Maria López-Picó, Joan Crexells, Josep Maria Batista i Roca i Josep Maria Millàs-Raurell, va tenir a la presidència figures com Pompeu Fabra, Josep Carner i Carles Riba. Actualment presidit per l’editora Laura Huerga –que va rellevar la poeta Àngels Gregori–, el PEN ha estat protagonista d’una exposició al Palau Robert i ha estat reconegut amb un Premi Nacional de Cultura. Els guardons atorgats pel CoNCA també van recaure en la coreògrafa Núria Guiu, el dramaturg Jordi Casanovas, l’escriptora Rosa Fabregat i el projecte Càntut.

Kennedyana, el testament literari de Vicenç Pagès

Any d’aniversaris també al món editorial, que ha celebrat els seixanta anys d’Edicions 62, els vint anys d’Ara Llibres i de l’Editorial Gavarres, els quinze de Comanegra i els deu de Males Herbes, Periscopi, Crims.cat i Raig Verd. A més d’aquests anys rodons, s’ha viscut el rellançament de Navona, dirigida per l’editor Ernest Folch i amb Jaume Roures i Tatxo Benet com a accionistes, que ha incorporat Arcàdia al seu catàleg, completat amb el nou segell Folch&Folch. Un altre projecte, la Segona Perifèria, ha vist la llum de la mà de Miquel Adam. I novetats també per a Raig Verd i Mai Més Llibres, que s’han ajuntat per crear el segell Duna; per a Tigre de Paper, que ha presentat la col·lecció l’Agulla Daurada; i per a Periscopi i l’Escola Bloom, que han llançat Dedalus. En aquest recull de novetats, no hi podia faltar un adeu, el de l’editorial Meteora, que ha posat el punt final de la seva sòlida trajectòria per jubilació dels seus dos fundadors, Jordi Fernando i Dolors Sàrries.

La unió de les distribuïdores les Punxes i Àgora per a crear Entredos i els problemes que ha anat arrossegant ha estat el tema de conversa permanent en el sector aquests darrers mesos, amb l’esperança que el nou any posi fi al desori.

En el terreny literari, el 2022 ha estat l’any de la mort prematura de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, de qui hem pogut llegir la darrera obra, Kennedyana, enllestida i revisada per l’escriptor poc abans del seu traspàs. També ha estat l’any en què diversos autors mallorquins han estat al capdavant de la llista de novetats, com Sebastià Alzamora, Laura Gost, Melcior Comes i Sebastià Portell. Alzamora i Portell, juntament amb Maria Barbal, són finalistes del premi Òmnium de novel·la 2022. Una preeminència que s’arrodoneix amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a la narradora i poeta Antònia Vicens, i la Lletra d’Or per a l’Autobiografia autoritzada de Neus Canyelles. El Crexells ha anat a parar a un escriptor nord-català, Joan-Lluís Lluís per la reeixida Junil a les terres dels bàrbars.

En l’apartat de premis literaris a obra inèdita, l’any 2022 començava amb el Josep Pla per a La vall de la llum, de Toni Cruanyes i el Ramon Llull per a Benvolguda, d’Empar Moliner. Martí Domínguez, amb Mater, s’ha endut el Proa i Gemma Ruiz, amb Les nostres mares, el Sant Jordi. El 2022 també ha tingut novetats dels dos sèniors de la literatura catalana infantil i juvenil, Joaquim Carbó, que ha fet noranta anys, i Josep Vallverdú, que en farà cent el 2023. L’any que deixem enrere també ha estat procliu en l’àmbit de la no-ficció, amb l’esperada biografia de Francesc Cambó de Borja de Riquer, la no menys monumental de Josep Tarradellas a cura de Joan Esculies, les notícies sobre els anys americans d’Irene Polo, a càrrec de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur, i les cartes entre Josep Pla i Joan Estelrich, editades per Sílvia Coll-Vinent, entre més novetats.

Musicalment, l’any 2022 ha estat un any de dol per la mort de Pau Riba. El genial poeta i músic contracultural ens va deixar a setanta-tres anys a causa d’un càncer. També hem hagut de dir adeu a Núria Feliu, la veu del jazz, dels estàndards americans, del cuplet i la cançó en català, filla orgullosa del barri de Sants. El comiat dels escenaris de Joan Manuel Serrat, del Poble-sec, ha coincidit amb el retorn del grup Antònia Font, mentre Rosalía ha continuat triomfant per tot el món amb el seu Motomami World Tour, i s’ha convertit, sense cap mena de dubte, en la catalana més global de la nostra època.

L’aniversari de La masia, de Miró, i de la mort de Proust

Si parlem d’exposicions, el 2022 ha estat l’any d‘Antoni Gaudí, protagonista d’una gran mostra al MNAC, que ha viatjat al Museu d’Orsay de París per deslliurar l’arquitecte de tòpics i idees preconcebudes i observar-lo des d’òptiques renovades. La trinitat formada per Feliu Elias com a pintor, Apa com a caricaturista i Joan Sacs com a crític, també ha estat objecte d’una exposició al museu de Montjuïc que encara es pot visitar.

Enguany, la passió catalana per Marcel Proust ha ocupat els espais Volart de la Fundació Vila Casas, amb motiu del centenari de la mort de l’autor d’A la recerca del temps perdut. Un altre centenari, el de La masia, de Joan Miró, també ha estat motiu d’activitats de tota mena al Mas Miró de Mont-roig del Camp, model i escenari d’aquest quadre exposat actualment a la Galeria Nacional de Washington. 

També ha fet anys, vint en aquest cas, la Fundació Foto Colectania, una de les principals entitats de preservació i col·leccionisme fotogràfic de Barcelona, que ha recuperat alguns dels seus noms més icònics a la seu que té al passeig Picasso de Barcelona.

Quant als teatres, la crisi de les platees buides ha estat el gran tema de debat en les arts escèniques. Paral·lelament, s’apuntava com una nota d’esperança el repunt en l’àmbit del musical amb Golfus de Roma, després d’un temps en què diverses veus s’havien queixat de la manca d’espectacles d’aquesta mena a les cartelleres catalanes. Enguany, precisament, una de les companyies que més ha contribuït a la normalització del teatre musical en català, Dagoll Dagom, ha anunciat el seu darrer espectacle de creació per al 2023, L’alegria que passa, basada en l’obra homònima de Santiago Rusiñol, abans no posin punt final a cinquanta anys de carrera amb la reposició de Mar i cel. El 2022 també ha estat l’any del cent setanta-cinquè aniversari del Gran Teatre del Liceu, efemèride a bastament celebrada pel coliseu de la Rambla de Barcelona.

Finalment, quant a gastronomia, el 2022 ha estat l’any dels germans Sergio i Javier Torres, reconeguts amb les tres estrelles de la Guia Michelin pel seu restaurant Cuina Germans Torres. El xef Albert Sastregener també ha vist reconeguda la seva tasca al capdavant de la cuina del BO.tic amb el Premi Nacional de Gastronomia, atorgat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. En aquest darrer apartat, no podem deixar de destacar la publicació delLlibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, traduït i anotat per Patrick Gifreu i editat per Vibop. Amb vi, doncs, alcem la copa per desitjar-vos bon any 2023!

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes