28.03.2022 - 22:50
|
Actualització: 29.03.2022 - 00:50
Reconec que com a valencià tinc un punt de prevenció segurament exagerat amb la política dels grans esdeveniments. I això m’ha fet posar en alerta quan he sentit que la Copa Amèrica de vela recalaria a Barcelona l’any vinent.
Segurament els de fora de València no entenen massa bé el perquè de tanta prevenció. Esperança Camps ho explica avui de manera magnífica en aquest article, on conta què va significar en concret la Copa Amèrica per a la València corrupta del PP. I que l’actual govern valencià ha fugit com la pesta de qualsevol relació amb aquesta cursa naval.
Evidentment, puc estar d’acord, hi estic, que la corrupció del PP a València no ha de voler dir que necessàriament hi haja corrupció en un altre lloc on es faça la mateixa competició. Això és cert. Però aquesta cosa de proposar grans esdeveniments com a política –afegiu la Copa Amèrica als polèmics Jocs Olímpics d’Hivern– a mi em preocupa especialment. Entre més coses, perquè recorde que fins i tot el PP valencià, que en va fer bandera durant la presidència de Camps, va arribar un moment que la va qüestionar, ja al final del mandat.
En el cas de Barcelona, és cert que el record dels Jocs Olímpics del 1992 maquilla la prevenció –en part perquè molta gent en té un bon record, però també perquè l’autocensura del moment va tapar qualsevol escàndol, molt especialment la gran especulació urbanística que es va fer al Poblenou. Però Barcelona també va viure el seu punt d’esgotament per aquesta mena d’actes quan l’estrepitós fracàs del Fòrum de les Cultures va posar en relleu els límits de tot plegat.
De manera que ara cal veure si realment assistim a un tomb polític, a una reorientació, on els grans esdeveniments tornen a entrar en joc i, si fos així, si aquest pas no reblaria encara més la percepció que es té, i la realitat, de Barcelona com una ciutat que ha esdevingut una mena d’escenari turístic. Un escenari turístic que pot aportar molts diners però que fa la impressió que cada dia, per exemple pel preu de l’habitatge, dificulta molt la vida a la gent.
Fa poques setmanes Andreu Barnils ens ho contava en aquest article, en què posava xifres a l’èxode. I ahir Jordi Goula feia un retrat molt detallat de la situació a la ciutat, que es pot concretar en dues xifres molt cridaneres: en els tres districtes més cars de la ciutat es concentra el 62% de l’oferta de lloguer i, en canvi, en els tres més econòmics l’oferta de lloguer d’habitatges no arriba ni al 8%. Alerta, doncs.
PS. Avui dimarts presentaré “Fronteres” a València, a les set al Centre Octubre. Dijous a Tarragona, a la mateixa hora a la Sala d’Actes del Departament de
Cultura. I dilluns a Lleida, al Pati de la llibreria La Fatal. Per cert que el llibre ja va per la tercera edició.
