Joan Ramon Resina

Epifania de la injustícia
«En el conflicte amb Catalunya, l'única idea de l'executiu espanyol ha estat la guerra bruta judicial, policial i mediàtica. No n'ha tingut cap més»

Tots els centres es toquen
«Vox és una vella, coneguda, olor. És el retorn d'allò no reprimit, l'autoritarisme que feia xup-xup com un brou tòxic sense sobreeixir mentre tot semblava lligat i ben lligat»

Més sobre principis i responsabilitats
«La dificultat i el drama de la política rau en la tria dels mitjans i en la fidelitat als fins. De vegades no es tenen els mitjans i de vegades els mitjans han esdevingut autotèlics i s'han cruspit els fins»

Ètica sense principis?
«No hi ha cap més secret en la tensió entre principis i responsabilitats que afecta la política d'un PSC que aspira a concentrar els vots de l'espanyolisme a Catalunya»

Feixisme a conveniència
El cas Trump permet de copsar les dificultats que, tard o d’hora, acaba tenint qui, per ambició o per megalomania, s’enfronta a les institucions dels Estats Units

L'angoixa que ens fa culpables
«L'independentisme no és més fort que la seva convicció, ni ha superat l'angoixa d'aquell dia d'octubre que ho canvià tot»

El judici i la força
«Sols portant la força moral fins a les darreres conseqüències aquest país podrà acabalar la força política necessària per a capgirar la situació»

La batalla d'Urquinaona i el manual de resistència
«Sánchez no és pas menys responsable de la violència que qualsevol dels policies que l'executen. Ho és molt més»

Una mica d'ordre en els conceptes, si us plau
«Parlant amb rigor, el nacionalisme és sobirania popular. Per això apareix històricament a l'època de les revolucions i s'estableix paradigmàticament amb la francesa»

The Spirit of Catalonia
«L'element més estimulant de la manifestació del dia 26 era veure nens aprenent les beceroles de la reivindicació»

No parlar amb Torra
«Amb la seva negligència, Sánchez destrueix la possibilitat d'encetar l'obligat diàleg entre institucions. I ho fa de la manera més estúpida»

Sense ficció: el carrer fa tornar la realitat a la política
«L'autogovern i l'autodeterminació són al carrer amb la gent que avui s'enfronta a la violència de la 'pròpia' policia i demà, per lògica conseqüència, s'enfrontarà al 'propi' govern, si continua encallat en la por i la paràlisi»

El mal elemental
“Durant segles el sistema penal l'han administrat malfactors, sense que cap purga impedís de reconstituir periòdicament el defecte d'origen.”

Poder i dignitat de la premsa
«Si Espanya fos la societat que s'imagina que és, la simple presència de criteri originaria una crisi de vocacions periodístiques sense precedents»

L'anècdota i la categoria
«Si el poder s'instal·la als llocs comuns de la correcció política abstracta, la resistència ha de ressituar-lo tossudament en l'anècdota concreta»

Sòcrates i els jutges
«L'independentisme és un perill per a l'estat espanyol, de la mateixa manera que Sòcrates esdevingué un perill anorreant el prestigi de les figures públiques a la polis d'Atenes»

Els usos de la contradicció
«Una vegada copsats els límits propis, la unitat d'estratègia s'imposa amb la unitat dels fins. És quan falla aquesta unitat transcendent, o quan és merament retòrica, que la unitat immanent d'acció es dissol en una substància amorfa»

La desrealització de la nació espanyola
«Invocar el diàleg ja sols serveix per a quedar bé a ulls dels qui miren d’esquitllentes, dels qui miren sense veure-hi i sense voler-hi veure»

El record de Simone Weil, quan l'independentisme i l'estat temen el buit
La duresa pètria dissimula el buit cordial d'un estat corcat

L’exemple d'Hong Kong
«El dilema de l’independentisme consisteix a avançar a la fase següent, hongkonguesa, de la resistència activa o bé renunciar fins i tot a la resistència passiva, manifesta en el simbolisme dels llaços grocs i accions de suport als presos polítics»

Aquest no és un article d'opinió
«Darrerament s’ha utilitzat la natural i imprescindible compassió pels presos per intentar crear un cordó sanitari entre ells i la crítica de la seva actuació política»

La desavinença
«L'independentisme està tan corcat pel partidisme que és impossible estudiar-ne els moviments sense que algú detecti mòbils d'afinitat amb una tendència o una altra»

Pactes contra natura... però la política no és natural
«El gest de Junts per Catalunya és simptomàtic d'una derrota espiritual, i no sols política, d'enorme importància. És la conseqüència fatal d'una descreença que ja s'amagava sota l'aparent coordinació de Junts pel Sí i que s'ha anat destapant a còpia de revelacions»

En el tercer aniversari (i tres mesos) del manifest Koiné
«El terror d'admetre cap retret contra un símbol de la colonització els porta a embolicar-lo amb la cel·lofana de la correcció política»

La República del silenci
«La famosa meitat independentista considera més penós i arriscat parlar la llengua colonitzada que no pas organitzar esplèndides manifestacions, portar llaços grocs a la solapa o fins i tot enfrontar-se a les porres de l'estat»
