Empar Moliner guanya el Ramon Llull amb ‘Benvolguda’, una novel·la “gens amable” sobre la menopausa

L'obra guanyadora és la tercera novel·la de Moliner després de 'Feli, esthéticienne' i 'La col·laboradora'

VilaWeb
Joan Safont Plumed
28.01.2022 - 15:32
Actualització: 28.01.2022 - 16:31

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Empar Moliner tornarà a les llibreries amb una nova novel·la i ho fa amb premi sota el braç. El 9 de març arribarà Benvolguda, publicada per Columna, la novel·la amb què l’escriptora ha guanyat el XLII premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.

El jurat del Ramon Llull, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Carme Riera i Emili Rosales, ha decidit de guardonar una novel·la sobre “la vulnerabilitat de l’amor, la drogodependència de la maternitat i la caducitat de la vida artística”, tal com l’han definit. Benvolguda és la tercera novel·la de Moliner després de Feli, esthéticienne, amb la qual va guanyar el premi Josep Pla, i La col·laboradora.

La productora cinematogràfica i presidenta de l’Ateneu Barcelonès Isona Passola, membre del jurat, ha definit Benvolguda com una novel·la duríssima, amb un final que es pot interpretar de maneres molt diferents, tant feliç com infeliç. L’escriptor i diplomàtic Carles Casajuana, també membre del jurat, ha parlat d’una  “fantasia masoquista d’una dona cinquanta anys”, que pel músic Gerard Quintana, per contra, és “cruament realista”. L’estil Moliner és tan inconfusible que el jurat va detectar-lo a les primeres pàgines, tot i el pseudònim, Isabel Torres Tell, amb què l’escriptora va presentar al guardó el manuscrit de “La copa justa de Pitàgores”, el títol original de l’obra, amb clares referències clàssiques i vitícoles.

La protagonista, “una menopàusica oficial”

Benvolguda és protagonitzada per Remei Duran, una dibuixant de cinquanta anys i escaig, “menopàusica oficial, guapa i atractiva”, segons la seva creadora, que un dia s’adona que el seu jove marit, violinista, s’enamorarà irremeiablement de la jove violinista suplent de l’orquestra. A partir d’aquí, la novel·la, escrita en primera persona, gira al voltant del passat, l’amistat i “les qüestions que no t’acaben d’explicar, sempre sorprenents i simpàtiques, de l’etapa de la menopausa”, que Moliner ha convertit en literatura.

Per l’autora, la menopausa és una etapa de la vida de les dones de la qual es parla poc o bé, si se’n parla, es fa d’una manera edulcorada: “La protagonista diu que li acaben semblant simpàtics els anuncis de compreses per la incontinència urinària”, ha exclamat Moliner, amb la seva ironia esmolada, amb la qual també ha volgut despatxar el gènere de la novel·la dels cinquanta anys, i ha descartat que la novel·la sigui “amable”.

La parella com a gran tema literari

Ara bé, segons que ha comentat Moliner en la conferència de premsa, “ara no és tan bèstia fer anys, que és una cosa que ha canviat molt des del temps en què Dant parlava de la meitat de la nostra vida”. Potser per això, per a la protagonista de la novel·la, no és tan decisiu arribar als quaranta anys, als cinquanta o als seixanta, com que la seva filla faci anys. Per aquesta “jonqui de la maternitat”, la gran por és, doncs, que la seva filla s’acosti a l’adolescència.

Com ha recordat Moliner, “el matrimoni o la parella és el meu tema literari, tant per bé com per mal. Per lletja, per sublim, per fastigosa”. Sobre els gustos literaris de Remei Duran, l’autora ha assegurat que és una lectora de novel·les escrites per dones, amb marits hackers, escaladors, grans amants i bons pares, on ella no troba la quota de redempció literària que voldria.

Com que la protagonista de la novel·la té més o menys la seva mateixa edat, Moliner s’ha volgut avançar a la pregunta inevitable sobre l’autoficció i tot allò que pot tenir de real la novel·la. L’escriptora ha volgut deixar clar: “La resposta a la qüestió de si l’obra és autobiogràfica sempre és que no, però en realitat és que copio de tot el que m’envolta. Tot el que escric té una part de mi i tot és una part de ficció.”

Nascuda a Santa Eulàlia de Ronçana l’any 1966, Empar Moliner es va fer conèixer amb el recull de contes L’ensenyador de pisos que odiava els mims, un gènere amb el qual ha publicat T’estimo si he begut –que li va fer guanyar la Lletra d’Or 2005, i que David Selvas ha portat al teatre amb les T de Teatre, la Brutal i Dagoll Dagom–, No hi ha terceres persones, Tot això ho faig perquè tinc molta por i És que abans no érem així, el seu darrer llibre, publicat l’any 2021. Col·laboradora de diversos mitjans de comunicació, com l’Ara, Catalunya Ràdio i TV3, Moliner és una de les autores més llegides i conegudes del panorama català.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies