La gent, al final, no pot fer res més que esclatar

  • Dos votants de cada tres van anar a les urnes de les presidencials amb la voluntat de rebentar-ho tot

Vicent Partal
11.04.2022 - 21:50
Actualització: 11.04.2022 - 21:54
VilaWeb
Jean-Luc Mélenchon en el moment de votar

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El resultat de les eleccions presidencials franceses té moltes lectures interessants. En clau catalana, en clau francesa i en clau europea. Però per damunt de totes hi ha una dada que a mi m’impressiona molt. És la que mostra que els partits que en podríem dir del règim només obtenen el 34% dels vots. Perquè cal tenir en compte al mateix temps que l’extrema dreta assoleix el 32% dels vots i l’extrema esquerra el 25%. Si em permeteu de dir-ho amb traç gruixut, en la pràctica això significa que de cada tres votants en les presidencials de diumenge gairebé dos han optat –passeu-me l’expressió– per rebentar-ho tot.

La caiguda dels partits tradicionals és especialment colpidora. Els Republicans, amb diversos noms, i el Partit Socialista s’han repartit gairebé tots els presidents de la Cinquena República i ara els primers s’han de conformar amb un 4,78 % dels vots i els socialistes fan el ridícul més espantós arreplegant-ne tan sols l’1,74%. En tots dos casos són els pitjors resultats d’ençà de la Segona Guerra Mundial i si hi afegim el resultat també ínfim del Partit Comunista, un 2,31% dels vots, entendrem bé que en la política francesa el daltabaix és total. Alguns comunistes ahir estaven contents perquè per primera vegada en la història havien superat els socialistes, però era una alegria gairebé macabra. Entre el PS i el PC avui no arriben a sumar un milió i mig de votants. En canvi, en les famoses eleccions del 1981, aquests dos partits, amb Mitterrand i Marchais al capdavant, van sumar dotze milions de vots en la primera tanda. Set eleccions després el PS i el PC –i la dreta republicana– són un zero a l’esquerra. Tant, que ja veurem si poden ni tan sols aguantar la infrastructura, perquè a l’estat francès si no passes del 5% la subvenció per a les despeses de campanya és molt baixa.

L’extrema dreta i la França Insubmisa han estat els qui han capitalitzat aquest daltabaix de la vella política. De cap manera no igualaré els uns i els altres: són dos moviments incompatibles ideològicament i la ratlla que separa la democràcia de l’autoritarisme els situa clarament en dos camps diferents. Però, aclarit això, alerta amb el creixement imparable d’allò que alguns anomenen la “política de la còlera”, amb les conseqüències que pot tenir per a la segona tanda. Que Macron pot endur-se una sorpresa d’ací a dues setmanes.

Fa pocs mesos, precisament arran de la irrupció d’un Éric Zemmour que al final només ha servit per a emblanquinar Le Pen, us parlava en aquest mateix article editorial de l’aparició d’un llibre de Myriam Benraad (Géopolitique de la colère), en què l’autora advertia amb molt d’encert que si fa trenta anys la fi de la política de blocs i la globalització havien estat percebudes arreu com un moviment positiu i alliberador, avui la població en contempla les conseqüències amb una barreja explosiva i més que justificada d’ira i còlera. Una barreja que pot fer esclatar el món tal com el coneixem. Doncs bé, el resultat de diumenge, aquests dos de cada tres votants que van acudir a les urnes amb la voluntat de rebentar-ho tot, són una nova prova que demostra que la població n’està farta, un avís no tan sols per a l’estat francès. Perquè, en definitiva, si la gent la tracten com ens tracten, al final no pot fer res més que esclatar.

PS. Per a entendre millor els resultats de Catalunya, us recomane aquesta entrevista que publiquem avui a Gautier Sabrià: “Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta a Perpinyà no significa un augment del racisme“.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Feu-vos-en subscriptors, si us plau.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
11.04.2022  ·  22:12

En realitat, és molt senzill. Els governants enganyen. I ho tornen a fer. Però hi ha un moment en el què la gent, a poc a poc primer i cada vegada més de pressa, s’adona que l’enganyen. llavors, reacciona. I ho fa donant l’esquena als qui duen massa temps enganyant. Tant és a qui voten. No volen saber res més dels “de sempre”. I està clar. El món, tal i com el coneixem, ja ha rebentat. Ho anirem veient els propers mesos.

Joseph GUIX
Joseph GUIX
11.04.2022  ·  22:18

Jò estic quasi segur que no aniré a votar a la segona volta.
Jà en tinc prou que em diguin “si no vas a votar vindrà l’extrema dreta”.
Doncs que vingui d’una vegada i sinó que els altres s’espabilin per tal que la gent sigui satisfeta de llur govern.
Fa masses anys que els governs “tradicionals” són una decepció.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
11.04.2022  ·  22:50

I aquí hi anem darrera.

Maria Antònia Farré
Maria Antònia Farré
11.04.2022  ·  22:56

L’empobriment de molts amenaça la democràcia. El poble n’està fart de la “gauche divine”. Un bon llibre per llegir i una molt bona reflexió és “Els Salaris de la ira” de Miquel Puig.

joan rovira
joan rovira
11.04.2022  ·  23:49

Senyals del final d’un cicle a l’estat francès, com a l’estat espanyol i d’altres. Presagi, segons el meu criteri, del (col•lapse) dels estats artificials continentals (massa grans). I, per tant, els desajustos polítics dels partits i les seves ideologies no serveixen, arribat un punt dels cicles econòmics, per a resoldre les desigualtats que niuen sota les jerarquies de tota mena –territorials, organitzatives, socials, econòmiques i culturals-, imposades per l’absolutisme.

El moviment per a la independència de Catalunya com veurem aviat s’estendrà arreu dels Països catalans, Euskalerria, Galítzia, al- Àndalús i les Canàries; simultàniament, com a l’estat francès, als intents centrípets de les ideologies centralitzades i poc operatives per a resoldre els problemes de la diversitat actual econòmica, social i cultural. Tot plegat, seguint les lleis de la física, tal com de manera tan imaginativa recull el DIEC.

PS. Per curiositat he buscat la traducció del mot (col.lapse), en francès (effondrement), castellà (colapso), italià (crollo/collaso), anglès (collapse) i alemany (zusammenbruch).
Resulta que únicament el català i l’alemany tenen accepcions similars en tant formulen que és el resultat d’influències tant internes com externes que porten a una ruïna.

Concretament, les dues accepcions catalanes les trobo molt indicades per explicar que succeeix amb els estats artificials massa grans; que tenen centre i perifèria; produint-se desajustos importants que porten a l’esfondrament de l’edifici organitzatiu del país, Vegem les dues accepcions; la primera, referida al cos humà, i la segona, a l’univers:

1 m. [LC] [MD] Síndrome caracteritzada per un descens ràpid de la tensió arterial acompanyada d’insuficiència circulatòria aguda perifèrica. Sofrir un col•lapse.

3 [FIA] col•lapse gravitacional Contracció d’un objecte celeste que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera la força generada per la pressió de la matèria.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
12.04.2022  ·  00:36

Hi ha un altre aspecte: els joves, sobretot universitaris, s’han bolcat amb Mélenchon, amb una il.lusió com no s’havia vist mai
Els joves estan farts de precarietat i desigualtats. Per un moment, ha semblat que Melenchon podia ser segon
No és un detall i el nou govern de Macron haurà de tenir-ho en compte

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
12.04.2022  ·  00:44

Ho analitzes molt bé, Vicent. Millor que molts periodistes, comentaristes i tertulians francesos. Veurem què passarà a la segona volta. Hi ha qui, basant-se amb el què va passar ara fa 5 anys, on els dos mateixos candidats s’afrontaven a la segona volta, preveu que, malgrat les consignes de vot donades ahir vespre per en Mélenchon (compte, que no va demanar que es votés per en Macron, sino que ni un sol vot no anés a la candidata Le Pen, que no és ben be el mateix…) aproximadament un 30 % del seu electorat es decantarà per votar la Marine Le Pen (possiblement perquè, tot i que com tu molt bé dius, no es poden igualar de cap manera, sociològicament comparteixen si més no un punt comú : el caràcter populista dels dos líders i de molts aspectes de llurs programes. Tot pot doncs passar.
PS. Un petit detall sense importància : no és pas la primera vegada en la historia de França que els comunistes passen pel devant dels socialistes : en sortir de la segona Guerra Mundial, el PC representava un 30% dels vots i els socialistes de la època (SFIO) molt menys.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
12.04.2022  ·  01:28

Fa temps que penso que els ciutadans francesos van més o menys a revolta per any des d’almenys 1968, però que no són conscients que tots els seus problemes venen de la mateixa existència de l’estat francès com a estat centralista unificat, amb la seva llengua única obligatòria i la seva Gran Capital amb Ego, París, on massa gent s’acumula perquè és l’únic lloc amb certes oportunitats laborals. En realitat només podran resoldre-ho dissolent l’estat francès i fent tot d’estats petits. Però això els requerirà un canvi de xip molt important pel que molts no estan preparats. Això explica eleccions com aquesta.

Joan López
Joan López
12.04.2022  ·  06:58

la veritat, si et donan a triar engany o dimoni, i no tes res mes, lo millor que es???
voto en blanc
voto null
no anar a votar
Els partits de sempre a espanya PSOE y PP i a Catalunya ja saben qui son, no han deixat de enganyar al ciutadà, i estem farts, però el problema es que com castella i lleo, li deixarem a la extrema dreta la governaciò i això perdoneu si que dona por, molta por.
Aixì doncs hens troben davant de un “to be or not to be”

Xavier Clèries
Xavier Clèries
12.04.2022  ·  07:24

La qüestió és com canalitzar aquesta insatisfacció amb una proposta política sana. A Catalunya no ens en sortim…

Albert Miret
Albert Miret
12.04.2022  ·  08:28

El gran negoci en què les famílies de rics de sempre, fan i desfan utilitzant la barrera d’uns “polítics” que no són res més afeccionats en venda, que es conformen amb un bon sou vitalici a l’espera de les portes corredisses on acabaran la seva vida laboral havent situat a la família, s’acaba cada dia més clarament. El “Lawfare” és el darrer invent per a fer de barrera de protecció d’aquests falsos polítics, i els serveix per a rebaixar fins a zero la seva responsabilitat, podent fer i desfer el que vulguin a través del poder judicial, que està lliure de necessitar qualsevol justificació davant de les autèntiques barrabassades que fan i que només atenen a l’humor amb el qual es lleven aquests jutges a sou. Ells, no han de presentar-se a cap elecció mai, facin el que facin i, per tant, no arrisquen res. Aquest mateix “lawfer” que ens passen per la cara cada dia com a mostra de la seva intel·ligència, s’ha guanyat de moment el descrèdit públic més espantós dels encarregats d’aquest poder i del mateix poder, que ha passat en molts casos de ser greu a ser còmic.
Davant d’aquesta derrota del sistema democràtic, qui pot esperar que una societat burlada per totes les bandes -i en dir “bandes”, em refereixo a les bandes mafioses cada dia més abundants i desvergonyides en els poders dels estats-, continuïn fent el joc d’unes eleccions de les quals -acostumats al frau electoral-, mai ningú pot estar segura i gairebé sempre tothom es queda sense poder contrastar la veracitat dels comptes que en fa el poder.
Què esperen que passi? Doncs que la gent diu que prou, o deixa de votar i passa a col·laborar a engrandir el remat dels “com pitjor, millor”. Un poble segur de què violen cada vegada més unes eleccions que la societat suposava pures, ja accepta que les hi han transformat en un ritual estúpid. Rebenta el sistema i en cerca un altre amb el que pugui sentir-se representar. No hi ha cap més misteri. Tot es basa en el bestial assassinat del sistema democràtic, per a rebaixar i falsificar un poder que és exclusiu del poble, que sempre ho seguirà sent i que és l’únic que els causa pànic de debò. Cerquem els nostres representants al carrer, que és on són. Els que es fan dir poders, no ho són. Els que es fan dir “polítics són tan sols empleats de tercera categoria.

David Mascarella
David Mascarella
12.04.2022  ·  08:42

d’acord amb què patim una desorientació generalitzada, però això no te res a veure amb voler rebentar. Som el ramat que s’espanta i perd els estreps. Opino que renaixerà el moviment que apunti a una evolució en positiu, deixant de banda el gir a l’extrema dreta, l’abstenció i l’antipolítica

Ferran Moreno
Ferran Moreno
12.04.2022  ·  08:50

La única manera de que alguna cosa es mogui a casa nostra és un canvi majoritari de xip en la gent i que tot rebenti. Mentre no diguem prou i tallem sentimentalment amb els partits processistes, aquí no hi ha res a fer.

Però encara hi ha qui hi confia perquè faran no sé quins canvis en la direcció, com si un canvi d’imatge o de discurs pogués tapar totes les reculades i les traïcions que ens han fet i ens fan. En fi, hi ha gent per tot.

Cal una revolució. Altrament seguirem protestant i queixant-nos, però tan acomodats com els partits que votem.

Victor Serra
Victor Serra
12.04.2022  ·  09:02

Aquest Editorial, que descriu molt bé la situació, es podria titular ” El remei és pitjor que l’enfermetat” . Això que passa no és nou. Perquè us penseu que va poder guanyar Trump als Estats Units ? La gent està farta de la poítica tradicional instal.lada al poder on es preocupen més de quedar-s’hi que dels problemes dels ciutadans. Però abstenir-se o votar ultradreta és la pitjor de les solucions ( i la més fàcil) . El que s’hauria de fer és regenerar la política, però això requereix un gran esforç, és molt difícil perquè els partits establers fan tot el que poden fer-ho impossible. Aleshores el més probable és que peti tot. Però hem de ser conscients del patiment i les victimes imprevistes i incontrolables que sempre es produeixen quan tot peta. I que podem ser nosaltres mateixos.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
12.04.2022  ·  09:27

Tornaré a insistir:
Guardeu-vos dels predicadors de com pitjor millor.

Són el cap de pont dels autoritarismes que, un cop arriben al poder, anul·len qualsevol vestigi de llibertat i només marxaran amb molt sacrifici i molta sang vessada.

Penseu en les SA hitlerianes i el que va passar a Europa quan van aconseguir “democràticament” arribar al poder: destrucció i milions de morts.

Sempre cal votar i defensar la democràcia, el menys dolent dels sistemes de govern.

I sempre n’hi ha partits minoritaris o nous que votar, tots units i massivament, per a foragitar les cúpules botifleres i sangoneres dels partits.
Perquè què és la ER (abans ERC) de Junqueras, el Gran Botifler, si no un conjunt de vividors paràsits de la política sotmesos al poder aristocràtic/econòmic espanyolista colonitzador. Cal foragitar-los tots, enviar-los a l’atur.
De JxCat podem dir quasi el mateix, clar que no han treballat contra Catalunya des del 2017 com si va fer la ER de Junqueras, però darrerament molts s’han acomodat al junquerisme. Fora també els botiflers.
De la CUP, que comptava amb certa simpatia per la meva part, només dir que són infantils/adolescents que posen el bous davant del carro. No poden demanar millores socials si primer no ens hem desfet de l’espoliador espanyol.

A les properes eleccions enviar-los a la paperera, com ha passat amb el PS, Republicans o PC francesos.
Votar una nova agrupació electoral on hi hagi gent nova o que pensem honesta, com ara la Clara Ponsati o en Josep Costa.
Però mai, mai, no votar, votar en blanc o votar nul, deixant Catalunya en mans del naZionalisme espanyol.

Pep Agulló
Pep Agulló
12.04.2022  ·  09:40

VOTS DE LA IRA…
El col.lapse gravitatori d’una estrella quan l’energia de la fusió nuclear és menor que la de la gravetat, no és aplicable al col.lapse d’un país, d’un règim, etc. on intervenen agents del propi sistema i agents externs…com un globus, rebenta per excés de pressió o perquè el punxen…

La idea de rebentar-ho tot a través del vot resulta força paradoxal: la revolta dels vots? La ira que es propaga dins el mateix funcionament institucional d’unes eleccions. La ira que encara no encén els carrers, però avisa…

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
12.04.2022  ·  10:21

El problema a casa, a Catalunya, es que molts votants no pensen, compren. Es deixen vendre a través dels mitjans de comunicació (que sempre estan propers als interessos del poder) l’oferta que els tenen preparada.
No hi ha excusa, tu ets el putu amo¡¡

El poder judicial, que tant be explica el senyor Miret, no es poca cosa..

Aleix Gaus
Aleix Gaus
12.04.2022  ·  11:21

Es molt trist que per mostrar la teva indignació amb els qui hi tenies confiança ara és giri la truita i estiguis sotmes a votar partits de extrema dreta ho sento però ho trobo horroros.

Pere Planella
Pere Planella
12.04.2022  ·  11:39

Molt bon comentari Sr. Miret

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
12.04.2022  ·  12:36

Segons El Nacional d’avui, el 45% dels catalans aposta pel diàleg sense límits per resoldre el conflicte amb l’Estat Espanyol i només un 12% per la via unilateral. Això vol dir que una majoria de catalans son estúpids -segons Cipolla de l’universitat de Berkeley i esmentat pel professor Resina en aquest diari ahir- i aquesta estupidesa els portarà al desencís i a la frustració (els unilateralistes ja ho estem) que en un futur proper ens abocarà a “rebentar-ho” tot. La clau, al meu parer, son el mitjans de comunicació: tots ells alineats amb el diàleg, mantenen als estúpids en la seva creença que tot plegat té sentit. Mentrestant, la població en general però també una part majoritària dels estúpids, patiran per res. Per això son estúpids.
Tot plegat fa que quan volguem reaccionar el cost serà altíssim o, directament, impossible.
A França, des de fa temps tenen un problema majúscul amb el sobredimensionament del Estat, que és inviable. Es resisteixen a enfrontar-s’hi i la situació només pot empitjorar. A més hi ha el problema de fons que ha portat la globalització que no té marxa enrera. Tampoc la ultra-dreta o l’esquerra radical poden donar solució a la globalització.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.04.2022  ·  13:52

La gent no sempre esclata, Vicent.

No esclata si els que tenen el poder els van fent tornar estúpids amb paraules totalment buides d’independència.

Ara és un disbarat tant si ens abstenim com si votem Junts, ERC i CUP.

Seguim somniant amb momentums força improbables perquè la feina dels polítics és anar-nos estupiditzant (semblantment va fer Hitler estupiditzant el poble alemany).

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.04.2022  ·  14:51

Vinga avancem! I no sempre plorant. Plataforma civil, ja d´aquells/es rellevants i capacitats, moveu-vos sisplau: Dante-Costa-Ponsatí-Cotarelo….

Jaume Riu
Jaume Riu
12.04.2022  ·  18:13

LA GENT NOMÉS POT ESCLATAR
La desaparició a França dels partits històrics per impagament del deute descomunal que no poden eixugar si no tenen majories per governar, sembla un avís no tan sols per a l’estat francès. En efecte, des de Catalunya també tenim alguns motius per pensar que la gent només pot esclatar perquè els partits polítics no han complert mai les promeses electorals i fins ara no passava res, però el desastre que indigna més son els pactes postelectorals que no ha votat ningú.
La gent només pot esclatar.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
12.04.2022  ·  20:54

Al final tot explota, o pel cap o per la pota, que deia l’Ovidi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes