L’altre Barça

Dimecres, el FC Barcelona femení va jugar per primera vegada al Camp Nou. El partit va ser excel·lent, un 5 a 2 contra el Reial Madrid sempre és bo, encara que hi va haver algun moment en què semblava que l’equip espanyol ens amargaria la festa.

I dic festa perquè el partit anava molt més enllà d’un simple enfrontament entre les jugadores. L’estadi es va omplir fins dalt, amb 91.553 espectadors, fet que representava un rècord mundial d’assistència a un partit de futbol femení. I l’ambient era de gala. Fa molt de temps que no hi ha tanta gent en un partit de futbol masculí i, per descomptat, el nivell d’animació i de festa que es va viure no tenia res a veure amb els partits d’homes. Molt millor, molt més sa, molt més contagiós. L’arribada de l’equip a l’estadi, amb l’autobús obrint-se pas amb dificultat entre la multitud, és una imatge molt potent que quedarà a la nostra retina durant anys.

Amb aquest partit, de quarts de final de la Champions, sembla que per fi es normalitza una realitat cada dia més evident: el futbol femení no és futbol de segona. El president Jan Laporta ho va deixar de manifest al final del partit: el FC Barcelona que guia el club ara, quan el futbol masculí sembla que encara es va recuperant, és el femení. Són elles les qui juguen com sempre ha jugat el Barça, les qui representen els valors de sempre del club i les qui triomfen fent passar-s’ho bé a la gent, en el millor estil de la casa.

El pròxim pas seran les semifinals, que ja s’ha anunciat que es jugaran també al Camp Nou. I si arriba la final de la Champions, a veure si hi ha un desplaçament en massa de l’afecció, en aquest cas a Torí, a l’estadi de la Juve, que és un dels clubs que encara és viu a la competició. L’any passat, la final la va guanyar per primera vegada el Barça. Amb l’ambient que s’ha creat ara, sembla que tocaria repetir.