Espanya en el triangle il·liberal europeu

La premsa i els polítics espanyols han mirat de llevar importància a l'afer, però és una pretensió que té poques probabilitats de reeixir

Vicent Partal
Vicent Partal
20.04.2022 - 21:30
Actualització: 21.04.2022 - 07:29
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Molt probablement la conseqüència més important del Catalangate tindrà més a veure amb la política europea que no pas amb cap altra cosa. Parle concretament de la possibilitat que l’actual binomi il·liberal, Hongria més Polònia, s’amplie i esdevinga un triangle, amb la incorporació d’Espanya. L’espionatge a gran escala fet amb Pegasus, i especialment l’espionatge de diputats al Parlament Europeu, marca un abans i un després per a molta gent fora de les fronteres de l’estat espanyol. No perquè els espiats siguen catalans sinó perquè Pegasus i els excessos que origina és un problema que preocupa sobre manera totes les democràcies. I, evidentment, ben concretament també, perquè entre els espiats hi ha europarlamentaris i és la cambra sencera doncs que, a través seu, se sent amenaçada.

La premsa i els polítics espanyols han mirat de llevar importància a l’afer, però és una pretensió que té poques probabilitats de reeixir. A Madrid hi ha nervis perquè saben que això és massa gros i les filtracions als diaris espanyols poden ser qualsevol cosa tret d’innocents –també la que va publicar El País vint-i-quatre hores abans, mirant de rebaixar l’impacte de la notícia. El rigor i la serietat de la faena de Citizen Lab deixa molt poc marge al govern espanyol perquè puga donar cap explicació acceptable de cap mena. Per tant, amb filtracions com les d’ahir, que assenyalen com més va més el CNI i Defensa, fa la sensació que ja ha començat el ball per a veure qui pagarà la festa i sobretot per a veure qui n’esquivarà les conseqüències més dures.

Simplement, la cosa és massa grossa. I massa inacceptable. I sobretot mostra amb tota l’esplendor el caràcter profundament antieuropeu de l’estat espanyol. La seua manera de funcionar, radicalment contrària als principis rectors de la política europea.

D’alguna manera –no tant, però d’alguna manera–, tot això és un segon Primer d’Octubre. Si ho recordeu, aleshores les imatges de violència van sotragar la política europea. Merkel, per exemple, es va encarar amb Rajoy en ple Consell Europeu i les mostres de disgust i desaprovació van ser molt àmplies entre la classe política i mediàtica europea. Per això van respirar tots alleujats quan Pedro Sánchez va arribar al poder dient que estava disposat a negociar una solució –cosa que era mentida, però que era allò que tothom volia sentir. I encara van respirar més quan els indults van posar fi, ni que fos de moment, a l’existència de presoners polítics. L’autoengany, cal reconèixer-ho, era fàcil, sobretot, a partir del moment que la classe política catalana, amb molt poques excepcions, ha fet al revés d’allò que indiquen els manuals, emblanquinant i estabilitzant l’enemic i dotant Pedro Sánchez d’una credibilitat que no es mereix. I és que no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure.

Per aquesta raó, vist de Brussel·les estant i fins fa tres dies, el problema no era pas el règim polític d’Espanya sinó, en tot cas, el PP; i el problema català no era un problema de fons sinó, en tot cas, de formes. Per això el Catalangate és ideal i, sobretot, arriba en un moment òptim. Perquè és el PSOE i Pedro Sánchez, no el PP, que hauran de donar explicacions, si poden. I perquè permet a l’independentisme d’explicar una cosa substancial, amb proves contundents a la mà: que el problema, com sabem perfectament nosaltres, no és qui hi ha al poder a Espanya, qui gestiona el govern en cada moment, sinó l’estructuració de l’estat mateix. No és un problema de forma, sinó de fons; i no és un problema del PP i prou sinó d’Espanya sencera.

L’error immens de fer servir el Pegasus, com si això fos normal en una democràcia, Espanya el pagarà molt car. Molt més que no s’imagina. Perquè ha actuat flagrantment fora del mètode europeu. I ho ha fet per una raó òbvia: perquè n’és fora. I si Espanya ja va haver de fer mans i mànegues, i pressions i xantatges, per a frenar l’estupor causat pel Primer d’Octubre, ara, encara més plovent sobre mullat i sense recanvi possible a Madrid, patirà de valent i molt. Entenguem-nos: la independència no arribarà d’Europa, ho he recordat una vegada i una altra. Però sense Europa tampoc no hi haurà cap solució factible a curt termini. Per això és tan important que Espanya caiga en el triangle il·liberal. Allà on, diguem-ho clar, s’ha ficat tota sola.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
20.04.2022  ·  22:13

Espanya mai defrauda. Però els partits catalans es mereixen un pendent ferroviari. Fer com que fan i poc més. Això sí; la paga que no falte, a final de mes.

Francesc Planas
Francesc Planas
20.04.2022  ·  22:30

Potser estem en un segon d’Octubre pel que fa a la visió que Europa té d’Espanya.

A què esperen ERC, Junts i CUP a fer caure el govern espanyol? A què esperen per trencar tots els pactes en totes les institucions amb el PSC i Comuns? No s’entèn.

Què podem fer nosaltres, els ciutadans que no som de cap partit, per a avançar cap a la independència?

josep carles amengual
josep carles amengual
20.04.2022  ·  22:35

L’error immens, crec, és no denunciar i oblidar la colonització que patim “por justo derecho de conquista” des de la guerra 1705-1715.

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
20.04.2022  ·  22:41

ERC ja ha dit que no deixarà de banda la taula i la negociació -ara no recordo si això o el diàleg. Crec que si no hi ha una resposta contundent i ràpida per part dels partits autoanomenats independentistes l’ANC ha de implementar el full de ruta, el punt de promoure una llista de país perquè no ens traeixin més. Que entenguin que se’ls ha acabat aquesta pantomima.

Ramon Ausió
Ramon Ausió
20.04.2022  ·  22:41

No crec en l’Europa dels estats i per tant tampoc en els polítics que la sustenten, intentaran tapar el tema i si no, al temps us remeto.

Nina Santiago
Nina Santiago
20.04.2022  ·  22:43

Siempre igual posen ERC i Junts al mateix sac.
Avui en una cadena de ràdio Pere Aragonesa amb evasives i Laura Borràs en una altra contundent que s’ha de trencar amb el govern espanyol.
Cert que s’estan replantejant deixar la Diputació, veurem com queda tot això.
Segurament en res, perquè a covards i patètics no ens guanyen.
I d’Europa no hi confio si els europarlamentari són catalans, altre cosa seria un europarlamentaris d’un altre país.
Si només són catalana no se sentiran amenaçats.

Albert Poblet
Albert Poblet
20.04.2022  ·  22:45

En Junqueras no surt a la llista d’ espiats. No es independentista? Quins pactes té amb Espanya?

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
20.04.2022  ·  22:46

Ara és el moment d’actuar amb finezza.
I crec que la participació de Puigdemont a l’espai de Pablo Iglesias per youtube ( que va començar amb retard i que, personalment, vaig trobar dolentíssim) va ser un error. Va donar un respir a Podemos, que governa amb Sánchez. A l’enemic, ni aigua.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
20.04.2022  ·  22:47

Tot això és cert, però també és cert que si les víctimes de l’espionatge enlloc d’actuar contundentment continuen donant suport a qui els espia en traurem ben poca cosa.
Europa farà una estirada d’orelles a Espanya, marcarà una línia vermella sobre com s’han de fer servir aquestes eines i tal dia farà un any. No farà res per a nosaltres (ni Europa ni ningú) si nosaltres mateixos no demostrem que ja en tenim prou. De fet, encara que ho demostrem tampoc no tindríem assegurat cap suport de forma immediata. Ningú farà per nosaltres la feina que ens pertoca. Cal treballar-ho a fons, això és realment la mirada llarga.. I no, una nova mani-performance no és la mena de demostració que cal en aquest moment.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
20.04.2022  ·  23:10

Estic plenament d’acord amb en Josep Carles Amengual. Mentre els catalans no siguem capaços d’entendre i d’explicar al món que el Catalangate és una prova més de la violència colonial que exerceix repetidament Espanya contra la nostra nació, fruit d’una ocupació militar i d’una repressió que fa més de tres-cents anys que dura, no aconseguirem res. La derrota d’Espanya, és a dir, la consecució de la nostra independència, passa necessàriament per la reconstrucció del moviment d’alliberament nacional català des d’una perspectiva netament anticolonial.

Xavier Vila
Xavier Vila
20.04.2022  ·  23:13

Dons jo crec que no passarà res, desgraciadament al món la democràcia ja gairebé ni respira, només existeix el capitalisme i el neo capitalisme que es el mateix que el primer però més subtil a l’hora de colonitzar els territoris. Europa no és res més que un territori neo capitalista, no importa quin tipus de govern mani als estats, el què compta és que combregui amb aquest tipus d’economia assassina, la mostra la tenim a Ucraïna. Això passa a Europa i al món sencer.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
20.04.2022  ·  23:17

Totalment d’acord Partal. Però allà España amb les seves inacabables misèries i errors garrafals; la pregunta és: què farem nosaltres, els catalans?? Perquè per ara no hi ha hagut cap reacció vàlida a Catalunya. Ens limitarem a posar denúncies? a dir que no recolzarem a Pedro Sánchez i al PsoE al Congreso (cosa que és evident que no necessiten)?? Seguirem dient que no ens aixecarem de la taula de diàleg???!! Una taula que en més de dos anys s’ha reunit dues vegades només per a fer la foto, i que la tercera reunió no té data ni s’espera que la tingui fins per allà el 2024 passades les eleccions generals, i que no té cap guió ni previsió de que n’hi hagi….O sigui una taula que no existeix ni ha existit mai, ni mai existirà! Seguirem sense prendre les mesurers oportunes i les previsions necessàries per a que el dia que calgui poguem dir adeu amb fets i amb control del territori? Seguirem fent el passarell menyspreuant y meynstenint la determinació i el coratge de la gent que l’1-O vàrem aconseguir una gran victòria???

La pregunta cabdal ara mateix és com aconseguirem tenir uns politics que de veritat vulguin la independència, creguin en ella i no vulguin passar l’arada del “diàleg” davant dels bous de la declaració de independència degudament preparada i recolzada.

Mercè Duran
Mercè Duran
20.04.2022  ·  23:19

Sento no estar en sintonia ni amb l’editorial d’ahir, ni amb la d’avui.
I ho sento sobretot per quė el que veig i escolto dels nostres polítics i de les institucions europeees no em donen cap confiança.
Els primers ni tenen la decéncia de presentar-se units en el fons de la qüestió, unitat només formal i sense mirar-se ni la cara (Junqueras vs. Puigdemont), un cap a la taula de diàleg i l’altre encara no sabem ben bé cap a ón.
I les institucions europees fent-se les “sueques” acabaran en la conclusió de que aixó “són assumptes interns d’Espanya”
Torno a dir, em sap greu no sentir ni una engruna de l’entusiasme que traspúa l’editorial.
Estem en un cul de sac i si ningú no rebenta la paret que ens barra el pas no hi haurà res a fer.
Molt trist el paperot de tots.

Ed Garrido
Ed Garrido
20.04.2022  ·  23:19

Jo no el se veure el terrabastall que voste intueix, Sr Partal. Mes aviat veig una nova baixada de pantalons d’ER i de JxC “perque si no ve Vox, que es pitjor”. I anar escalfant poltrona.

Joan Pla
Joan Pla
20.04.2022  ·  23:19

Crec que el director se’n passa d’optimiste. Es cert que els mètodes emprats per l’estat espanyol no son democràtic i estan a les antípodes de la majoria de països, però malauradament la tendència no es pas extendre els valors democràtics sino mes aviat reduir-los. Si mes no, a nivell de dirigents. Ho vam veure en el comportament dels dirigents de PE. Ho veiem en els actes de la Comissió.

No crec que l’afer tingui gaire recorregut, fins i tot essent parlamentaris europeus els espiats.

Soc pessimista.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
20.04.2022  ·  23:31

Mentre no hi hagi cap trencament, tant me fa una contundent declaració de la MHP Laura Borràs com una altra de ben desastrosa del MHP Pere Aragonès.

Verborrea barata per consum del seu personal respectiu.
Tan una com l’altra exactament el mateix valor: zero.

Els polítics diuen, prometen coses i després no fan res o fan el contrari.
I a sobre els aplaudim i diem que els altres són uns traïdors. Els nostres no.

Veiem la palla en els ulls dels altres i no veiem la biga en els nostres.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
20.04.2022  ·  23:55

Tant de bo , Sr. Director, encerti el diagnòstic. Ens aniria molt i molt bé.
Malauradament em sembla erroni.
Tots recordem Rubalcaba. Són mals temps per la Llibertat i, a Espanya, una mica més.

Carles Benito
Carles Benito
21.04.2022  ·  00:07

Efectivament l’imperi mai no ens falla, més tost ens… (perdó per l’acudit fàcil).

Però, també d’acord, això no basta…

El dia 5 Julià de Jòdar em va convèncer de substituir el prostituït terme “independentista” per la fórmula “lluitador per la independència”.
I des d’aleshores repetesc sense descans que cal fer dimitir aquest govern “independentista” i constituir una candidatura de “lluitadors per la independència”.

La sola lluita pacífica (nostra, no de partits) que hauria d’omplir a vessar els carrers de Catalunya, coincidint amb l’espionatge posaria la realitat de Catalunya de bell nou a les portades del món i demostraria a Europa que el problema català és viu alhora que, com diu el Sr Partal, descobreixen que l’origen no n’és un partit si no l’imperi.

Una candidatura unitària de “lluitadors per la independència” ha d’ocupar un GOVERN que no ens avergonyeixi.

I els “independentistes”, si volen, que ens segueixin als “lluitadors per la independència” i si no a la República Catalana ens trobarem.

Crec fermament que és el moment:
no al castellà vehicular,
no als jocs d’hivern,
no a la taula de rendició,
no a un aeroport imposat sense la seva gestió

Crec fermament que per tenir aquest govern és millor no tenir-ne.

Josep Jallé
Josep Jallé
21.04.2022  ·  00:10

Penso que és bastant senzill de sintetitzar:
1- Espanya, concepte, és l’ADN inquisitorial de la majoria dels seus habitants. I son així, segle rere segle, amb formes d’emblanquinament que no aguanten una bona remullada com la del 1-O 2017 o la d’ara, entre altres fites històriques.
2.- Espanya “no s’ha ficat tota sola” completant el triangle il·liberal. Mai ha estat fora d’aquesta realitat que torna, un cop i altre, ha mostrar-se ben palesa. Mai ha estat una democràcia estàndard europea perquè ells son així “demócratas de toda la vida” … pel punt 1.-
Salut!.

Jaume Riu
Jaume Riu
21.04.2022  ·  00:21

NO ÉS EL GOVERN, SINÓ L’ESTAT
Ja teníem constancia d’espionatge a Jordi Sanchez el 2015 quan només l’ANC feia soroll de mobilitzacions per la independència en temps del govern de Mariano Rajoy del PP, però a partir de juny de 2018 es va fer més sensible l’ús del programa Pegasus per espiar activistes, advocats, líders independentistes i el seu entorn, quan ja érem en temps del govern de Pedro Sanchez del PSOE i, des de 2019, amb Unidas Podemos.
És ben obvi doncs, que l’espionatge no l’han practicat ni per decisió exclusiva dels partits polítics PP o PSOE i aliances, ni pels governs corresponents, perquè el delicte és de molta més volada i de costos estratosfèrics que superen les possibilitats dels fons reservats i dels pressupostos disponibles des dels governs de torn.
Pegasus l’ha pagat el regne d’Espanya, que és l’estat, amb fons ocults, inconfessables.
Ho veu tothom i no ens hauríem de distreure amb objectius “menors”.
PS.- Avui i més sovint del que m’agradaria, veig florir els comentaris negatius, sense arguments, només alimentats per sentiments destructius. No m’agrada.
Jo faig l’exercici de veure el comentaris publicats per ABC, El Mundo, El Periodico, La Razón, El País i, fins i tot La Vanguardia, i comprovo que estan ben espantats, ho recomano.

Marta Pallarès
Marta Pallarès
21.04.2022  ·  00:51

Celebro tornar a llegir els entusiàstics pronòstics d’en Partal. Perquè anima, coi! Però jo no soc tan optimista. No compateixo la confiança que li dona al Parlament Europeu, farcit de feixistoides o de tolerants als feixistoides. Si s’han comportat com ho han fet fins ara no veig perquè han de canviar. Pot ser els hi tocaran la creta i poca cosa més. No crec ni que hi hagi cap dimissió sonada. Algun cap de turc pagarà els plats trencats i aquí pau i després glòria. Però està bé engrescar-nos, la veritat, altrament el tedi i l’abatiment ens tenen ben desencantats.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.04.2022  ·  00:54

El problema és el desastre de polítics que tenim aquí. Sobretot Pere Aragonès. O trobem com forçar unes eleccions (per a no anar a votar) o no farem res.
I sí, celebro que Madrid s’hagi retratat tan bé davant la UE. Tot i que Madrid ha infectat tant l’organigrama de Brusel·les que la feina serà nostra per a que l’administració von der Leyen faci alguna cosa més que sentir rumors de la caleta. Ja és tot un problema que els presidents de la Comissió, del Consell i del BCE, així com el de l’Eurogrup i el Ministre d’Afers Estrangers de la Unió, els escullin uns pocs de manera gens transparent enlloc de ser escollits per sufragi universal directe. Els ha quedat una UE de la Senyoreta Pepis.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
21.04.2022  ·  01:24

Per la pressió ètica i moral protestant que tenim arreu de la nació, a españa no li farem ni aire, Vicent. En són impermeables.

España juga en una altra lliga, aquella que inaugura i feia d’Alfons X de Castella, dit “el savi”, un reitó que s’autoproclava “rei d’Espanya”, quan el seu consogre, el nostre rei Jaume I, dit el Conqueridor, li quadriplicava en gents i extensió els seus dominis.

Un dels primers problemes que tenim és no conèixer suficient el nostre enemic. Ells tenen una magnífica radiografia nostra. I en saben de psicologia social nostra com reaccionarem davant de cada situació col·lectivament.

Quan aquell tal Centeno, que havia treballat al CNI, digué que enviant uns quants esquadrons de G.C. a Catalunya la sublevació independentista del referèndum de l’1 d’oct. la tenia controlada, l’encertava.

I guaita si la van anorrear físicament, o no !

Un parell d’alertes d’avui mateix:

1. Heu vist dir res en contra del gobierno a PP, VOX, C’S, Unidad Comunista de los Pueblos d’España, al PCE, a Izquierda Unida, als Podemos (tret de la llagrimeta falsa del col·laboracionista Asens i de l’ultrajacobí (ex-C’s) Echenique?

Cap piulada del jutge En Joaquim Bosch i Grau, que com és valencià, a VilaWeb sembla que siga el “monstre de les galetes”. Aquesta gent “esquerraneta” reforça tant o més el colonialisme español com el CNI. Planteja qualsevol dissidència en termes “propis i interns” per tal de resussuscitar la seua “morta”.

I, si ahir vaig fer un dodecàleg, és per a complir-lo:

M.H.P. Carles Puigdemont:

Quan diguí “cap cooperació” “cap iniciatica compartida” amb els españols?

Vol dir “cap ni una”:

Que féieu “compartint” micròfons i espai amb un españolista com és Pablo Iglesias II, en un espai de YouTube?

Creieu que els españols ens tenen poc apamats a dia d’avui, com per a donar més informació sobre nosaltres, i que un personatge vos poguera rebregar des del seu nacionalisme colonial incorruptible a tot un President del Consell de la República?

No sé a qui teniu de consellers, però quina tifa d’assessorament.

La independència del principat la farem nosaltres, no pidolant almoina entre genteta que no pinta ni pruna a españa ni en cap altre lloc.

La independència s’aconsegueix com fa Zelesnki, plantant cara a l’enemic i reunint-te amb qui té pes en seguir la teua estratègia de victòria.

Carles, de Zelenski no has vist rebujar la reunió amb un segona fila i imposar que qui havia de reunir-se amb ell era en Canceller alemany Scholtz?

Igual, si el que cal és enderrocar el règim español, segurament, caldria començar a desfalcar els 3 “governets” o “consellets” que tenim a les colònies, i fer trontollar en la seua caiguda el règim de Madrid.

I, simultàniament, crear candidatures d’irreductibles lluitadors per la independència -amb la nació completa- ben gravada al cervell i saber moure les diverses peces en aquesta guerra. Personal que vaja a per totes, hòmens, no homenets “apoltronats” en “cadiretes de cagar” llogades per españa.

Josep Blesa (València)

Francesc Rosés
Francesc Rosés
21.04.2022  ·  03:23

Lamentablement, no puc compartir l’optimisme del Sr. Partal. I aquí ni a Brussel·les, no passarà res. Espanya amaga l’escàndol i Brussel·les també ho acabarà fent, com sempre. I si s’espera que la gent defensi uns polítics que s’han dedicat a mentir i estafar al poble que ha donat la cara i la butxaca per ells, que s’han presentat com a part acusadora d’independentistes que s’estaven manifestant per ells, entre altres coses, poden esperar asseguts. La plagueta no perdona i el poble ho sap bé. S’ha trencat la confiança amb l’estament polític i no serà fàcil recuperar-la. I amb aquest polítics, ho veig impossible. Potser amb uns de nous, i ho veig molt difícil.

Això a banda, em segueixo preguntant com és que els senyors Junqueras, Rufian i Tardà no han estat objecte d’escoltes il·legals. És ben estrany.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
21.04.2022  ·  05:59

Que Europa farà alguna cosa ja no s’ho creu ningú. La confiança ja no hi és. Ni amb Europa ni amb cap polític català. I si parlem de ER ja és més que clara la seva traïció als independentistes. Això no s’aguanta per enlloc.

Joan López
Joan López
21.04.2022  ·  06:25

Tenim exiliats,que aquet affaire del espionatge,penso que recolza una mica las seuas defensas. Si fà unas setmanas van veure com Belgica cambiava el seu parer respecta al cas de las extradiccions,Pegasus reforça que l’estat espanyol es gens de fiar. No mès sigui per això ja paga la pena.
Respecte als catalans,estem instalats en la incredulitat i negativisme i això si que es dolent. Afortunadament molts segueixen lluitant. Vui felicitar al director st.Partal per que no ha caigut en aquet ventall de retrets i negativitat.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
21.04.2022  ·  07:18

Els tics antidemocràtics de les estructures estatals espanyoles són freqüents, però no ens en sabem aprofitar prou. Hi ha alguna intel·ligència catalana?

Albert Miret
Albert Miret
21.04.2022  ·  07:47

Opino que el president Puigdemont, com a president del Consell per la República, i una vegada en Jordi Sánchez apartat d’un independentisme transformat en un barret de “quita y pon”, hauria d’apartar Junts de les Diputacions i de tots els llocs d’on pugui col·laborar amb el putrefacte poder espanyol. Per descomptat Junts hauria de sortir del governet espanyolitzat d’ERC, capficat en aquest moment en blanquejar el Catalangate del Pegasus fins al punt de què el seu bisbe pontifica avui en un diari dient que “segurament el gobierno español també ha estat espiat”. Fins on hem d’arribar col·laborant amb aquesta gentussa que ens ha venut ja massa vegades? L’independentisme del 2017 no tenia res a veure amb la traïdoria que hem de veure i d’aguantar cada dia.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
21.04.2022  ·  07:49

Junqueras i otegui volen salvar al neo.franquista Sanchez del GAL.GATE.PODEMOS. I Europa està contenta. Paper mullat i Arriba españa. S’ha acabat la comèdia el CNI SOM TOTS:psoe.Gal.Podemos.Erc.Bidu.Pnv, un gobierno NEO.FRANQUISTA COM CAL

Carles Ortiz
Carles Ortiz
21.04.2022  ·  08:05

“Espanya ho pagarà mo!t car”. Quantes vegades ho he sentit això, i encara no veig que pagui res de res?

Josep Morell
Josep Morell
21.04.2022  ·  08:17

Mireu, això durarà a tot estirar una setmana. Exactament el mateix que va durar una cosa més grossa que això : Iman de Ripoll y Cni. O el mateix que va durar el 25% del castellà. O el mateix que va durar …. Així anem passant els dies i els anys , esperant el darrer esdeveniment que ens confirmi per enèsima vegada que ara sí ens hem de separar d’aquell paisot.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
21.04.2022  ·  08:27

Ahir mateix part de líders independentistes ja van començar a fer les rebaixes,
que “si prudència” que si “el gobierno també pot haver estat espiat…”
No passarà res!
Potser tot és un muntatge per tapar temes com el català, els jocs,..

Pep Agulló
Pep Agulló
21.04.2022  ·  08:35

PER ALGUNS-ES, MAI PASSA RES…

Si com diu l’editorial: “la cosa és massa grossa. I massa inacceptable. I sobretot mostra amb tota l’esplendor el caràcter profundament antieuropeu de l’estat espanyol”, és evident que tindrà repercussions contra l’Estat espanyol. A Europa, no pot quedar sense una resposta. La que sigui.

No acabo d’entendre tants comentaris-oracle que ja saben el que passarà: res. Els àugurs del pessimisme permanent són sempre fidels a l’eficàcia de l’enemic, en aquest cas Espanya. I després molts comentaris exigiran valentia a la classe política contra aquest Estat que creuen “totpoderós”… No entenc aquest país meu.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
21.04.2022  ·  08:37

Si acabem fent com a l’1-O, es a dir no mantenir el pols amb espanya, reculant i acceptant submisament la repressió (amb especial col·laboració pro-activa aleshores de la ER d’Oriol Junqueras), tornarà a passar el mateix: un toc d’atenció per part d’Europa a espanya, i prou.
És el que TORNA A FER Oriol Junqueras, facilitar la eixida per la tangent de la feixista espanya.

I si això passa, la nova oportunitat perduda, tornarà a ser culpa del poble, de les entitats com a Omnium i la ANC, que no planten arreu aquests partits botiflers. En plural perquè també està implicat part de JxCat (no tots però si part) , han de començar per trencar ells amb el PSOE/PSC arreu si aquests no promouen una investigació profunda amb condemnes de culpables per actuacions fora de llei i per malversació de diners públics.

Europa en torna a mirar, seria imperdonable deixar passar aquesta nova ocasió.

I, en la línia que de tant en tant suggereixen alguns subscriptors, aprofitar aquest altaveu per a dir, fer conèixer, recordar a Europa, tota la veritat, que no és un problema polític d’ara ni de partits espanyols, si no un problema d’espanya que arrosseguem des de la invasió militar del 1700, amb la anul·lació de les nostres lleis, el genocidi de la nostra llengua i el saqueig anual de milers de milions per a mantenir una elit/aristocràcia espanyolista centralista i improductiva. Volem fer fora a l’invasor!!!.
Aquest ha de ser el discurs, no permetem que sigui un altre.

Al respecte em permeto copiar aquí aquestes reflexions:
“…
Iñaki Anasagasti
Data i hora: 22 de març 13:04 ·
¿Y si el problema fuera Madrid?
Lunes 22 de marzo de 2021
¿Y si el problema no fuera ni Catalunya ni España? ¿Y si el problema fuera Madrid? No Madrid como ciudad, ni como conjunto. Madrid como lugar donde una pequeña élite improductiva siente peligrar sus privilegios. La casa real, el corpus político, la ingente cantidad de funcionarios de alto rango, la cúpula militar, los miembros de los consejos asesores de las mayores compañías del país, la plana mayor de la judicatura superior, conferencias episcopales, cortesanos mediadores e intermediarios con el poder, etc, etc, etc.
Es una masa poblacional que no produce absolutamente nada, pero en cambio precisa de unos recursos enormes. Ese grupo, que es reducido comparativamente, acumula una gran cantidad de poder y de capital. Antaño, para sufragar los gastos de esa aristocracia indolente existían los diezmos, hoy los impuestos.
Porque la primera necesidad de ese grupo es su propia subsistencia. Esa élite es la que ha vivido y vive en una realidad paralela, donde las crisis son poco menos que fenómenos meteorológicos y donde Madrid es principio y fin de aquello que ellos entienden como España. Infraestructuras radiales, sobre estructuras alrededor de la capital que deben ser rescatadas, ejes del Atlántico o del Mediterráneo que deben pasar por Atocha, son muestras de lo que digo. No conciben un modelo territorial que no rodee la Puerta del Sol, pero además han sido incapaces de generar un proyecto de Estado que aglutine a lo que ellos llaman la periferia que cada vez más, es aquello más allá de la M-30.
El único objetivo común que han sido capaces de enhebrar es el odio hacía lo que ellos llaman los nacionalismos periféricos. Eso si que lo han ejercido con maestría. La excusa ha sido que quieren romper España pero en realidad es el miedo a su propia subsistencia. Para un habitante de buena parte del país es más dañino el mantenimiento de esas estructuras improductivas que la posibilidad de que el estado se fragmente.
Pero eso se ha ocultado de forma brillante. En realidad hay capas sociales de esas periferias que han colaborado profusamente con esa élite, para conseguir su parte del pastel. Buena parte de la actual parálisis del procès de debe a que está en manos de esas élites locales colaboracionistas con el núcleo improductivo de la aristocracia (por llamarla de alguna forma).
Llevo tiempo pensando que si conseguimos desarticular ese palco del Bernabeu, con sus sucedáneos locales, seremos capaces de articular un espacio habitable. Si no es así, la única opción es huir. Cuando se habla de federalismo, que ha sido mi opción durante muchos años, se ignora esa realidad. Sin el desmantelamiento de la élite improductiva alrededor de la villa y corte, no es posible un cambio de modelo territorial. Y creo que incluso para los indepes debería ser una lucha prioritaria. La izquierda estatal debería darse cuenta que con la lacra de todos esos vividores, es IMPOSIBLE, cualquier avance.
Hoy por hoy, me parece que una buena herramienta de producir ese cambio y de expulsar a esa élite extractiva que vive del resto, es el proceso de independencia, no por ninguna cuestión identitaria simplemente porque España, con su actual modelo de epicentro único, no sobrevive sin Catalunya, de ahí su resistencia.
Si el 20% del PIB estatal desaparece Espanya tendrá que cambiar de modelo de gestión, si o si. Eso sin olvidar que no podemos dejar el proceso en manos de los colaboracionistas que siempre han sido lacayos advenedizos de ese núcleo.
Creo que España estará más cerca del federalismo con un cisma independentista que sin él. Pero si alguien me convence de que hay un proyecto para acabar con esa élite extractiva, improductiva e hipercentralista, me alisto ya mismo.
…”

enric arquimbau
enric arquimbau
21.04.2022  ·  08:43

Enric Arquimbau Hauríem de sortir al carrer en massa, convocats per tots els partits i entitats junts. És un atac més al país. Catalunya és una colònia, i Espianya, ens tracta com a súbdits, i fa el que vol amb la seva gent.

josep ortinez
josep ortinez
21.04.2022  ·  09:04

Aconseguirà Europa democratitzar Epanya?
O serà Espanya qui aconseguirà fer autoriraria Europa?

Adrià Guixà
Adrià Guixà
21.04.2022  ·  09:08

País de la gran merda i Europa també fa pudor. No cal escriure res més.

Birgit Till
Birgit Till
21.04.2022  ·  09:19

Desgraciadament Espanya no cau ni es trenca , segurament aqsta trama d espionatge va ser sugerida per Europa perq saber q tramen els catalans deu ser una de les prioritats tant per Espanya com per Europa!!

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
21.04.2022  ·  09:49

Espanya no es il-liberal es inquisitorial i violenta. Dogmàtica. Intransigent. Visceral i taurina.

Teresa Puig
Teresa Puig
21.04.2022  ·  10:07

Crec que Junts s’ha de desmarcar clarament d’ERC. Els mitjans i molta gent els agrada posar-los al mateix sac perquè cou mou reconèixer que Junts no ha actuat igual. Cert que hi ha gent de Junts que sí. Per això crec que Junts s’ha de desmarcar: el pacte de la Diputació trencar-lo. Sí, trencar-lo amb totes les conseqüències. Els consellers de Junts al Govern plegar, sí amb totes les conseqüències. Ja sabem que no serà un camí de roses, però ara és un camí terrible: amb la vergonya dels que ens han traït al damunt. S’ha acabat. Som el que som. Però no ho som tots.
Jo vaig votar Junts, si no fa aquest pas, s’ha acabat. Siguem valents!
I no dic res de la CUP perquè la pregunta és: encara hi són?
I Espanya, no cal perdre el temps per saber si faran o no faran. Ja se sap que no ho faran mai. I Europa, tampoc. Només ho podem fer nosaltres.
Hem d’actuar d’igual a igual, no de supeditats!
Prou! O anem a caçar bolets i santes pasqües!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
21.04.2022  ·  10:15

Ara és el moment que espanya quedi ofegada en tots els sentits i aprofitant aquest moment tenim unaltre eina per tirar endavant la independéncia

Salvador Aregall
Salvador Aregall
21.04.2022  ·  10:26

En l’imaginari col·lectiu hi ha l’acceptació que la guerra bruta, l’espionatge i fins i tot la violència física –fins a la eliminació d’adversaris- forma part de la pervivència dels estats. Ho hem vist a les pel·lícules i novel·les però també en la realitat. França, EEUU, Rússia, Israel …etc. Israel, un dels països capdavanters en guerra bruta, és el creador de Pegasus, descobert arran de l’assassinat del periodista saudí Jamal Khashoggi fa sis anys. L’afer és greu, molt, però nosaltres, els mateixos catalans, els mateixos espiats, el blanquejaran fins al punt que, amb el temps, serà una anècdota més. Parlem clar: Junts ha trencat amb el PSC a la Diputació de Barcelona?, ERC ha deixat de recolzar al govern de Pedro Sánchez?, i doncs?. I si això no passa, que crec que no passarà, esperarem que Europa ens ho arregli?. El CNI no es pot investigar perquè tot allò que es fa per protegir els espanyols, es a dir, la integritat territorial de l’estat, és inviolable per llei i això, benvolguts comentaristes, ho compra tots els espanyols i tots els estats del món. No, no és un segon primer d’octubre.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
21.04.2022  ·  10:33

Em sembla que es barregen dues coses diferents:

– El descrèdit d’Espanya
– La independència de Catalunya.

Que els partits dits independentistes no sàpiguen aprofitar l’ocasió no salva Espanya del descrèdit. El descrèdit no li ve del que diem els catalans.
Als espanyols tant els fot tot, però de tan en tan el sistema polítics espanyol s’ensorra perquè la merda els puja més amunt del nas i no poden respirar. (II república, I República i no sé quants cops d’estat, començant per Primo de Rivera).

Hi ha comentaristes que consideren Ñ omnipotent: pot fer el que vulgui i aguantar el que sigui. Potser no tant, oi?

Alexandre Pallarès
Alexandre Pallarès
21.04.2022  ·  10:38

Amb tant espionatge, i no van trobar les urnes l’1-O, quins cracks!

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
21.04.2022  ·  10:54

Llegida l’editorial, en diagonal, i zero..

Senyor Amengual, el seu comentari no omple ni dos ratlles. Suficient per saber que es necessita gent com vostè.

Senyor Agulló, em guardo el seu comentari perquè d’aqui uns dies, li tornaré transcriure.
No passarà res perquè cap polític en actiu te la suficient valentía per moure la gent del carrer.
Ara mateix, ja tots pensen a on es faran la fotografía amb algún dels grans escriptors catalans de nivell mundial que vindran a signar els seus llibres..

Vostè sap tant be com jo que Europa, són els bancs alemans i aquests, volen cobrar (i recuperar) els diners alegrement concedits. Contrariament españa, obrirà la merda, volia dir la porta, de l’immigració paràsita i amunt amunt…

Josep Soler
Josep Soler
21.04.2022  ·  12:01

Com diu en Vicent Partal: “Molt probablement la conseqüència més important del Catalangate tindrà més a veure amb la política europea que no pas amb cap altra cosa”.
No crec que ens apartem gaire d’aquí , ja que excepte el que ens queda de bo de l’independentisme de JUNTS (l’exili mes Laura Borràs i extra, extra) serà boicotejat despietadament pel triumvirat PSC-ERC-COMUNS i probablement, el seu President Sánchez, en quedara completament exonerat, excepció feta potser, d’alguna petita concessió feta per sota ma, cap aquests actuals i fidels socis de govern.
Amb tot, com ens diu avui l’Albert Miret, crec el MHP Puigdemont no pot desaprofitar l’avinentesa d’apartar de JUNTS al Jordi Sànchez, de sortir de les diputacions i finalment emprendre una confrontació decidida, amb aquesta colla de traïdors que ens estan portant a tots, a un patiment que mai de la vida podíem esperar de cap manera..

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
21.04.2022  ·  12:38

No és un govern, és l’Estat.
I a ERC i a Junts l’Estat espanyol els hi dóna de menjar.
El problema més greu que tenim són ERC i Junts.

David Mascarella
David Mascarella
21.04.2022  ·  12:54

Anem mirant el dit…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.04.2022  ·  13:22


“L’error immens, crec, és no denunciar i oblidar la colonització que patim “por justo derecho de conquista” des de la guerra 1704-1715. (J C Amengual 22:35)
Amb el posterior Decreto de Nueva Planta que aniquilar les nostres Lleis, Constitucions i la nostra llengua mil·lenària per sempre més.

Sense que Europa i el món no sàpiguen que som una nació ocupada militarment, Catalunya seguirà sotmesa.

Però la clase política actual no té cap interès en fer-ho saber al món.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
21.04.2022  ·  13:49

Estimats amics, conciutadans (no súbdits) dels PPCC. De dretes i d’esquerres. Més que cosins, germans. Sent pena al pensar que molts encara no comparteixen aquesta vinculació territorial-política-administrativa a que pertanyem, que ens van arrabassar i a la qual devem apuntar ens siga restituida, i en canvi ofereixen reial acatament a Espanya. Una Espanya que mai ha deixat ni deixarà de sotmetre’ns “por (in)justo derecho-conquista de sus armas”. Simplement perquè li va el ser o no ser del que és i ha gaudit ser a costes nostres, econòmicament, territorial, cultural, identitària; assimilats.., desintegrats dins el seu sí. Apostem: Cap de ratolí o cua de lleó?

Teresa Pou
Teresa Pou
21.04.2022  ·  15:20

En som molts pocs els que en parlem , crec l’editorial es molt optimista de comparar com el 1-O . Els polítics de moment han destrozat el procés el poble està apàtic total , cada vegada es reacciona pitjor , sembla que haguem acotat el cap tots plegats ….. Si no reaccionem aviat potser ja no tindrem temps .

Oriol Ribera
Oriol Ribera
21.04.2022  ·  18:07

Cal que juns trenqui relacions amb ER, PSC, PSOE arreu i ja i es posicioni amb La CUP i altres sectors independentistes no contaminats per el Ñolisme

Enric Roca
Enric Roca
21.04.2022  ·  18:18

Sens dubte.Are bè “España” s’afanyat a actuar com un Estat “Potent” i fonamental de l’UE per exemple amb un viatge del Presidente del Gobierno a Kiiv amb la declaraçió d’apujar l’ajut armamentístic i ben aviat recargolará per a dir qué TOT ès cosa d’elements descontrolats del CNI…i qui sap qué mès.Apart aixó l’Independencia nomès arrivará cert amb l’ajut de l’UE…..i amb molt de foc i destrucció.I aixó ès el qué cada cop tenen mès clar els politics nostrats incluit Puigdemont.I ès el motiu de llur parálisis i “Conllevancia” sempre es clar com Minoría Nacional colonitzade.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
22.04.2022  ·  00:13

“Fer servir el Pegasus, com si això fos normal en una democràcia, Espanya el pagarà molt car. Molt més que no s’imagina”. Potser sia cert però molt em temo que és més un deig que no pas allò que passarà. Sentia ahir al 3/24 aquest filòleg-analista Jordi Amat que justificava sense embuts que la unitat d’ñ permetia Pegasus. I això que aquest individu obscur degensa és el que passarà. I tot el poder judicial estarà xofoi d’haver defensat l’honor patri pensant-se, pobrets, que hi ha algun honor per defensar. En fi.

Aprofito per preguntar què hi fa aquest Jordi Amat al programa d’en Grasset. El recordo pels passadissos del segon pis de l’edifici històric, sempre amb el cap cot, com temerós i avergonyiat de qui sap què. Gris i un xic amenaçador. I ara, de tertulià…

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €