Una sentència que deixa clar de què tracta el cas Borràs
Hi ha massa elements estranys perquè ningú es puga limitar a apartar la vista i repetir acríticament la cantarella de la corrupció.
«L'independentisme és un perill per a l'estat espanyol, de la mateixa manera que Sòcrates esdevingué un perill anorreant el prestigi de les figures públiques a la polis d'Atenes»
«Una vegada copsats els límits propis, la unitat d'estratègia s'imposa amb la unitat dels fins. És quan falla aquesta unitat transcendent, o quan és merament retòrica, que la unitat immanent d'acció es dissol en una substància amorfa»
«Invocar el diàleg ja sols serveix per a quedar bé a ulls dels qui miren d’esquitllentes, dels qui miren sense veure-hi i sense voler-hi veure»
La duresa pètria dissimula el buit cordial d'un estat corcat
«El dilema de l’independentisme consisteix a avançar a la fase següent, hongkonguesa, de la resistència activa o bé renunciar fins i tot a la resistència passiva, manifesta en el simbolisme dels llaços grocs i accions de suport als presos polítics»
«Darrerament s’ha utilitzat la natural i imprescindible compassió pels presos per intentar crear un cordó sanitari entre ells i la crítica de la seva actuació política»
«L'independentisme està tan corcat pel partidisme que és impossible estudiar-ne els moviments sense que algú detecti mòbils d'afinitat amb una tendència o una altra»
«El gest de Junts per Catalunya és simptomàtic d'una derrota espiritual, i no sols política, d'enorme importància. És la conseqüència fatal d'una descreença que ja s'amagava sota l'aparent coordinació de Junts pel Sí i que s'ha anat destapant a còpia de revelacions»
«El terror d'admetre cap retret contra un símbol de la colonització els porta a embolicar-lo amb la cel·lofana de la correcció política»
«La famosa meitat independentista considera més penós i arriscat parlar la llengua colonitzada que no pas organitzar esplèndides manifestacions, portar llaços grocs a la solapa o fins i tot enfrontar-se a les porres de l'estat»
«Sucumbint a la por, i en conseqüència a l'oportunisme, l'independentisme institucional bascula impúdicament cap a la conformitat amb els designis de l'estat»
«Convertida en crossa de la repressió, l'envilida classe 'progressista' passeja la seva nuesa. Condemnant-se a la impotència, ha acabat esdevenint supèrflua»
«Qui s'atreveixi a sondar el malson que porta per nom Espanya passa a formar part de l'anti-Espanya i esdevé carn de la llegenda negra»
«L'independentisme no és una xifra sinó un sentiment i, com a tal, resulta més indicat de considerar-lo no pas d'acord amb la linealitat sinó amb la intensitat»
«Va essent hora que els patriotes, si n'hi ha, gosin trencar l'encantament amb què els sotmet la propaganda i neguin la condició de catalans als qui no són sinó tropes d'ocupació»
«Sols un ultra amb tinença de càtedra pot esgrimir el seu privilegi per a comminar els organitzadors d'una conferència a redissenyar-la, com fa Marchena amb les defenses dels presos quan l'estat podria ser posat en evidència: 'Faci una altra pregunta.'»
«Sense arribar a l'extrem de fundar universitats especialitzades en màsters per a les elits dels partits polítics, el país que presumeix de tenir les millors universitats del món pot vanagloriar-se de ser capdavanter en la mercantilització del saber»
«Per sortir de l'atzucac, Catalunya hauria d'esdevenir un maldecap per a Europa, forçant-la a una decisió existencial»
«Guanyi qui guanyi avui, les eleccions no hauran canviat res de fonamental en aquest panorama»
«L’efecte psicològic dels contes en els lectors infantils podria ser molt diferent del que s'imaginen els censors benpensants»
«L'independentisme no ha despertat pas l'extrema dreta. L'estat ha alimentat l'extrema dreta i quan li ha convingut l'ha desfermada en tot el seu paroxisme»
«Torra suscita odi en la proporció amb què és percebut com una extensió de Puigdemont.»
«La primera regla de la manipulació ideològica diu que cal actuar sobre el llenguatge»
«En la batussa dialèctica entre Marchena i els advocats dels presos, la primera víctima no és la veritat sinó la democràcia»
«Una vegada invocada la imatge, els efectes se segueixen automàticament i la pel·lícula, per continuar amb la metàfora de Forn, es descabdella en tots els efectes psicològics»