El Mas Miró celebra el centenari de ‘La masia’, una cruïlla en l’obra de l’artista

La casa-museu de Mont-roig del Camp celebra els cents anys de ‘La masia’ · La pintura marca un abans i un després en l’obra de Joan Miró · Va pertànyer a l’escriptor Ernest Hemingway

VilaWeb
Joan Safont Plumed
19.05.2022 - 21:10
Actualització: 24.05.2022 - 17:22

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Hi ha quadres que marquen època. N’hi ha, com el Guernica de Pablo Picasso, que esdevenen autèntiques icones, en aquest cas un clam de denúncia contra la guerra. Alguns altres, com la Gioconda de Leonardo de Vinci, són l’objectiu de tota mena de teories fins a esdevenir avui dia carn de fotos i selfies. Molts altres acaben fent-se  cèlebres pel preu que se n’arriba a pagar en subhastes i vendes. Pobre van Gogh, que no va vendre sinó un quadre en vida, si sabés a quin preu s’han cotitzat les seves teles! Finalment, hi ha quadres que, més enllà del valor que tenen, de la fama, del preu, del museu on són, etc., tenen un sentit íntim per a l’autor. Un d’aquests és La masia, de Joan Miró.

El Mas Miró, a Mont-roig del Camp, casa pairal que va inspirar l’obra ‘La masia’ de Joan Miró.

“Tota la meva obra ha estat concebuda a Mont-roig del Camp”

Cal que ens remuntem a l’any 1911, quan el jove aprenent d’adroguer que era Joan Miró i Ferrà va agafar unes febres tifoides, complicades amb una crisi nerviosa. La decisió va ser anar a refer-se a la casa pairal que els seus pares acabaven de comprar a Mont-roig del Camp, al Baix Camp, al fill de l’indià Antoni de Ferratges, nomenat marquès per Alfons XIII. Una decisió que va canviar la història de l’art. Allà Miró va decidir de dedicar-se a la pintura, contravenint els desigs i l’autoritat del pare, que no veia amb bons ulls aquella dèria.

A partir de llavors s’establí un vincle tan estret entre Mont-roig i el Mas Miró que féu afirmar a l’artista que tota la seva obra hi havia estat concebuda. Certament, hi va passar tots els estius fins l’any 1976, i hi retrobà la connexió amb la terra i la inspiració necessària. Miró, que solia comparar el seu taller amb un hort i la seva feina amb la d’un pagès, va pintar les ermites de Sant Ramon i la Mare de Déu de la Roca, la platja on anava a nedar, les vistes del poble amb l’església nova, el mas veí amb la seva palmera i, especialment, La masia, que pren per model la casa dels masovers de la propietat.

L’estudi de Joan Miró, al Mas Miró de Mont-roig del Camp (fotografia cedida).

Una obra que avui és a Washington, però que ens continua captivant

Amb La masia, que va ser propietat de l’escriptor Ernest Hemingway i que avui és a la National Gallery de Washington, ara fa cent anys tancava una etapa i n’obria una altra: començada a Mont-roig, davant el model, però acabada a París, on ja formava part de l’ambient artístic de la capital francesa, marcat pel surrealisme. Miró mateix ho va deixar escrit: “La masia fou el resum d’una part de la meva obra i al mateix temps la gestació de la part de la meva obra que havia de fer després.”

Ara el Mas Miró, convertit el 2018 en un espai museïtzat essencial per a conèixer la vida i l’obra de l’artista, celebra el centenari de La masia amb un programa d’actes que va començar el mes passat i que tindrà continuïtat fins a final d’any. Escape room, tallers de contes, recreació de la vida al mas, una peça teatral de Pol López, l’estrena d’una sèrie del compositor Hèctor Parra, tasts de vins i destil·lacions de perfums, conferències, presentacions de llibres, exposicions, converses, tallers, passejades i visites teatralitzades, amanides amb unes jornades gastronòmiques, formen part de les propostes d’aquest particular centenari.

Joan Miró l’any 1907.

Tot i que el quadre és lluny, als Estats Units, el paisatge i el món que el va inspirar el tindrà ben present. Amb la fortuna que cent anys després aquell espai mític, el Mas Miró, no solament no ha canviat, sinó que és obert a tothom. Aprofitem l’avinentesa per anar-hi i restar seduïts per un d’aquells llocs que formen part de la història de l’art.

L’imprescindible

Ahir es va inaugurar el festival internacional de cinema documental Docs Barcelona d’enguany, amb la projecció de Navalny, sobre l’enverinament i la recuperació de l’opositor rus Aleksei Navalni, avui empresonat arran de la sentència del 22 de març que el va condemnar per diversos delictes. Entre les estrenes del festival, es destaca el documentari La cuina dels homes, de Sílvia Subirós, néta de Josep Mercader, fundador del Motel Empordà de Figueres, l’històric restaurant que avui dia dirigeix el pare de la cineasta, Jaume Subirós.

El nom propi

L’escriptora Laura Gost (fotografia: A. B.).

L’escriptora Laura Gost (la Pobla, Mallorca, 1993) serà la pregonera de la Fira del Llibre de Palma, que enguany fa quaranta anys i que ocuparà el passeig del Born, del 27 de maig al 5 de juny. Gost, que va debutar amb La cosina gran (Lleonard Muntaner Editor), acaba de publicar El món es torna senzill (Empúries), un llibre que s’espera que sigui tot un èxit, com ho va ser fa tres anys la seva primera novel·la. Guardonada amb els premis Jaume II i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va guanyar el cinquè Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb Seguí i, un any després, va quedar finalista al novè Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta amb Matar el pare. També té un premi Goya pel curt Woody & Woody.

L’efemèride

El poeta Gabriel Ferrater.

El 20 de maig d’ara fa cent anys va néixer a Reus el poeta Gabriel Ferrater i Soler. Amb només tres llibres de poemes va capgirar la literatura catalana i la seva intel·ligència el va convertir en un dels millors lectors europeus del seu temps. Amb motiu del centenari, al Barnasants s’estrenarà Ferrater G., un espectacle amb les composicions, la veu i la direcció de Meritxell Gené; la música de Santi Careta i Pau Guillamet, “Guillamino”; la dramatúrgia d’Estel Solé; i la dansa de Margherita Bergamo Meneghini i Ricardo Salas.

Caldrà estar-ne al cas

El cantant Andreu Valor (Cocentaina, Comtat, 1978) té previst de presentar el 17 de juny el seu nou disc, Un nou món. L’endemà farà un concert de presentació al Palau Comtal de la seva vila natal, per al qual s’acaben de posar a la venda les entrades. Un nou món consta de vuit temes que “apel·len a creure en les utopies i a fer viable allò que en principi és impensable”.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €