Quinze anys de Comanegra: el miracle de la fàbrica Lehmann

Comanegra, fundada per Joan Sala, és una de les editorials més singulars del panorama literari · Per celebrar els quinze anys, prepara un 2022 farcit de novetats i anuncia una festa a l'abril

VilaWeb
Joan Safont Plumed
14.01.2022 - 09:41
Actualització: 14.01.2022 - 10:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El carrer de Consell de Cent número 159 té un secret. Si travesseu la porta, un passadís empedrat us traslladarà al pati d’un antic recinte fabril del segle XIX, presidit per una xemeneia imponent, que és el testimoni silenciós d’una història europea. Aquell espai, avui ple de locals comercials i petites empreses –des d’un elaborador de fumats fins al taller d’un dissenyador de moda– és l’antiga fàbrica Lehmann, dedicada a la producció de nines de porcellana i joguines de llauna, fundada per jueus alemanys que van patir a la pròpia pell el nazisme. Una de les seves descendents, Dory Sontheimer, va descobrir no fa gaires anys els seus orígens i el terrible destí de la seva família.

Amb aquest embolcall tan literari, no és estrany que s’hi hagi consolidat una editorial. Una editorial singular, això sí: Comanegra. La va fundar, enguany fa quinze anys, Joan Sala Torrent, un antic empresari carni de la Garrotxa que semblava predestinat a la literatura d’ençà dels temps que Josep Pla, bon amic del seu pare, el polític Ramon Sala Canadell, passava llargues estades a casa seva. Sala hi ha posat l’esperit empresarial, que sovint trobava a faltar quan ullava el món cultural. Alhora, ha imprès al projecte un esperit eclèctic, que li ha permès de publicar tant llibres de cuina com novel·les, amb una cura especial pel disseny i l’atractiu del producte.

L’equip de l’editorial Comanegra

Iniciatives insòlites i repressió policíaca

Sala, que ha estat president d’Editors.cat i responsable de la transformació de la Setmana del Llibre en català, comanda un equip format per l’editor Jordi Puig, Alba Cayón a la direcció executiva, Irene Guardiola com a responsable de disseny i Marina Montilla al capdavant del màrqueting i la comunicació. De la mateixa manera que el seu fundador no provenia del sector editorial, els membres de la plana major de Comanegra també tenen una trajectòria prèvia aliena al món llibresc, des de la qual han pogut i volgut aportar idees de vegades sorprenents. D’aquesta manera, junts han portat a terme iniciatives insòlites, com ara la Fira del Llibre Únic –que enguany es tornarà a fer amb la idea de consolidar-la com una de les cites literàries de l’any–, batalles de contes, festes dedicades a noms com Manuel de Pedrolo, Joan Barceló, Arnau Puig i Maria Mercè Marçal i una exposició d’Art Brut feta pels membres de la Cooperativa la Fageda a l’Arts Santa Mònica.

Els editors Jordi Puig i Joan Sala, citats a declarar per una denúncia de sindicats policials espanyols contra el llibre ‘On és l’Estel·la?’.

Per si no n’hi hagués prou, als de Comanegra fins i tot els ha tocat de prop la repressió judicial i policíaca de l’estat espanyol, amb la denúncia interposada per sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra el llibre On és l’Estel·la?, de Toni Galmés, i de la qual van sortir victoriosos en la defensa de la llibertat d’expressió i el dret de sàtira. De fet, aquest 2022, entre més novetats, arribarà un nou volum de l’Estel·la, aquesta vegada centrat en la història de Catalunya.

Tot allò que preparen per a celebrar l’aniversari

Les principals novetats d’aquest any d’aniversari són el fixatge de Flavia Company per a la col·lecció Emocions; la publicació de les noves novel·les de Núria Cadenes i Joaquim Carbó i de l’obra pòstuma de Jordi Cussà, Les muses; els volums dedicats a Joan Fuster, Gabriel Ferrater, Guillem Viladot, a cura d’Antoni Martí Monterde, Marina Porras i Joan Todó, respectivament, dins la col·lecció Autories; i a Anna Murià, de qui Mercè Ibarz ha aplegat els millors contes en una antologia inclosa en la col·lecció Portàtils; l’assaig Fronteres de Vicent Partal, director de VilaWeb, dins la col·lecció Espores  de no-ficció, i una nova col·lecció de còmic, dirigida per Oriol Malet. De moment, per celebrar l’aniversari com cal, Comanegra ha anunciat una “festassa” el dia 7 d’abril i la reedició de Diari d’un astre intercomarcal, de Quimi Portet, el primer llibre que van publicar l’any 2007. Serà l’oportunitat de celebrar aquest miracle que viu la fàbrica Lehmann.

L’imprescindible

Pau Vinyals interpreta el monòleg d’autoficció ‘El gegant del pi’ al teatre Tantarantana.

L’actor Pau Vinyals s’estrena en la dramatúrgia amb El gegant del pi, un monòleg escrit per ell mateix i codirigit per l’actriu Júlia Barceló, en què l’intèrpret es capbussa en el passat familiar, dominat per l’herència del seu avi franquista. L’obra es va estrenar ahir i es podrà veure fins el 6 de febrer a la sala Tantarantana de Barcelona. Sobre la descoberta del passat d’aquest avi que tant estimava, l’autor escriu: “M’ha servit com a catalitzador del qüestionament de la meva identitat, l’educació rebuda, de les bases per construir el meu futur, per assentar els meus valors i gestionar els meus privilegis.”

El nom propi

Xavi Sarrià (fotografia: Víctor Serna)

El músic i escriptor Xavi Sarrià, antic líder d’Obrint Pas, presenta avui “La nit ferida”, el primer avançament d’un nou disc, en què ha treballat durant tres anys. Com ha explicat, l’origen de la cançó, dedicada als moriscos expulsats del País Valencià al segle XVII, es troba en la col·laboració entre Pep Gimeno, Botifarra, i Ahmed Touzani: “La força de la unió d’aquell cant ancestral separat forçosament durant segles em va posar els pèls de punta. I em va fer entrar a les nostres coves on s’amaga una història de persecució i resistència popular que se’ns ha negat.”

L’efemèride

Miquel Costa i Llobera.

El 16 de gener farà cent anys de la mort a Palma de l’escriptor i capellà Miquel Costa i Llobera, un dels integrants més destacats de l’escola mallorquina i un dels poetes més importants de la literatura catalana. De la seva producció poètica, influïda per la lectura dels clàssics, destaca “El pi de Formentor”, una de les peces més sublims de la lírica catalana, adaptada musicalment per Maria del Mar Bonet.

Caldrà estar-ne al cas

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El monestir de la Valldigna es consolida enguany com un referent cultural amb la programació del Centre Internacional de Música Medieval de la Valldigna, que organitza cada primer dissabte de mes concerts de música medieval amb figures de primer nivell, completada amb conferències entorn de la història de l’edat mitjana amb experts de tot el món, a més d’actuacions de jazz i música valenciana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes