La responsabilitat d’Artur Mas
No és comprensible que un independentista trie perquè el defense un advocat obertament contrari, activista contra la independència, com Xavier Melero
"La classe política no és conscient del món de privilegis en què viu i com n’és, de lluny, de les preocupacions de la gent corrent, del carrer"
Ara que els polítics catalans saben que la seua posició en l'afer de les llicències és indefensable, reaccionen callant tots
Vivim una època de crisi democràtica accelerada i cal intentar i provar models més radicals de democràcia. En aquesta línia, el Consell hauria de marcar el camí i esdevenir un camp d'experimentació útil per al conjunt del país
La qüestió definitiva i clau és què estem disposats a fer nosaltres, els qui els votem i, votant-los, construïm els esglaons del camí de la seua pujada personal
Es posa en relleu l'allunyament entre la classe política catalana i el carrer i la parsimònia i despreocupació amb què s'agafen el seu tren de vida. No tenen gens de consciència sobre fins a quin punt són privilegiats
Diu Mitterrand: "Al segle XXI, el món haurà de crear un sistema legal que protegesca les minories, que els atorgue els mitjans per a viure lliurement amb l'essència d'aquells atributs que li permeten de satisfer les seues aspiracions nacionals. I si no ho fem ens trobarem amb un escampall terrible"
"L'estat espanyol no ha pogut decidir qui presideix Òmnium i aquesta dignitat institucional quedarà sempre associada al nom de Jordi Cuixart"
El govern espanyol continua sense ni prendre en consideració la gratuïtat d'aquestes proves d'antígens. No fa, doncs, la seua faena i obliga els ciutadans a pagar per la faena que hauria de fer
Què caram fan els polítics independentistes catalans jugant a fer veure que hi ha una Espanya bona i una de dolenta?
Només reeixirem si assumim d'una vegada que som enmig d'un conflicte total i que en aquest conflicte hi ha únicament dues parts i que són ben nítides
No sé si tots, però la majoria dels polítics catalans actuals no són de cap manera partidaris de l'enfrontament i per tant el 2017, encara que tornem al 2017, no serà el 2017
El president vol furgar en les contradiccions de la dreta, però pot perjudicar els esforços sanitaris si polititza més el debat
El gran problema que tenen els autonomistes republicans és la inconsistència flagrant del seu discurs i la buidor política de les seues propostes
"Tenim la sort de conèixer-nos i aprendre de nosaltres també amb la música"
"Ves que tot plegat no acabe convertint-se tan sols en la versió per a l'exili de l'acte del Liceu: que siga simplement una manera de resoldre la situació personal d'alguns dirigents destacats"
"Hi ha cap coincidència entre el fet que Vox siga en el punt culminant de la seua escalada al poder i que el govern del PSOE i Podem faça la despesa militar més alta de tota la història?"
No és una qüestió de violència, sinó de sotmetiment. Per a guanyar primer de tot ha de voler guanyar i si vols guanyar la primera necessitat és no sentir-te inferior al teu enemic
"Un 2021 tan marcat per situacions extremes i fins i tot perilloses, Xile ha encès una llum. Que no és poca cosa, parlant d'un any que va començar ni més ni menys que amb un intent de colp d'estat a Washington"
El retorn a l'autonomia necessita dues peces més que no han arribat ni es preveu que arriben: el conformisme dels ciutadans i els al·licients des de Madrid. Ni l'una cosa ni l'altra no són sobre la taula
Joan Fuster va fer concret, ambiciós i contemporani el projecte dels Països Catalans, traient-lo del racó de l'enyor ineficaç on la desfeta política de segles i les mancances de la Renaixença l'havien deixat
Valtònyc ha tingut la fortalesa i la capacitat de ser prou lliure per a triar i decidir tot sol què fa amb la seua vida
El PP vol entrebancar el pressupost i, per aconseguir-ho, si cal, defensa el català. Si algú ha de perdre que siga el PSOE, tu...
Un llibre extraordinari de Timothy Waters proposa el dret universal de secessió i remarca fins a quin punt la inviolabilitat de les fronteres és un dels grans problemes del món actual
S'han passat quatre anys provant de reconstruir de manera pacient aquella vella realitat autonòmica en què les coses havien d'anar a poc a poc i estar sempre controlades
Torna l'espectacle que ja vam veure al començament de la pandèmia, amb aquell gest cesarista de Sánchez consistent a centralitzar-ho tot i envoltar-se de generals i militars, fent el torero