Dagoll Dagom s’acomiada amb ‘L’alegria que passa’, de Rusiñol

Serà l'última obra de creació de la companyia, que acabarà la trajectòria amb 'Mar i Cel', quan farà cinquanta anys que és dalt dels escenaris

VilaWeb
Joan Safont Plumed
24.11.2022 - 13:09
Actualització: 24.11.2022 - 22:55

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Després de 48 anys, Dagoll Dagom comença el seu comiat amb el que será el seu vint-i-sisè musical i la darrera obra de creació, L’alegria que passa basada en el text de Santiago Rusiñol. Ho faran abans de cloure els cinquanta anys de trajectòria amb Mar i Cel, el seu espectacle més cèlebre.

Com ha explicat Anna Rosa Cisquella, l’origen de la proposta va néixer durant la pandèmia, quan es va estendre entre la gent de teatre una sensació de desesperació sobre el futur del teatre. “Llavors vaig recordar un text de Rusiñol que m’havia caigut a les mans i que ja parlava d’aquelles coses”. El paper de l’artista en la societat, el poder transformador de l’art, dos mons contraris, el de la poesia i el de la prosa, i una història d’amor són els ingredients d’aquest text molt breu –en la seva versió original només dura vint minuts–, que Dagoll Dagom ha allargat gràcies al text i la direcció escènica de Marc Rosich, la direcció musical d’Andreu Gallén i la direcció coreogràfica d’Ariadna Peya.

L’alegria que passa va ser el primer gran èxit de Rusiñol. Estrenada el 16 de gener de 1899 per la companyia de Teatre Íntim d’Adrià Gual al Teatre Líric, el compositor Enric Morera hi va posar música. Fins i tot l’any 1930 va ser portada al cinema pel director Sabino Alonso Micón. Dagoll Dagom torna, doncs, a un text clàssic de la literatura catalana, com Antaviana, a partir de l’obra de Pere Calders o la ja citada Mar i Cel, basada en el text teatral d’Àngel Guimerà. Per convertir la brevetat de l’Alegria que passa en un musical comercial que pugui estrenar-se al març al teatre Poliorama, Marc Rosich ha allargat trames i aprofunditat en personatges, a partir del text original i amb d’altres textos i elements biogràfics del mateix Rusiñol fins a convertir-la en “una faula contemporània”. Allunyant-se de la música incidental de Morera, la partitura d’aquesta nova L’alegria que passa és una creació original de Gallén, en què hi ha espai pel rap, el hip-hop i altres ritmes urbans. Una picada d’ullet al públic jove que s’espera que ompli la platea del teatre de la Rambla, i que descobreixin una versió ben diferent del que s’imaginen de L’alegria que passa, lectura obligatòria als centres escolars de Catalunya, tal com ha recordat Cisquella.

L’alegria que passa, un poble gris que viu un breu moment de joia

A L’alegria que passa una companyia d’artistes arriba a un poble gris, en què el seus habitants no fan altra cosa que treballar a l’única fàbrica que hi ha, propietat de l’alcalde, que és qui els ha contractat per donar als seus treballadors una mica d’alegria i fer oblidar la vida gris que porten. Joan, el fill de l’alcalde, s’enamora de la cantant Zaira, l’estrella de la companyia que lidera Clown i del seu carisma i llibertat. Li recorda quan ell mateix va fugir del seu destí, que és substituir al seu pare i casar-se amb la seva promesa, Lina. Però, Zaira està farta d’aquesta aparent llibertat i somnia aconseguir estabilitat i, sobretot, deixar enrere la relació tòxica i d’abús que manté amb Puck, el seu descobridor. Dos mons entraran en xoc a través de l’amor entre contraris, que faran trontollar les estructures preconcebudes.

Entre el repartiment destaca Àngels Gonyalons, un dels noms més estretament lligats a la història de Dagoll Dagom, des que va protagonitzar la Botiga dels horrors el 1987, i, especialment recordada com la Blanca de Mar i Cel, que va interpretar l’any següent. “És un repte interpretar a les mans de Marc Rosich, cantar les partitures originals de Marc Gallén i moure’s al ritme d’Arianda Peya”, ha assegurat l’actriu que posarà veu i cos a dos personatges, tant l’Alcalde com el Clown, els líders dels dos mons que entren en conflicte. Mariona Castillo, que va protagonitzar Cop de rock, és Zaira i Jordi Coll, que ja es va posar en la pell d’un protagonista de Rusiñol als Jocs Florals de Can Prosa de Jordi Prat i Coll a TNC, és Joan.

Dagoll Dagom va ser fundada l’any 1974 per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i des d’Antaviana, estrenada el 78, ha estat un referent del teatre musical en català. Nit de Sant Joan, Glups!!, El Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit, Historietes, T’odio amor meu, Els Pirates, Cacao, Poe, La Peritxola, Boscos endins, Aloma, Cop de rock, La família irreal, el musical, Super Tres, el musical, Scaramouche, Maremar i Bye, bye monstre són els títols muntats al llarg d’aquests cinquanta anys, en què han rebut nombrosos premis i reconeixements i han fet el salt a la televisió, amb sèries tan recordades com Oh, Europa! o La memòria dels cargols.

Està previst que L’alegria que passa estigui en cartell al Poliorama des de març fins a maig, i Cisquella ha obert la porta a fer una darrera gira. L’última de Dagoll Dagom. Les entrades ja són a la venda.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes