És greu: el catalanisme no havia limitat mai de manera voluntària l’ús social del català

Com explica Moreno Cabrera, si no ataquem el castellà cada dia tindrem més problemes amb el català

Vicent Partal
27.03.2022 - 19:51
Actualització: 27.03.2022 - 21:27
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cada país del món té uns trets essencials que el defineixen i que, en definitiva, el fan ser una cosa distinta, original, única. Sobre això, no hi ha regles fixes, però sempre hi ha alguna d’aquestes característiques que es destaca i es fa clarament visible: siga una continuïtat històrica, siguen factors geogràfics, siga alguna característica cultural, l’encadenament de fets històrics, fins i tot un esdeveniment clau que canvia el curs de la història.

En el cas del nostre país, podem dir que hi ha, sobretot, dos factors que són enormement determinants. Un, de caràcter geopolític, és remarcat de manera constant i molt sòlida pels grans especialistes francesos de la disciplina: la conformació dels Països Catalans com una cadena de sis valls litorals –i quatre illes– que des dels temps més antics ha estat un territori constant i privilegiat de pas i de contacte de poblacions. Marcadament oposat, per això mateix, a l’altiplà central ibèric –la Meseta–, alçat, impracticable i tancat en si mateix. I és precisament d’aquesta característica fundacional que es deriva la segona característica que ens defineix, sens dubte la més important i molt més visible a primer colp d’ull: la llengua catalana.

La característica física de ser un territori de pas, estret i fèrtil, ha fet de la barreja de poblacions una constant natural en el nostre país. L’emigració ens ha fet, l’emigració ens ha construït com a poble. Hi ha unes altres nacions –i no és el nostre cas, però tampoc no és millor ni pitjor– que poden mostrar una genealogia molt estreta, on els rebesnets són sempre fills de besnets que són fills de nets, que són fills de pares, que eren nets d’avis sense moure’s mai del mateix lloc. Ni barrejar-se. El nostre cas, simplement, és diferent. No som catalans, en definitiva, sinó perquè volem ser-ho, perquè hem fet una tria nacional, si ho voleu dir així. Perquè, en passant per ací, ens hi quedem i volem ser com els que hi viuen. I això implica que adoptem el català com a llengua nostra. El català ens fa catalans.

La llengua catalana és, per tant, el fet que ens singularitza i el que ens cohesiona. I per aquesta raó, de tots els errors que els polítics han comès aquests darrers anys, el més greu, i el que pot tenir conseqüències més devastadores, ha estat el menysteniment de la llengua. Un menysteniment suïcida que ha arribat al punt més alt amb l’infame pacte contra la immersió lingüística signat la setmana passada pel PSC, ERC, Junts i els comuns.

Aquest pacte té una característica única en la història nacional catalana. De decisions restrictives contra la llengua catalana, nosaltres en sabem molt, al nord i al sud. Ni l’estat espanyol ni el francès no han cessat de provar d’eliminar el català de la vida pública i, en la mesura que això fos possible, de la privada també. Alguns, pense en l’enyorat Francesc Ferrer i Gironès per exemple, han fet recomptes extensos i ben documentats de l’acció repressiva dels dos estats contra la llengua. Però no havia passat mai, com ha passat ara, que el catalanisme mateix limitàs l’ús social de la llengua catalana de manera voluntària. Mentre el catalanisme ha tingut presència i poder institucional, fora dels períodes de dictadura, això no havia passat mai, i mira que hi havia situacions molt més difícils que les d’avui. No ho va fer mai la Mancomunitat de Catalunya, ni la Generalitat republicana, ni els governs de la transició política del franquisme; ho han fet ara, a més, amb decisions greus per a les escoles, que sempre havien estat la nineta dels ulls del moviment, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana, en tots dos casos amb governs i consellers que afirmen ser nacionalistes, independentistes i tot.

I quina raó pot explicar-ho, això? La repressió, sens dubte, ho explica. Espanya aplica tota la pressió contra el català amb una violència permanent que fa que alguna gent es faça enrere i tinga por. Ho explica també la mercantilització de la política, el fet que els nostres partits s’hagen convertit en empreses i hagen oblidat la seua funció social o l’hagen subsumida a la necessitat de fer com més diners millor per a poder funcionar com l’empresa més poderosa –això que en diuen “l’hegemonia”. I, evidentment, ho explica la mediocritat intel·lectual que regna en la nostra política, ocupada i segrestada per generacions de politòlegs crescuts a sou des de les joventuts dels partits i acostumats a viure sense contacte amb la realitat.

Però hi ha una cosa més que aquest cap de setmana Juan Carlos Moreno Cabrera ens va explicar en la 25a Jornada de Sociolingüística d’Alcoi. El catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid va palesar que els catalanoparlants ens deixem acorralar per una campanya de pressió a favor de l’espanyol que difon concepcions completament falses sobre què és la llengua espanyola i sobre quin paper té en la societat. I va reclamar molta més contundència del catalanisme en la crítica i la denúncia dels clixés interessats que connoten positivament la llengua espanyola com si fos una llengua de consens, útil, global, natural o que no origina problemes socials. En definitiva, si no ataquem el castellà tindrem cada dia més problemes amb el català. Al revés, vaja, d’això que fa la nostra classe política.

PS1. Aquest cap de setmana Esquerra Republicana ha emprès una campanya de propaganda a favor del pacte, en què reprodueix un titular de VilaWeb guixat, malgrat que no s’atreveixen a posar-hi el nom del diari. Aquesta mena d’assenyalaments no són habituals ni acceptables en la política europea, però igualment no aconseguiran alterar la nostra tasca periodística. Som ben conscients que la nostra independència editorial, reforçada ara per més de 22.000 subscriptors que ens ajuden a superar qualsevol intent de pressió, molesta. En relació amb això, cride l’atenció especialment sobre aquest recull d’opinions contra el pacte, que considere que fóra bo que circulàs molt. Perquè la propaganda oficialista diu que en contra només hi ha Twitter i que les crítiques són cosa d’ignorants que no saben veure la realitat, però ací hi trobareu quaranta veus, com ara les d’Antònia Vicens, Narcís Comadira, Màrius Serra, Margarida Aritzeta, Josep-Lluís Carod-Rovira, Nicolau Dols, David Fernàndez, Joan-Lluís Lluís, Isabel Martí, Òscar Escudé, Maria Antònia Font, Gerard Furest, Rosa Canadell, Biel Mesquida, Lluís Llach i Pau Vidal, que parlen amb llibertat i obertament en contra. Ja ho sabeu: Kapuscinski deia que el periodisme tan sols és periodisme si molesta els poderosos.

PS2. El senyor Paul Virilio ja va explicar fa uns quants anys que una de les coses més dramàtiques del món en què vivim era l’acceleració del temps de l’acció i la pèrdua d’importància de la memòria. Això fa que es puga dir qualsevol cosa de manera gairebé impune, perquè el demà en realitat ja no té gens de valor. I això explica, per exemple, que avui es puga fer una campanya a favor d’aquest pacte sense haver d’explicar primer com és que s’ha hagut de fer el pacte si ells mateixos fa mig any proclamaven, en aquest cas a TV3, que ja havien pactat la immersió lingüística i que no passaria de cap manera això que ara ha passat: “ERC pacta amb el govern espanyol blindar la immersió lingüística. ERC assegura que ha pactat amb el govern espanyol que el castellà no sigui llengua vehicular a Catalunya“.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
27.03.2022  ·  22:14

PROPÒSIT DE LA LLENGUA

A Antoni M. Badia i Margarit Barcelona, 11 de març de 1985

Sr. Antoni M. Badia i Margarit

President de la Comissió Organitzadora del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana

Distingit senyor:

He rebut la lletra que, en la vostra condició de president de la Comissió Organitzadora del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, m’heu adreçat per a demanar-me que vulgui formar part de la Comissió d’Honor. Acompanya aquesta car- ta la relació de noms que he llegit amb sorpresa.

Seré molt breu i molt clar. En aquesta Comissió d’Honor compto trenta-nou persones, entre les quals hi ha només una dona. És que tan sols la consellera de Cultura del Consell Insular de Mallorca és digna de figurar-hi? Seria ridícul pretendre- ho. Observo així mateix que en la seva immensa majoria es tracta de gent amb càrrec, la qual cosa donarà al Congrés una imatge desfavorablement oficialista. També m’estranya l’absència d’estudiosos estrangers de la nostra llengua. No és una mica sorprenent en un Congrés que vol ser internacional? En el primer, l’any 1906, n’hi havia…

No em sembla pas més encertada la llista de les persones que han de formar part de la Presidència d’Honor. Per exemple: Què hi fa, aquí, el senyor François Mitterrand) és un catalanòfil? No ho crec pas. En canvi és copríncep d’Andorra. Però que ens importa si el president de la veïna república ha declarat algun cop, sense embuts, que mai no tolerarà que sigui troncada la “unité” francesa? Algú que pensa en termes d’unitat a la manera espanyola; algú que , sigui a despit del seu socialisme, mostra un ànim colonitzador, ben poc pot simpatitzar amb un Congrés preocupat per la llengua catalana, i, doncs, pel poble que la parla.

Al meu entendre, no podem distingir ningú que manifesti una actitud hostil als Països Catalana. I no em digueu que no es tracta d’un Congrés polític. Ho és, no li queda més remei que ser-ho quan s’ocupa d’una llengua vigilada, sotmesa al control d’uns estats que sempre s’han mostrat adversos a la nostra cultura. El català no és una llengua morta sobre la qual s’escau només de fer dissertacions acadèmiques, és una llengua viva, i no en podem pas parlar sense tenir presents el seu context i la situació en que es troba.

En el primer Congrés hi va haver un Secció Social i Jurídica que no oblidà pas del tot, em sembla aquest aspecte…

Tot plegat m’aconsella de demanar-vos que suprimiu el meu nom de la llista de persones que formaran la Comissió d’Honor. No em plau la idea d’un Congrés que es prepara amb un esperit tan conformista.

Ben Atentament vostre,

Manuel de Pedrolo

Josep Usó
Josep Usó
27.03.2022  ·  22:16

S’han mercantilitzat. I en realitat, aquells que ara fan de polítics professionals, són en bona mesura els qui no serveixen per a res més. Per això es converteixen en mers replicadors d’unes consignes que els gurus del partit els envien a través del mòbil. Això no és fer política. És fer soroll. Hem de fer servir el català a tot arreu. I recordar sigles i noms per quan criden a votar.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.03.2022  ·  22:18

Pel Junquetas ivels seus mariqchis de españa.erÑ, el catqoà es una Nosa. Ja va extingir el català al seu pueblo a on ningu parla fatalà, i ara va per liquidar el català a Catalunya. Espanyolitzar.nos es la f4ina de la Generalidad de Catañluña, del botifler Aragones del Gobierno de España

Adrià Arboix
Adrià Arboix
27.03.2022  ·  22:21

Aquests “assenyalaments” d’ERC són molt greus. Això és inacceptable.

Rafael Xambó
Rafael Xambó
27.03.2022  ·  22:27

Estic molt indignat amb aquesta reculada d’ERC i JUNTS. Dels altres signants no n’esperava res. I també n’estic, d’indignat, per la reculada feta per Compromís amb la Llei de Plurilingüisme, més castellà on es feia tot en català, i poc català on es fa tot en castellà. Alguns sociòlegs venim avisant des de fa temps sobre la “valencianització” cultural, mediàtica i política a Catalunya. Molts dels que ens miraven per damunt del muscle quan els ho advertíem ara són protagonistes d’aquesta reculada. Se’m fa difícil entendre com és mantenen a ERC algunes persones amigues que creia més lliures i més dignes. Haurem de sobrepassar-los.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
27.03.2022  ·  22:58

Jo no entenc que continuem analitzant tots molt bé (oh! si! tots en sabem molt d’analitzar el què està passant), però ningú fa res per revertir aquest pendent autonomista i botifler de les nostres institucions i partits
Podem potenciar el CxR? Si és que si, treballem-hi i promocionem-lo. Si és que no, busquem altres camins…JA!!
Podem treballar per un nou partit independentista? Si és que si, treballem-hi i fem-lo. Si és que no, busquem altres camins…JA!!
Podem unir tots els moviments i capelletes que s’han dividit arran de la repressió espanyola? Si és que si, treballem-hi i fem-ho. Si és que no, busquem altres camins…JA!!
Podem donar suport a la llista que vol crear l’ANC? Si és que si, treballem-hi i fem-la. Si és que no, busquem altres camins…JA!!

Jo no sóc ningú. Però m’afegiré a qualsevol iniciativa honesta que tingui per objectiu la DUI. No sé qui té poder i mitjans per fer alguna cosa. Però, si us plau, qui pugui que ho faci

Joan Benet
Joan Benet
27.03.2022  ·  22:59

Tenim uns polítics què fora del partit les passarien magres per trobar feina.
Si a les properes eleccions no reben un correctiu que els deixi els ulls en blanc, més val que acceptem que sóm nosaltres els responsables. És veritat que fan servir la propaganda i l’engany com si fossin autòcrates ( el que en realitat són i què cada cop s’ésforcen menys en dissimular) però tampoc pot ser que haguem deixat de plantar cara.
Lo de Òmnium és escandalós.

Ed Garrido
Ed Garrido
27.03.2022  ·  23:02

Tot el meu suport Sr Partal. La dictadura d’ER ja l’ha assenyalat, fan molta por, vigili que el Sergi Sol controla tv3 i cat radio, l’Ara i la Vanguardia. Allunyi’s d’ER tot el que pugui, son mala gent, cinics i mentiders que viuen de la poltrona. I el mateix per Junts per el Sou.

Carles Serra
Carles Serra
27.03.2022  ·  23:17

I tant Sr. Ed Garrido 23:02 i tant
Només li falta incloure ÒMNIUM, la seva junta, però sobretot el torero del seu president Antich.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
27.03.2022  ·  23:20

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui Vicent. Té molt de mèrit perquè a la majoria de mitjans no hi trobo un plantejament tan clar: l’Ara, la Vanguàrdia, el Periòdico, hi domina una posició de defensa del bilingüisme que és senzillament un suïcidi pel català.

Lluí Mor
Lluí Mor
27.03.2022  ·  23:33

No era….. OMNIUM CULTURAL? ….Potser vaig errat, potser era “el mercat de Calaf”.

Albert Noguera
Albert Noguera
27.03.2022  ·  23:46

El resultat de tot això, és que jo penso votar en blanc!! Tant em fot si governen el PsoE a Catalunya!! El resultat serà el mateix i els partits pseudoindepes no s’atreviran a aturar-nos!!

Que vagin tots, tots i tots a prendre vent!!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
27.03.2022  ·  23:59

Només un recordatori:

Se’n recordeu de què va dir n’Alfons López-Tena (valencià havia de ser!) ?

Que allà cap ni un estava per la tasca de fer la independència. I que ell plegava i que a partir d’aleshores es dedicaria a guanyar diners en la seua notaria, i a fer la mà tot aquell ramat de cagats.

Doncs, sembla, que el temps l’hi està donant la raó i amb molt d’escreix.

Josep Blesa (València)

Albert Poblet
Albert Poblet
28.03.2022  ·  00:02

Algú sap si es poden reclamar els diners que vàrem donar a la Caixa de Solidaritat pels nostres traïdors ?

Ramon Perera
Ramon Perera
28.03.2022  ·  00:10

Jo no estic segur de que escaigui anomenar catalanistes els partits que han acordat aquest pacte infame. El problema que tenim és que d’un sistema polític espanyol surten partits espanyols.
D’altra banda, un sistema polític mínimament democràtic només el podrem tenir si som un estat independent.
Què es pot fer? Bastir eines noves diferents [o potser no tant, depèn de la referència que agafem] per treballar seriosament per la independència.

No per l’escassesa de recursos sinó per la cobdícia de les elits [mundials i locals] anem cap a un estat de misèria social. El català hauria de ser la llengua de la lluita pels drets socials i personals. Aquesta seria una veritable llengua de cohesió. Un paper que no pot fer el castellà al Països Catalans.

I molt d’acord amb la idea de Paul Virilio [“una de les coses més dramàtiques del món en què vivim era l’acceleració del temps de l’acció i la pèrdua d’importància de la memòria.”] Els poders mundials mai havien tingut una situació tan favorable per als seus interessos com aquesta: acceleració del temps de l’acció i potència manipuladora dels massa media. Cal replicar amb sòlides conviccions ètiques i morals.

Roger Verdaguer
Roger Verdaguer
28.03.2022  ·  00:16

Els interessa tornar al principi del joc, l’estat de la situació de la casella del franquisme. D’aquesta manera podran tornar al perfil victimista i messiànic que tant els agrada i que permet, de sotamà i amb comoditat, el negoci de la menjadora autonomista, amb avenços que no incomodin Espanya i permetin guardar les aparences davant els propis. Tanmateix, en aquest cas, obvien els condicionants de futur: capacitat de supervivència de la nació i ascens de la ultradreta.
Si no hi ha un revulsiu imprevist, molts acabaran reciclats en partits unionistes, cofois i sense cap remordiment (ja n’hi ha que en són indistingibles).

Josep Maria Escalona
Josep Maria Escalona
28.03.2022  ·  00:19

De diumenge a dijous abans d’anar a dormir, m’espero amb il·lusió llegir l’editorial de VilaWeb. Moltes gràcies, Sr. Partal, pel continguts i per les idees que hi desplega.

Jaume Riu
Jaume Riu
28.03.2022  ·  00:28

INDIGNITAT VOLUNTÀRIA
El catalanisme no havia limitat mai de manera voluntària l’ús social del català, però dit d’una altra manera, hem descobert que el catalanisme institucional no havia sigut mai tan indigne voluntariament.
Per altra banda, gràcies a Sílvia Fortuny en un comentari a l’editorial, avui hem tingut l’oportunitat de llegir un episodi de dignitat per l’idioma en la carta de Manuel de Pedrolo, molt recomanable, per reflexionar.
Tant l’editorial de Partal avui com la carta de Pedrolo del 1985, em fan pensar en positiu, perquè trobo que les institucions indignes ja no es poden amagar.
Hem descobert com quatre partits del govern de la Generalirar autonòmica sempre intervinguda, es fan una fotografia i no els fa vergonya presentarse publicament amb una indignitat voluntària.
Ni junts, ni comuns, ni republicans, ni socialistes, no poden ocultar tanta incompetència cultural, i això és bo, perquè ara ja sabem del cert amb qui no volem fer la revolució.
Espero que aquesta setmana hi hagi decisions en aquest sentit des del Consell per la República, i ja m’enteneu.

Vicent Garrido
Vicent Garrido
28.03.2022  ·  00:29

El que està passant amb la llengua és molt greu; mai fins ara s’havia atacat el català des de dins. Una cosa és que l’ús del castellà a l’escola sigui present i l’altra, molt diferent, és que ho sigui per llei.
Amb aquest acord, el nostre govern es constitueix en la mà armada de l’estat espanyol contra la nostra llengua com a un pas més per anul·lar la nostra nació.
Davant d’això què fa Òmnium, què fa l’ANC? Voleu dir que no s’hauria de fer una acció multitudinària com la del 2010 i obliga el govern a rectificar?
La immersió lingüística no es toca, i encara més: cal reforçar-la.

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
28.03.2022  ·  00:30

ERC. La gran decepció del sobiranisme. Rufián, Junqueras, Torrent
. On arrivarem amb aquesta gent? El President Torra ho va dir clar al FAQS d’ahir
A qui no veiés l’entrevista, li recomano que la vegi a la carta.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
28.03.2022  ·  00:36

Molt d’acord amb el comentari d’en Ramon Perera.

Fem-ne, del català, la llengua de la lluita pels drets socials i personals.
Fem-ne la verdadera llengua de cohesió.
Fem-ne la llengua del carrer.

I, prescindint de partits i partidets, ajuntem-nos en petits grups de confiança, i posem en comú experiències, sospesem, i mirem de veure, entre tots, què podem fer.

Que en una Generalitat espanyola, només pot haver-hi partits espanyols.

Xavier Simó
Xavier Simó
28.03.2022  ·  00:37

Estem farts que uns i altres ens venguin un cop i un altre!!! No trobarem mai un líder que estigui disposat a ser fidel a la causa?? I, a sobre, per arrodonir-ho, ens prenen per ignorants i mesells amb arguments indignes!! Estem enrabiats i hem de dir “Prou Judes!!!!”

Ferran Moreno
Ferran Moreno
28.03.2022  ·  00:45

Els polítics nostrats defensen les seves poltrones autonòmiques i això no hauria de sorprendre ningú. No volen cap confrontació, ni intel·ligent, i per evitar problemes són capaços de vendre el més preuat que tenim: la llengua.

Però el que és francament patètic és la defensa que fem a les xarxes socials d’alguns d’ells (de JUNTS o d’ERC) en relació al tema de l’acord.

Es ve a dir que aquest o aquell altre no hi té cap responsabilitat perquè no n’és signant o perquè no ha participat personalment en les negociacions amb el PSC i els Comuns. Així, sense cap problema, el col·loquem al marge del que va fent el partit i tranquil·lament diem que és defensor de la llengua.

Aquest és el nivell de borreguisme acrític que impera i amb el qual els partits, facin el que facin, tenen sempre el vot assegurat.

Doncs no, mentre cap d’aquests no dimiteixi vol dir que està d’acord amb la línia del seu partit (o del govern) i és corresponsable de tot el que el seu partit diu i fa.

Per cert, molt sucoses les declaracions de la consellera de justícia, Lourdes Ciuró.
A JUNTS diuen o fan coses i, si senten malament, després es desdiuen.
No en teníem prou amb ERC, que ara JUNTS vol ser com els republicans i poder pactar amb el PSC.
https://www.youtube.com/watch?v=IPTzCSVDgPc

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
28.03.2022  ·  06:42

El mur de les lamentacions, però no vec propostes reals i efectives. Quan planifiquem envoltar el Parlament indefinidament.

Victor Serra
Victor Serra
28.03.2022  ·  08:13

Aquest acord és molt dolent, però no oblidem que hem arribat aquí per la pèssima gestió de govern feta els darrers anys. No serveix de res tenir blindada la immersió en una llei, si després no s’aplica els centres i ningú diu res. I això és el que ha passat . Com a conseqüència hi ha hagut una castellanització evident en moltes zones del país . No hem sabut incorporar el català amb prou força en aquests llocs. Per tant cal un pacte de país per revertir això, i no es pot fere amb un acord com aquest entre partits sense tenir en compte totes les institucions implicades en la defensa de la llengua i en els que ho hauran d’aplicar sobre el terreny.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.03.2022  ·  08:24

EL NEWSPEAK

J.R. Resina ens explicava el significat del mot: un llenguatge en què les paraules volen dir el contrari del que sempre havien significat. En què democràcia, volia dir verticalitat dintre del partit i exclusió del pensament independent; legalitat, volia dir Intxaurrondo, les eines de la llei eren els GAL; sortir de l’OTAN era entrar-hi; autonomia, volia dir centralització; descentralització volia dir subordinació; solidaritat, confiscació i plurinacionalitat un cafè per a tothom distribuït des de la cafetera de Madrid…

Ara, ERC parla “newspeak”. La defensa de la immersió del català, vol dir immersió al castellà; ampliar la base independentista, vol dir ampliar la base d’unionistes; diàleg amb l’ensenyament, vol dir no transigir amb les seves reivindicacions; el “love party” de Junqueras és pur odi contra Puigdemont i els seus companys del CxR… En fi, Newspeak.

joan rovira
joan rovira
28.03.2022  ·  08:43

Cap novetat, la descolonització -fase 2- avança imparable en “l’escenari oficial” a Catalunya:

*Perquè els líders de tots els partits són espanyols abans que catalans. Com ja va passar a la transició del 1976-1982. I molt bé va escriure i denunciar Josep Maria Xirinacs a “La traïció dels líders”.

(trilogia escrita entre 1993 i 1997, exhaurida i no reeditada en paper. I, si en format PDF. per la Fundació Bardina. Per adonar-se de la situació de pànic del món oficial de la Viquipèdia, l’enllaç d’aquesta obra en la seva biografia no està actiu)

*Perquè l'”escenari oficial” està controlat, després de la dictadura franquista, pels partits borbònics castellans i els perifèrics subordinats que comparteixen, com a colons, el control del poble.

(Mitjançant les elits subordinades de la política, la premsa, les universitats, els professionals de tota mena, els sindicats, etc. Utilitzen “la planificació predeterminada” de la “dissonància cognitiva” per tal de satisfer la “mentalitat retributiva”.

* militants partits
-Militants partits catalans: ERC (9500), Junts (5.128) i CUP (1700). Total (16.328)
-Militants partits espanyols: PSC/17.012), En comú (7.000), PP (1421) i C’s (2.000). Total (27.133)

(Representen gairebé l’1% dels 5.623.962 electors a data 14/2/2021. Tots ells addictes a la subordinació per tal de rebre les recompenses d’un format colonial hereu del despotisme castellà que comparteixen).

CONCLUSIÓ
a/ Una visió diacrònica explica que s’està repetint, com el (1931-1939) i (1976-1982) el nou procés de descolonització (2017- ).
b/ Una visió sincrònica dels Sí (2.044.038) No (177.547) Blanc (44.913) Nul (19.719). Total (2.286.217). Està transformant-se.
c/ La geopolítica al continent i arreu es transforma, mitjançant la confrontació despotisme-democràcia, cap a una nova percepció.

PS. Sorpresa cap. Més aviat, sorprès d’aquells -individualment i col•lectius, que se sorprenen; perquè, segurament, manifesta el retard colossal a “descodificar” el constructe colonial despòtic castellà compartit per molts catalans despòtics, disfressats per algorismes ideològics, interessos ocults i conformisme per abandonar les dues dimensions i posar-se dempeus en l’escenari del poble independent i lliure.

Jordi Torres
Jordi Torres
28.03.2022  ·  09:00

Tenim un govern de mentiders i oportunistes que es pensen que, a còpia de mala retòrica ens podran fer passar sempre bou per bèstia grossa. Doncs no, aquest cop han anat massa lluny. El català no es toca. Com cantava Bob Marley: “You can fool some people some times but you can’t fool all the people all the time”.

Si tenen por de plantar cara als tribunals espanyols, injustos i prevaricadors, que marxin.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
28.03.2022  ·  09:16

Torno a veure veus com la del Sr. Albert Noguera, fent campanya pro-espanyolista però disfressada d’indignació.
Desconec si en el seu cas és una indignació honesta, no contaminada, però aleshores segur que és no meditada.

Promoure no votar, votar en blanc, etc., no beneficia Catalunya, ans al contrari, accelera la fi de la cultura catalana.

Sempre cal votar i sempre hi ha alternatives, només cal la unitat del vot del poble en agrupacions electorals on no figurin cap dels vividors inútils dels partits actuals, cap dels que van ser indultats. L’exemple més clar d’indultat per a servir des de dins al naZionalisme espanyol és l’Oriol Junqueras i la seva ER (abans ERC).
Altres indultats potser simplement estaven al paquet per a dissimular, però davant dels dubtes tampoc els vull al front de cap llista independentista.

Un cop feta la catarsi, i havent enviat a treballar honestament tota la colla de vividors de la política, potser la sava nova permeti recuperar la confiança perduda en els partits actuals.

Mentre, la nova agrupació electoral, amb majoria absoluta aquí, als ajuntaments i de moment al Congrés espanyol, pel vot unificat de l’independentisme, podrà treballar per a Catalunya i podrà frenar l’actual camí de submissions.

Ni un pas enrere.

Albert Miret
Albert Miret
28.03.2022  ·  09:29

De tant voler fer la revolució dels somriures, se’ns ha quedat un rictus idiota a la cara. Ucraïna, també es veu atacada per un veí assassí milions de vegades més potent que ells, que l’està deixant amb un país arrasat, però manté un poble digne i lluitador exemplar que el portarà ben segur a la llibertat. Catalunya, en cas de continuar dormint amb traïdors al govern, conservarà físicament el país, però n’haurà perdut l’ànima, la llengua i la dignitat per sempre més. La colonització s’està transformant en una absorció a canvi de la misèria i de la corrupció que els caracteritza. Així i tot nosaltres continuarem dormint. Quan ens despertem ja ens direm: “Buenor diah!” i anirem a escombrar les seves empreses ja confiscades, vigilats -això sí-, per la GC.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
28.03.2022  ·  09:36

Doncs el que es a la vista es que la set de venjança, amoralitat i violència d’uns i la covardia, la submissió , la traïdoria d’altres estàn duent a terme una guerra oberta contra una llengua i un poble. Es una guerra , i les armes que utilitzen son tan letals com les convencionals que s’estant fent servir en aquest moment a tants altres guerres que hi ha al planeta. Hipocresia , mentida , i exhibició d’una dominació que en el cas d’Espanya es secularment malaltissa.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
28.03.2022  ·  09:57

El catalanisme!!? no seria més encertat dir “l’independentisme practic” ?
El seu afan de repartir i diluir la responsabilitat del que està passant antre tots, a parts iguales, està portant els seus editorials a una ombra del que van arribar a ser durant en la època de l’1-O. Torni a lluitar per acabar amb aquest govern covard, rendit i entregat.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
28.03.2022  ·  10:15

Això ja ho tenien planificat de fa temps, o potser hem oblidat el document que va presentar el aleshores conseller Bargalló:
https://diarieducacio.cat/els-paragrafs-de-la-discordia-que-diu-exactament-el-document-presentat-per-ensenyament-sobre-el-castella/

És el canvi de concepte, si als 80 i 90 es parlava d’integració, l’immigrant s’adaptava a la cultura del país d’acollida, ara hem de ser inclusius, els autòctons ens hem d’adaptar als costums del migranya, i si no ho fem som uns nazis.
Canviem la mentida del bilingüisme per la mentida del plurilingüisme, que és tradueix en, hi ha moltes llengües, una més fa nosa integrem-los en castellà.

La sentència els ha anat de conya per implantar aquests canvis, perquè per evitar més actuacions judicials i complir la sentència només els calia dir que el cos d’inspectors vetllaria pel compliment del 25%. Però si ara no s’hi arriba de facto a aquest suposat 75% de català.

Però tant se val, el catalans no estimen i defensen la seva llengua com ho fan els espanyols, una llengua no pot sobreviure sense monolingües d’aquesta llengua, avui dia els catalanoparlants incondicionals estem proscrits amb la complicitat dels catalanoparlants mutants.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
28.03.2022  ·  10:35

Gràcies Partal! El paràgraf que explica perquè passa tot això és senzillament magistral! Perfecte, exacte, això és el que hi ha: una actuació antidemocràtica sistemàtica i permanent dels partits politics convertits en empreses de propaganda, mentida i hipocresia. Aquest model politic tipic de España (i molts més estats), els nostres partits dits independentistes l’han adoptat amb entusiasme sense veure que és un gravíssim error. Si volem marxar de España el primer que cal és fer les coses de manera completament diferent a com les fa España; mai acceptar i/o assumir els seus models!!

Pel que fa a la nova llei de la llengua, haig de dir que aquesta barrabassada no em sorprén massa: l’estratègia independentista de Erc sempre s’ha fonamentat en un “bonisme” que assumeix el “companyerisme” amb les esquerres espanyoles. “Amb ells tot serà diferent”, “amb ells ens entendrem com a bons germans d’ideologia que som”, “amb ells podrem canviar España i tot anirà millor”, etc. “I és clar, si cal ens entendrem en castellà”, naturalment….Recordeu que a la Llei de Transitorietat del setembre del 2017 ja es reconeixia el castellà com a llegua co-oficial de la Catalunya independent. I així ens va……

En fi, estem en plena contrarevolució! Veurem com acaba tot això.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
28.03.2022  ·  11:23

Quina vergonya de politics que tenim que no tenen ni la suficient capacitat de defensar el nostre idioma. La nostra llengua és el principal motor de la nostra cultura i de les nostres vides, si ho perdem ho perdem tot per tant fa falta una forta confrontació a la marca ñ per dir el que volem ser i el que no volem ser

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
28.03.2022  ·  11:30

(Soc Daniel Bonaventura)

La immaculada Universitat de Girona (UdG), bressol d’insignes lingüistes, imparteix EN ESPANYOL l’assignatura “Evolució de les societats humanes”, del Grau en Llengua i Literatura Catalanes. Encara que al pla de l’assignatura s’especifiqui que s’impartirà en català, l’assignatura es fa el cent per cent en espanyol. La situació es greu. Els alumnes callen. Protestar pot comportar estigmatització i enemistat amb el professor. Un alumne ha presentat protesta al professor tutor. Aquest encara no ha ofert resposta oficial, però ja ha advertit que “no tenim recursos”.

La UdG participa del procés d’acceleració de la substitució lingüística, que en territoris nacionals com la Catalunya del Nord o Alacant ja és un fet consumat. Em pregunto què faran els dirigents de la UdG per respectar els drets lingüístics dels alumnes? Si a la facultat de Lletres, concretament als estudis de filologia catalana, es passen la llengua pròpia pel forro, com deu ser a les altres titulacions?

Com s’ha demostrat, no anaven errats Modest Prats, August Rafanell i Albert Rossich, fa trenta anys, quan van publicar el llibre “El futur de la llengua catalana”, un assaig on advertien que la llengua moriria al cap d’uns 50 anys si es mantenien les condicions d’aquell moment, en plena implantació de la immersió lingüística.

Em pregunto quantes setmanes de vida li queden al català ara que els nostres governants (aquests que s’autoanomenen independentistes) han pactat amb PSC i Comuns (partidaris del 155 i que la policia espanyola ens atonyini per votar) fer l’espanyol llengua vehicular a l’escola.

David Mascarella
David Mascarella
28.03.2022  ·  11:32

Que fàcil és dir que el President Aragonès hauria de donar l’ordre de no acatar el 25%. Tema resolt si es passa la responsabilitat a les direccions dels centres.
Precisament quan més necessiten l’empara del Govern…
Que fàcil assenyalar culpables quan no es disposa de cap força efectiva, tret de les brillants i contundents dissertacions dels que pontifiquen…

ramon Feixas
ramon Feixas
28.03.2022  ·  11:59

Penso que l’expressió dels catalans fa el català. És una expressió sovint violada i maltractada, i les persones amb sentiment humà tendeixen a impregnar aquest sentiment de la cendra dels maltractaments. És una cendra que va se molt visible a Catalunya el 2017. Allò que els maltractadors ( en aquest cas franquistes ) priven, és allò més desitjat Però el desig no deixa de ser un desig. És quan està basat en l’amor ( en aquest cas l’estima dels catalans per la nostra identitat com a nació), que perdura i torna.
Penso que els fets referencials han de ser coetanis. En aquest cas crec que l’aposta a llarg termini i combatent la violència ( no pas amb violència), que va fer Catalunya és més encertada que no pas Ucraïna que malament si ha de ser alliberada per la OTAN. Però també és cert que en cap cas el govern català hauria de n donar entrada a la guineu a dins de galliner de l’ensenyament a Catalunya,. Sabem que estripen el reixat, però almenys que siguin els jutges qui ho facin, com ja es porten 4 anys de violacions de la catalana nació per part d’inhumans togats, no pas el govern que ens representa.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.03.2022  ·  12:00

Fixem-nos què diu Ortega y Gasset amb motiu de l’enfrontament polític per l’Estatut de Catalunya de 1932: “ El problema catalán no es un problema para resolver, sino para conllevar, y solo conociendo la autenticidad del problema se le puede aplicar un contraveneno eficaz”. “Hay catalanes que quieren vivir separados de nosotros, y éste es el problema que no se puede resolver, sino conllevar. Porque si existen estos catalanes hay muchos españoles que sienten a Cataluña como un ingrediente de la Historia de España. Tenemos, pues, dos sentimientos antagónicos; de modo que pretender resolver de una vez para siempre este problema, como se dice, es la mayor insensatez. Sería hacer el problema más insoluble que nunca.” I concloïa: “Conllevarnos es nuestro dolido destino. El problema catalán es un factor continuo de la Historia de España. Lo único que podemos hacer es conllevarlo para darle en cada momento su solución mejor”. Ortega va ser, segurament, el filòsof i pensador més important d’Espanya al segle vint, va tenir una gran influència a la generació del 98, amb una visió de la vida bàsicament llibertària i amb referències principalment anarquistes en els seus escrits, va ser un opositor a la dictadura de Primo de Rivera, va tenir un paper molt actiu al servei de la República i es va exiliar durant la guerra civil que esdevindria només quatre anys després d’aquests famosos escrits. Aquest intel·lectual, pensador tan notable i home d’esquerres té clar el remei per la “malaltia” dels catalans: “conllevancia” i aplicar un “contraveneno eficaç”. Ja ho tenim, el qui esperi una altre cosa dels espanyols o bé és ignorant, o un estafador –apunta’t això Joan Tardà-. Al tombant del 2006 la “conllevancia” va començar a esborronar-se, un procés que es va accelerar a partir del juliol de 2010 –som una nació, nosaltres decidim- i que ha acabat desapareixent l’1 d’octubre de 2017. L’estat espanyol ja no es farà enrere, ha decidit acabar amb “el problema catalan” d’una vegada per totes, fent un pas endavant no recomanat per Ortega i en tots els fronts, sobretot el seu nucli dur, la llengua. El nostre error -dels polítics- , gran error de dimensions indescriptibles, va ser muntar el sarau pensant que això portaria a l’estat a una negociació. S’ha de ser molt ignorant i mediocre per creure-ho. L’altre possibilitat era no rendir-se i aguantar la revolta que és com es fan tots els canvis estructurals. Però a l’hora de sopar vam plegar, perdoneu la ironia, i l’endemà vam anar a treballar i així els nostres polítics, que han crescut dintre de les joventuts dels seus partits, poden seguir ocupant i gaudint d’un càrrec públic i un sou que els allunya de la realitat.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
28.03.2022  ·  12:05

El periodisme d’estat, com el que es practica aquí, sempre ens te entretinguts. Mai cap iniciativa ni proposta per anar contra el régim.
M.A. fita, senyor Blesa, gràcies.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
28.03.2022  ·  12:36

Dignitat, autoestima, amor propi, ferms en favor nostre … Valors en les antípodes del servilisme dels polítics (i no només) que, dit al·legòricament, actuen com aquell gosset que, maltractat pel seu amo, acaba morint, apallissat per ell, llepant-li els peus. Casa nostra ha de ser un lloc de portes obertes i de respecte, on tots els forasters i nouvinguts se sentin a gust i ben acollits, però sense manar de la clau. Primer que res, i en benefici de tots, que s’hi integrin, perquè tot aquell que no ho fa, assumint fonamentalment nostra llengua, ens desintegra. Escolarització: cent per cent en català. Al carrer i a tot arreu d’entitats i mitjans audiovisuals i de comunicació, ja disposen i són aclaparadorament superiors i suficients immersors del castellà. Personalment em sent més ric amb el domini de més llengües però, tanmateix, menystingut pels qui, per actitud, m’ignoren o están, prepotents, en contra de la meua.

david graupere
david graupere
28.03.2022  ·  13:16
Roser Caminals
Roser Caminals
28.03.2022  ·  16:08

M’identifico amb els comentaris de Maria Angels Fita i Pep Agulló, entre altres. L’estat espanyol ha posat en marxa la màquina aniquiladora i la llengua n’és l’objectiu principal. Les propostes de M. A. Fita són les que ens poden treure del forat on ens volen enterrar vius, amb la col.laboració, de vegades fins i tot entusiasta, del govern de Pere Aragonés.
Sí, hi ha qui hi treballa.

Enric Emo
Enric Emo
28.03.2022  ·  16:49

Sr Mascarella es que el que necessitem es desobediència i no acatament. Amb totes les consecuènbcies. Fora covards i venuts!

Joan Royo
Joan Royo
28.03.2022  ·  17:13

Disculpeu-me si el que escriuré no ve a tomb, acabe d’enviar la protesta corresponent a TV3. Algú s’imagina que al tn migdia la locutora qualificàs d’assassinat la mort d’un etarra a mans de la guàrdia civil? Doncs això ha passat avui, els morts eren d’Estat Islàmic i els “assassins” eren soldats israelians. Contra Israel tot s’hi val.

Lluis Molist
Lluis Molist
28.03.2022  ·  17:47

D’acord amb TOT, I AMB TOTS DE LO QUE ES DIU AQUI. Pero jo soc mes pragmatic: Es el preu a pagar a l’Estat Espanyol per L’INDULT dels dits presos politics, realment Botiflers: mossen Junqueras, Romeva, Rull, Turrull, Sanchez, Forn, Forcadell, Bassas i Cuixart. Enhorabona i moltes gracies a tots.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
28.03.2022  ·  18:00

D’acord amb la senyora M.A.Fita i el Sr. Blesa…. Opinar i queixar-se fa be peró no ajuda. Que bé que ens faria a tots tornar al 2010 i sortir el carrer. No hi ha excuses que valguin. La por paralitza i la resignació és sinònim de rendició.

Albert Barrachina
Albert Barrachina
28.03.2022  ·  18:00

Al marge de tot això que he llegit aquí, hi ha una qüestió que no s’aborda mai perquè deu fer molt lleig.
És ben veritat que, ara per ara, tenim polítics mesells i d’una mediocritat que esparvera. És veritat que els partits funcionen com empreses i que una cosa explicant l’altra s’arriben a prendre decisions polítiques d’efectes probablement devastadors.
Però el problema de la llengua no és només una qüestió d’administració. O ho és, però per una banda que no es tracta gens perquè, repeteixo, sembla que és un tabú, un tema sobre el qual plana un silenci que fa mal a les orelles.
Els nostres fills i els nostres nets estan perdent el Català perquè ja fa molt de temps que la immersió lingüística es practica al revés. L’esmentada i tan proclamada immersió lingüística tenia sentit quan hi havia una majoria de nens catalano-parlants i una minoria de castellano-parlants. Llavors, per simple pressió majoritària els castellano-parlants acabaven, almenys, sabent quelcom de Català. És una situació que he viscut en un altre país i també la situació que visqueren els meus pares aquí.
I el que passa ara, és que els catalano-parlants hem passat a ser demogràficament minoritzats en el nostre propi país. Simplement, hi ha més gent que no parla Català que gent que sí el parla. I per tant, i fent un pas més endavant, som una colònia en fase d’aculturació.
I som una colònia que molesta molt. Perquè el Castellà no entén de matisos, no accepta diferències. O guanya o perd. I en el cas del Català, vol guanyar de totes totes.
Els espanyols saben perfectament que el que sosté la identitat catalana és el seu idioma. I doncs saben perfectament des de fa molt de temps que, “mort el Català, morta Catalunya” i fora problemes. Una Catalunya que parli el Castellà serà una Catalunya que s’assumeixi com a espanyola. I aquest és l’objectiu. (De fet, en moltes qüestions, ja ho fa, i seria bonic de fer una llista detallada d’aquestes assumpcions, especialment en el llenguatge).
I malauradament, aquests polítics de carrera inútils, col·laboracionistes, que no fan més que cantar com a bens el que reben de bon matí des de les centrals de partits i que només procuren per la seva miserable butxaca, opten per les solucions que, com a mínim, no els perjudicaran a ells en particular. Se’ls en fot el Català, Catalunya. I vendrien son pare i sa mare per quatre peles bordes.
I afegeixo que, fins i tot quan pretenen abordar el problema, només suggereixen pedaços que no van al fons de la qüestió, com el metge que t’envia a casa amb una aspirina sense analitzar perquè et trobes malament.
I una de les arrels importants d’aquest embolic, des del meu punt de vista, és que som realment una minoria, però ho som a casa nostra!
Amb aquestes reflexions, us saludo atentament.

Oriol Martí
Oriol Martí
28.03.2022  ·  18:46

Benvolgut Vicent:
Immenses gràcies per la teva contribució, altre cop.
Oriol Martí

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
28.03.2022  ·  20:31

Els usurpadors del discurs han aconseguit la contradicció: catalanistes anant en contra el català. No hi ha més que això: un frau sense pal·liatius.

Joan López
Joan López
28.03.2022  ·  20:51

Aragones i su erc ens faran cantar el cara al sol.

Josep Gualló
Josep Gualló
28.03.2022  ·  20:55

CELEBRO VICENT QUE PARLIS DE CATALANISTES NO D’INDEPENDENTISTES

Catalanista ho és tothom que defensa la llengua, la cultura i els costums de Catalunya. Independentista només ho és el que defensa la independencia. Avui per sort parlem el mateix llenguatge i per tant no cal que faci cap referncia a la teva paradoxa.

Avui estic d’acord amb tot el que dius (Ja era hora). L’única cosa que caldria afinar és el que no dius. I és que un partit, pels motius que siguin i que no penso obir una polèmica per això, es va desmarcar.

L’explicació detallada i precisa del que en podriem dir “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, la subscric totalmenta, terra de pas i d’acollida. Recordem la cançó de’n Luis Llach “Venim del nord venim del sud”.

El dissabte passat vaig anar a la manifestació en defensa de l’escola catalana. És va convocar tard i amb poca traça. No erem molts els que ens manifestavem, però es veia clarament que allà hi havia grups amb tendenciaes estrategiques variades. Em va reconfortar molt que tots els grups que hi participavem, sense dir res, estavem d’acord que anavem a defensar l’escola catalana i vem fer pinya tal com fem la gent civilitzada.

Abas de tancar el comentari, vull recordar que al centre d’Europa hi ha un altre país de pas que per aquest motiu te alguna caracteristica semblant a nosaltres. En realitat no és un país si no una confederació de païssos. Em refereixó a la Confederació Helvètica.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes