Però què hi passa, a Còrsega?

La prioritat de l'independentisme cors és l'alliberament del país, no pas quedar bé amb ningú

Vicent Partal
14.03.2022 - 21:32
Actualització: 14.03.2022 - 22:32
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De fa uns quants dies Còrsega crida l’atenció en una Europa, tanmateix, marcada per la guerra d’Ucraïna i que sembla que no tinga temps per a mirar enlloc més. Els darrers esdeveniments, dels quals heu tingut informació en aquest diari, s’expliquen per una circumstància concreta, per un fet, que és l’intent d’assassinat d’Yvan Colonna en una presó francesa. Però van molt més enllà i són un bon baròmetre de la situació i les expectatives d’un dels moviments independentistes europeus que ara mateix tenen més força.

Tot va començar el 2 de març, quan Yvan Colonna va ser ingressat d’urgència a l’UCI arran d’una agressió en què havia estat ferit greument, a la presó d’Arle, a la Provença. L’atacant ha estat identificat: es diu Franck Elong Abé i és un gihadista condemnat a nou anys de presó. Colonna va ser molt malferit i pot morir en qualsevol moment. L’atac, que passà en una presó d’alta seguretat on se suposa que la vigilància és extrema, va ser viscut pels corsos com una revenja de l’estat francès i per això a les manifestacions i als incidents d’aquests dies el crit més habitual és “Statu Francese assassinu”.

Colonna és condemnat a presó perpètua, en companyia de dos militants independentistes, Pierre Alessandri i Alain Ferrandi, acusats tots tres de l’assassinat de Claude Érignac, prefecte francès a Còrsega, l’any 1998. Colonna sempre se n’ha declarat innocent. Ja fa anys que el moviment independentista cors protesta tant per la condemna a cadena perpetua com pel fet que són tancats en presons franceses i haurien d’estar en presons de l’illa. I, sobretot, per la consideració dels tres presos polítics com a “detinguts particularment assenyalats”, una situació penal que s’aplica a persones que l’estat francès considera que no poden ser tractades seguint les normes habituals. Ara, després de l’atemptat contra Colonna, el primer ministre Castex ha anunciat que els l’han retirada. Tanmateix, el 2009, arran del cas d’un pres que estava en aquesta situació, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ja va condemnar l’estat francès per aquesta pràctica a les presons i fins ara no s’havia fet res.

Per a una gran majoria dels corsos, no tan sols els independentistes, aquest tracte especial, aquesta condemna suplementària, que reben Colonna i els seus dos companys no és tolerable. L’Assemblea de Còrsega, el parlament diguem-ne autonòmic, n’ha reclamat el repatriament molt contundentment i fins i tot a l’Assemblea Nacional Francesa cinc caps de grup van signar un document reclamant que fossen traslladats a Còrsega per a continuar el compliment de la pena al seu país i, d’aquesta manera, facilitar el contacte amb les famílies.

I és a causa d’aquests precedents que l’impacte de l’atemptat contra Colonna ha tingut una repercussió tan notable. França s’ha negat durant anys a les demandes populars i de les institucions corses perquè els tres presos fossen enviats a Còrsega i ara hi ha una gran unanimitat a l’hora de considerar que en una presó corsa no hauria estat atacat. Per això tothom interpreta que, d’alguna manera, sia l’estat o els funcionaris, l’atemptat es va permetre com a represàlia per la mort del prefecte Érignac. I és per aquesta sospita que la reacció ha estat tan rotunda i intensa, amb vagues multitudinàries i grans manifestacions que han acabat sempre amb atacs a la prefectura, a bancs francesos i a la gendarmeria. I ací és on el fet concret de l’atemptat contra Colonna entronca amb un corrent molt profund que recorre la societat corsa de fa anys.

Els fets cada volta indiquen més clarament que el missatge independentista ha arrelat a l’illa, on les principals institucions, del parlament als ajuntaments, o bé són controlades per majories nacionalistes o bé els partits nacionalistes hi són molt influents. Aquestes majories fa molts anys que reclamen canvis graduals de l’estatut polític de Còrsega i han aconseguit que avui tinga un sistema únic a l’estat francès, l’anomenada Col·lectivitat Territorial. Tanmateix, França no ha volgut entrar mai a negociar-ne els temes de fons, com ara l’oficialitat de la llengua, els problemes derivats de la insularitat, les mesures a adoptar per a impedir la colonització econòmica de l’illa o l’exercici del dret d’autodeterminació. I és aquesta negativa tossuda a avançar en la solució política del conflicte que ha originat l’esclat mobilitzador, especialment dels joves, que hem viscut aquests dies. I que pot assolir nivells encara molt més alts demà i despús-demà, quan és prevista la visita del ministre francès d’Interior, coincidint amb una vaga d’instituts i universitats que serà multitudinària.

Dos comentaris finals. Pels corsos la situació que viuen és colonial. No tenen cap prevenció a l’hora de definir-la així i, per tant, de presentar el seu combat com un combat antiimperialista. I la violència, que sempre diuen que és una reacció a la violència de l’estat francès, només la consideren un instrument, que es fa servir si els convé i quan els convé; i si no, no. Per a ells, la prioritat és l’alliberament del país, no pas quedar bé amb ningú.

 

PS. Ací teniu la Pissarreta d’ahir, sobre l’oposició russa a la guerra. I avui al vespre, si sou a Manresa, ens podem trobar a la presentació de Fronteres, a les set, a la sala auditori del Montepio de Conductors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
14.03.2022  ·  22:06

França, l¡original de la més propera Espanya, també comença a tindre problemes per a mantindre tot el territori sota control. Res és etern, tot i que encara hi ha gent que ho creu.

Elisenda Albajes
Elisenda Albajes
14.03.2022  ·  22:27

El què està passant a Còrsega és un començament, crec jo, amb el què pot passar tard o dora a Bretanya, els bretons també estan fars del govern de París , també el què passarà a Catalunya, espero que més aviat que tard. Europa s’haurà d’adonar que les colònies se’ls ha de permetre escollir què volen fer i ser.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
14.03.2022  ·  22:31

Quina diferència entre els polítics corsos i els catalans.
Aquí miren de quedar bé i ser bon minyons, sense importar el menyspreu amb que tracten i tractaran Catalunya, i facilitant al estat opressor els vots necessaris per a que el Gobierno del Reino de España no pateixi, abans teníem un plat de llenties, ara ni això, i a Còrsega reclamant una vegada i un altre els seus drets.

Carles Roger
Carles Roger
14.03.2022  ·  22:39

Aquella nació que no té un estat propi, la faena és d’ella.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
14.03.2022  ·  22:56

París, com també Madrid, és un reputat ‘xiringuito” parasitari, extractiu, que prové de les èpoques colonials.
Però, tard o d’hora, tots els “xiringuitos” s’ensorren. I aquests no en seran excepcions.

Jaume Riu
Jaume Riu
14.03.2022  ·  23:07

El coneixement de l’atemptat contra Yvan Colonna necessitava un resum periodístic com aquest de l’editorial d’avui, per lligar caps i relacionar els fets.
Fa temps que a l’independentisme de Còrsega hi trobo trets propis d’Euskadi i trets propis dels Països Catalans, però el fet més determinant per mi són les similituds del comportament en la política penitenciaria de la república francesa i del regne d’Espanya. A l’hora de tractar l’independentisme d’un territori es comporten igual i no en podem esperar res de bo. De vegades ho oblidem.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
15.03.2022  ·  00:13

Potser podrem aprendre una o dues coses dels independentistes corsos. A veure si ens passaran al davant! Naturalment me n’alegraria per ells però m’avergonyiria força.

Ed Garrido
Ed Garrido
15.03.2022  ·  02:50

Dubto que els independentistes corsos li cantin el “cumpleanyos felis” al Macron.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
15.03.2022  ·  05:42

Doncs ara veurem què passa.

Còrsega ha tingut el FLNC, cosa que nosaltres no hem tingut (Terra Lliura va ser una broma), i per tant són com un Euskadi concatenat amb una Catalunya, ja que ara aposten per la via pacífica.

Ni una ni altra semble haver mogut l’estat francès i, tal i com és França, m’agradaria saber fins a quin punt estan disposats a cedir i fins a quin punt els corsos són realment independentistes (com desgraciadament sabem per la dissortada Catalunya Nord, França és especialista en trinxar els sentiments identitaris i convertir-los en poc més que “la rica variedad de las regiones” amb moltes banderoles -mai he vist tantes senyeres com a Perpinyà o a Elna- però en el fons amb ciutadans més francesos que la baguette).

Si tot plegat escala, com ho va fer aquí durant el finat procés, veurem fins on arriba la desobediència institucional i popular i llur grau de resiliència, i si seran capaços de bastir un moviment amb uns polítics que mirin més enllà del seu nas, que no pensin només en la paga de final de mes i en la cadira, en fotre-li la cartera al polític del costat, enganyar el seu poble i fer el pallasso, que és el que ens ha passat a nosaltres i ens continua passant de forma cada cop més descarnada i esperpèntica.

I sobretot, si la gent, cas que ho vulguin, els ho deixarà fer.

Còrsega i Catalunya, pel tipus d’estat que tenen al davant, per la davallada de la llengua, la colonització i la resiliència històrica de la gent són molt més semblants que no pas exemples com Escòcia.

Si el què està succeint arran de l’atac a d’Yann Colonna no és una anècdota que s’encalmi quan es recuperi o quan mori, i realment se’n surten en el seu enfrontament amb França, o perden am dignitat, ens donaran una lliçó de dos parells de nassos als catalans i als carallots dels nostres polítics.

Jorge Viladàs
Jorge Viladàs
15.03.2022  ·  06:21

Un editorial necessari aquests dies, com bé diu el Sr. Gilbert, amb qui estic en línea de resposta.
Apuntant al comentari final del Sr. Barbastre, crec que no ens hauria d’avergonyir si Corsica esdevé independent abans que nos.
La vergonya profunda la tinc ara, ja, de l’actitud de la testa de la política a casa nostra.

Joan López
Joan López
15.03.2022  ·  06:51

Francia i Espanya tenen en comù que tot el poder,politic,economic,judicial,prensa,està centralitzat,tot pasa per Paris o Madrid van deisan vuit el pais per fer un estat dins del estat las sevas capitals. La resta de pais ho volen per treurels els diners,tot dos son iguals o casi iguals,a França els borbons van acabar sense cap i ara els tenim aqui fen el mateix que feian allà. Corçega,bretaña,catalunya nord, pais vasc,catalunya,etc,etc ja estan farts. Corçega es una illa això es una ventaja que tenen.

Enric Roca
Enric Roca
15.03.2022  ·  07:55

Europa auria de mirar ben bè el pecat capital d’Ucraina NO permetra referendums a Crimea i el Donbass.Aixó a permès al imperialista colonial Putin bastir le seva guerra d’anexió.Cert qué al Donbass els rusos”Rusofons” jeje són colons, pèro ja portan mès de cent anys i a mès a mès en fa l’efecte qué tret de Mariupol quedan ben pocs ucrainessos “Ucrainofons” jeje.Ah sí a Corsega s’hagessin manifestat amb flors i violes ni putu cas.Trist al segle XXI… pèro molt real.Una Taula de “Dialeg” cremant potser fora útil.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.03.2022  ·  08:05

NO HI HA DEBAT…

Val més una pluja de còctels Molotov contra una comissaria de policia que no pas 10 culs escalfant cadires d’una taula metafísica, per no dir-ne de por i de submissió… Ho saben els corsos però no pas la majoria dels catalans…

Miryam Niubò
Miryam Niubò
15.03.2022  ·  10:23

Europa serà dels Pobles, o no serà.

Josep Soler
Josep Soler
15.03.2022  ·  10:36

Només afegir un petit comentari al de Pep Agulló: Es que escalfar amb els seus culs les cadires (jo diria que son sofàs) al voltant d’una taula metafísica, es l’unic que hi ha i l’únic que saben fer.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
15.03.2022  ·  11:43

França centrlista un bon començament de la lluita

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.03.2022  ·  12:00

‘Je ne suis pas Français, je suis Corse’

Tots hem sentit aquest crit de llibertat que diu
-JE NE SUIS PAS FRANÇAIS, JE SUIS CORSE-

No crec pas que hi hagi una expressió de llibertat de la nostra Terra semblant que hagi arribat a Còrsega ni a Europa central.

Una gran majoria de catalans accepten ser espanyols sense angúnies malgrat segles d’humiliacions amb expoli continuat i genocidi cultural.

Ricard Collado
Ricard Collado
15.03.2022  ·  13:45

Mai he entès aquest amillarament dels catalans del sud del Principat cap a França, i que mai s’ha estroncat, ni després dels camps de concentració d’Argelers, o després de la nul·la col·laboració en la lluita antifranquista, o col·laboració amb ella. Ni s’entén que el nostre Parlament no hagi demanat explicacions a l’Elisi. Nosaltres com a bons corderets, estem força orgullosos de forma part de la francofonia.
No ho entenc.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
15.03.2022  ·  13:51

Jacobinisme i democràcia són antagònics i, si EspaÑa n’és la filla, França és la mare del monstre. L’Europa dels estats i els mercaders sembla preferir, abans que el dret d’autodeterminació pacífic i democràtic, salvatjades com la de Putin a Ukraïna pel Donbass que, excusa o no, només duen a l’infern.

Xavier Valls
Xavier Valls
15.03.2022  ·  23:09

frança acomplexada l´enfant terrible sense saber estimar de veritat sols sap cardar i fer mal es el bruixot i españa l´aprenent de bruixot i n´altros potser hauriem de fer com els corsos i demanar l´ajuda que els anglesos ens varen traïr que ens donguin les armes ja d´un cop fem-la petar i que europa bellugui el cul d´un cop

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes