PSOE: la traïció com a manera permanent de viure (i 2)

Impressiona veure com milions i milions de persones, una vegada i una altra, han llançat els seus vots a la paperera donant suport a un partit que és amoral des del bressol, a un grup de desvergonyits que han enganyat una vegada i una altra el seu electorat

Vicent Partal
Vicent Partal
22.03.2022 - 01:27
Actualització: 22.03.2022 - 02:27
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Entre l’11 i el 13 d’octubre de 1974, encara en ple franquisme, el PSOE va fer el tretzè congrés a Suresnes, prop de París. Aquell conclave va significar un tomb complet de les posicions tradicionals del partit i va ser, amb l’assassinat de Carrero Blanco per ETA i el colp d’estat de Tejero, el moment més important de l’anomenada transició política.

Willy Brandt i François Mitterrand, entre més mandataris europeus, hi van acudir per a donar suport a un partit que canvià allí mateix de lideratge i de polítiques. El valencià Rodolf Llopis, esquerrà i autodeterminista, va ser arraconat per un desconegut Felipe González. Avui sabem que González hi havia arribat protegit per la policia franquista però els fets es van ocultar durant molts anys per no tacar l’aurèola d’home d’esquerres que es va construir –que de l’aurèola, això sí, els socialistes sempre en tenen molta cura.

Temps després, finalment, hem sabut, sobretot –perquè l’ex-capità del CESED Manuel Fernández Monzón ho ha explicat ja unes quantes voltes i amb tot de detalls– que Carrero Blanco mateix va donar l’ordre de facilitar el canvi de direcció dins el PSOE i que els serveis secrets del franquisme van pactar l’operació amb González mateix, en un dinar al carrer de Santa Engracia de Madrid. I amb aquest començament de la història ja us podeu imaginar com i per què la traïció ha estat una peça central de la vida sencera del Partit Socialista Obrer Espanyol.

González, de fet, va complir de seguida la seua part de la faena. Primer, el 1979, quan durant la celebració de XXVIII congrés del partit va imposar la desaparició de la referència de “marxista” a la ideologia del partit, adduint que calia tranquil·litzar els Estats Units. I després completant la tasca amb aquella  monumental aixecada de camisa que va ser el referèndum sobre l’OTAN, fet el 12 de març de 1986, amb Felipe González com a president del govern espanyol. Per arribar a la Moncloa el PSOE havia fet una campanya basada en el no a l’OTAN però de seguida que González va ser president va convocar un referèndum per entrar-hi, amb què enganyà els ciutadans i traí el seu programa electoral.

Aquell referèndum no era vinculant, per a poder maniobrar encara si fallava, però la butlleta de vot era tot un exemple de manipulació política: “El govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romanga en l’Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s’establisca en els següents termes:

  • 1r. La participació d’Espanya en l’Aliança Atlàntica no inclourà la seua incorporació a l’estructura militar integrada.
  • 2n. Es mantindrà la prohibició d’instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
  • 3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya romandre en l’Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?”

El no va guanyar al Principat, a les dues comunitats basques i a les Canàries; hi va haver un 40% d’abstenció, una xifra molt alta aleshores, i la polèmica política va ser enorme perquè molta gent es va sentir estafada vist que el PSOE havia arribat al govern prometent l’eixida de l’OTAN. Lluís Llach, sempre tan coherent i valent, va portar González a judici per haver incomplert el programa electoral, sense resultat. Però en qualsevol cas la traïció va ser completa i les condicions de la butlleta de vot –vistes avui, això és indiscutible–, una pura maniobra d’engany que ells ja sabien, perquè ho sabien perfectament, que no complirien.

Després n’arribaren més, de traïcions, moltes més. Ja havien pactat la LOAPA tot enterrant l’autodeterminació que, ni que fos de manera formal, el PSOE havia defensat en un temps. I van arribar les duríssimes reformes econòmiques que van afectar grans sectors de la població i originaren aquella imponent vaga general del desembre del 1988. I la corrupció. I les privatitzacions i les portes giratòries. I el terrorisme dels GAL. I, apartat ja Felipe, aquell cínic “aprovaré la reforma de l’estatut que aprove el Parlament de Catalunya” de Zapatero. I la reforma laboral pactada amb el PP el 2010. I el canvi urgent de la constitució espanyola fet en poques hores l’estiu del 2011 per a imposar el principi d’estabilitat financera. I l’acostament a l’extrema dreta arran de l’ímpetu del moviment democràtic per la independència de Catalunya. I la taula de diàleg. I allò que derogarien la llei mordassa i la reforma laboral del PP, si els votaves. I continua. I continuarà.

La llista impressiona. Sobretot perquè és escruixidor de veure com milions i milions de persones, una vegada i una altra, han llançat els vots a la paperera donant suport a un partit que és amoral des del bressol, a un grup de desvergonyits que han enganyat una vegada rere una altra el seu electorat. Però també, alerta, perquè esborrona comprovar la dependència infantiloide de l’esquerra espanyola i catalana, incapaç, sens dubte, de desempallegar-se de la seua fascinació pels socialistes i de fer un pas endavant ella mateixa, sempre empetitida i sempre servil.

Hi va haver un moment, el 2015, quan el PSOE de Pedro Sánchez tenia 90 diputats a Madrid i Podem va sorprendre tothom aconseguint-ne 69, que semblava que s’acabaria d’una vegada aquesta farsa de considerar els socialistes el partit que representa l’esquerra. I que finalment es podria obrir pas a la regeneració democràtica que el PSOE ha taponat de la transició ençà. Va ser aquell l’any també que el PSC va quedar reduït a la mínima expressió al Parlament de Catalunya amb 16 escons contra els 25 de Ciutadans i els 62 de Junts pel Sí. I l’any en què els nacionalistes valencians van arribar més a prop de superar-los a les Corts –19 escons de Compromís contra 23 del PSOE–, i en què Compromís féu un esclat colossal a la circumscripció de València, on es va menjar per primera –i única– vegada el partit de Ximo Puig.

I, tanmateix, ací els teniu, els socialistes, ressuscitats i manant com uns senyors. Els monumentals errors de Podem, d’Esquerra Republicana, de Bildu i de Compromís han tornat a posar el PSOE en el centre de la sala de ball. Les esquerres perifèriques, que en diuen, podien haver mort el monstre, el podien haver deixat sense oxigen institucional i amb això podien haver avançat cap a una democràcia real. Ho tenien a les mans però no ho van fer. I ara els veig i em pregunte com poden ser tan poca cosa de fer el ploricó maleint una altra –que no serà pas la darrera– traïció del Partit Socialista Obrer Espanyol, la que Pedro Sánchez acaba de fer al poble saharià. I què volien aquests incompetents? Si per al PSOE la traïció és la manera de viure!

 

PS1. La primera part d’aquest article és aquesta: Sàhara Occidental: el desastre del 98 per l’Espanya de Juan Carlos i Pedro Sánchez (I)

PS2. Després de publicar aquest editorial s’ha conegut la mort, tres setmanes després de l’atac que va patir en una presó francesa, d’Yvan Colonna. No tinc  paraules per a expressar el dolor que sent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Ortí
Jaume Ortí
21.03.2022  ·  22:11

Si anem més enrere en el temps, el PSOE va pactar amb la dictadura de Primo de Rivera, va controlar les masses obreres i així va poder restar legal. D’això fa poc menys de 100 anys.

És un partit d’ensarrona-babaus i sembla que no s’aprèn de la història. Quan t’ensarronen un cop i un altre i un altre i un altre.. sempre els mateixos i de la mateixa manera potser és que la culpa és teva, oi?

A Catalunya, un cop fagocitat el PSC (ai, si Josep Pallach aixequés el cap!), és un partit ètnic. La gent que el vota el vota per espanyol més que per cap altra cosa. Sempre ha estat a un pas del lerrouxisme i mentre va convenir jugava a “les dues ànimes” per a ensabonar els catalans si calia.
La gent que els vota és la gent que al 21D els va abandonar per a votar C’s. I qui va votar C’s aquell dia és que avalava el paper de l’estat espanyol i la seva policia el Primer d’Octubre.
Un cop desaparegut C’s els votants tornen a votar el de sempre, llevat d’uns quants que flirtegen amb Vox o Podem segons els moment.

El PSOE és més garant de l’estat espanyol que el PP, de fet ha construït les bases de l’estat espanyol modern durant els anys 80 i 90.

Josep Usó
Josep Usó
21.03.2022  ·  22:12

Fa quaranta-quatre anys, estava estudiant a casa amb un company. No feia ni tres anys de la mort de Franco al llit. De tant en tant, per a desemboirar-nos, parlàvem de política. De sobte, mon pare va passar per allà i ens va dir: “els socialistes no han sigut mai de fiar”. Fa poc, els dos companys encara hem comentat aquella frase tan lapidària. El més patètic és veure com aquells que s’anomenen d’esquerra i ploriquen com a gran estratègia, encara consideren que el psoe és d’esquerres. Deu ser, pense jo, perquè també voldrien ser com ells. No trobe altra explicació.

Xavier Sabater
Xavier Sabater
21.03.2022  ·  22:17

Poca-Soltes Organitzats Espanyols

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
21.03.2022  ·  22:35

I hi podem parlar de com el PSOE va entrebancar els processos de restitució de bens espoliats pel franquisme, com ara ateneus, cooperatives, societats, etc. (em permeto aconsellar la lectura del llibre “L’espoli franquista dels ateneus catalans”, de la Neus Moran Gimeno, o l’opuscle “Unió de Cooperadors de Gavà. Víctimes d’un frau. Història d’una decepció”, editat per Assemblea Gavà).

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
21.03.2022  ·  23:03

Ahir ja el vaig deixar escrit. El PSOE és el pal de paller d’Espanya. I com a tal és imperialista, colonialista corrupte, i antidemocràtic. El problema són les nostres esquerres, q apuntalen eixe partit i per tan Espanya, i en bona lògica hi son co-responsables.

joan rovira
joan rovira
21.03.2022  ·  23:22

Arreu saben, excepte per aquí, que el sistema colonial despòtic castellà borbònic imposat a les nacions ocupades de la península es basa en els uniformes -militar, sotana, toga i cacic-. Els quals s’adapten al llarg de cada generació perquè, amb el vistiplau continental, res canviï.

De manera que a les nacions ocupades que tenien un únic escenari de funcionament polític, econòmic, social i cultural s’imposa un altre d’artificial que passa a ser el relat oficial. Tal com descriu Servent amb la dissonància cognitiva del Quixot que es guareix tot trepitjant l’escenari únic de la realitat catalana.

Per tant, des del segle XVII, que arrosseguem de manera totalment forçada aquest intent de substituir l’escenari propi de la realitat catalana per un altre imposat. Però, no hi ha manera que arreli; perquè, per més que ho intentin amb qualsevol uniforme, ideologia o partit polític; és imposat i fals.

Com breument comentava a l’editorial d’ahir som al final de la descolonització de l’imperi castellà borbònic, també, a la península. Perquè s’ha esgotat i venen nous temps que, amb atenció i intenció, el poble va intuir el Primer d’Octubre del 2017 com ho va fer el 1976, el 1931 i fins quan érem lliures.

El més sorprenent és adonar-se com les elits actuals o intermediaris del poder colonial, mitjançant els partits polítics, la premsa i els professionals que controlen la circulació de la cartera no s’adonen que els algorismes amb què han adormit al poble no serveixen en els nous temps.

Anna Linares
Anna Linares
21.03.2022  ·  23:29

Els PSOE d’abans de la guerra eran igual de traïdors las barbaritats que varen fer son tan horroroses que no entenc que el poble no tingui memòria!

Oriol de
Oriol de
21.03.2022  ·  23:31

Benvolguts

Aconsello ampliar l’article amb la lectura d’ “un poble traït” de Paul Preston… Tot i que penso que li escau més com a títol “un poble traït, i que permet i vol ser traït” referit al poble espanyol, és clar… el poble català ha intentat no ser traït i ho tornarem a intentar!

Josep Almar
Josep Almar
21.03.2022  ·  23:32

Editorial molt valenta, cuida’t Vicent. Necessitem la veu de VWeb per recordar-nos com de fals és tot el panorama polític

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.03.2022  ·  23:35

Molta raó. Tota la raó però…

La corrupció i la mentida del PSOE és la mateixa que la del regne de Castella/España durant els últims cinc-cents anys d’història.

Casta de cortesans depravats. Part de les castes extractives que només han volgut l’ENRIQUIMENT i el PODER per tenir tothom sota els seus capricis egoistes.

¿Psicòpates de naixement o de formació psicopàtica?… no es pot saber del cert però en quatre parsules: són espanyols d’ànima deforme.

I l’esquerra catalana els ajuda per tal de tocar el poder.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.03.2022  ·  23:45

De fet, un engany més és mantenir les sigles S i O. Si es sinceressin, que no ho faran, s’haurien de dir PE: Partido Español. O, de fet, PME: Partido Monárquico Español.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
22.03.2022  ·  00:12

Bé, aquesta gent sempre han estat colonialistes de manual. Als que des de 1976 ja no ens sentíem españols era difícil de caure en el parany.

Com ha funcionat el PsoE, doncs igual que els altres partits del règim ha estat uns fidels continuadors de Felip d’Anjou, àlies Felipe V de Castella. Continuadors de la seua tasca. Els colonitzats: moneda de canvi i ase dels colps. Ells junt amb els franquistes supervivents d’UCD (Aliança Popular era una altra cosa més destralera) junt al tinent coronel E. Alonso Manglano des dels serveis d’intel·ligència inicien la B. de València, com la germana del ministre Méndez de Vigo inicià i dissenyà l’estratègia passant el testimoni a Sanz Roldan de la “Batalla del Referèndum2017”.

En el mundial de futbol ESP-1982 , s’estava tramitan l’adhesió al mercat comú. Hi faltava 1 vot per a l’admissió plena. Calien a l’estat ajustaments de produccions i llavors es fa a les siderúrgies. L’empresa amb més futur d’aquesta mena era Alta Forns de Sagunt, no pel tema europeu sinó per les exportacions al Llevant i nord d’Àfrica. ETA estava activa, Cadis podria ser unsanta bàrbera a Andalusia i Sandro Pertini durant el mundial ofereix a González eixe vot a canvi de tancar Sagunt. Les manifestacions unit+àries de catalanistes i blavers no serveixen de res, adobades amb la “Pantanada de la presa de Tous”.

Per a dissimular el tancament inauguren la Fàbrica dei Vitro Italiano. Doncs bé, tothom al carrer, la comarca del Camp de Morvedre arruïnada, doncs les empreses subsidiàries fan fallida. L’índex de suïcidis és elevadíssim i l’augment de consum de drga augmenta exponencialment.

Doncs ja sabeu la percepció que té aquesta gentola envers als colonitzats. Això sí, dinamiten la Generalitat Valenciana descavalcant el sobiranista Josep-Lluís Albinyana, primer amb un bon xic de poble com Joan Pastor, per a col·locar seguidament un moniato merda-seca (com va dir Joan Fuster textualment d’ell) en Joan Lerma, un cretí que porta 30 anys apoltronat al senat com tanta gentola del règim colonial español des de Silvela ençà hi hem patit.

Veieu eixa seqüència presidencial, doncs és la mateixa que:
Puigdemont->Aragonès-> Illa.

La diferència és que fa 40 anys els valencians estàvem més sols que la una, Pujol anestesiava i traïa la nació complerta i ara som en una guerra de descolonització oberta on catalans orientals, occidentals i insulars anem tots alhora perquè sabem que podem ajudar els dirigents españols a fer desaparèixer llur estat fins esdevenir una iugoslàvia qualsevulla.

Descregueu-vos de galeusca’s i altres pseudoparanys melanginiosos.

Cada terra fa sa guerra.

I bé que sabem que som l’única guspira que encén la metxa de la seua foguera.

Josep Blesa (València)

Oriol Roig
Oriol Roig
22.03.2022  ·  00:33

Pedro Sánchez Os Engaña

Robert Mora
Robert Mora
22.03.2022  ·  00:45

L’independentisme i el sobiranisme (altrament anomenat nacionalisme) de les nacions hispàniques sense estat, ha estat viciat des de primera hora pel seu acostament i dependència de la cosmovisió de l'”esquerra espanyola” en general i del PSOE en particular. Ha estat incapaç de bastir un imaginari col·lectiu propi i els resultats els estem veuen ara amb la serva de Compromís i ERC respectivament.
Ah! I no s’enganyem. Els votants del PSOE no poden estar enganyant-se 40 anys seguits. Voten conscientment el PSOE triler que l’editorial descriu magistralment. No debades el PSOE es descriu a su mateix com el partit que més s’assembla al país.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.03.2022  ·  01:01

TOT LLIGAT I BEN LLIGAT
Cap el 1974, Franco va seduir el jove advocat andalús Felipe González amb un pla per ocupar un futur govern, i fins i tot el va protegir amb la policia del règim quan el va enviar a París al congrés socialista de Suresnes. És allà on González hi va trobar un François Mitterrand i un Willy Brand que, per força, coneixien les intencions de Franco i també les veien amb bons ulls.
El franquisme va tancar la compra definitiva del PSOE amb la legalització del partit i el retorn de milers d’exiliats, a canvi de banquejar la transició a la democràcia (sic) i, naturalment, apuntalar la monarquia que volia instaurar,
-que no restaurar-, el propi dictador.
La clau del llegat de Franco és el PSOE.
Des d’un punt de vista comercial, la paraula socialista fa vendre bé el producte quan apareix en el nom d’un partit que fa cent anys era marxista, desprès franquista i ara és monàrquic perquè apuntala al rei, i ha enredat a tothom amb la paraula socialista.
Trobo que és una bona feina aquesta de destapar les vergonyes essencials i, sobretot, és molt oportú que ho recordem en cada nova traïció del PSOE, com ara ha fet amb el regal del Sàhara Occidental al Marroc en forma d’autonomia, sense consultar a ningú -ni al seu govern de Madrid-, i sense haver complert el mandat de la ONU de tutelar la descolonització del territori.

Albert Miret
Albert Miret
22.03.2022  ·  07:10

Què és el PSOE? Què és el PP? Què és vox? Què és ERC? Què és Podemos? Què era Ciudadanos?, etc., etc.? Són pseudopartits polítics que es creen per representar alguna ideologia? No. Són els clubs que els serveis Secrets espanyols a les ordres de la monarquia i els poders feixistes de l’estat permeten, regulen i si cal -perquè mostren esbossos d’ideologia-, destrueixen. Algun d’ells dona resposta a les necessitats dels pobles? No, en absolut, ni mai han estat pensats per fer aquesta funció. Ja ho repetia als seus ministres l’avortament corruptor i fundador de la casa de barrets: “no me hablen de política”! Tenen algun factor comú que els uneixi per a enderrocar tots els intents polítics que es produeixen sovint? Sí, entre ells: 1. L’odi i la negació absoluta a qualsevol esbós de llibertat o de democràcia. 2. El cinisme de la “unidad de paña”, que en realitat no és més que l’eina per mantenir a cor què vols, cor què desitges la part improductiva i corrupte amb capital a Madriz. 3. Un exèrcit i tota una sèrie inacabable de cossos repressius que públicament i sense cap vergonya es declaren feixistes radicals. 4. Un cos judicial amo i senyor del Lawfer més desvergonyit del món, amb el qual porten les regnes del país els elements més antidemocràtics i mai elegits pel poble i dependents únicament d’una monarquia borbònica il·legalment instituïda per l’assassí feixista servidor de Hitler, més gran que hi ha hagut en cap país, que en realitat mai ha estat un país sinó un quarter militar en el qual una part de soldats treballa i l’altre es corromp i es banya en la riquesa que mai havia imaginat ni creat a canvi de mantenir les clavegueres ben pudents i obturades. Aquesta cosa o territori és la còpia exacta de la Cuba de Batista, que lluny de ser un país, era la casa de putes més gran al sud dels sempre puritans EUA.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
22.03.2022  ·  07:49

El mateix que passa amb ERC.
Castella sempre troba el traïdor a casa nostra…

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
22.03.2022  ·  07:51

Abans de llegir l’article vaig pensar en la condició humana i en el cas de Felipe González; com pot ser que una persona que donava una imatge d’integra en els seus primers anys en la política hagi canviat fins a convertir-se en un sàtrapa, en connivència amb el pitjor de la societat, diguis Aznar i companyia o les clavegueres de l’Estat?. El mateix pensava de Oriol Junqueras.
Una vegada llegit l’article i assabentat per primer cop del paper del CNI en la promoció de Felipe González al lideratge del PSOE, la meva cosmovisió de la política espanyola i catalana ha canviat radicalment i em permet trobar una explicació coherent de tot plegat: ara ja no veig unes clavegueres de l’Estat controlades pels partits en el govern -sigui el PSOE o el PP- i als diversos partits polítics que defensen els seus interessos, sinó a les clavegueres de l’Estat, el que Joan Fuster anomenava “ells”, com els únics que mouen els fils de la política espanyola i catalana. Només aixi es poden explicar els casos d’Oriol Junqueras, Jordi Sánchez o Gabriel Rufián, però també el de Pablo Iglesias o Arnaldo Otegui. No, no son personatges que han canviat de pensament i han traït al poble i als seus propis ideals, son gent col·locada pel CNI per fer la feina que fan, potser sense saber-ho ni ells mateixos de forma explícita. Fa temps que corren per la xarxa vídeos explicatius de l’ascens de Oriol Junqueras (un nouvingut que no era ni del partit), Jordi Sánchez (ningú sap d’on li ve el seu poder dins del partit i el per què l’aval de Puigdemont) o Rufian i Sumate. També explica la desaparició de la Muriel Casal per la seva integritat, o la imposibilitat de saber qué proposa Jordi Cuixart amb el “ho tornarem a fer” i el seu soport a les campanyes publicitàries de ERC. A Catalunya el CNI ha hagut de moure totes les peces per mirar d’acabar amb l’independentisme i el MHP Carles Puigdemont, qui s’ha convertit el la peça de caça major per liquidar-nos definitivament. Em preocupa la seva seguretat tenint en compte els precedents de morts sobtades en les files del PP per amagar la pròpia corrupció.
Només així es pot explicar el paper de tots plegats: polítics que fan exactament el contrari de tota lògica, mitjans de comunicació absolutament alineats -tant privat com públics- amb l’espanyolisme més rampant, atac sistemàtic en tots els fronts al MHP Carles Puigdemont. Seguim amb La Vanguardia sense columnistes independentistes, l’ARA que fa vergonya llegir-lo de lo naïf i carrincló que és, TV3 perduda, etc.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.03.2022  ·  08:51

PSOE

No és que traeixi a l’ombra, és que ho fa a la llum del dia i de forma desafiant, com qui sap que la majoria d’espanyols el sostindrà. Tothom hauria de saber que el PSOE és un pilar fonamental del règim del, 78, com el clan dels togats, com les clavegueres de l’Estat, etc. I per això té els vots que té…

Aquesta majoria espanyola d’ADN franquista admet que el PSOE li parli de democràcia, d’estat de drets, per allò de ser europeus i sense que es toqui la unitat de la pàtria, sempre que a la pràctica, actuïn com els franquistes. I així ho fan…

Aquest nacionalisme supremacista espanyol que impregna el bi o tri partidisme PP-VOX-PSOE és la clau de què com diu Fuster, el poder canviï de mans però rarament vacil·li.

La norma és: qualsevol formulació democràtica d’quest Estat, els togats suprems del règim la convertiran en antidemocràtica en ser posada a la pràctica. D’això se’n diu trair, que rima amb mentir…

El que és més depravat és que ERC li agafi el model a l’hora de trair l’independentisme.

Victor Serra
Victor Serra
22.03.2022  ·  08:52

Molt ben explicat . Totalment d’acord. Però anem a lo pràctic. Què es pot fer realment ? El PSOE tenia un partit que el podia moderar quan el PSC existia, perquè sense PSC no podia governar . Ara, el PSC actual és pitjor inclús que el PSOE del Pais Valencià i el de les Illes. Penseu que aquí alguns proposen votar en blanc i engegar a dida els partits sobiranistes, cosa que portaria Illa a la Presidència de la Generalitat ( espero no veure-ho mai). A Espanya, la veritat és que no hi veig cap solució. A Catalunya, en podriem tenir alguna, però estem en el pitjor moment davant la inoperància dels partits sobiranistes i dels Comuns. Què poden fer Podemos, ERC, Junts, Compromís, Bildu, PNB ? Fer caure el Govern de Sánchez. Quina és l’alternativa real a tot això ? Només n’hi ha dues: Un Govern PP/VOX o una gran coalició PP/PSOE i a partir d’aquí, veurem què passa. Si algú veu algun altre escenari realista, que l’expliqui. Molt depriment, per desgràcia.

Fèlix Tarrida
Fèlix Tarrida
22.03.2022  ·  09:07

Això de la traïció, entès com a fer el contrari del que s’ha promés o del que seria coherent amb la ideologia que es defensa, és perfectament transversal en el món polític. Deixeu-me recordar un exemple que sempre m’ha semblat il.lustratiu. El 2001 el PP d’Aznar va suprimir el servei militar obligatori, fet que va ser considerat com una traïció per bona part del seu electorat, però quatre dies desprès ja ningú ho recordava. Si el Psoe hagués pres aquesta mesura hi hagués hagut una revolta de l’exèrcit i el món ultra, però eren els “seus” els que la prenien.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
22.03.2022  ·  09:42

L’article posa llum a una cosa que la gent ja sabíem, que Felipe González és filo-franquista, i artífex (a la llum, car a l’ombra està el lobby de les clavegueres) de la disfressa pseudo-democràtica del naZionalisme espanyol, i el suport a la monarquia imposada per Franco.

Sobte això sí, la baixa cultura política dels milions de votants que any rere any han votat PSOE. Potser s’explica perquè la majoria dels de pensament crític van ser assassinats pel franquisme o van haver d’anar a l’exili. Pocs republicans honestos varen quedar que poguessin transmetre el seu esperit a les noves generacions. Noves generacions anestesiades a espanya pels mitjans de comunicació, i una mica més despertes als Països Catalans per la qüestió identitària i la llengua.

I aquí entrem en la llengua com a vehicle identitari.
Aquestes noves generacions que esmentava no són les d’ara, són les dels 50 fins als 70-80. La llengua era unificadora.

A les noves generacions d’ara això no passa. La farsa de la immersió lingüística no vetllada per cap, CAP, govern de la Generalitat, està passant factura. Quan es podia complir per una certa voluntat integradora de les “noves generacions” migrants dels 50-80, és va tolerar que en àrees de forta immigració sud-americana, àrab, etc., etc., els mestres, i les direccions de les escoles, mandrosos, per comoditat, no la apliquessin fil per randa, amb la Generalitat mirant cap un altre costat.

I ara ens exclamem de la imposició del 25%? Si us plau!

El perill d’ara amb les noves tecnologies és brutal pel català, que es trobe amb un jovent (menys de trenta anys) que no troba necessari, no li han fet trobar, el català. És una pèrdua identitària quasi irrecuperable.

Em aquest sentit sóc, malauradament, pessimista si no es fa un cop de timó per part de la suposada administració catalana posant, peti qui peti, el català al centre prioritari, i mantenint aquesta posició els propers 20 anys com a mínim.

Jo, que no sóc nascut a Catalunya, veig de parlar sempre en català davant de gent, com ara, la majoria dels operaris que envien les empreses, dels serveis per telefonia, dels repartidors de paqueteria, dels caixers de supermercats, etc., és a dir gent del dia a dia, i veig que m’entenen o parlen un català correcte. Perquè malauradament s’ha imposat per molta gent començar el diàleg sempre en castellà.
L’ànima em cau a terra quan veig gent, amb 8 cognoms catalans, no mantenint aquests criteri, car quan els comencen parlant en castellà ja ni intenten dir res en català.
Quin futur l’espera a la identitat catalana amb aquesta mentalitat servil, submisa.?

Carles Blas
Carles Blas
22.03.2022  ·  09:52

El problema no és si Felipe González es franquista, o si PPSOEC’sVOX és un partit franquista. El que m’interessa és saber si els partits als que puc votar (o les associacions a les que puc adherir-me) formen part de l’entramat franquista, per més que s’omplin la boca de paraules com democràcia o dret a l’independència.

Per posar un exemple, si un país africà o europeu o els EUA no respecten els drets humans, és molt trist, però no hi puc fer gran cosa. Per contre, si continuo ajudant als que van en la direcció contrària a la que jo vull anar (i incloc els mitjans de comunicació) no aniré mai enlloc.

Per tant, preocupem-nos més de donar suport i fiscalitzar l’acció dels partits que ens vulguin de debó dur a l’independència

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
22.03.2022  ·  09:56

Nihil Obstat. Un relat molt necessari i aclaridor.
Afegim-hi tres peces més:
1. Una notícia de Cambio 16: “Felipe González se entrevista con los siete grandes” . Eren els bancs en presència abans que el PSOE guanyés les eleccions. Al cap de pocs dies Gonzàlez era president.
2. Unes declaracions de Felipe González, ja president : “No hace falta que el estado invierta en vivienda social porque el sector ya tira”. I, efectivament, l’estat no ha tornat a invertir mai més en habitatge social. El “sector”, potser no caldria dir-ho són els bancs.
2. En el seu moment es van fer famosos uns dinars amb llenties. Gonzàlez hi assistia. El missatge subliminal del PSOE sembla clar:” Esto son lentejas, si las quieres las tomas si no las dejas”.
Coincideixo amb que el PSOE-GG.(González-Guerra) va ser una operació d’estat de les oligarquies que emparaven el franquisme …i encara ho és.
El missatge és clar: ” Esto son lentejas….”

Joan López
Joan López
22.03.2022  ·  10:27

Psoe-ERC, son el mateix.

Josep Soler
Josep Soler
22.03.2022  ·  12:10

A l’any 1969 jo era a Alemanya (a Wetzlar concretament, una petita ciutat amb molta industria) una mica -per jove- i força, en plan aventurer.
Aviat vaig contactar -sense proposar-m’ho – amb elements que havien estat del POUM, com en Francesc Gelada, l’historia del qual, algú n’hauria d’escriure un llibre, principalment per la tremenda tragèdia de la persecució que els hi va tocar viure, tant pels del Franco, com pels del Hitler i pels estalinistes, potser encara mes intransigents que els altres, que encara romanien presents, per aquella Europa dels anys posterior a aquella guerra.
Així que aquell 69, vaig viure encara, part d’aquelles lluites entre infiltrats falangistes , gent del P.C. del Carrillo i dels que per necessitats de supervivència, es van haver de aixoplugar a la SPD (Social Democràcia) de Willy Brand, com en Gelada em confessava al seu moment, bo i ensenyant-me fotos seves amb el Canceller, i pel qual qual va accedir-hi a tenir-hi una certa amistat.
Aquest mateix any, se’m va proposar viatjar per tota Alemanya, per tal de fer proselitisme de la Social Democràcia, entre l’alta immigració espanyola, existent en aquells moments, a bona part d’aquell país.
Vaig desistir, entre d’altres causes, però aquesta era la principal, el meu absolut desconeixement de la llengua alemanya. Aixi ho van entendre i per això no s’hi va insistir mes.
Amb tot, per casualitats de la vida, vaig assabentar-me, que per aquesta tasca, si havien inscrit gent , alguns dels quals havia sabut de la seva adscripció a aquella “Guardia de Franco”, tant present en les nostres primeres revoltes a la clandestinitat.
Quan anys mes tard, com a membre fundador (els anys 74-75 ) del anomenat “Partit Socialista de Catalunya-Congres”, em va tocar viure els tripijocs que les direccions dels dos partits (en Raventós i l’Obiols n’eren els protagonistes) de cara a la “fusió” amb el PSOE d’en Felipe Gonzalez.
Els que des del primer moment, consideràvem fonamental mantenir la sobirania del nostre partit i la de Catalunya, vam abandonar tota aquella farsa que des del primer moment vam tenir clar, que s’estava construint.
Ara ho estan fent els d’ERC, amb unes circumstancies que de cap manera son comparables, a les d’aquells moments.
En aquestes alçades de la pel·lícula, ells sabran el perquè d’aquest venda tant absurda i històricament tant incomprensible.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
22.03.2022  ·  12:11

“Avui sabem que González hi havia arribat protegit per la policia franquista però els fets es van ocultar durant molts anys per no tacar l’aurèola d’home d’esquerres que es va construir –que de l’aurèola, això sí, els socialistes sempre en tenen molta cura.”… “Temps després, finalment, hem sabut, sobretot –perquè l’ex-capità del CESED Manuel Fernández Monzón ho ha explicat ja unes quantes voltes i amb tot de detalls– que Carrero Blanco mateix va donar l’ordre de facilitar el canvi de direcció dins el PSOE i que els serveis secrets del franquisme van pactar l’operació amb González mateix, en un dinar al carrer de Santa Engracia de Madrid. I amb aquest començament de la història ja us podeu imaginar com i per què la traïció ha estat una peça central de la vida sencera del Partit Socialista Obrer Espanyol.” El PSOE ha estat i és la pantalla del franquisme, la pantalla necessària perquè els camises blaves fessin la transició cap un nou model lampedusià en que seguirien sent els amos, això si, compartint un tros del pastís amb aquests nous “col·laboradors” i principals defensors de la monarquia. Jo vaig néixer al 1953, vaig viure amb intensitat les darreries del franquisme, les Juntes democràtiques de l’Assemblea de Catalunya, les primeres eleccions democràtiques i els mítings electorals a la plaça de toros de Barcelona. Sense saber-ho qualificar en aquell moment, sempre em va semblar sospitós la irrupció d’un personatge –Felipe Gonzalez- amb tan poder dins el PSOE, sorgit de cop, del no res –semblava- com el dimoni que surt de cop del terra de l’escenari i que tanta por ens feia als pastorets. És evident que el franquisme, un cop mort el dictador, necessitava una pista per enlairar-se de nou. Un PSOE totalment entregat a una falsa transició, un PCE que es legalitza a canvi d’acceptar la monarquia i un nacionalisme perifèric que pacta un camí autonòmic –molt curt- a canvi de petits bocins del pastis només per les seves elits sense importar-li l’espoli sistemàtics del seu país petit, com diria en Llach. És esquemàtic, però aquesta és la història.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
22.03.2022  ·  12:59

Subscric l’editorial. La qüestió és si hi ha vot alternatiu. A la dita transició no hi va haver interès polític a bastir cap opció seriosa als Països Catalans que unira la gent i els interessos a l’entorn del Mar Balear en resposta a l’agressió carpetovetònica. I fins ara. La dispersió política i les gàbies autonòmiques no ho faciliten però València, Mallorca i Barcelona, per no dir Fraga i Perpinyà, vivim d’esquena i manipulats fàcilment per la metròpolis colonial i els corresponents botiflers sucursalistes. Com diria Fuster, no hem alçat mai un gat pel rabo. O deixem de mirar-nos el(s) melic(s) o aquest conte no té final. I prou de mal que em sap.

Josep Roure
Josep Roure
22.03.2022  ·  13:10

Molt bon editorial i bons comentaris que l’enriqueixen. Aquesta part de l’història d’Espanya l’hauria de saber tothom, per ser -encara més- conscients de la mena d’estat que tenim a sobre. Màfia en estat pur.

Joan Pagès
Joan Pagès
22.03.2022  ·  16:10

El deep state espanyol és la mà que mou els fils de TOTS els partits homologats pel règim, no només del PSOE. A Catalunya també és així. De la mateixa manera que la convergència de Pujol es va crear per tenir el pati català endreçat, la ERC actual s’ha convertit en una maquinària feixuga manipulada per una colla d’oportunistes hipòcrites teledirigits des de Madrid, amb Rufián amb el paper de Gran Titella Brandant La Pastanaga (de la indepenència). Tot està atado y bien atado. El deep state fins i tot fa i desfà partits a conveniència, com ha passat amb ciudadanos, creat des de Madrid per carregar-se la normalització de la llengua catalana, i un cop s’ha demostrat que el castellà ja està plenament imposat a Catalunya, el partit ja no cal i se’l deixa caure. Qui es pensi que vivim en democràcia, que s’ho faci mirar.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
22.03.2022  ·  16:27

El GAL continuavigent a dins ERC, amb el tete, el elena, etc, purs psoe.assassins no arrepentits. Maragalls de Porcioles, fugits de la republica cap al seu estimat Franco, gal, loapa i erc. Quina familia mes franquista, quina vergonya de familia amb historia amagada i desgraciada. Massa rics de Plaza Molina, quins franquistes d’esquerra

Josep Marrasé
Josep Marrasé
22.03.2022  ·  19:06

El regim del 78 va escollir una reforma que consistia en donar prioritat a la pau entre tots els pobles hispans. Una pau basada en la continuïtat de la forma de govern franquista, però canviant aspectes no fonamentals i, així tot quedava igual com en la dictadura. De ruptura política ni se’n va parlar. Felipe Gonzàlez fou l’autèntic protagonista dels fets més abjectes de la política espanyola i, tant aviat va assolir el nomenament de cap d’estat, es va alinear amb el poder bancari fins arribar a ser com carn i ungla. Si parlem d’enganys, traïdories i mentides, en Felipe Gonzàlez fou un alumne molt avançat. No es farà mai justícia, mai !

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.03.2022  ·  19:08

Gràcies, Vicent! Gràcies Vilaweb! Dubte que hi haja un diari tan valent com el vostre (nostre) a l’estat espanyol Per la teua sensibilitat i categoria humana, expresses el teu dolor d’Yvan Colonna (quanta indignitat institucionalitzada) quan tu també te les estàs jugant dient les veritats que dius sense casar-te amb ningú partit ni color, com algú pretenia insinuar desprestigiant-te. Afer Sàhara (quina altra indignitat nacional espanyola!!!), PP, PSOE…i altres: Tot, “Marca Espanya”. Més fàcil que trobar “els bons”, per votar-los, ÉS saber quins són els que no deuríem votar. Cosa difícil mentre no s’aposte per la independència.

Francesc Clarà
Francesc Clarà
22.03.2022  ·  20:58

“Todo atado y bien atado” i embolica que fa fort! I nosaltres pobrets ho tenim més clar que “el caldo dels asilo”….

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies