Gonzàlez-Cambray va per la carretera equivocada

  • Gonzàlez-Cambray ha anat per la carretera equivocada d'ençà del primer moment i per això a hores d'ara la seua dimissió sembla l'única eixida raonable del conflicte

Vicent Partal
16.03.2022 - 20:31
Actualització: 16.03.2022 - 21:23
VilaWeb

Ahir grups d’ensenyants van impedir que el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray pogués inaugurar el Saló de l’Ensenyament a Barcelona. I el segon dia de la vaga hi va tornar a haver manifestacions en algunes ciutats i un seguiment important de la convocatòria als centres educatius.

L’enuig i el malestar de la comunitat educativa és molt clar, malgrat alguns intents barroers de manipular-ne les causes. La sensació de desemparament és tan intensa i generalitzada com explicava Joan Cumeras Costa, director de l’institut Santiago Sobrequés de Girona, en aquesta entrevista que publicàvem ahir: “En els meus trenta anys fent classe no havia viscut mai una manifestació com aquesta. Cap. No la recordo. Ni companys meus, inclosos jubilats. I la unió de sindicats, docents i direccions, encara menys. Pensa que el 100% de les direccions de Comarques Gironines han donat suport a la vaga. Vol dir que alguna cosa greu hi ha al darrere.”

I efectivament, és així. No pas alguna, sinó unes quantes coses greus hi ha al darrere d’aquest esclat d’indignació. I hi ha una llista de problemes ben coneguts, i de reivindicacions: que es dedique un 6% del PIB a l’ensenyament, la regulació dels conflictes creats per una borsa d’interins que es considera massa gran, la protesta davant la imposició per llei espanyola d’això que en diuen ensenyament per competències, l’avançament del curs escolar, la recuperació del poder adquisitiu, encara minvat per les retallades que han afectat històricament el col·lectiu, o la imposició del 25% d’espanyol a les escoles. Tot plegat, a més, després de dos anys especialment difícils per culpa dels efectes de la pandèmia i l’impacte que ha tingut en els centres.

Amb tot, hi ha un factor que sobresurt i que en realitat hauria de ser el més fàcil de resoldre, que és la prepotència del conseller Gonzàlez-Cambray, de qui es reclama la dimissió de manera unànime. Cambray ha conduït tot aquest afer d’una manera no tan sols molt maldestra, sinó, sobretot, gens raonable. Ha originat nous problemes allà on ja n’hi havia massa i no en calia cap més. Hi ha una coneguda regla política que diu que no es poden adoptar segons quines mesures sense tenir en compte els col·lectius afectats, sense avís previ i sobretot sense gens de voluntat de diàleg, sense ni intentar-ho. Gonzàlez-Cambray ha anat per la carretera equivocada d’ençà del primer moment i per això la seua dimissió sembla a hores d’ara l’única eixida raonable del conflicte.

PS. Moltes notícies aquestes darreres hores sobre coses de què hem parlat aquests dies: Rufián demana perdó, ni que siga a la seua manera. A la Pissarreta explique que l’ofensiva russa a Ucraïna comença a semblar un fracàs. França, en un tomb sorprenent, reconeix la seua culpa en l’atemptat contra Yvan Colonna i parla per primera vegada de concedir l’autonomia a Còrsega i el nou full de ruta de l’ANC expressa la voluntat d’impulsar una llista electoral d’independents.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor