Són moltes les coses que canvien després d’un cap de setmana com aquest

L'adeu de Jordi Sànchez, el to de la manifestació de dissabte i l'aclariment dins l'ANC han impulsat, en 48 hores, un tomb en la política catalana

Vicent Partal
Vicent Partal
03.04.2022 - 19:51
Actualització: 03.04.2022 - 21:22
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest cap de setmana han passat moltes coses a què done una gran importància. Dissabte hi va haver les manifestacions a Barcelona, València i Palma –la de Perpinyà es va haver de suspendre per l’oratge. I d’una manera molt especial va passar que la manifestació de Barcelona va ser la primera d’estrictament independentista, amb una capacitat clara de mobilització, que va esdevenir una protesta contra aquest govern. L’11 de setembre hi havia molta més gent, moltíssima més i, si bé la tensió era palpable, no va esclatar. Ara sí.

També dissabte Junts va anunciar la convocatòria d’un congrés abans de l’estiu i Jordi Sànchez, de sorpresa, va fer un anunci molt important i que té moltes conseqüències: plegarà i no es presentarà a la reelecció. Sànchez és qui va negociar mà a mà amb el president Pere Aragonès i ha estat el gran valedor d’un acord de govern que una bona part del seu partit veu amb francament amb recel. És evident que sense ell al capdavant de Junts el pacte i el govern, automàticament, són molt més febles.

I si despús-ahir passava això, ahir l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar els deu anys amb un acte també important a Sant Cugat, on la presidenta Paluzie va ser especialment contundent a l’hora de denunciar les renúncies de l’executiu català i on el vice-president, David Fernàndez, va ser molt explícit quan digué que els partits polítics del 52% són el principal problema per a avançar cap a la sobirania. L’ANC, a més, va aprovar un full de ruta en què es decanta per ajudar a impulsar una candidatura independentista i si això no pot ser, atenció!, per votar en blanc o fer vot nul, abans que votar els partits actuals. En només quaranta-vuit hores, doncs, el panorama polític del país sembla que ha començat a canviar d’una manera consistent.

Era previsible, certament. Fa temps que és ben fàcil de constatar un malestar important dins l’independentisme que, probablement, ara comença a cristal·litzar. En política les explosions, els tombants, les catarsis apareixen ben sovint allà on no ho esperes. I fa tota la impressió que l’infame pacte d’ERC i Junts amb el PSC i els comuns per a fer entrar legalment el castellà a la immersió lingüística ha estat la gota que, per a molta gent, ha fet vessar el got. I la veritat és que Esquerra i Junts no podien haver comès un error més greu, vist des de la perspectiva d’aquesta legislatura que tant els uns com els altres volien fer durar tant com fos possible i que tenia fins i tot dos anys de coll, regalats per la CUP, per a no fer res de res.

De tot això, n’hi ha proves ben clares. Si Jordi Sànchez ha decidit de plegar i ni tan sols intentar la reelecció és bàsicament per la indignació que ha causat aquest pacte en les bases del seu partit. Unes bases que en molts casos i en molts àmbits territorials ja no estaven d’acord amb moltes de les actuacions del govern o amb actuacions com l’acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona, però que en aquest pacte incomprensible i impossible d’explicar hi han trobat la raó final per a donar un cop de puny sobre la taula i dir que o bé es canviava de rumb de manera radical o se n’anaven. No sé què passarà en aquest congrés que s’anuncia, no crec que ho sàpiga ningú vista la precipitació i la sorpresa de la notícia, però no cal ser cap gran analista per a entendre que serà gairebé impossible que el tomb de Junts vaja en la línia de més concòrdia dins el govern català o incloga acceptar la ratificació parlamentària d’aquell acord sobre el castellà. I en aquest precís moment això no és, no serà, de cap manera un tema menor.

Perquè la proposta dels quatre partits ja ha tingut un efecte col·lateral important amb l’expulsió de la CUP, que ara sí que sembla haver entrat de manera definitiva en l’oposició. Una oposició dura i ben visible en la manifestació de dissabte a Barcelona, on la presència cupaire era molt nombrosa i sorollosament contrària al govern. Tenir la CUP i la seua reconeguda capacitat de mobilització en contra no és cap bona notícia per al govern de Pere Aragonès. I si hi afegim, com sembla que podria passar, un canvi rotund en l’actitud de Junts que consistesca a no signar l’acord quadripartit, aleshores qui tindrà un problema serà Esquerra Republicana. Perquè en nombre de vots és cert que el polèmic text el podrà aprovar igual, car la suma d’Esquerra, Junts i la CUP fa la mateixa xifra que la d’Esquerra, PSC i comuns. Però tots sabem que l’una suma i l’altra són ben diferents i sabem també les conseqüències polítiques monumentals que tindria una divisió de l’hemicicle com aquesta. Amb l’oposició de la CUP i, potser –que això ja ho veurem–, de Junts, aprovar aquest canvi en la llei de política lingüística comptant amb els vots només de PSC i comuns deixaria ERC en una situació molt incòmoda que estic segur que ara mateix no vol ni imaginar-se. Especialment, si creix la mobilització, paral·lelament al reforç i l’aclariment d’objectius de l’ANC, entitat que ha fet un paper determinant i insubstituïble aquests darrers mesos per a evitar la generalització del derrotisme i de les renúncies dins el món independentista.

Amb aquest panorama sobre la taula, doncs, jo comence a pensar, i això seria una victòria memorable, que serà molt difícil que es puga aprovar la proposta de reforma de la llei de política lingüística proposada per ERC, Junts, PSC i comuns. Ara com ara, tots quatre partits ho han deixat per a més endavant, a veure si així les aigües es calmen. Però més que calmar-se sembla, i això és una magnífica notícia, que les aigües comencen a pujar. Ah!, i que tot plegat és més, molt més, moltíssim més, que una bombolla de Twitter.

 

PS1. Avui presentaré Fronteres a Lleida, a les set del vespre, al pati de la llibreria la Fatal. Després vindran uns quants dies de descans i el dimarts 19 d’abril els subscriptors de VilaWeb podran gaudir d’una presentació exclusiva i molt espectacular, amb la música en directe de Miquel Gil i un debat amb Lluís Foix i Txell Feixas al CCCB de Barcelona. Si voleu assistir-hi envieu un correu a suport@vilaweb.cat.

PS2. Aquest país, quan es calme la tensió superficial i se superen els estats d’ànim temporals, ha de rebre un homenatge a la persistència i la tossuderia. La velocitat amb què s’ha reaccionat des de baix contra el projecte d’enterrar el procés d’independència, a alguns potser els semblarà lenta però ja us assegure jo que és extraordinària. Avui som molt més lluny que no érem divendres de l’estabilitat autonòmica i el meninfotisme que necessitaven imperiosament els partits per a enterrar el procés. I mira que han fet de tot i han esmerçat de tot i a mans plenes, per aconseguir-ho. Bravo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
03.04.2022  ·  22:15

Tot va tant de pressa que no ens n’adonem. Que plegue Jordi Sánchez és una molt bona notícia; però en realitat sembla que els propis partits polítics són un fre per avançar. Massa persones que en depenen econòmicament en exclusiva. Veurem com evoluciona la situació. De moment, que es frene l’enterrament de la immersió és molt bona notícia. I que s’haja mobilitzat tot el país, des de Salses a Guardamar, millor encara. Seguim.

Josep Almar
Josep Almar
03.04.2022  ·  22:43

Ja era hora. I confio sigui el principi de tot i el final de tants desencerts.
I sinó, eleccions, nous lideratges i anem per feina. La ruïna espanyola és ja molt notòria. Els privilegis dels polítics no han de sostenir-se més. Tant assesor inútil, tant cotxe i xofer, tantes dietes per no res. Jo dic prou, diguem prou.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
03.04.2022  ·  22:53

Endevant!!! i som i volem continuar sent-hi

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
03.04.2022  ·  22:58

Impulsar una candidatura independentista es la possible solució.Els que encara confiin que dels partits actuals pot sortir cap nou lideratge,van ben errats.Ens han enredat força vegades,no podem cometre el mateix error altre cop.

Victor Serra
Victor Serra
03.04.2022  ·  23:12

No sé ti te n’adones Vicent, però en tot l’editorial no parles de cap enemic de veritat. Ni de l’Estat espanyol, ni de pràcticament cap partit unionista, ni del règim…… Només picabaralles , desacords, odis a mort dins el món independentista. No sé si en sortirà res de bo d’aquest panorama o ens limitarem a regalar els pocs espais de poder que ens queden als unionistes . M’agradaria ser optimista, però no puc.

Ramon Ausió
Ramon Ausió
03.04.2022  ·  23:17

Ramon Ausió
No tinc per costum pronunciar-me en aquest fabulós medi que ha estat i és el llum que aguanta encèsa els embats dels politics obsolets i enganxats amb dents a la mamella de l’erari públic per anul·lar l’empenta dels que varem fer possible l’1 O.
Estic content quan veig que le gent és tossuda i m’encanta quan els plans d’aquests politics s’ensorren.

Albert Noguera
Albert Noguera
03.04.2022  ·  23:24

Jo no soc tan optimista… Erc te una maquinaria propagandista molt potent (TV3 i CatRadio, Gropo Godó I diari Ara…), com el que va fer servir CiU per adormir el país durant dècades… Ja es buscaran un argumentari per justificar canviar Junts pel PsoE a Catalunya i que això no es pugui rebatre des de cap mitjà de comunicació…

Desitjo que no els surti bé!! De moment però el meu vot és blanc!!

joan rovira
joan rovira
04.04.2022  ·  00:01

Afortunadament, la visió sincrònica, a pesar dels que la volen i l’expliquen com diacrònica, acaba imposant-se.
La visió sincrònica del temps actual no permet la duplicitat d’escenaris que el poder polític i mediàtic majoritari imposa.

La piràmide de l’escenari oficial colonial:
(8) secretaris generals de partits, que són abans espanyols que catalans.
(74) diputats al parlament autonòmic que no obeeixen al poble.
(43.461) militants de partits que obeeixen al gerent de l’empresa.
(91.914) treballadors administració local.
(232.784) treballadors a les altres administracions catalanes.
(5.623.962) electes amb dret a vot en unes institucions autonòmiques que NO manen.

(Molts pocs controlen mitjançant els partits polítics d’obediència borbónica l’escenari que voten els catalans; però, és completament irrellevant en quant a les decisions estratègiques de país)
(algú dirà gestiona 38.000M€, però, té un espoli de 16.000M€ anuals i uns altres 16.000M € d’evasió fiscal)

Escenari real de la història de tots que no expliquen, no votem i, mana:
(7.739.758) habitants
* (AMB 3,2 M) que representa el 82% de la població de la província de Barcelona.
El 65% del PIB de CAT que representa el 15% del PIB de l’estat espanyol.
(41% migració: estranger 20% estat espanyol)
(59% país: 44% mateixa comarca 15% altra comarca)
De 36 municipis: 24 en mans de partits espanyols 5 quasi espanyols i 6 altres.
*Totes les infraestructures en mans de l’estat colonial: ports, aeroports, ferrocarrils, carreteres, rodalia, etc.
*CZF, BR, Fira, Turisme, TMB, TRAM, etc.

CONCLUSIÓ
Aquesta dislocació entre l’escenari A i B; en tant que prenen consciència els ciutadans, mitjançant la visió sincrònica dels esdeveniments, desapareix la dissonància cognitiva entre els dos escenaris –oficial i real-. Llavors, és quan queda al descobert la mentalitat retributiva –reconeixement i retribucions- dels personatges afins a l’escenari oficial. I si tenen coratge i dignitat abandonen. Tot plegat, posa en relleu que estem a la fase 2 de descolonització o descodificació -organitzativa- del artefacte colonial. I, continua, amb dificultats o sense, imparable.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
04.04.2022  ·  00:18

Ser-hi. Fer. Persistir. No tornar a caure en les teranyines dels polítics professionals. I endavant les atxes!

Jaume Riu
Jaume Riu
04.04.2022  ·  00:26

L’ORDRE DELS MOVIMENTS
Les revolucions no poden suportar que no passi res.
En aquest sentit, la bona notícia és que cada semana passen coses importantíssimes a Catalunya, i molt sovint el cap de setmana és el moment que s’anuncien per sorpresa.
Com dius a l’editorial, avui som molt més lluny que no érem divendres de l’estabilitat autonòmica i hem tornat a derrotar “l’anar fent” que necessitaven imperiosament els partits per a enterrar el procés.
Jordi Sànchez plega de secretari general de Junts però la notícia més revolucionària serà quan Carles Puigdemont deixi la presidència de Junts…, i el partit.
Però temps al temps.
Els que juguem als escacs, sabem sempre a on volem anar a parar i amb quines fitxes ho aconseguirem, però el més difícil, el que fa guanyar amb escac i mat, és saber l’ordre dels moviments i en quins temps de la partida s’ha de moure cada fitxa.
Això només ho saben els grans mestres.
De moment, les fitxes es mouen i l’ordre dels moviments sembla ben oportú. El contrincant ha de fer jugades forçades perquè cada cop té menys alternatives tal com estan col·locades les fitxes sobre el tauler:
1. L’infame pacte d’ERC i Junts amb el PSC i els comuns per a fer entrar legalment el castellà a la immersió lingüística.
2. La majoria irracional facilitada per Junts en el govern de la Generalitat autonòmica sempre intervinguda, per fer possible la presidència de Pere Aragonès.
3. El pacte contranatura de PSC i Junts a la Diputació de Barcelona.
4. La presidència de Junts, i fins i tot la militància de Carles Puigdemont, que és alhora president del Consell per la República.
5. La candidatura de l’ANC d’unitat independentista, més enllà de la política de partits.
La clau consisteix a saber triar l’ordre dels moviments, però la partida és cada dia més interessant.

Joan Pagès
Joan Pagès
04.04.2022  ·  00:47

Llegeixo un comentari que encara justifica els partits. Increïble. El combat ara és entre el moviment independentista popular i els oportunistes que han vampiritzat els partits. Els militants de base que romanen als partits, mal que siguin quatre gats, han de fer neteja.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
04.04.2022  ·  02:12

Content de saber que perdrem de vista Jordi Sànchez. En el fons, hauríem de perdre de vista molts altres polítics. Jo no votaré. Recordem que la Genialitat (no mereix un altre nom) és una simple gestoria. No crec en l’entrisme perquè el sistema (el Règim del 78) devora a qui hi entra. Sabem que ara tot depèn del carrer. I que tindrem tots els polítics en contra… però si sabem què fer, no ens podran aturar: som massa gent. La bona gent.

Oriol Roig
Oriol Roig
04.04.2022  ·  03:58

Espero que l’ANC no afavoreixi el vot blanc o nul. L’èxit d’això fóra una victòria pírrica, que problablement deixaria el govern en mans d’un conjunt frankenstein amb el PSC al davant, amb conseqüències nefastes. Votar una “llista per la independència” o afavorir opcions sense representació parlamentària actualment (Pirates, FN, Primàries, Solidaritat, etc) sí. No només cal fer por als partits no declaradament unionistes (em nego a dir-los independentistes), sinó que cal fer valdre i seguir fent créixer el 52%. Fer ingovernable el país i seguir visualitzant la majoria a favor de la independència. Aquest ha de ser l’objectiu. Primer aconseguim la República, i després ja veurem de quin color la pintem.

Carme Perello
Carme Perello
04.04.2022  ·  06:28

Amb la propera votació veurem realment la cara de tots; a veure si és veritat.
Veurem una ERC amb el suport del PSC I COMUNS…la realitat de la seva gestió política.
Veurem la CUP? realment, o continuarà sent l’eterna adolescent rebel del no a tot.
I Junts??? què farà Junts? de moment, sembla que ha fet un passet intern; però ha d’esborrar la imatge de “felicitat” en el famós consens de la llengua ezpañola.

Setmana a Europa, al Tribunal Europeu; decisió trascendental.
ERC, quina peça mourà, no crec que canviï de posició; el “rei”li pot fer:
en ezpaól: JAQUE MATE.

Carme Garcia
Carme Garcia
04.04.2022  ·  06:38

Espero que la part de Junts que ha fet possible que es retiressin del pacte de la vergonya per el català a les escoles, tingui ara la força per fer el canvi dintre del partit.

Núria Coma
Núria Coma
04.04.2022  ·  06:48

Passen coses si. Hi hem de fer que passin més.
Quan hàgim de votar o tenim una nova candidatura O el meu vot serà el que ha set sempre INDEPENDÈNCIA. això sí amb lletres ben grans a qualsevol papereta dels 3 partits poca-vergonyes. Un nul com es mereixen

Dario Beksic
Dario Beksic
04.04.2022  ·  07:13

Visca la claror del foc
visca sa claror. (bis)

Foc, foc, foc joliu
crema, crema amb gran delit.
Foc, foc, foc joliu
alegra’ns la nit.

Visca l’escalfor del foc,
visca l’escalfor.

Visquen les brases del foc,
visquen els tions.

El foc és un do de Déu,
un do del bon Déu.

Jordi Torres
Jordi Torres
04.04.2022  ·  07:43

Si jo fos politòleg, estaria frisós per veure com acaba aquesta segona temporada del “House of cards” català, que porta per títol: “Independència”. Com manen els cànons, es tancaran moltes subtrames i la trama principal farà un gir.

A la primera temporada, amb el subtítol “Referèndum” vam veure la lluita d’un poble democràtic que vol ser lliure, i que, amb molt d’esforç i penúries, aconsegueix reunir un capital democràtic molt valuós i decideix posar-lo en mans dels partits.

A la segona, “Partits”, la que ara acaba, hem vist com aquests partits han dilapidat aquest capital, convertint-lo, amb més o menys entusiasme, en combustible pels seus propis interessos. El poble, innocent, tot just s’ha adonat de l’engany. També ha reaparegut la subtrama de l’exili, que sembla arribarà a un primer desenllaç i potser passarà a ser la trama principal de la tercera temporada: “Consell”. Veurem.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
04.04.2022  ·  08:20

Partits vividors, prepareu-vos el vostre temps s´acaba. Com sempre Catalunya lidera la democràcia, aquí la gent originà un canvi radical al món corrupte de la política. Plataforma social i votacions digitals contínues i obertes.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
04.04.2022  ·  08:25

El junquerisme contra la independencia, l’español junqueras que regala un GOBIERNO.155 A ESPAÑA, a canvi del seu indult i destruir l’independentisme, vol un TRIPARTIT ESPAÑOLISTA, pero amb el Aragones.155, el no imputat per res, de jefe del nazional.psoecialisme del TRIPARTIT3, amb Illa de chacha drl no imputat aragones del 155. Cal explicar la GRAN TRAICIO I RENDICIO DRL JUNQUERAS.ARAGONES, llegint el magnífic llibre de la Ponsetí, un retrat descomunal de la vergonya Junqueras.155, el GRAN FARSANT DE L’1 D’UCTUBRE

Josep Calbet
Josep Calbet
04.04.2022  ·  08:36

I demà, la vista al TJUE. El congrés de Junts dos mesos després, just per donar temps a la decisió del jutges europeus. El dos anys, aproximats, de la primera part de l’ acord amb ERC coincideixen amb la data de caducitat de Sànchez. A veure que vindrà després, però mirat amb perspectiva està prou bé.

Albert Miret
Albert Miret
04.04.2022  ·  09:01

Ja és una molt bona notícia la mobilització de la gent. Ara falta veure si des del govern no intenten els fàcils camins de la denúncia i la violència (també la verbal per tots els medis que tenen dominats: diaris, televisión española 3, racs i la Catalunya ràdio espanyolitzada). Llavors només els faltaria presentar la dimissió i la desaparició definitiva del mapa polític d’aquest país que amb tant d’odi volen destruir.

Jordi Martí
Jordi Martí
04.04.2022  ·  09:07

A les properes eleccions cal una Plataforma Transversal per la Independència impulsada per TOTES les entitats civils. Dins els partits, professionals del politiqueig, qui sigui intel·ligent s’hi sumarà i qui no, petarà.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
04.04.2022  ·  09:21

Tan sols hi hauria un gir si el poble no tira la tobaiola
Independencia ja per un pais en catala

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
04.04.2022  ·  09:34

QUINA BARBARITAT el promoure votar en blanc o no votar.
Estic totalment d’acord amb els plantejaments del Sr. Oriol Roig.
Em preocupa, i molt, l’actuació d’aquests pretesos independentistes que es manifesten a favor del vot en blanc o no votar. Actuen de submarí de l’espanyolisme.

Si ningú m’ofereix una explicació lògica i efectiva de perquè votar en blanc fora bo per Catalunya, seguiré pensant que amb 2 milions de vots independentistes en blanc, tot i haver guanyat les eleccions, deixarem Catalunya en mans del naZionalisme espanyol durant 4 anys, i aquest executarà “legalment” i de forma expeditiva el genocidi cultural de tot el que és català.

Cal votar SEMPRE, i votar per foragitar totes les cúpules botifleres actuals dels mal anomenats partits independentistes.

L’exemple pitjor és la ER de Junqueras i els seus acòlits (Rufian, Roger Torrent, Sergi Sol, Sergi Sabrià, Aragonès, etc., etc.). També de JxCat on rebo, per començar, amb alegria la marxa de Jordi Sánchez.
Cap polític que hagi passat per la presó és de fiar, i ho sento perquè potser n’hi ha algun de no condicionat, de no venut a canvi d’indult, però de moment, i fins que siguem independents, s’han de mantenir al marge.
Del PdCat ja ni parlem, només cal veure com actuen al congrés, si fa no fa com la ER de Rufian. Són gent que hauria d’haver renunciat al seu escó en favor d’altres de la llista de JxCat per comptes de partir i afeblir el grup parlamentari, car, al cap i a la fi, estan de prestat, com es va veure amb la seva desaparició del Parlament Català.

Sempre n’hi ha partits, ara minoritaris, que és defineixin com a independentistes, amb gent nova, als que de forma unida de tot l’independentisme els podriem votar, i així provocar la catarsi de partits que necessitem.
O una nova agrupació electoral on figuri al cap davant la Clara Ponsati i en Josep Costa, per dir dos noms que em mereixen confiança.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
04.04.2022  ·  09:43

Diu el Sr. Lluís Botines que es al capdevant de l’entitat “Plural XXI”
” Davant del desànim, confusió, etc.,
que intencionadament provoquen
els dirigents processistes,

cal passar d’“independentistes”

a “INDEPENDITZADORS”! ”

Interessant la reflexió del Sr. Joan Rovira amb el suport de dades a tenir en compte.

Si, com molts dieu els partits son una empresa i en el cas dels partits catalans en molt mala situació. En primer lloc perquè fan frau al seu projecte. En segon lloc i com a conseqüencia perquè han perdut totalment la seva credibilitat. En tercer lloc perqué ningúen aquesta vida es imprescindible. La VIDA es renova instant a instant . I si … FOC,FOC , FOC JULIU, CREMA .CREMA AMB GRAN DELIT, FOC FOC, FOC JULIO AL.LEGRAN’S …… com recorda Dario Beksic . Gràcies

Ignasi de
Ignasi de
04.04.2022  ·  09:45

Candidatura independentista i monitoritzar totes les taules electorals, com a Hongria. Recompte lent, a carreg del poble.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.04.2022  ·  10:02

Fa estona que ho vaig dient: si algú creu que amb les renúncies i reculades del Govern i l’estratègia bonista i de “concòrdia” amb España i quatre “caramels” més (JJOO d’hiver, Copa Amèrica, etc..), s’ha acabat el problema de l’independentisme a Catalunya, està molt equivocat. I el que està passant aquests darrers dies n’és una mostra clara. L’olla segueix bullint i és inútil taparla i lligar la tapa amb cordills a través de les informacions esbiaxades o senzillament omeses als mitjans de comunicació. És inutil “arreglar” enquestes i silenciar el que pensen i diuen els elements actius pro independència. No servirà de res; quan l’olla peti ho farà encara més fort.

Aviat s’haurà d’aclarir el paper de Junts i serà la clau del futur, vulguin o no els altres partits. I ja és una paradoxa ven feridora que la dreta sigui la més inestable, i per tant creativa, en aquest moviment, mentre l’esquerra és la més tranquila, conservadora i previsible de fet, la més masella en resum, incapaç de reaccionar als moviments bèlics de l’enemic; que, no ens enganyem, això és el que són les maniobres de l’status quo espanyol.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
04.04.2022  ·  10:24

Temps de revolta fa que és giri la truita la força del carrer fa fer molts canvis al panorama politic i aixo és bo ja que aquest pacte linguistic no te cap futur pel nostre idioma. Bona noticia pogué aturar aquest pacte ja que el nostre idioma ha de ser present a les escoles, universitats i a tots llocs de la nostra vida de cada dia. Seguim per la independéncia

Berta Carulla
Berta Carulla
04.04.2022  ·  10:29

La gent que vota nul, blanc o fa abstenció, també són els nostres enemics. No us deixeu enganyar: tot vot que no sigui vot per a fer la independència (segons programa electoral), és un vot unionista.

Qui diu que vota un partit o altre encara té mentalitat autonomista i està mentalment enganxat als partits i al partidisme. Per això ‘està enfadat’, pobre.
Perquè no ha entès de què va la partida.

El vot és VEU. Qui no vulgui fer sentir la nostra veu que no s’anomeni català i molt menys independentista.

Els enfadats que troben l’excusa per no fer la seva part, que no us enganyin, fan la feina a Espanya.

Joan López
Joan López
04.04.2022  ·  10:31

Ara mateix veig a tv3 a Jordi Sanchez,aquet home parla i parla i no diu res,ja va bè que s’envagi. ERC ja ni es català i ancara menys independentiste, i tot afortunadament es và aclarin. Tothom ha de parlar clar,no conec altre mena de anar cap l’independencia. Junts i la cup han de agafar el timò i junts ha de fer fora als autonomistes que tè dins. I torno a dir parlar clar. Aragonès i la cùpula de erc a venut als catalans-independentistes amb la ajuda dels jordi sanchez que hi ha a junts.
Sommi doncs,tornem al carrer i cridem clar i fort a aquet govern venut a espanya.

ernest ramos
ernest ramos
04.04.2022  ·  12:05

Si tots els “petits” partits no unionistes pactessin acords per a Tota Una Legislatura, amb acta notarial i penyores personals, si cal, tindríem més possibilitats de vot independentista.

Joan Arumí
Joan Arumí
04.04.2022  ·  12:38

Malauradament, a mi el que em sembla es que es fa realitat la dita castellana de “entre todos la mataron y ella sola se murió”. Als meus 70 estic molt decebut i deprimit.

Pep Agulló
Pep Agulló
04.04.2022  ·  12:47

SURTEN FLORS…

Trobo positius els símptomes dels fets, que només apunten, però no hi ha pas res definitiu.

La idea que els partits són el problema em sembla important, però no caiguem en l’error de pensar que uns altres polítics d’uns altres partits independentistes, per més “revolucionaris ” que fossin, des d’un govern autonòmic completament reprimit i sense competències, en podria sortir cap direcció de la revolta.

El problema és l’autonomia i, per tant, els partits que en participen… En la mida que accepten les regles del joc que determina Madrid, estan traint la seva estratègia republicana. No hi ha més. No és pot ser autonomista i independentista a la vegada sense demagògies…

El més esperançador és la convergència ANC amb el CxR. Una aliança amb molt de futur.

PS. En cap eleccions, cap, no podem deixar que els vots independentistes alimentin als unionistes.

Salvador Duran
Salvador Duran
04.04.2022  ·  13:06

a tot això la resposta o l’alternativa a la sentència del 25% com queda?

Ferran Moreno
Ferran Moreno
04.04.2022  ·  14:45

Esperem que el moviment que sembla que hi ha a Junts sigui real i no un simple rentat d’imatge de cara a les Municipals.

Sembla que els votants ja no estan per més monsergues ni discursets. Volen proves palpables (amb fets) de que s’abandona l’autonomisme i es va a la uniteralitat i a la confrontació democràtica.

Suposem que Esquerra no s’ ha mogut i encara està pel diàleg i per demanar a l’estat un referèndum acordat (això i autonomisme ve a ser el mateix).

A veure què proposa Junts.

Xavier Valls
Xavier Valls
04.04.2022  ·  16:38

votar blanc o nul o no votar es de tontos

el meu vot es per el rebel Puigdemont cal estar a europa com a represaliat devant del mon!!!

Roser Caminals
Roser Caminals
04.04.2022  ·  16:40

Tenim un altre momentum a l’horitzó, si el sabem aprofitar.
El vot nul és un vot per l’unionisme. El vot per una formació alternativa pot desestabilitzar el cofoïsme del govern Aragonés, que és el que convé.
No doneu més cadires als presos. És dur, però necessari. Tenim l’obligació de salvar el país per sobre de les carreres personals.

Josep Albà
Josep Albà
04.04.2022  ·  17:37

No sé a quina manifestació era vostè, Sr. Partal, però jo, a la que es va convocar dissabte a les sis de la tarda a la Plaça de Sant Jaume i després vam tirar cap al Parlament, no li donaria, ni de bon tros, una “capacitat clara de mobilització”, ni un caràcter “estrictament independentista” ni d’anar “contra el Govern”.

Perquè si, en veient un dia al darrera de l’altra com el Govern de la Generalitat demostra, per tots els mitjans possibles, que els vots independentistes que van rebre no serveixen per res, i que ells ni són independentistes ni els interessa per res la independència, tot el que aconseguim és reunir un parell o tres de milers de persones, entre mestres, sindicalistes, cupaires i uns quants més rebotats del que abans eren les entitats cíviques que lideraven l’independentisme, més una colla del Consell per la República, més uns quants, pocs, farsants del grupuscle “mantincelcatala” que van pel món predicant que si el nostre interlocutor no ens entén, hem d’arraconar el català i passar-nos a l’espanyol, i que aprofitaven el desconcert de molts manifestants per fer-se propaganda… si tot el que fem després de veure com el Govern de la Generalitat s’agenolla cada dia davant de l’estat opressor, es retrata amb el Borbó, es rendeix a cada ordre i a cada sentència, prepara uns JJOO amb Espanya, fa de l’espanyol llengua vehicular a l’escola catalana, liquida sense ni despentinar-se la immersió lingüística, retratant-se, per més escarni, al costat dels fatxes del 155, i espanyolitza amb fúria imparable la nostra sanitat, el nostre cinema, les nostres universitats, els nostres mitjans de comunicació… si tot el que podem fer és reunir dos o tres milers de persones, desanimats, capcots, cansats, emmudits malgrat els megàfons xisclaires i desfilar a l’ample per semblar més gent, contemplats pels turistes -i no turistes- com si fóssim uns éssers perduts, excèntrics, totalment fora de lloc i de temps, estranys a la nostra pròpia terra… malament rai.

Perquè jo hi era, i jo el que vaig veure va ser això, i molt poca cosa més, molt poca. No sé on eren els que diuen defensar la nació, la llengua i el mandat democràtic de l’1 d’Octubre, però si tots els que ens oposem al Govern de la Generalitat érem aquells, no només estem perduts, sinó que podem tindre la certesa de que nació, llengua i 1 d’Octubre seran esclafats definitivament i sense vergonya en aquesta mateixa legislatura.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
04.04.2022  ·  17:54

Amb l’aprovació o no del pacte, amb aquest inici de plantar cara o no, possiblement està en joc l’inici real i concret de la Independència. Admetre un 25% de llavor de zitzània per sembrar blat, quina collita esperes?: Vent de Ponent.
Tanquem portes.

Albert Andrades
Albert Andrades
04.04.2022  ·  18:13

De ‘victòria memorable’ en ‘victòria memorable’… Fantàstic, si el que es pretén és tornar al 15% d’independentistes irredempts que sempre havíem estat abans del procés. Però el procés consistí a arrossegar desenes de milers de catalanistes i autonomistes ‘estovats’ cap a les nostres posicions. I això d’ara és, em sembla, tot el contrari: es vol contreure un moviment molt ampli, reduint-lo a un nucli de convençuts que serà, per desgràcia, políticament irrellevant. És justament el que vol l’Estat espanyol, el qual pot assimilar sense despentinar-se un 15-18% de dissidents a Cat. Tant de bo m’equivoqui, però així és com jo ho veig (i les xifres de la manifestació de dissabte aportades per Josep Albà m’ho corroboren).

Joan Royo
Joan Royo
04.04.2022  ·  19:25

Molt optimista senyor Partal. Potser el que s’està coent és un altre tripartit ERC-PSC-Comuns? Satisfet per la dimissió de Sánchez, confie que Junts s’encarrilarà cap a fer efectiva la independència i es plante. I sobretot m’alegra el cop de puny de l’ANC, la força l’hem de retornar al carrer i la crítica radical al govern autonomista.

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
04.04.2022  ·  22:18

Òbviament:
A l’1 d’octubre hi vam arribar per l’impuls, les ganes, la tenacitat dEL POBLE.

I ho tornarem a fer!

Amunt i crits!
Foc foc joliu…

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
04.04.2022  ·  23:00

Amb tot el respecte i en dues paraules:

AU, VA.

Joan Gratacós
Joan Gratacós
04.04.2022  ·  23:08

No me’ls crec.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies