Gautier Sabrià: “Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta a Perpinyà no significa un augment del racisme”

Entrevista al sociòleg Gautier Sabrià, que ens ajuda a entendre les arrels del Rassemblement National

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
11.04.2022 - 21:30
Actualització: 11.04.2022 - 21:57

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La ultradretana Marine Le Pen va confirmar diumenge que Catalunya Nord és un dels seus vivers de vots més importants. El 2020 va aconseguir que Perpinyà fos la ciutat més important on governen i la senten prou seva per a elegir-la per a tancar la campanya de la primera volta, amb un míting que recordava un concert d’una superestrella. Le Pen ha rebut el suport del 32,74% dels catalans i, darrere seu, a poca distància, el president-candidat Emmanuel Macron (20,54%) i l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon (19,20%). El sociòleg Gautier Sabrià ens ajuda a entendre les arrels del Rassemblement National a Catalunya Nord.

Tot semblava indicar que Marine Le Pen guanyaria a Catalunya i no hi ha hagut sorpreses.
—Hem de tenir en compte que parlem d’un territori partit. A les eleccions de 2017 ja vam veure com la comarca del Rosselló votava majoritàriament Le Pen, però la zona més muntanyosa hi havia un vot cap a Mélenchon. Aquesta vegada, en aqueixa zona on havia guanyat Mélenchon hi ha uns quants pobles que han canviat i han votat Le Pen.

Què farà a la segona volta el 19,20% dels nord-catalans que han votat Mélenchon?
—Hi ha un estudi que mostra que hi ha una part considerable de gent que com a primera opció volia votar Mélenchon, a la segona volta diuen Le Pen. Crec que hi ha també molts votants d’esquerres que triarà l’abstenció.

Com és que l’extrema dreta té tanta força aquí?
—A Catalunya Nord des del 1945 fins als anys setanta el Partit Comunista tenia un pes molt important. Era vist com el partit més actiu contra l’ocupació nazi i, com que era un territori força pobre, tenia pes pel seu caràcter proletari. Ara, a la fi dels vuitanta és quan l’extrema dreta apareix a la plana pel vot de la gent que viu en condicions de precarietat. Les esquerres han perdut la relació amb les bases més proletàries i el discurs de l’extrema dreta actual funciona bé a Catalunya Nord. Ho veurem amb la lògica de les dues voltes. D’una banda, tenim el que és considerat el president dels rics, Macron, i de l’altra una candidata que s’ha presentat com la candidata del poble. A més a més, cal recordar que a Catalunya Nord hi ha un sentiment molt fort de perifèria. Sem el territori més lluny de París. Marine Le Pen, també per raons personals, els últims anys ha estat molt present a Catalunya Nord i te la podies trobar pels carrers de Perpinyà. Una part molt important de la població ha adoptat Le Pen com una nova nord-catalana.

Els resultats han estat particularment bons a Perpinyà.
—L’extrema dreta és present a la segona volta de les municipals de Perpinyà des del 1989. El 2014 va ser a punt de guanyar, però van haver d’esperar fins el 2020. Guanyen per un canvi estratègic. Durant anys havien repetit que calia netejar Perpinyà i posar-hi més policia, aquest discurs bàsic d’extrema dreta, però Louis Aliot ha començat a parlar d’economia i ha fet un tomb un poc liberal. Marine Le Pen aquest any ha fet això mateix. Ja no parla més de sortir de la zona euro ni de la Unió Europea. Fins i tot proposa d’endarrerir l’edat de jubilació fins a seixanta-dos anys. A més, la presència de Zemmour l’ha feta semblar més moderada. Rassemblement National ha fet un test a Perpinyà amb Aliot i, com que ha funcionat, ho ha fet ara Le Pen a escala estatal.

L’hostilitat de Rassemblement National amb la catalanitat no li ha dut problemes per a créixer aquí?
—El 2014 vaig entrevistar Louis Aliot i vam parlar justament de la catalanitat. Em va dir que quan va arribar aquí li molestava un poc el fet de veure banderes catalanes pertot. No quadrava amb la seva visió de la nació francesa. Tenia cert rebuig, però els seus militants van avisar-lo que a Catalunya Nord no podria fer mai res si integrava pas un toc de catalanitat en el seu discurs. A partir del 2012 comença a fer servir el mot “català” i dóna cada cop més presència a la llengua catalana en la seva comunicació. Per exemple, un cop és elegit batlle va intentar fer tots els consells municipals en bilingüe, cosa que no s’havia fet mai abans. Quan se li retreu d’haver canviat l’escut de Perpinyà i haver tret el lema “Perpinyà, la catalana” en favor de “Perpinyà, la radiant”, ell diu que ara mateix tothom té assumit que Perpinyà és catalana. Que si ningú no diu “París, la francesa” o “Barcelona, la catalana” per què cal que Perpinyà justifiqui la seva catalanitat?

Fins on arriba aquesta petita reivindicació de la catalanitat? Al final, el partit té un fons eminentment nacionalista francès. Què en pensen de l’escola immersiva en català, per exemple?
—A Catalunya Nord el sentiment de ser catalans és molt fort, però aqueixa identitat catalana és pas en contradicció amb la nació francesa. Crec pas que Le Pen tingui interès per l’escola en català. Potser és trist, però crec que Catalunya Nord és un territori on podríem dir que hi ha tants problemes socials que el tema de la llengua passa a segon o tercer terme. No és pas una qüestió de primera importància. Això fa que l’extrema dreta té pas menester de proposar massa coses concretes de cara el català. Quasi en tenen prou a promoure la Processó de la Sang Divendres Sant, que és una festa religiosa però que es veu com una cosa molt catalana. Només amb tocs així a la gent els va bé. És cert que hi ha una demanda forta dels pares perquè s’ensenyi català, però el cert és que hi ha una oferta de centres, encara que siguin pocs.

L’hegemonia política que ha aconseguit l’extrema dreta a les urnes es tradueix en problemes de convivència al carrer?
—Pensi pas. Ara mateix, fora de la militància de Rassemblement National, tenim pas grupuscles fatxes o neonazis. O si en tenim, s’amaguen molt bé. Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta no significa un augment del racisme ideològicament. Crec que és més aviat la dimensió social del partit el que interessa que pas la part més racista. Estic pas dient que hi ha cap racista aquí. Sovint els barris on hi ha més barreja social és pas on voten més l’extrema dreta, sinó que és el del costat, els barris que tenen por que hi hagi una propagació d’aqueixes classes populars i migrades. El seu electorat més fort està poc confrontat a la barreja sociocultural. Actes de racisme, agressions i coses així crec pas que n’hi hagi.

Com li han anat les eleccions a Éric Zemmour, l’altre candidat d’extrema dreta?
—Ha tret uns quants punts. Passa que Zemmour, més aviat, ha rebut vots dels Republicans. Valérie Pecresse és més aviat una candidata liberal, molt propera de Macron. Hi havia tota una part dels militants dels Republicans que volien una candidatura molt radical. Vist que Pecresse ha fet una campanya pèssima, crec que molta gent seva ha votat Zemmour. També crec que hi ha una part de l’electorat històric de Marine Le Pen que se n’ha anat amb Zemmour. Gent que va començar a votar Jean-Marie Le Pen els anys vuitanta ho feia perquè era un radical. Se sabia que havia torturat gent durant la guerra d’Algèria i tenia unes quantes frases antisemites. Hi ha gent que té ganes d’aquest discurs radical i l’han trobat amb Zemmour.

Com és que el gran míting de final de campanya de Le Pen a Perpinyà pràcticament no va tenir oposició antifeixista?
—L’elecció de Louis Aliot ha fet molt de mal. Crec que encara hi ha un estat de xoc entre les esquerres municipals. A l’inici, vaig pensar que caldria esperar una mica abans que la gent es revoltés, però veiem que la revolta triga prou a fer-se visible. És el més terrible. Perpinyà té un dels moviments de solidaritat amb els migrants més potents de l’estat francès i té un cert dinamisme en les lluites socials, però potser la gent es va cansant també de manifestar-se. Cada cop hi ha més convençuts que Aliot serà a l’ajuntament per molt de temps. Hi ha una desil·lusió del sector que es podria mobilitzar contra l’extrema dreta, i això fa encara més por de cara a la segona volta. A Perpinyà veiem que el front republicà (o cordó sanitari, com es diu al sud) ja no funciona i em costa molt d’imaginar que a Catalunya Nord hi hagi una mobilització viva contra Marine Le Pen. Molta gent d’aquí té més por de Macron que de Le Pen. Por que torni a fer retallades socials o una reforma de les jubilacions més que de tenir una presidenta d’extrema dreta.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies