El teu vot, el taló d’Aquil·les

Hi ha una supèrbia creixent dins els partits que és molt irritant, perquè ens parlen com si ells sí que sabessen de debò com van les coses i nosaltres només fóssem una mena de somniatruites indocumentats que diem bajanades perquè no sabem veure la realitat

Vicent Partal
13.03.2022 - 20:51
Actualització: 13.03.2022 - 21:28
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Divendres passat vaig ser a Dublín fent la darrera conferència d’un cicle de tres que havia aparaulat de fer a Irlanda. Les dues primeres van ser en universitats, a Belfast i Cork, i responien a un perfil més acadèmic. La de Dublín s’havia pensat bàsicament com una trobada amb la comunitat catalana de la ciutat, de manera que va girar més entorn de l’actualitat política i el procés d’independència.

Bona part dels assistents vam acabar sopant junts després, al club on s’havia organitzat el debat, i vaig poder sentir moltes anècdotes interessants. Els catalans que viuen a fora, inevitablement, tenen una sensació molt especial sobre tot això que passa ací. Desconcert, ràbia, frustració, enuig… sentiments que eren molt unànimes entre gent que m’assegurava haver votat fins a les passades autonòmiques els tres partits independentistes parlamentaris.

Especialment, va haver-hi un moment molt il·lustratiu, en què una dona em va explicar una anècdota deliciosa: el pare i l’oncle van convocar una mena d’assemblea familiar per a decidir què votarien a les eleccions autonòmiques passades. Anys endarrere el pare havia estat un dels impulsors d’Esquerra Republicana, i pagà la seu local del partit i tot, i l’oncle era un conegut convergent. Però la qüestió fou que, de sobte, ja abans de les eleccions, l’un i l’altre es van trobar units, després de tants anys, units en la decepció i la desconfiança envers els que havien estat els seus partits de tota la vida. En aquella assemblea van acordar el vot a la CUP –m’explicava– com a últim remei. Però ella estava segura que si a la següent oportunitat acorden res serà l’abstenció, o el vot en blanc. Perquè ja estan molt més que empipats.

Sèiem en una gran taula rodona i no recorde qui dels presents ho va dir, però de seguida me’n vaig apuntar la frase, perquè resumeix a la perfecció el moment actual. La reacció a la història que ens acabaven de contar va ser proclamar: “El teu vot és el taló d’Aquil·les d’ERC, Junts i la CUP.” Cosa que, efectivament, no es pot explicar millor.

Ara mateix, la realitat és que els tres partits s’han bunqueritzat d’una manera sorprenentment ràpida i unànime, cadascú en el seu negociat. Fins i tot sembla, com més va més, que menyspreen els votants, o hi ha més l’evidència que ho fan. Ahir mateix llegia un fil de Twitter en què un represaliat que espera judici pels fets de la Jonquera descrivia, esbalaït, una reunió amb el batlle independentista de la seva vila, en què l’havia menystingut i gairebé se n’havia burlat.

Això passa cada dia, no ens enganyem. Dins els partits, hi ha una supèrbia creixent, molt irritant. Ens parlen com si ells sí que sabessen de debò com van les coses i nosaltres no fóssem sinó una espècie de somniatruites indocumentats que diem bajanades perquè no sabem veure la realitat –tenen, de fet, servir un discurs molt semblant al que no fa tants dies gastaven els grans partits espanyols contra el conjunt de l’independentisme. I la veritat és que poques vegades en la meua vida he vist una cosa igual, un menysteniment tan directe i prepotent d’uns polítics cap a la base que, en definitiva, amb el seu vot, els fa ser on són i viure com viuen. Aquest cap de setmana per exemple, durant la conferència nacional d’Esquerra Republicana, quantes vegades no els hem vists posar-se a la defensiva, tot argumentant que ells sí que saben què passa i els qui no pensen com ells són una mena d’eixelebrats incapaços de fer política?

I és per aquest motiu, comptat i debatut, que trobe tan encertada aquella definició que vaig sentir a Irlanda: efectivament, el vostre vot, el meu, el de tots, és el taló d’Aquil·les. El seu taló d’Aquil·les. És el punt feble, la debilitat present malgrat l’aparent força general, el que pot propiciar un autèntic i ràpid daltabaix, una eixida, per tant, de l’atzucac on som. Entendre-ho i assumir-ho de pressa, fer-ho córrer, és apoderar-nos.

PS1. La guerra d’Ucraïna em fa l’efecte que és a punt d’entrar en una setmana molt dura. En aquesta pissarreta d’avui explique l’atac a la base militar a tocar de Polònia que ha causat una alarma tan gran.

PS2. Aquesta setmana presentaré Fronteres a Manresa i Girona. A Manresa, dimarts a les 19.00 a la sala auditori del Montepio de Conductors; i a Girona, dijous a la mateixa hora a l’Auditori de la Mercè. El llibre ja passa per la segona edició i el podeu adquirir a les llibreries o ací, a la Botiga de VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
13.03.2022  ·  22:18

Exactament i crec que aquesta era la força de l’ANC+Omnium quan tenien el suport dels votants al marge dels partits. També crec que per desgracia ara no es així.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
13.03.2022  ·  22:23

Doncs com he dit moltes vegades, per dolorós que sigui, l’independentisme ha de perdre la generalitat. Tampoc no es notarà gaire perquè la deriva que porten ja no la diferencia gens en irrellevància i actuació al que seria una coalició PSC+C’s+Comuns+Units per avançar. Per tant, crec que toca que tots vagin al racó de pensar fins que sorgeixin nous lideratges i mentrestant organitzar-nos la societat civil per resistir amb la llengua i la cultura. Com passava els anys 60 i probablement al marge d’institucions com Òmnium, totalment desorientada hores d’ara.

Jo no votaré mai PSC, ni C’s ni Colaus, i per suposat tampoc cap dels partits feixistes. Però en ells, tampoc. Fins que trobi algú de fiar o fins que reflexionin, cosa que pot trigar anys, el meu vot serà en blanc. Votar és necessari, perquè sinó menysprees la democràcia. I a Ucraína moren cituadans a cabassades per defensar el dret a votar i ser lliures, però ningú m’obliga a votar a un o altre dels pallassos que es fan passar per polítics. Si fos per mi ens enviava a fer de becaris de gestoria 30 anys, a veure si així aprenen alguna cosa

Joan Benet
Joan Benet
13.03.2022  ·  22:28

Hi havia una frase ben ocurrent de la Rússia de la época soviètica que deia: l’Estat fa veure que ens paga i nosaltres fem veure que treballem.
Doncs de manera similar, el govern de la Generalitat fa veure que els ciutadans l’importen i nosaltres fem veure que parem atenció a les estupideses i la propaganda per adoctrinats que deixen anar cada cop que obren la boca.
El meu vot no el tindran mai més i donaré suport a qualsevol iniciativa en contra. Des de, tant de bó, noves iniciatives independentistes per minoritàries i poques opcions que puguin tenir, com una abstenció massiva i ben organitzada. Hi ha qui posa el crit al cel dient que això és deixar que guanyi el PSC-PSOE amb Vox segon.
I si això passés amb un 65% d’ abstenció?
Sens dubte, per part de l’independentisme, seria una demostració de força més gran que el mantra del 52% amb la colla de mediocres i ressentits que tenim parasitant les nostres institucions.
I no cal esperar a les catalanes per fer-ho. Des de ja, a cada ocasió que és presenti. Què els entri la suor freda…

Joan Mª Tortras
Joan Mª Tortras
13.03.2022  ·  22:31

Completament d’acord amb Miquel Gilibert

Francesc Planas
Francesc Planas
13.03.2022  ·  22:34

Ho tinc clar. Les properes eleccions no voto ni ERC, ni Junts, ni CUP. Ens prenen per enzes. Si es presenta una llista independentista que em faci el pes (una de debò, no només de paraula), la voto. Per exemple, una associació d’electors. Sinó, doncs vot en blanc. (I dic en blanc perquè el vot en blanc dificulta el sortir escollit per la qüestió que cal un mínim del tant per cent de vots vàlids per sortir escollit; el vot nul o l’abstenció no computen com a vots vàlids).

Josep Usó
Josep Usó
13.03.2022  ·  22:42

Cal que una colla de polítics que cada vegada semblen més ser uns arreplegats, es troben sense feina (fora de la paga no en trobaran cap). Llavors, caldrà deixar-los enrere. I recordar noms i cognoms. Per si alguna vegada volen tornar.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
13.03.2022  ·  22:42

Imprescindible l’aparició d’una opció electoral independentista per fora dels partits actuals, per recollir els centenars de milers de vots de persones decebudes amb ells i evitar un absentisme enorme, que afavoriria al PSC d’una manera claríssima. LLista Electoral d’Independentistes DEcebuts LLEIDE, o similar, integrada per persones honrades, que no militin a partits i no vulguin viure de la política. Sense una iniciativa d’aquest tipus es veu a venir una gran patacada. També serviria perquè els partits veiessin que no tenen en absolut el vot captiu i es posessin les piles.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
13.03.2022  ·  22:58

1. Hi som
2. Després de tantes ensarronades, n’hem aprés.
3. Haurem de fer la independència malgrat els actuals polítics “nostres”
4. Llista cívica. Objectiu 2025

Ferran Moreno
Ferran Moreno
13.03.2022  ·  22:59

Els partits actuen com actuen (parlant d’independència i fent autonomisme) perquè han comprovat elecció rere elecció que, facin el que facin, el vot el tenen bastant assegurat. Mentre la gent tingui la percepció que l’altre partit és encara pitjor els resultats no variaran gaire.

El volum de votants fidels al partit, de gent que hi té interessos econòmics i de votants amb una fe cega en determinats líders és gran. Això els salva bastant.

El nombre d’independentistes que ja no confien en cap dels tres partits és creixent però encara insuficient comparat amb l’anterior.

És difícil fer forat al Parlament i als ajuntaments, no obstant això, jo seguiré votant opcions independentistes extraparlamentàries. El “vot útil” ja sabem per qui és i per a què serveix.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
13.03.2022  ·  23:01

La independència de Catalunya s’ha d’implementar abans de les eleccions municipals espanyoles del 2023 … sembla que qualcú mou l’atac a la llengua per desviar esforços de la lluita per la independència i igual fan parlant de les municipals…però podem girar la cosa i fer que la defensa de la llengua sigui un esperó més en la lluita per la independència i assustar els “endollats” començant a bastir candidatures independentistes alternatives de cara a les municipals. Candidatures disposades a repensar-se si s’ha implementat la independència,però constituïdes del tot per si els qui tenen l’obligació d’obeir el mandat del poble continuen robant-li sa victòria diluint, ajornant i menystenint la gesta del primer d’octubre del 2017. Segur que dins Junts, dins ERC i dins les CUP hi ha gent honesta, però si no aconsegueixen controlar els seus partits i expulsar-ne els usurpadors (secretaris generals inclosos), hauran de passar-se a la lluita del poble o el poble passar-los per damunt. EL REFERENDUM ESTÀ FET I GUANYAT: Qui pidoli fer-ne un altre està insultant el poble que votà el primer d’octubre del 2017. Això s’ha de defensar i fer-nos-ne predicadors actius, organitzant grups locals, difonent-ho i difonent arreules malifetes de l’estat espanyol (copiar i enganxar lo molt que en circula per la xarxa,fer-ne edicions en paper,parlant-ne,etc.) Té l’enemic els mass media i milers de trolls pagats escampant mentides, només si tots ens feim activistes ho podrem combatre i lluitar contra el desànim:els desmobilitzadors volen que la gent es reti, es desanimi i ho deixi anar; predicar el desànim és fer un favor als traïdors i és tudar la gran gesta democràtica que el poble català feu el primer d’octubre del 2017 i que, si l’acaba, serà gesta mundial.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
13.03.2022  ·  23:02

Si hi ha cap llista alternativa, la votarem. I si no, vot en blanc, com bé explica en Francesc Planas.

M. Carme Serrat
M. Carme Serrat
13.03.2022  ·  23:04

Poca gent es va adonar que a les darreres eleccions ja n’hi havia de partits independentistes a qui votar a part dels tres magnífics. Gairebé ningú els va fer cas i veig que aquesta vegada anem pel mateix cami; vot en blanc, abstenció, esperar que arribi un altre mesies?
Per què no es fa confiança en els partits nous que es presenten?.
Veig que alguns no ens refien de ningú que no vingui amb certificat de garantia.
Cal arriscar-se i votar partits nous independentistes abans que rendir-se a l’unionisme. Alguns diuen que seria el mateix. És cert si confiem en els que hi ha però si entra gent nova i valenta pot haver-hi un sacseig i com a mínim no els serviriem amb safata la victòria unionista.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
13.03.2022  ·  23:13

L’has clavat un cop més Partal: el problema dels partits és la supèrbia, el creure que ells sí que saben que passa i què ens convé, són uns “enteraos” , i d’aqui no passen l’immensa majoria; però la realitat molts cops és que no en tenen ni idea! Aquest cap de setmana he fet ja creu i ratlla a ERC després de veure al president Aragonés fent el prèssec a la reunió de presidents autonòmics, i el que és molt pitjor: el conformisme i masellisme dels militants de ERC al seu congrés. Que els politics, professionals després de tot, renunciin i pactin no es sap què per seguir en els seus llocs ho entenc, però que els militants de base ho acceptin passivament no ho entendré mai! Què està passant? Aquest partit és mort ja? o només van a les assemblees uns morts vivents? Alguna cosa molt greu no funciona! Tots els que estimem Catalunya i la volem lliure i independent cal que actuem davant aquesta situació. És urgent!

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
13.03.2022  ·  23:17

El problema no són els partits Partal, i vos ho sabeu…

Ed Garrido
Ed Garrido
13.03.2022  ·  23:18

Ens han pres el pel. Tot el proces era aixo, mentir a canvi dels vots per permetre’ls ficar el cul a la poltrona. No hi ha mes.

Lluí Mor
Lluí Mor
13.03.2022  ·  23:21

No sé com ho hem de fer, però ho hem de fer, hem d’aconseguir treurels-hi la careta, que molta de la gent confiada que els vota, s’adoni que son uns farsants, que la política és el seu mitja de vida.
L’únic camí que tenim si volem aconseguir l’objectiu és fer caure aquest govern i en consequencia caura molta part del sottogovern, és dir burocrates, alts càrrecs, empreses facilitadores de contractes, de publicitat, amics, amics dels amics i tota mena d’altres vividors, gairebé tots amb connivencia amb l’Estat opresor.
És dir, s’ha de fer net, i això només ho podrem fer deixant l’administració a mans dels unionistes. El primer enemic a batre és l’actual govern de la generalitat, SI o SI.

Mariona Bofill
Mariona Bofill
13.03.2022  ·  23:23

Estic d’acord amb la vostra editorial. El que em desconcerta del tot es la manca de notícies dels mitjans sobre el que està passant a Còrsega, una colònia de França com nosaltres ho som d’Espanya. Aquest silenci fa mal, ens fa mal. No sé quines consignes de governs tenen els mitjans de comunicació per silenciar aquesta notícia i tantes d’altres.
Ucraïna és terrible el que està passant, prô no es pot silenciar el que passa a la resta del món. Tothom te dret a saber i que sàpiguen el què els passa i el que estan vivint.
El periodista de l’obligació de ser objectiu, neutral, honrat i honest.
Mariona Bofill Pujol

Jordi Torruella
Jordi Torruella
13.03.2022  ·  23:28

La solució passa per no anar a votar. Cal enviar-los a l’atur. Tot i que això impliqui l’entrada del PSOE.

Joan Guasch
Joan Guasch
13.03.2022  ·  23:44

Reitero el que fa temps que vaig dient i també el que cada dia més gent pensa, per les converses que tinc: les properes eleccions al Parlament les guanyarà el PSOE amb una pujada gran de la ultradreta de VOX si no apareix una alternativa creïble dins del món independentista. Cal enviar aquesta colla d’aprofitats cap a casa i provar de generar lideratges nous, més del segle en què estem que no pas del segle passat, que és on són els líders i els partits actuals.

Joan Guasch

Asun Tejero
Asun Tejero
13.03.2022  ·  23:53

Vot en blanc. Totalment d’acord amb el Sr. Miquel Gilibert

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
13.03.2022  ·  23:55

El nostre vot, el seu Talò d’Aquiles … els ho hem de fer saber ben clarament.

Joan Gratacós
Joan Gratacós
14.03.2022  ·  00:03

Penso que el que s’hauria de canviar és el sistema de partits actual: llistes obertes, poder triar els candidats, mandats curts i fer respectar els programes que es presenten (no pot ser enganyar a la gent d’aquesta manera tan matussera), demanar responsabilitats de què fan i no fan. Els polítics prenen decisions que ens afecten molt i a vegades fan molt de mal. En el món de la política no hi ha la gent més preparada per manar, hi ha pocasoltes i inútils, i així anem.

Joan Mollà
Joan Mollà
14.03.2022  ·  00:20

Segur que no els tornareu a votar? Doncs jo us dic que hi haurà alguna llista alternativa independentista i segons això s’inflarà de vots.
Però després la realitat és la que és: dubto que acabeu complint el que dieu molts.
Per cert, res de votar en blanc: la colla de paràsits aspirants a un càrrec votaran el seu respectiu partit i el % de vots encara serà més gran i els tocaran més escons.
Nota al marge: entre els 3 partits només deuen sumar uns 20000 afiliats, tirant llarg. Ridícul comparat amb els socis d’Òmnium o de l’Assemblea. Si no els fotem al carrer és perquè no ens dona la gana.

Victor Serra
Victor Serra
14.03.2022  ·  00:21

Estic d’acord en que els actuals partits, o almenys la majoria de gent que els controla no estan fent bé la feina i practiquen un partidisme curterminista inútil.
Però votar en blanc i que governi el PSC no és cap solució. L’ideal seria que hi hagués una alternativa independentista seriosa a aquests partits, però no hi és. Si votem aqurests partits independentistes, en part ens enganyen. Si votem en blanc ens enganyem nosaltres mateixos. Adoptem l’alternativa més còmoda i realment no solucionem res de res, més aviat el contrari.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
14.03.2022  ·  00:21

Precisament per això que expliques avui a l’editorial vaig deixar de votar a les autonòmiques a qualsevol partit independentista i vaig començar a votar nul amb la papereta del 1-O.
Des d’aquest diari s’ha defensat moltes vegades la necessitat de continuar votant i donant suport als partits independentistes, però ja es veia des de la traïció del 2017 que ja no pagava la pena continuar donant-los suport a les eleccions autonòmiques.
Una altra cosa és la poca esperança des de les institucions europees o l’acció del Consell…

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
14.03.2022  ·  00:35

Diu vosté: “Ens parlen com si ells sí que sabessen de debò com van les coses i nosaltres no fóssem sinó una espècie de somniatruites indocumentats”. Ho diu amb una certa i comprensible irritació. Permeti’m, per contrastar, unes reflexions.
Crec que és cert que ells sí que saben com van les coses: les coses del món de la política burocràtica, les coses de les relacions amb el poder efectiu que mou els fils de l’economia i que fa possible que es puguin presentar a unes eleccions amb possibilitats. Qui els dona els crèdits sinó? Ells ho saben i a nosaltres, a la majoria de nosaltres, ens és molt difícil accedir a aquesta informació. Per no dir impossible.
Crec que és cert que nosaltres som una espècie de somniatruites indocumentats. Això no és dolent “per se”. Per una banda, la documentació que necessitem per entendre amb qui ens les havem no està mai al nostre abast; per l’altra, el món el fan avançar els que s’atreveixen a somniar. Tant li fa si són utopies o truites per tothom.
El punt cec de les nostres reflexions, allà on ens encallem, és que els partits polítics en presència són una peça de l’escaquer insubstituïble, al menys de moment, per no perdre els pocs espais de resistència que tenim. I això és així perquè cada dia cal gestionar una part d’aquests espais des de les institucions.
Pensar que podem avançar prescindint dels actuals partits no em sembla realista perquè, plantejat en aquests termes, no ho posaran fàcil.
Pensar que els podem alliçonar em sembla una opció de bona fe catòlica. Com diu vostè: ells ja saben, o fan com si sabessen, la Veritat.
Altra cosa és que fem la nostra.
Pensar que es pot crear un partit nou que “sigui el bo” sempre és una alternativa oberta i atractiva perquè demostra fe en el futur però cal tenir en compte que és un treball difícil, pesat i que necessita temps i xarxa social.
Estic d’acord en que el nostre vot és molt important, per això cal fer-lo servir de manera serena, informada i estratègica.
També crec en el treball efectiu que pugui fer cadascú per defensar els espais de resistència fora del sistema institucional.
El tema no és fàcil i ara ja hem aprés que, els que van dir que ho era, no ens van dir la veritat. Aprofitem l’aprenentatge.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
14.03.2022  ·  05:56

Bon editorial Director, i bon comentari d’en Miquel Gilbert. Salut.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
14.03.2022  ·  06:34

No acabo d’entendre el que passa amb els vots blanc, nul…
Algú diu que el blanc afavoreix uns O altres. Llavors, no és més efectiu el nul que ningú el pugui manipular? Bon dia i yy.☮️

Albert Miret
Albert Miret
14.03.2022  ·  07:06

Absolutament d’acord amb la Carme Serrat. Si no es pot votar algú com cal, jo també votaré un partit nou que em doni alguna garantia de serietat. M’agradaria, però, tenir una llista d’aquests que es presentin com a nous amb noms i cognoms, perquè el frau també pot venir a través dels nous. De vividors, irrespectuosos amb els seus votants i absents de qualsevol programa creïble, tota la “política” n’està plena, i si per salvar-se del naufragi han de presentar-se en forma d’un altre partit i fins i tot amb una altra ideologia, que ningú dubti que ho faran. D’aquí la importància de les llistes obertes que tan ferotgement ens neguen, perquè siguin els partits els que diguin qui es pot presentar i qui no.
És allò del Groucho: “Aquests són els nostres principis, però si no li agraden, n’hi podem presentar uns altres”. Doncs el mateix amb els candidats.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
14.03.2022  ·  07:46

Si vols que t’escoltin, t’has de fer sentir. Si abaixes la veu i acotes el cap, ni et senten ni et veuen.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
14.03.2022  ·  07:48

Imprescindible crear una plataforma social sobiranista, si no volem plegar gàbies. I cal millorar el control del vot.El 14-F van manipular resultats(mireu-los, són de llibre), com han fet els darrers cent anys. Salut i ànims que som majoria.

Àngela Busquet
Àngela Busquet
14.03.2022  ·  08:04

Té tota la raó. El problema és que votar en blanc o abstenir-se no porta enlloc. M’agradaria que sorgís alguna alternativa. Potser ANC-partit polític?

Oriol Ribera
Oriol Ribera
14.03.2022  ·  08:04

Si volem tensionar i questionar els partits no votis en blanc , vota Escons en Blanc que representa cadires buides els parlaments

ANTONI PUNTÍ
ANTONI PUNTÍ
14.03.2022  ·  08:08

Ben cert el que dius, pero com que no vull lençar el meu vot a la brossa, necessitem altrenatives vàlides.
I ara per ara, no en veig cap…

PAU BOLDU
PAU BOLDU
14.03.2022  ·  08:15

Erc s’apuntalen el psoe.bildu.jodemos, per fer veure que son importants, quan a españa no pinten res de res, nomes passeejrn a un gigolo sexual. Aqui, s’apuntalen en els ajuntaments fent caritat, favors urbanistics o col.locant sogres, cosins borregos o tranfugues com els maragalls, elena, purs nazional.sociialista del GAL DE HITLER. Junqueras es la BENEFICIENCIA CATOLICA DE L’ESTAMPETA, pura bruticia dels capellanots de Franco, ben apresa al seminari.

Francesc Rossell
Francesc Rossell
14.03.2022  ·  08:20

Jo ja fa temps que també ho dic, des de les eleccions de desembre del 2017. Cal una llista al marge dels partits.

Pep Agulló
Pep Agulló
14.03.2022  ·  08:35

L’APOLOGIA DE L’ABSTENCIÓ O DEL VOT EN BLANC
No va enlloc. Més ben dit, donar la Generalitat en safata als unionistes no ens soluciona el problema, al contrari, ens enfonsa en la lluita autonòmica per defensar el mínim que tenim. Sobretot la llengua. No crec en el quan pitjor, millor en una societat abatuda i covarda…

Buscar la sortida de l’atzucac de l’independentisme, passa per no centrar-nos en els partits, en no ser reactiu en la resposta a aquesta prepotència que es parla, sinó proactiu en l’autoorganització de les nostres forces…

Josep Viscasillas
Josep Viscasillas
14.03.2022  ·  08:45

Jo vaig proposar a l’ANC I Omnium que a les darreres eleccions fessin presió als 3 partits independentistes que, sino anaven els 3 junts, farien una clara recomanació als electors sobre quin partit votar.

Van fer una comparativa de programes, pero no va arribar a ser conegut ni utilitzat.

Si el 80% votem un mateix partit, i a les seguents eleccions si encara cal, l’altre, provocaríem un bon daltabaix.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
14.03.2022  ·  08:52

I una llista amb gent independent com en Llach, Ponsatí, en Torra, en Fachín…?

Jordi Vidal
Jordi Vidal
14.03.2022  ·  08:59

La mateixa supervia dels partits, la veig instaurada també, en els mitjans de comunicació i periodistes, d’un temps cap aquí.
També tracten a la gent, i a grandíssims professionals, com a indocumentats i negacionistes.
Potser que ens respectem una mica més, els uns als altres, i tot començarà a anar millor.
Gràcies.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
14.03.2022  ·  09:02

SÍ, SENYOR!!! “El primer enemic a batre és l’actual govern de la generalitat” (Llui Mor: chapeau!). Però no pas mitjançant el vot en blanc (només en aquest punt discrepo de Miquel Gilibert)): abans és preferible votar pallassos autodestructius, com Ciudadanos! Ja hem vist que malgrat haver estat la força més votada (una única vegada) no serveixen per a res. Poden ser un contrapés al president Illa, quan el PSOE governi de dret (de facto ja ho fa) a Catalunya.

Joan Aymamí
Joan Aymamí
14.03.2022  ·  09:19

“en cap cas creiem ni en l’autodeterminació ni creiem que hagi de ser la ciutadania qui dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta’”
Eva Granados, del PSC setembre 2019
Recorda allò de que la política és “para los que llevamos corbata”
Jose Antonio Primo de Rivera, el 1933

Geroni Garcia
Geroni Garcia
14.03.2022  ·  09:23

A casa,les properes,7 vots en blanc

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
14.03.2022  ·  09:33

D’acord amb na M. Carme Serrat. Al marge dels tres partits, n’hi havia sens representació, independentistes. El que passa és que en gral., els votants volen votar el que creuen que guanyarà. Com si fos una travessa de futbol. I tal com estem, és millor votar candidatura sense representació actual. Que n’ hi ha. Fòra bo que alguns d’aquests partits extraparlamentaris fesin una sola candidatura.

Lluís Casas
Lluís Casas
14.03.2022  ·  09:53

Es dóna el cas que uns CACIQS tenan una finca tant gran i de una extensió enorme que resulta ser Catalunya però es troben en el inconvenient que no els i agrada ni treballar-la ni administrarla, aleshores se’ls va bénir al cap de posar-li per tenir-la controlada uns ” MASOVERS “.
De trovarne de seguida en van trobar, gent que de seguida van agafar las riendas de la finca, els uns per fer patrimoni ràpid i mostrar el seu poder sobre el poble, altres per servir i viure molt bé gràcies als amos i mostrar amb orgull el poder que tenien i tenen sobre els seus obrers.
Aquets obrers amb el  pas dels temps es van donar conte que lo que patien era un EXPOLI per part dels amos de la finca i per part dels  ” MASOVERS”, aleshores van  volguer montar i Legalitza un  referèndum  per arribar a la  INDEPENDÈNCIA.
Pero resulta que els CACIQS i els MASOVERS no están per donar la veu als OBRERS, dons si es dona el cas de un resultat positiu pels OBRERS tant els CACIQS com els MASOVERS perderán tant els seus dominis com els seus beneficis.
Degut a aquestes demandes, tant els CACIQS com els MASOVERS no volem permetra cap moviment en  la finca i estàn posant tots els pals que poden a les rodes, algo que va en contra de tots els tractats internacionals firmats per ells mateixos, no volen que la veu del poble se escolti enlloc, només volen que els annels del poble quedin en un no-res.
Els MASOVERS son els traïdors al poble català, però algú es va treure de la butxaca la paraula botifler, aquesta paraula és més suau, es  per disimular, que no es vegi ni sigui tant dura  que els  diguin directe que són uns TRAÏDORS al seu poble.

Antònia Renau
Antònia Renau
14.03.2022  ·  09:57

Potser un dels problemes,no es si els membres dels partits són més p menys honestos trepadors, mandrosos , i bones persones, el quit de la qüestió és la estructura i la maquinària dels partits,que gent de bons fe,acaben en engolits pels estires i arronses del poder,de la fidelitat als seus caps. Això els hi dóna seguretat polític disminuint la seves capacitats crítiques enfront dels discursos oratoris dels seus dirigents.
És una màquina trituradora del pensament i actuacions crítiques .

Salvador Aregall
Salvador Aregall
14.03.2022  ·  10:06

El problema és: d’on sortiran nous líders, independents, valents, determinats i sense por a jugar-se-la?, que sàpiguen encendre el foc per tornar a fer bullir l’olla. De què estem parlant, d’herois?, de màrtirs?, … hummmmm, ho veig molt difícil. Aquí a l’hora de sopar no perdonem i a la feina som puntuals.

Antoni Amorós
Antoni Amorós
14.03.2022  ·  10:13

Els polítics haurien d’apendre del seus avantpasarts, si abans no hi habia guerres durant milenis es perqué tenien contenta a una amplia majoria del poble. El cap de la tribu es preocupaba molt dels desitjos del seus i intentava satisfer-los abans de pendre una decisió important. Les pomes, per efecte de la gravetat sempre cauen cap a terra; hi han polítics que les volen fer caure cap el cel a base de corrupció i xantatge (no vuic en-nomenar ningún partit).

Visca Catalunya Lliure ¡¡¡¡¡ Per l’Estat Català ¡¡¡¡¡ //*//

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
14.03.2022  ·  10:15

Això de bastir una llista extraparlamentària (vull dir, sense cap membre dels partits “indepes” que hi són a dins: ERC, JxCat i CUP) fa mesos que corre per les xarxes.

Al canal de YouTube Patriota Català TV n’és l’eix central de fa mesos.

https://www.youtube.com/channel/UC3aw1j8T5jI0iYUB4giO-Fg

Passeu-vos-hi -si us abelleix- i contribuïu dient la vostra.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
14.03.2022  ·  10:15

Les properes eleccions al Parlament les guanya el PSC el 2025. Potser sí.
Si es veu a venir, tots els “nostres” paràsits de la Generalitat tindran un càrrec municipal de reserva que hauran guanyat els 2023. A qui es votarà sinó?
El sistema autonòmic català no cau amb una abstenció a les autonòmiques. Cal una força política que els faci caure. Partit o moviment de gent.
Cal remarcar el gran fracàs que significa Junts x Cat per la seva proximitat al CxR.

Imma Verdaguer
Imma Verdaguer
14.03.2022  ·  10:18

Totalment d’acord!

Antoni Valls
Antoni Valls
14.03.2022  ·  10:46

Hi ha molt poca cultura del vot en blanc. Quan erc va entrar al primer tripartit vaig deixar de votar-los, i durant anys vaig votar en blanc. Molts vots en blanc anaven a la paperera dels nuls. Viure en pobles petits et permet quedar-te a l’escrutini amb facilitat i varies vegades em vaig haver de quadrar a l’hora del recompte, amb amanaces de denunciar a la gent de la mesa, sino corregien tots els vots en blanc, com a blancs i no pas nuls. Això si, els interventors dels partits callats ben punyeterament. La única cosa que posa a tots els partits d’acord és la lluita contra el vot en blanc. L’abstenció i el vot nul tant se’ls en fot.
Com que ja ho he fet, sino hi ha cap alternativa amb cara i ulls, tornaré al vot en blanc.

Joan Royo
Joan Royo
14.03.2022  ·  10:56

Malgrat tots els malgrats. Tinc des de fa temps una possible eixida de l’atzucac. Si Puigdemont guanya la seua llibertat total a Europa i torna al país, podria elaborar una candidatura netament independentista, tan transversal que només tindria un punt al seu programa: Aixecar la suspensió de la DUI del 2017. I això sí, suportar-la sense pors a violència extrema, ni estructures d’estat preparades, ni altres mandangues. Lògicament, la gent al carrer defenent les institucions, mitjans de comunicació, estacions de transport públic etc…

Joan López
Joan López
14.03.2022  ·  11:02

Jo si haguès esbrinar el que ara tenim,no m’afico a rebre hostias al 1-O. Els partits que componen el govern s’an cagat a sobre. Com per anar a la lluita amb ells.
A veure si surt un moviment independentiste de dabò avants de les municipals “Donec perficiam ” feu partit politic.

Joan López
Joan López
14.03.2022  ·  11:02

Jo si haguès esbrinar el que ara tenim,no m’afico a rebre hostias al 1-O. Els partits que componen el govern s’an cagat a sobre. Com per anar a la lluita amb ells.
A veure si surt un moviment independentiste de dabò avants de les municipals “Donec perficiam ” feu partit politic.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
14.03.2022  ·  11:22

Si l’alternativa és l’abstenció, el vot nul, votar en blanc o el surrealista escons buits, deixant el camp expedit i la catifa estesa a l’unionisme, déu us pille confessats, llumeneres. No és millor tornar a Arenys de Munt i refer el camí, ara políticament?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
14.03.2022  ·  11:28

Totalment d’acord amb l’editorial, Vicent. Jo ja fa temps que ho dic, i celebro no ser l’únic. Ara mateix, l’únic problema és que només fa un any de les darreres eleccions al Parlament, i la feina que hi haurà per a que hi hagi un avançament electoral, que no sé com es pot provocar. Sí que no falta tant per a les estatals, que en teoria no ens haurien d’importar però que podem fer servir com a un primer avís per a navegants. Això sí, el nostre punt dèbil com a poble és que sempre hem necessitat i buscat líders, i precisament hem de fer l’esforç d’aprendre a moure’ns per nosaltres mateixos, de manera autònoma, descentralitzada i no jeràrquica. Mentre no entenguem això darrer seguirem a l’atzucac.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
14.03.2022  ·  11:36

Falta una bona nateja de partits nous lideratges disposts a dponar la cara
Completament d´acord sr Partal

Jaume Palau
Jaume Palau
14.03.2022  ·  11:57

Es pot dir mes alt, però no mes clar. Mai havia estat inscrit, i per tant militat en cap partit. En el seu moment vaig afiliar-me a Junts amb la meva dona, i varem afegir supor perquè anés a les eleccions amb un mínim de recolzament, que després varen retornar puntualment, però ens hem donat de baixa, amb un escrit molt crític al Jordi Sánchez, que no ha estat objecte de resposta, cosa que coincideix també amb l’article encertat d’en Partal. “Rs pensen que som uns sumiatruites”. El que no faré es no votar, no a la Cup, que a sobre son uns destralés, i no ho faré no
per la mísera actuació dels partits que diuen portar el ADN independentista, dino perquè això encara donarà mes alé als enemics de Catalunya, de fota i de dins. Seràn uns vots que nominalment no seran el taló d’Aquiles que es mereixen, però al menys no serviran per rematar-el de moment, i esperar temps millors pels nostres fills nets!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
14.03.2022  ·  12:01

És cert que el nostre vot és el seu taló d’Aquil·les però cal tenir tan bona punteria com tenia Paris per que la fletxa es clavi just al taló.

Són perfectament conscients de que la política autonomista desmobilitza el vot independentista però si els seus càlculs els diuen que encara desmobilitza més el vot dels espanyols que viuen a Catalunya i que fins i tot en guanyen algun dels que votaven PSOE o Podemos, poc els importa que la participació baixi. Fins i tot una llista independentista alternativa que reculli el vot dels que no hi anirien pot ser que no la vegin com una amenaça si creuen que després ja aniran pactant cada cosa amb qui més els convingui.

Per tal que el nostre vot pugui servir per a res, en la meva opinió, caldrien tres condicions:

1) Un programa electoral potent configurat amb participació ciutadana que inclogui a) propostes trencadores amb els reptes actuals: habitatge, atur, inflació, energia… b) accions per enfrontar-nos contra Espanya repartint joc entre les institucions autonòmiques, la societat civil organitzada i el CxR. c) pla per a fer efectiva la república.

2) Una llista de candidats potent amb noms que tinguin tirada i confegida en unes primaries amb llistes obertes i circumscripcions electorals de dimensió reduïda que permeti que els electors identifiquin qui és el seu representant.

3) Una gran quantitat de recursos econòmics i humans per a fer una campanya electoral que compensi amb escreix els desavantatges de manca de subvencions, manca d’espais electorals, manca de participació en els debats electorals i el posicionament en contra de tots els comissaris polítics de les tertúlies i tots els humoristes de capçalera de les televisions.

No és gens fàcil però no és impossible.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
14.03.2022  ·  12:14

Efectivament, el vot és el taló dels pobles, tant aquí com a Cuba: la farsa de les dictadures i de les esquerres és igual com la de les “democràcies” i la de les dretes.
També la premsa burgesa: podem confiar en periodistes-intel·lectuals oberts i solidaris,que van a xerrar amb els lectors, fins i tot a sopar-hi,però que no ens permetran ni explicar les nostres misèries a llurs prestigiosos, democràtics i pluralíssims mitjans …burgesos per sobre tot!
Tanmateix, VW és dels manco pitjors i os don l’enhorabona pel VWP d’aquest cap de setmana: recordar cada diatotes les guerres que allà mateix deis “oblidades pels mitans”, com el vostre, que no ens diu res de la major part mai, i una mica de tant en tant de qualcuna. És igual, així funciona l’ànima burgesa: una mica i la consciència ens resta lluent.
Ah! també els mitjans, com els partits, es financien amb afiliacions de la base que no els importa.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
14.03.2022  ·  12:58

No sé Vicent, jo el que sempre dic es que si parlem de partits polítics, mentre no puguem votar amb llistes obertes,…… el vot estarà segrestat pels de sempre.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
14.03.2022  ·  13:08

Molt d’acord amb la Carme Serrat i l’Albert Miret.
M’ha agrdat l’enllaç del Rafael Frasquet

Josep Soler
Josep Soler
14.03.2022  ·  13:14

No crec en l’abstenció n’hi en el vot en blanc perquè els 135 diputats del Parlament, sortiran elegits igualment a desgrat del possible migrat porcentatge de votants que hi pogués haver. Crec que la única forma es maldar per votar aquell partit – cal creure que n’hi haurà ulgun – amb un compromís clar, per anar cap a la independència (agradin molt ho poc, la gent que hi pugui participar). Amb els venuts i aprofitats actuals, de forma pràctica, no tenim cap altra alternativa.
Per cert, amb una abstenció que afavoreixi PSC-PP, Comuns, Ciutadans, algú creu que els mal anomenats partits independentistes actuals, no serien capaços de fer coalició amb cap d’aquests partits esmentats?

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
14.03.2022  ·  13:23

Dius:
‘Hi ha una supèrbia creixent dins els partits que és molt irritant, perquè ens parlen com si ells sí que sabessen de debò com van les coses i nosaltres només fóssem una mena de somniatruites indocumentats que diem bajanades perquè no sabem veure la realitat’
Hiperventilat? Si tu ara et sens així, imagina com se sent el vot independentista en general, que no va digerir l’estupida comèdia d’aquesta declaració d’independència que mai s’ha signat!

Joan Sebastià Valls
Joan Sebastià Valls
14.03.2022  ·  15:41

Adjunto un enllaç d’en Albano Dante Fachin. Fa feredat veure com hi ha una línia contínua de poder i manipulació que comença amb Aznar segueix amb Soros i la seves Open Society, les èlits catalanes, la Vanguardia el CNI les llistes negres a independentistes i acaba amb ERC.

Espero que en Partal s’ho miri i trenqui relacions amb la Open Society o almenys deixi de publicar articles de T’he Convesation

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
14.03.2022  ·  16:31

On ha d’anar el nostre (meu) vot en una Catalunya en la que els partits menteixen, amaguen el seu objectiu autonomista i estimen Espanya malgrat tres-cents anys colonials de colonialisme destructiu?

Uns, ERC, creuen en una taula de discussió absurda sense diàleg.
Els altres, Junts, parlen de confrontació intel·ligent per tenir-nos entretinguts i no concreten cap acció positiva.
I els tercers, CUP, són d’un infantilisme ridícul.

CAP DELS TRES ENS PORTARÀ A LA LLIBERTAT.

¿Hem de continuar somiant en una coalició de gent desconeguda que, per ara, ni existeix?

Per què ens han mentit tant durant anys?

NO HI HA DRET !!

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
14.03.2022  ·  16:51

Si fem un exercici de memòria per transportar-nos a inicis de 2015, trobarem als calaixets del cervell on guardem tot allò que ens socialitza, una sèrie de reflexions i comentaris propis i aliens en els que jugàvem amb la idea de generar una llista popular (només de noms que ho petaven socialment) per tal d’allunyar-nos de partidismes… ailàs, ens varen convèncer amb Junts pel Sí.
Doncs ara, recuperant aquella bona idea, veiem que ja no hi ha espai ni per les entitats civils que ens acompanya-ven fins 2017. Ara, l’independentisme institucional, és tot un bloc monolític que es comporta com descriu en Partal. Tot plegat, vergonyós. Això ens mostra un País perdut, erràtic, insolvent políticament i mesell com el que més. Ans al contrari, hi ha una part d’aquest Poble que certament és com resava la frase de na Muriel “alegre i combatiu”, però és clar, pel camí han quedat enrere força companys atrets per les falses promeses partidistes i excloents. Caldrà recuperar-los.
España apretarà molt més perquè necessita exterminar qualsevol reducte d’independentisme, això sí amb l’ajut directa o indirecta dels partits auto-anomenats independentistes. Estic ben convençut que més d’hora que tard, aquest panorama s’ha de resoldre.
Pensem en aquesta encertada sentència…”el nostre vot, és el seu taló d’Aquil·les”…

Ramon Plana
Ramon Plana
14.03.2022  ·  17:00

Mentre no canvii el sistema electoral proposo votar només candidatures elegides en eleccions primàries

Jaume Riu
Jaume Riu
14.03.2022  ·  17:17

EL NOSTRE NO-VOT
Encara podem sublimar la frase del títol, de forma que el nostre no-vot és el taló d’Aquil·les del partits polítics. Fa mesos que ho dic, i cada cop n’estic més convençut.

David Mascarella
David Mascarella
14.03.2022  ·  18:01

No anem bé (tots)

Marisa Bara
Marisa Bara
14.03.2022  ·  18:43

Si no hay una lista alternativa, mi voto será nulo. No en blanco, no. Porque al final, de los blancos se aprovechan los más votados. Nulo. Porque éste no sirve para nada más que para protestar. Quizás sería un buen sistema para demostrar y cuantificar nuestro descontento con los partidos que se dicen independentistas.

Roser Caminals
Roser Caminals
14.03.2022  ·  18:45

Mentre no aparegui una alternativa clara, la solució no és l’abstenció sinó la inestabilitat. Més que votar per la presidència d’un partit, votar per desqualificar-ne un altre. Si ara governa una coalició liderada per ERC, votar Junts o la CUP. A les següents eleccions, si el partit elegit és tan ineficaç com l’actual, votar pel tercer. L’estabilitat no ens portarà a la independència, ni tampoc l’abstenció, que l’estat espanyol interpretarà com un vistiplau a l’estatus quo.

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
14.03.2022  ·  19:05

Aquest sistema de “votes a un partit i després fa el que vol” s’ha d’acabar.
Ja n’hi ha prou de donar xecs en blanc.

Pau Obiol
Pau Obiol
14.03.2022  ·  19:28

Tinc molt clar a qui no votaré a les properes eleccions. En l’àmbit que a mi em portoca, que és el de l’educació pública, els destralers del Departament s’ho estan carregant tot a marxes forçades. Espero que durant els pròxims dies (si el professorat ens mobilitzem i estem a l’altura del carrer) feu cobertura de tot el que fem. Ens hi juguem molt.

ernest ramos
ernest ramos
14.03.2022  ·  19:55

els partits independentistes, no comptant amb els “tres magnífics “, per què no fan una coalició i es presenten junts, amb un programa clar i senzill, d’aprofitar les poques possibilitats d’actuació que hi ha, i passant-ne comptes ?

Oriol Roig
Oriol Roig
14.03.2022  ·  20:34

Protestar votant en blanc em sembla terriblement perillós per diverses raons:
1) El vot en blanc s’interpreta de diverses maneres, segons qui miri. Tant pot ser un “cap del anteriors” com “tant me fa qui surti” com “no em sé decidir”
2) Sempre hi ha hagut vot en blanc, per tant fa de mal separar el vot blanc independentista de l’unionista
3) Si el vot en blanc és massiu i independentista, qui en surt beneficiat és l’unionisme, que acabarà sobrerepresentat al Parlament

Pensem que hi ha opcions independentistes que, si més no, no l’han pifiat, encara. Primàries, Front Nacional, Solidaritat, Pirates… Si aquests petits partits es posesin d’acord, cosa que no han fet els “grans”, tenen números per donar una sorpresa i sacsejar el taulell.

Pere Planella
Pere Planella
14.03.2022  ·  22:54

Comentaristes molta xerrameca, que si botiflers, traïdors, autonomistes, que si han de sortir partits nous, cada dia us entenc menys, de veritat, aquets partits anomenats autonomistes deuen estar contentíssims de tanta xerrameca, tots sabem que el que li ha fet i fa mes mal al estat opressor han estat els exiliats, no entenc els que demaneu que han de sortir nous partits nous lideratges, quant tenim un CxR amb un lideratge molt potent el mes potent en aquets moments, m’ha agradaria debatre entre tots els comentaristes per que el CxR no te mes suports, m’ha agradaria saber- ho per que a lo millor soc jo el que vaig errat en defensar lo.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes