Presidencials de diumenge: unes eleccions allunyades

  • Tot i que en les eleccions de diumenge hi ha molt en joc, a Catalunya Nord són vistes amb molt d'escepticisme i molta distància

Vicent Partal
07.04.2022 - 19:36
Actualització: 07.04.2022 - 21:36
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Diumenge l’estat francès farà la primera tanda de les eleccions presidencials. Emmanuel Macron i Marine Le Pen semblen els dos candidats amb més possibilitats de classificar-se per a la segona tanda, la decisiva, el 24 d’abril. I si passa això i s’han d’enfrontar ells dos i prou, aquesta segona votació es tornarà a transformar gairebé en un referèndum, més que no pas unes presidencials.

La suma dels candidats de l’extrema dreta, sobretot Le Pen i Zemmour, ja ha superat el 30% del vot popular i per tant situa aquest moviment autoritari en condicions reals d’aconseguir la victòria. Ahir, de fet, per primera vegada en la història, un sondatge va donar la victòria a Le Pen a la segona tanda, una circumstància molt insòlita i que va originar de seguida un gran nerviosisme.

Contra això cal suposar que la majoria de la dreta republicana i tota l’esquerra uniran els vots a favor de Macron, simplement amb la voluntat d’impedir aquesta hipotètica victòria de Le Pen. I el frec a frec en els sondatges afavoreix clarament Macron, perquè el sistema electoral de les presidencials té aquesta trampa malvada: acabes votant contra qui no vols que arribe a l’Elisi, forçat ben sovint a fer-ho amb una agulla, de vegades enorme, al nas.

Des del punt de vista català, a més, el sistema és doblement decebedor, vist que el nostre país gairebé no pinta res en aquesta votació, com expliquem en aquest reportatge de Josep Rexach. Fins al punt que l’únic candidat que ha vingut a fer un acte a Perpinyà ha estat Marine Le Pen, ahir, i per a tancar la campanya, acompanyada del batlle Louis Aliot. I dels onze candidats només Philippe Poutou, del Nou Partit Anticapitalista, que té un percentatge previst pels sondatges de tot just l’1%, està d’acord amb les reivindicacions del catalanisme i ha defensat els drets nacionals i democràtics de Catalunya.

En aquestes circumstàncies no és estrany, per tant, que, tot i que hi haja tant en joc en les eleccions de diumenge, siguen vistes amb molt d’escepticisme i molta distància a Catalunya Nord. Molta gent pensa que ara mateix la batalla no és a París, si és que mai hi ha estat, i que els avanços innegables de la consciència nacional on s’han de posar a prova i on s’han d’expressar amb claredat és al país, en les eleccions més acostades a la gent i sobretot en l’activitat del dia a dia. I tenen raó.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
07.04.2022  ·  22:08

La presidència de França és llunyana. Segurament com ja ho eren els borbons originals, abans de l’execució de Lluís XVI. En qualsevol cas, em sembla interessant la possibilitat que guanye LePen. L’extrema dreta s’apodera d’una Europa que fa pudor d’estantís. Allà veurem com queda la primera volta, el diumenge a la nit.

joan rovira
joan rovira
07.04.2022  ·  23:18

Les similituds entre l’estat jacobí francès i el borbònic espanyol serien el seu centralisme homogeneïtzador de la metròpoli i la diferència principal, al meu entendre, els mecanismes colonials de l’estat borbònic espanyol per controlar les nacions ocupades.

Mentre la política homogeneïtzadora a l’estat jacobí jerarquitza l’organització territorial, les finances i les competències de manera transparent. L’estat borbònic espanyol manté en el cas dels Països catalans i, especialment, a Catalunya una dualitat d’escenaris.

Per això, cal estar alerta a comparar el format francès amb el doble escenari existent a Catalunya. Sense que la societat en sigui conscient que mentre votem a l’escenari oficial (A) que no pren decisions; l’escenari (B) les pren i el “demos” no el vota.

Mentre en el format jacobí francès el “demos” participa en únic escenari jeràrquic (1), en el format borbònic colonial a Catalunya el “demos” vota a l’escenari (A) sense capacitat d’estratègia i en el (B) que pren les decisions no el vota i, com ningú ho detalla, està absent (2).

Per això, a França pot tenir algun sentit votar a qui no vols que arribi a l’Elisi, tot i la malvestat com assenyala l’editorial; però, en el cas de l’estat borbònic a Catalunya NO, perquè els diners i les inversions circulen per l’escenari B que ningú vota. I, per tant, no serveix com a referència.

PS.
(1) Regions franceses: competències i recursos.
https://www.lafinancepourtous.com/decryptages/politiques-economiques/economie-francaise/regions-francaises-competences-et-ressources/
(2) Els dos escenaris (A) i (B) comentari 04.04.2022 | 00:01
https://www.vilaweb.cat/noticies/son-moltes-les-coses-que-canvien-despres-dun-cap-de-setmana-com-aquest/comment-page-4/#comment-133864

Oriol Roig
Oriol Roig
08.04.2022  ·  01:54

Potser si que molts francesos acaben votant contra algú, més que a favor d’algú. Però el sistema és clar i els escollits, amb pinça o no, ho són pels votants. Ells no s’han d’esperar a que un jutge feixistoide els digui qui pot i qui no pot ser president, diputat o batlle.

Josep Segura
Josep Segura
08.04.2022  ·  06:29

El que comenta en Oriol Roig és cert. Però haver de votar SEMPRE contra algú, amb la pinça al nas, com a mal menor respecte a Catalunya, il·lustra clarament la decadència de la democràcia i de la nostra civilització en general.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.04.2022  ·  08:43

Macron amb el racista Valls, es dreta o extrema dreta? A França, l’esquerra ja no existeix, per que serà?

Carles Farre
Carles Farre
08.04.2022  ·  08:48

Me la bufa qui guanyi a França…
Bea Talegón, a diario16, dels pocs mitjans decents i lliures que queden, fan falta més mitjans com aquest i més periodistes amb ovaris i collons, i menys mitjans i periodistes servils i comprats per Soros and Co

https://diario16.com/la-relacion-de-la-otan-con-organizaciones-fascistas-mas-alla-de-ucrania/

Aleix Gaus
Aleix Gaus
08.04.2022  ·  12:32

Sincerament aquesta pujada de l´extrema dreta tant politicament com democráticament a mi hem fa molta por i més por fan la gent que els vota
Fins a quin punt som i ara els moderats esquerrants etc que feran? Alerta a les noves fieres

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
08.04.2022  ·  12:57

L’esquerra europea s’ha esmicolat.
La dreta està abocada a governar amb l’extrema dreta.
Tornem a la decada dels 30 del segle passat.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
08.04.2022  ·  13:50

Teobo guardat un text d’un comentarista. Veig que eltinc des del 30-12-2021.

Diumaixí:

… i vinga amb les esquerres com si el nom tingués significança al segle XXI. Com si fos garantia de res; com si fos la sortida de res; com si la tossuda realitat no ens les poses al bàndol dels poderosos…
Vinga blanquejar les esquerres, quan ens estan enterrant vius . Amb els atacs a la llengua, amb la precarietat sostinguda i hipòcritament consentida, amb l’acatament al poder del diner; amb el manteniment de la repressió cap a les llibertats nacionals i socials, etc.
Justament perquè manen passa tot això, aquest dia a dia negre per a molts…

Salut

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
08.04.2022  ·  19:15

L’únic estat d’Europa on encara es pot parlar de Ciutadania, és França. Dius, Partal : ‘acabes votant (al ballotage) contra qui no vols que arribe a l’Elisi, forçat ben sovint a fer-ho amb una agulla, de vegades enorme, al nas.’ Doncs això serà així una vegada mes, Partal. La ciutadania votarà (en massa) en contra d’en Macron, representant d’aquests polítics mediocres al servei de les multinacionals que han portat una altra guerra a Europa. El votant d’esquerres ho sap i també votarà, amb alegria i sense pinça al nas, contra el Macron, (què hi tenen a perdre?), digui el que digui en Mélenchon. Si, els EEUU han aconseguit portar una altra guerra a Europa, i ara, EEUU i Rússia es fregaran les mans amb la victòria de la La Pen. Començarà una guerra política a Europa. Però, abans, el 25 d’Abril, es farà un gran silenci a tot el mon.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes