Sistèmic: és que no ens ho poden dir més clar

Què passa quan les institucions catalanes, i els ciutadans, continuem sotmesos a la violència judicial espanyola però els partits i les mateixes s'encarreguen de dissipar aquesta violència a còpia de renunciar a enfrontar-se al poder espanyol?

Vicent Partal
Vicent Partal
06.04.2022 - 19:31
Actualització: 06.04.2022 - 20:01
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La vista de despús-ahir al Tribunal Europeu de Justícia va ser plena de matisos. Molts de jurídics i algun que podem interpretar, i que crec que hauríem d’interpretar, més aviat a partir de la política. Molt específicament aquell matís nou sobre les situacions, i les repressions, “sistèmiques”.

Va ser una de les novetats de la vista. La Comissió Europea i Espanya es van treure de la mànega aquest afegit, una mica a la desesperada, de dir –fent referència a les violacions dels drets dels presoners i exiliats catalans– que aquestes violacions han de ser “sistèmiques” per a tenir un efecte important. La trampa és massa evident i en tot cas ja veurem com acaba, però d’entrada els seus defensors ja van rebre una resposta contundent del tribunal. Més que res perquè la lògica de l’argument podria portar un tribunal qualsevol a justificar i acceptar una violació de drets aïllada, sempre que no fos sistèmica. Però això no ho pot acceptar cap estament judicial amb cara i ulls. I amb principis.

Ara, descarregat el tema de la tècnica jurídica, l’argument és políticament molt interessant. Perquè confirma que mentre el conflicte català no torne a ser sistèmic i es veja com a tal, el poder polític europeu farà els ulls grossos, s’agafarà del bracet d’Espanya i au. Cosa que concorda perfectament amb tot això que ha passat aquests cinc darrers anys.

Així, mentre hi havia presoners i mobilitzacions fortes i incidents cada setmana i exiliats originant conflictes, Europa tractava el dossier català amb respecte. Amb por i tot, en algun moment, sobretot l’octubre del 2017, i amb molta preocupació sempre. Però què passa quan el conflicte en compte de créixer, minva, ni que siga aparentment? Què passa quan les institucions catalanes, i els ciutadans, continuem sotmesos a la violència judicial espanyola però els partits i les institucions s’encarreguen de dissipar aquesta violència a còpia de renunciar a enfrontar-se al poder espanyol?

Doncs ho vam viure dimarts, això. Passa que la Comissió Europea, en absència de cap al·licient per a fer res més, fa allò que li resulta més fàcil i indolor: tancar files amb Espanya i fer ulls clucs a unes violacions de dret que sap perfectament que hi són, però que no li lleven la son. Perquè no són tan excepcionals ni perilloses per a la seua imatge com excepcional era tenir tancada a la presó una presidenta del parlament o mig govern per haver permès de votar a la gent.

Perquè ens entenguem, en posaré un exemple concret i actual. Tots sabem que el conseller d’Educació, i vés a saber si el president de la Generalitat i tot, acabarien anant a presó si defensassen el sistema escolar català contra la ingerència judicial espanyola. I tots sabem també que això causaria un enorme problema a Espanya perquè cap estat europeu no entendria que un polític fos empresonat per una decisió política com aquesta. Primer per la desproporció que significaria, però sobretot perquè, precisament, posaria en relleu l’element sistèmic, la persecució específica i concreta contra la nació catalana, contra els ciutadans d’aquest país, contra la minoria nacional, contra els partits independentistes, contra la ideologia republicana, digueu-ne com vulgueu.

Però en compte de fer això el govern català no tan sols ens diu que hem d’obeir sinó que, a més, hem de fer veure que obeïm voluntàriament i sense pressió externa. Per exemple, essent nosaltres mateixos que proposem un pacte perquè el castellà entre en la llei de política lingüística. I amb això l’única cosa que s’aconsegueix és emblanquir la violència institucionalitzada i sistèmica que cau sobre nosaltres: té l’efecte repressiu que ells volien que tingués contra nosaltres però en canvi no els penalitza perquè sembla que no hi ha repressió. I així, per aquest camí, no arribarem enlloc.

PS. A voltes me’n faig creus, quan sent segons quines expressions i arguments en boca dels nostres polítics. El president Aragonès ha argumentat que és millor que regulem nosaltres la presència del català a l’escola que no pas que ho faça un tribunal espanyol. Bé, doncs tres comentaris sobre això. El primer: però de què parlem si ja ho ha fet un tribunal espanyol? O és que la decisió de fer un 25% de castellà cau del cel? El segon: no ens enganyem i no enganyem, per favor; perquè no hi ha cap garantia, ni una, que fent això els tribunals no tornen a immiscir-s’hi quan vulguen. I que exigiran el 50% o el 75% demà o quan ho consideren convenient. I el tercer, si ho voleu, de caràcter més moral: què se n’ha fet dels valors, la ideologia, les raons per les quals els ciutadans et voten, si fer política consisteix només i sempre a obeir? Més precisament, a obeir els teus enemics?

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Almar
Josep Almar
06.04.2022  ·  22:11

Bon anàlisis .
Jo, el que sento és vergonya del Govern actual, indignació pel seu comportament, i impotència per fotre’ls fora.

Josep Usó
Josep Usó
06.04.2022  ·  22:15

Allò que s’anomena govern català, vistes les seues actuacions (que és, al capdavall, l’únic que s’ha de comptar) cal que plegue. I com més aviat, millor. Si necessiten una raó, per col·laboració amb l’enemic. Per exemple.

Alba Oliveres
Alba Oliveres
06.04.2022  ·  22:17

BRAVO, Sr. Partal! Com sempre, bona anàlisi de la situació.
No sé fins quan haurem de suportar tanta fatxenderia, però la que tenim instal·lada a casa fa plorar: la institucional i la de les entitats de “renom” que també han anat llaurant el camp per a la desmobilització…

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
06.04.2022  ·  22:32

Benvolgut Vicent: trobo adient la pregunta, però un cop donada la resposta, cal automàticament reformular la pregunta:

“Què hem de fer quan les institucions catalanes, i els ciutadans, continuem sotmesos a la violència judicial espanyola però els partits i les mateixes s’encarreguen de dissipar aquesta violència a còpia de renunciar a enfrontar-se al poder espanyol?

Si no la formules, pot ser per 2 motius: o bé no saps la resposta, o bé no t’agrada la resposta.

Jaume Domènech
Jaume Domènech
06.04.2022  ·  22:32

No me’n sé avenir de l’actual paper dels nostres polítics. Ho estic visquent com una traició personal i col.lectiva. D’allò que ens han promès a col.laborar amb els que ens volen anorrear

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
06.04.2022  ·  22:34

Molt bona anàlisi. Gràcies Vicent. Hi estic totalment d’acord.

Eduard Clavell
Eduard Clavell
06.04.2022  ·  22:35

Això de reprimir nosaltres perquè si ho fan ells serà pitjor ja ho van inventar els del govern de Vichy… I si fos per ells, els nazis encara estarien governant França

Marta Pallarès
Marta Pallarès
06.04.2022  ·  22:38

Jo admiro en Vicent Partal i defenso el Vilaweb com un dels mitjans més fiables. Dit això, el que no m’explico és com ha pogut trigar 5 anys en Vicent Partal en dir les coses tan clares quan de clares en son des de les eleccions del 155. Després del 27 de setembre l’alienació del partit hegemònic és evident. Després dels indults ha passat a ser de vergonya aliena. Estic convençuda que els presos van signar un acord on hi figurava a les clàusules que a canvi havien de desdir-se als mitjans amb declaracions setmanals. Això ho pensem molts però ho diuen pocs. I el que sembla estrany és com s’ha aconseguit la tabola rasa de forma tan eficaç. La repressió hi té molt a veure, però no només. La lògica em porta a reconèixer que hi haurà hagut molta coacció als mitjans d’informació perquè durant els darrers tres anys hem sentit a dir moltes rucades per part de tertulians buits de contingut i els mateixos conductors dels programes han pres un posicionament de mirar-s’ho tot des de la barrera i no era així. Ha estat tot molt dolorós. Suposo que en la mateixa proporció en la què va ser engrescador el projecte d’independència. I no crec que mai en traguem l’entrellat. Sempre hi haurà divisió d’opinions. Si ja passa això amb la guerra del 1939 més encara em puc imaginar que mai s’aclarirà quina part és rendició de covards i quina part és sotmetiment justificat pels xantatges i amenaces que tampoc mai sabrem.

Núria Coma
Núria Coma
06.04.2022  ·  22:40

És que és així exactament.
Des que els polítics van decidir obeïr a ulls clucs, rendir-se i vendre’s pels indults, Espanya va guanyar, quan ho havia perdut tot! (Partidets polítics, ni oblid ni perdó, va per a vosaltres), i Europa va respirar. Posar-se en contra un estat només ho farien si el no fer-ho els portés més problemes, com l’octubre del 17 , ara? per què? Si hem deixat de ser el problema major de l’estat espanyol i un gra al cul d’Europa, a ser uns patètics titelles

Jordi Caldentey
Jordi Caldentey
06.04.2022  ·  22:54

Si tenien dignitat no ja política sinó simplement humana, els politicastres neoautonomistes que tenen por del feixisme del Règim judicràtic espanyol, senzillament dimitirien, se n’anirien a casa llur, i proclamarien ben clar: que governin directament els jutges borbònics!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
06.04.2022  ·  23:04

A mi aquest govern tan vovard no em repredenta. Desobediència ja!

Joan Benet
Joan Benet
06.04.2022  ·  23:14

Ens calen altres opcions electorals, aquestes han deixat de ser un vot que un independentista pugui dipositar a una urna.
Si del que es tracta és d’arribar a final de mes sense escarrassar-s’hi gaire, ja trobaran lloc als mil i un càrrecs on els polítics fracassats acaben apalancats fent veure que penquen.

Oriol de
Oriol de
06.04.2022  ·  23:21

Ja li agradaria al Regne d’Espanya cometre una repressió sistèmica! , però no té prou capacitat per a fer-ho. Només la pot fer parcial, dirigida i arbitrària.

Josep Vicent Sala
Josep Vicent Sala
06.04.2022  ·  23:24

Molt d’acord amb la Marta Pallarès.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
06.04.2022  ·  23:32

A les properes eleccions si no s’hi presenta una candidatura de gent lluitadora per la independència,l’abstenció serà de les que fan època.

Joan Verdera
Joan Verdera
06.04.2022  ·  23:32

Línies 4-5 : ···els partits I les mateixes…
No em digui sr. PARTAL que s’ha passat al catanyol. Espere que hagi estat una relliscada innocent. L’article boníssim

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
06.04.2022  ·  23:33

Tens tota la raó Vicent, tot pregat ja arriba a límits esgarrifosos i ja només es pot sentir vergonya. Engany, covardia, agenollament generalitzat i la desmobilització general que busquen; i vés a saber fins on arribarà tot plegat amb aquesta colla que es diuen “independentistes”!. Ens han pres el pèl a tots!! A més a més, és tant i tant gros l’aixecament de camisa que ens han fotut a tots plegats, que sembla que no pugui ser!!

Gerber van
Gerber van
06.04.2022  ·  23:41

Pel que fa a l’aspecte legal, ahir en un tuit Josep Costa va donar una explicació interessant sobre la causa del debat a Luxeburg (https://twitter.com/josepcosta/status/1511738189601517571).

Pel que fa a l’aspecte polític, pel que sembla, com a ciutadans hem d’estirar una mica més la corda perquè ningú en tot el món pugui ignorar que la persecució per part d’Espanya és sistemàtica. No es pot esperar res dels polítics. Cada dia que governa la Generalitat és una massa. S’ha convertit en un perill serios per a la nostra societat i ha de dimitir immediatament. I això només ho farà si mostrem clarament i durant molt de temps el nostre sentiment d’indignació al carrer. Quan esclatarà finalment la bombolla de la ira i què més ha de passar abans que passi?

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
06.04.2022  ·  23:46

Totalment d’acord Partal. Les institucions catalanes ara mateix tenen la principal finalitat de emblanquinar el colonialisme i supremacisme espanyols i la repressió sistemàtica (sistèmica!!). Tenim el que les institucions es mereixen!, però no nosaltres, no la gent, no el poble. I la tensió entre aquesta dicotomia (institucions-poble) va creixent cada cop més. Hi ha qui diu que les institucions (govern, parlament, liders, etc..) mai van creure que el referèndum de l’ 1-O arribés a fer-se, però que la gent, nosalttres, el poble sí, i que es va fer gràcies a aquesta creença popular; i que els fets del octubre 17 van sorprendre a propis i extranys. No ho sé; em sembla una especulació una mica agosarada i exagerada. Però de fet ara les institucions actuen com si fos així en realitat.

És curiós que molts liders, teoricament més independentistes que ningú, van considerar i consideren l’1-O una derrota i en canvi el poble no, sinó una gran victòria. Aleshores ve l’estratègia de “hem d’eixemplar la base”, ” no som prous”, “salvem el que puguem”, “millor que es facin les classes en castella un 25% que no que ho perdem tot”, “l’enfrontament no serveix de res”, etc. Una estratègia completament derrotista, i, lògicament, derrotada. Veurem com es resolt la flagrant contradicció entre institucions i poble, que segueix ben viu!!

joan rovira
joan rovira
06.04.2022  ·  23:52

Quan encara es coneix poc, després de quaranta-quatre anys a l’estat colonial espanyol, la dualitat d’escenaris simultanis: (A)l’oficial o polític que votem i no mana, després del Primer d’Octubre per l’estultícia dels diputats elegits i (B) el real o econòmic que no votem i mana a la colònia.

Resulta que amb les institucions europees pot passar exactament el mateix, perquè els tribunals de justícia, suposadament independents (B), provenen dels estats (A), que sí que tenen coordinades les activitats polítiques i econòmiques. Per la qual cosa les respostes poden ser graduades a conveniència.

Perquè, no comparteixo la hipòtesi que qualsevol activitat, per molt noble que sembli, com la justícia, va deslligada de l’economia, la política i la cultura. Des de Sòcrates que és forçat a morir en presó, fins als nostres dies. La humanitat és en construcció i, nosaltres en formem part i, tampoc, ens podem escapar.

En definitiva, des d’un bon començament es podia formular tant la pregunta de Pere-Andreu Ubach 06.04.2022 | 22:32, referint-nos a dislocació colonial a Catalunya:
“Què hem de fer quan les institucions catalanes, i els ciutadans, continuem sotmesos a la violència judicial espanyola, però els partits i les mateixes s’encarreguen de dissipar aquesta violència a còpia de renunciar a enfrontar-se al poder espanyol?

Com, les precaucions amb el fet que diferents subscriptors tenien respecte als resultats del veredicte de la sentència, en l’editorial d’ahir, on hi havia opinions en tots els sentits: esperança, incertesa, favorable, desfavorable o instructives. És a dir, el veredicte, serà una resposta que dependrà tant dels pressupòsits del Tribunal com del rumb col·lectiu de la UE.

Amb la qual cosa tornem on érem: l’única certesa per sortir-nos del món colonial és el Primer d’Octubre i l’altre, el continent, en serà una referència. Per tant, continuo insistint que “la independència en moviment” passarà pels “lluitadors per la independència” que de manera individual i col·lectiva descodifiquin la seva quotidianitat fins a alliberar-la.

És en aquest sentit, hi ha molts; però, malauradament no són reconeguts com a grup oficial tot i haver-hi més de dos milions de persones. Aquesta és la paradoxa de viure en un país colonial on la dissonància cognitiva arriba a contaminar el llenguatge; tanmateix, en Julià de Jòdar, a l’article d’ahir, proposa un canvi al qual m’adhereixo. I així, anirem desbrossant, entre tots els dempeus dels Països catalans, el camí de la llibertat col.lectiva.

Jaume Riu
Jaume Riu
07.04.2022  ·  00:19

¿COM ES MESURA SI LA VULNERACIÓ DELS DRETS ÉS SISTÈMICA, O NO?
Sembla que en el TJUE s’han inventat que si la vulneració dels drets no és una vulneració sistèmica ens hem d’aguantar.
Ahir ja em vaig haver de llegir dos cops aquesta idea que ens arribava des del TJUE de Luxemburg on ens deien literalment que:
“Si no hi ha un risc de deficiències sistèmiques, no hi pot haver un risc acreditat en el futur de vulneracions de drets fonamentals, i no es pot estendre la situació al cas present, perquè no hi ha una analogia possible”…
Fàcilment es pot extrapolar de manera que un delicte, si no és sistemic, no pot fer perdre el temps als jutges dels tribunals de justícia.
¿Però com es mesura si és sistèmica o no ho és, la vulneracio dels drets?
No vull contestar aquesta pregunta perquè la revolució és a la pregunta i no a la resposta.
Però amb l’evidència de les vulneracions de drets fonamentals els darrers dotze anys a Catalunya, tot el govern de la Generalitat autonòmica i sempre intervinguda, s’hauria de plantar ara mateix i marxar a casa. No per dimitir sinó per abandonar la partida i no contribuir ni un minut més a blanquejar una monarquia franquista i extractiva del regne d’Espanya.
Jo ho faria, però els ciutadans no fem el mateix efecte que tot un govern en ple.
A veure si a Luxemburg s’atreveixen aleshores a mantenir la idea de la violacio sistèmica per anar fent.
No podem entendre que els governs no vegin que dues dotzenes de persones poden canviar la història.

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
07.04.2022  ·  00:40

Govern de Vichy. Els seus arguments són exactament els mateixos. Només el diferencia el gas, si em permeteu una gota d’humor negre per no plorar. Vichy Catalán, en castellà autoimposat.

Josep Jallé
Josep Jallé
07.04.2022  ·  00:43

Com és possible que amb el meu vot, amb el nostre vot, al que vàreu dir que seguiríeu fent, els del 52%, no ho feu?. No es podia esperar massa de vosaltres, perquè d’anar tots plegats a una haguera estat un miracle, però que feu el joc als contraris tot assumint, de nou i de facto, uns acords de, fora Junts, un altre tri (trist) partit … és massa. El màxim del cretinisme, com fan els malfactors.
He estat a Granollers escoltant al director, Partal, i a la presidenta de l’ANC, Paluzie, i m’ha quedat més clar que mai que amb aquesta línia de fer el que més els convé per aguantar al màxim en el poder autonòmic, no és més que la tradicional línia espanyolista de la mamella per la mamella.
Però seguirem endavant, sense vosaltres com a fre i rèmores de l’evolució. Amb aquesta reforma de la llei de la immersió lingüística, que ningú ha demanat d’allà on son els vostres amos i senyors (dels diners a transferir, que mai son ni seran els que diuen els pressupostos generals de l’Estat) us heu rebaixat fins a fer-nos traïció descarada. El dia 26, ho aprovareu al Parlament?. Serà la vostra sentència per a la propera que ens demaneu el vot. Salut.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.04.2022  ·  01:56

La pregunta cabdal és: com podem forçar eleccions des del carrer? No conec que hi hagi cap mecanisme, i malgrat tot la nostra única sortida és aconseguir-ho. Hi ha un munt de polítics que hem d’enviar a casa, o no farem res.

Joan López
Joan López
07.04.2022  ·  06:32

Per cuand una movilitzaciò al carrer en defensa dels exiliats? l’anc,omnium,plataforma per la llengua,junts,cup no teniu res a dir?

Jaume Ortí
Jaume Ortí
07.04.2022  ·  07:07

Això de ªque és millor que regulem nosaltres la presència del català a l’escola que no pas que ho faça un tribunal espanyol” em recorda a la tàctica de la Renfe que incapaç de complir els horaris que ells mateixos han marcat i per a evitar haver de tornar els diners dels bitllets normalitza els retards i en fa horaris nous. AIxí per a fer el mateix trajecte d’abans triga més i ho ven com un avanç. Doncs amb el govern aquest igual.

Mentre els anem votant peraquenoguanyinelsaltres anirem perdent un aixovar a cada bugada.

Albert Miret
Albert Miret
07.04.2022  ·  07:28

M’avergonyeix cada dia veure quina espècie de “govern” va votar Catalunya, si el nombre de vots va ser el que ens van vendre. Acabaran amb tots els avenços que es van produir quan els governants es comportaven com a tals, i ens van fer aprendre que un poble ofegat com el nostre només pot sortir de l’asfíxia a la qual és sotmès desobeint i amb l’enfrontament constant, en lloc de mirar amb tant delit i postració d’obeir el que volen uns enemics que mai ens han aportat res més que misèria, injustícia i dolor. Colla de desgraciats: marxeu d’un govern que mai us heu merescut, perquè no sabeu governar, perquè no enteneu la política, ni heu après mai com és Catalunya ni molt menys que som els catalans. Deixeu de fer-nos passar vergonya a Europa i a la resta del món d’una puta vegada!

Josep Viscasillas
Josep Viscasillas
07.04.2022  ·  07:53

Vaig proposar a l’ANC I Omnium que a les darreres eleccions fessin presió als partits independentistes que, sino anaven junts, féssin una clara recomanació als electors sobre quin partit votar, depenent dels programes. Ni que sigui el Pacma o una nova llista de independents.

Si el 80% votem un mateix partit, i a les seguents autonòmiques, si encara calen, un altre, provocaríem un bon daltabaix.

El 2029 d’en Deulofeu es més aprop…

PAU BOLDU
PAU BOLDU
07.04.2022  ·  08:21

L’indult del junqueras té un preu: RENDICIÓ ABSOLUTA I PENITÈNCIA ESPANYOLISTA. ERC son subdits esclaus d’España.una, i odien Catalunya

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
07.04.2022  ·  08:44

La malaltia dels que exerceixen sistemàticament el poder a Espanya es greu i va lligada a la mentida i a la violència. Els fiscals i jutges pel que ens mostren amb tanta vehemència e intemperància es mouen en límits de dubtosa coherència amb la realitat i amb la legalitat . Obssesions. (D’això en diuen psicopatologies)
Aixó té conseqüencies , diu Nicolàs Tomás avui a El Nacional en relació a Córsega :
” Ha hagut d’explotar tot perquè París reaccioni. La llei tràgica de la política francesa des que van tallar el cap als Reis: és la violència la que fa moure les coses. I la realitat és que, davant l’immobilisme de Macron durant cinc anys, el corsisme no ha fet més que progressar”

¿La violència? Tema a l’ordre del dia . Punyent. Vigent. Perqué l’injusticia es també violència .

La malaltia dels polítics catalans es objecte de comentari a diari . ¿ El remei ? . Pel seu bé i pel de tots fer-los fora. Que abandonin, que marxin. NO estàn capacitats . Han clauditat dels compromisos pels que van ser votats. Tenen altres finalitats i obssesions.

Els comentaris dels subscriptors a VW cada dia expressen les múltiples vessants d’aquesta questió.

¡Quanta energía que hem d’esmarçar per cercar la transparència i fer net !

Jordi Torres
Jordi Torres
07.04.2022  ·  08:48

Brillant, Marcel Dalmau 00:40

Molt d’acord amb l’editorial. Mentre tinguem aquesta colla d’emblanquinadors professionals al Govern, el podrimener espanyol no transcendirà les nostres fronteres. Cal que arribi la ferum als despatxos de Brussel·les

Joan Gratacós
Joan Gratacós
07.04.2022  ·  08:50

Penso que el quit de tot plegat és que els sistema dictatorial que tenim s’ha de canviar totalment i convertir-lo en un sistema democràtic de veritat i crear uns mecanismes per protegir les llibertats dels ciutadants. Han de manar els països les persones més preparades tant humanament com en coneixement. No pot ser que ens manin els pocasoltes i els incompetents. Depèn de nosaltres canviar-ho. Si no s’actua el poder dels partits i econòmic es va enquistant cada vegada més amb un sistema fet a mida per continuar així sempre. No ens n’adonem que el vot és una eina important però no decisiva. Jo qüestiono els resultats electorals perquè penso que amb les noves tecnologies es manipulen per decantar majories a favor del poder establert. Caldria que els ciutadans ens impliquessim molt més en la societat, la comoditat té un preu la dependència d’aquests pocavergonyes. Diuen qui vol ser ben servit, s’ha de fer el llit. El poder i les noves tecnologies faciliten la passivitat dels ciutadans, però això té el preu de l’esclavitud. Pot ser hem de tocar fons perquè la ciutadania reaccioni, penso que no cal arribar a aquesta situació perquè els danys poden ser molt grossos (confilictes diversos, guerres, etc.) Cal actuar i contrarrestar el discurs del poder el més aviat possible.

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
07.04.2022  ·  09:15

Espero que sobretot ER es foti una patacada monumental a les properes eleccions, però també la resta de partits del govern. Crec que ja podem ser molt clars amb les paraules: són uns traidors col.laboradors del règim.Només cremant-ho tot i fent foc nou ens en sortirem. Ens cal urgentment una candidatura que vingui del mon civil, independentista i que defensi el mandat de l’ 1O. Es indecent el que han fet amb el que vam aconseguir l’ 1O. No els ho podem permetre més. De tota manera, jo penso que els que erem independentistes el 2017, no hem deixst de ser-ho per la reculada dels partits, ans al contrari, tota la repressió i el que hem vist ens referma cada dia en les nostres conviccions. Penso que Catalunya és com una ampolla de cava amb el tap posat. Tard o d’ hora treurem el tap i tot tornarà a esclatar perque és insuportable la indignitat a la que ens han sotmès.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
07.04.2022  ·  09:52

Molt em temo que els nostres polítics no estan pels problemes ‘sistemics’. Baixada de pantalons i qui dia passa…

Doncs sortim nosaltres en tromba i demostrem-los que no ens calen ni per a governar-nos ni per aconseguir la independència.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.04.2022  ·  10:11

OBVIETAT DEL MISSATGE

Esperem que la separació de poders sigui real a Europa, perquè si el tribunal TJUE tampoc veuen “sistèmica” la violació del dret de la minoria nacional catalana, les expectatives ens poden portar a un desencís total amb Europa.

PS. Ahir sentint en Toni Comín rebatent amb contundència al representant del PPE que tornava a carregar a l’ndependentisme el fake dels contactes russos, de Putin, m’enardia un cop més la mesquinesa moral d’ERC que s’apunta insistentment a la campanya feixista tancant files del primer a l’últim. Ho han de pagar.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
07.04.2022  ·  11:04

1.er. la Comissió Europea, en la vista d’abans d’ahir al TJUE, representava els membres del seu club, per tant també a l’estat espanyol. No ens ha d’estranyar que tingués una actitud hostil a la causa catalana i no crec que això tingui una repercussió determinant.
2on. El camí cap a la independència s’ha esborrat completament. Ningú sap per on ha de transitar. Estava clar aquell 1, 2 i 27 d’octubre, ara ja no. Hi ha qui parla de desobeir, de mantenir una tensió constant amb l’estat que ara mateix és impossible. Ningú sap explicar què i com. Si el govern català desobeeix al TSJC, no seran empresonats. Els jutges també han aprés la lliçó. A la presó hi aniran els “mindundis”, els peixos grossos els arruïnaran. Què faries, Vicent, si et tanquessin el diari i t’imposessin una multa de cinc milions d’euros?.
3er. Efectivament el govern català es mou i transita per l’embut que ha posat l’estat i té por. A més la categoria personal del President, dels membres del govern com dels parlamentaris del 52% no està a l’alçada ideològica ni moral dels que els hem votat.
4art. Tot això passa perquè, malgrat la repressió, l’espoli, l’ofensiva contra la llengua i contra la nostra existència cultural, pesa molt més la mandra de sortir de l’àrea de “confort” i trencar la bombolla de por que ha trenat l’estat. Qui punxarà la bombolla?. Cal gent de molt pes intel·lectual i de molta categoria moral que es posi al davant perquè els demés decidim seguir-los.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
07.04.2022  ·  11:23

Sistèmic, una paraula que descriu i qualifica allò que passa a Catalunya ara mateix, i que malauradament descriu i qualifica amb rigor allò que passa al món, incapaç de superar la injustícia i la crisis. Així és: sistèmic. Quan aquells que s’han imposat i han imposat un model injust es perpetuen al poder, passen coses imprevistes. Al llarg de la història s’han anat repetint situacions on la societat ha posat fi a aquestes injustícies. Esmentar especialment la revolució francesa i l’octubre roig de 1919. I això tornarà a passar, només cal que aquests dictadors insisteixin en imposar-se.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
07.04.2022  ·  11:48

Aquesta rendicio ara la justifiquen amb els jocs d´hivern i aixi anan passan el temps. Ens fa falta politics que estiguin disposats a donar la cara i escoltar el que volen els ciutadans i no posar-se al costat dels enemics

Xavier Clèries
Xavier Clèries
07.04.2022  ·  12:06

Quina probabilitat tenim de trobar persones prou competents per tal d’enfrontar-se contra el sistema putrefacte espanyol? Crec que deuen haver provés més que suficients per denunciar de manera sistemàtica les corrupteles d’aquesta gentussa. Per donar llum a les atrocitats que han fet, fan i malauradament faran. Per què no es pensa una estratègia contundent per atacar l’establishment franquista que encara mana i decideix a Espanya? Davant els maltractadors només s’hi val la denúncia i l’enfrontament.

Dídac Coll
Dídac Coll
07.04.2022  ·  12:13

Ep! I cal no oblidar que aquest és el Govern més progressista i feminista de la historia, com no paren de repetir-nos.

Els polítics i polítiques actuals, son covards i no estan a l’alçada de les circumstàncies del país i del moment. Cal tenir un lideratge i un equip fort i cohesionat que prioritzi l’objectiu principal pel que han estat votats i votades: aconseguir fer un referèndum vinculant per que els catalans poguem decidir democràtica i lliurament si volem ser un estat independent a l’Europa del segle XXI o no.
Els polítics i polítiques actuals, només defensen els seus interessos i els dels seus partits, que és del que viuen i del que volen continuar vivint (per cert, molt millor .
Per desgracia, hi ha molt poques excepcions a aquest tarannà general.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
07.04.2022  ·  12:52

Amb Marta Pallarès.

5 anys de silenci estrident, eixordador, dolorós, dels mitjans de comunicació que no volien esverar el somni del poder polític ans de descobrir i instal·lar-se en una nova zona de confort.

Als del carrer (que fan possible l’existència de partits polítics i mitjans de comunicació): Bona nit i tapa’t!

Josep Soler
Josep Soler
07.04.2022  ·  14:05

S’ha d’aclarir d’una vegada quines van ser les condicions que per tal d’obtenir l’indult van acceptar els polítics empresonats, del Gobierno de España (els de l’exili són una altra cosa).
Cada dia que passa queda clar que es va cedir en tot: ple retorn a aquella mena de Autonomia que el Tribunal Constitucional va decidir que era la bona. Clara gestió encaminada a convèncer a la opinió pública que el millor pels catalans es viure dins d’Espanya i per la qual l’ús de Castella s’ha d’acceptar, com una de les dues llengües naturals de Catalunya.
També Europa ha d’estar assabentada que aquesta es la voluntat dels catalans i que no n’hi ha cap més.
Jo crec que bàsicament la cosa ha anat molt així , cosa que m’ho corrabora la meva experiència personal de quan aquella Convergència Socialista Congrés de l’Obiols i Raventós, es va “integrar’ de facto, dins del PSOE.
Ja tenim uns anys.

Mercè Gratacós
Mercè Gratacós
07.04.2022  ·  14:46

M’estranya que el “Gobierno” no accepti que es faci un referèndum (que d’altra banda els posaria una medalla més de cara a Europa) perquè amb el desencís de molts i la desvergonya i desunió dels “suposats” partits independentistes, segur que guanyaria el NO.

Joan R. Sarroca
Joan R. Sarroca
07.04.2022  ·  15:10

Molt d’acord amb el comentari de Marta Pallarès.

Roser Caminals
Roser Caminals
07.04.2022  ·  17:07

Martin Luther King va dir, “Omplim les presons.” Sabia que uns quants presos són un problema pels oprimits, mentre que les presons plenes són un problema pels opressors.
Quan es cansarà la ciutadania de ser tractada d’imbècil en el doble discurs de Pere Aragonés?

Carles Benito
Carles Benito
07.04.2022  ·  18:06

ÉS MOLT GREU!

EL CASTELLÀ VEHICULAR NO TENDRÀ VOLTA ENRERE FINS A UNA VERITABLE INDEPENDÈNCIA!

NO PODEM PERMETRE L’ESCENIFICACIÓ DE LA RENDICIÓ A L’imperi QUE SÓN ELS JOCS!

NO ÉS RAUXA, ÉS SENY!

TOT CATALUNYA (PACÍFICAMENT, CLAR) HA DE SORTIR JA AL CARRER EN MASSA FINS QUE DIMITEIXI EL GOVERN QUE FA JUST EL CONTRARI D’ALLÒ QUE LI VAM COMANAR AMB ELS NOSTRES VOTS!

ÉS URGENTÍSSIM!
HA DE SER ABANS QUE ES CONSUMIN ELS FETS!

Josep Pericas
Josep Pericas
07.04.2022  ·  18:10

Totes les energies a difondre entre els dependentistes que els seus fills no tenen futur sense independència (fàcil, Espanya ens maltracta a TOTS). Vot blanc o nul a les municipals, llista ciutadana de gent disposada a tot a les autonòmiques.

carme escudero
carme escudero
07.04.2022  ·  18:27

Mentre païm tot el què estan fent aquests del govern català i crec que ja ho tenim paït, hem de començar a pensar en donar-los una llicó a les urnes i entretant buscar líders que realment siguin de la nostra confiança

david graupere
david graupere
07.04.2022  ·  22:09

Excelsa anàlisi.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
07.04.2022  ·  23:50

Sense principis no es pot anar enlloc, i en el cas que ens ocupa el Govern els ha perdut i tapat. Es diuen “principis” perquè sense ells no es pot encetar res de profit, que siga bo i durador, cosa que sembla no entendre el Sr Aragonès … i que entén massa bé el Sr. Illa, perquè aquest i el seu partit, de “principis” no en tenen cap, almenys de democràtics.

Teresa Pou
Teresa Pou
08.04.2022  ·  00:41

EL POBLE VA ENGRESCAR i ENCAMINAR A LA CLASE POLÍTICA A FER POSSIBLE 1-O .

ARA LA CLASSE POLÍTICA ENS VA A ENCAMINANT A LA FRUSTRACIÓ I A LA SUBMISIÓ .

Es molt però molt preocupant cada vegada en parlem menys ……………

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies