Aquesta setmana, un jutjat de Palma ha arxivat la segona causa que quedava oberta en relació amb el còmic On és l’Estel·la?, publicat el 2018 per l’editorial Comanegra. El 2020, tal com informava VilaWeb, ja es va arxivar la causa contra l’editorial i ara s’ha arxivat una segona que anava només dirigida a l’autor, Toni Galmés, demandat per injúries. Aquí s’acaba el periple judicial contra el llibre, que havia començat amb una altra denúncia, en aquest cas del sindicat Jupol, que es va querellar contra Comanegra, Galmés i l’Institut d’Estudis Baleàrics, entitat que depèn del govern i que havia concedit una petita subvenció per a la publicació del llibre. Jupol considera que el llibre “menyscaba i denigra” els agents de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles, tot perquè en la publicació surten policies que colpegen ciutadans o rellisquen enmig de la multitud. Així es tanquen dos anys de persecució judicial i de la llibertat d’expressió i publicació.

No és la primera vegada que els policies s’indignen amb una obra de ficció, el sindicat majoritari de la policia espanyola, Jupol, i el Sindicat Unificat de la Policia també s’han queixat i han manifestat a Twitter que la sèrie Antidisturbios, a parer seu, és “un autèntic femer” i està “molt allunyada de la realitat”. A més, el SUP recalca que els membres d’aquesta unitat especial de la policia “no són agressius ni drogoaddictes”.

Encara que a aquests policies no els agradi, l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans consagra la llibertat d’expressió com un dret fonamental: “Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, cosa que implica el dret a no ser molestat per les seves opinions, i el d’investigar, rebre i difondre, sense consideració de fronteres, les informacions i les idees a través de qualsevol mitjà d’expressió.” També la constitució espanyola, la que tenen sempre a la boca, en l’article 20: “1. Es reconeixen i protegeixen els drets: a) a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció.”

Deia l’escriptor Heinrich Heine que allà on es cremen els llibres s’acaba cremant també els éssers humans. En tenim una bona prova a l’edat mitjana: a l’Església catòlica, ben igual que als policies, tampoc li agradaven alguns llibres i va ser la principal responsable de la censura. El 1559 va publicar el seu primer catàleg de llibres prohibits als seus fidels: Index librorum prohibitorum et expurgatorium. Catàleg que va continuar publicant fins el 1966.

Al llarg de la història molts llibres han estat censurats, com per exemple Madame Bovary, de Gustave Flaubert, que es va publicar per primera vegada el 1857; o Ulisses, de James Joyce. Els seus autors també van haver d’afrontar processos judicials. França, la Gran Bretanya i els Estats Units, garants de les llibertats universals, tampoc s’han estat d’exercir la censura, una pràctica universal.

La censura espanyola va denegar l’any 1965 la reedició de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, argumentant: “L’obra és escrita en català i no en valencià, de manera que no pot entusiasmar gaire els valencians autèntics que s’inventen això dels Països Catalans per donar més importància numèrica al problema català.” Va passar igual amb Joc brut, de Manuel de Pedrolo, un dels autors catalans més censurats, per posar-ne alguns exemples.

I, més recentment, tots recordarem el segrest del llibre Fariña, cosa que en va fer disparar les vendes, ben igual que ha passat amb On és l’Estel·la?

L’informe Periodistes a la diana, elaborat per l’observatori Mèdia.cat (impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils), recull 201 casos durant el 2019 que van afectar la feina de les persones dedicades a informar o van posar en risc el dret fonamental a la informació i a la llibertat d’expressió, ja fos de professionals de mitjans de comunicació o de la ciutadania.

Els censors estan sempre a l’aguait, preparats amb les tisores, disfressats de policies, de jutges, de persones ben intencionades políticament correctes, i els hem de plantar cara, ben igual que ho han fet Toni Galmés i l’editorial Comanegra. Gràcies per presentar batalla i no deixar-vos acovardir en aquest atac a la llibertat d’expressió d’aquests sindicats de policia i també dels jutges que han admès la denúncia, més enllà de la censura o el segrest de la publicació. A més de fer mal a l’autor i a l’editorial, amb el seu assetjament persegueixen la impunitat i que els creadors i les editorials tinguem por i ens ho pensem dues vegades a l’hora d’exercir el nostre dret a la crítica i a la llibertat d’expressió. Per sort, aquesta batalla l’han perduda ells i l’hem guanyada tota la societat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.