I si resulta que és possible un referèndum acordat?
El procés que començà dissabte a Ginebra girarà inevitablement entorn de l'autodeterminació, si és que continua i es consolida
Escric això alarmat per la petició del conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, d’apartar preventivament els professors tan bon punt hi hagi una denúncia d’assetjament
L’espanyol, deia Babbitt, tendeix a negligir la relació amb els altres; és constitutivament incapaç de cooperar –en aquest cas amb la institució on la infermera treballa i la societat en què es troba– i rebec a l’organització i la disciplina
Aviat els articles de premsa els escriuran sistemes informàtics a partir de les dades macro que determinin la capacitat mitjana i la mitjana d’interessos dels lectors
Els espanyols també maldaren per donar al “problema catalán” una solució final, definitiva. Si han pogut relativitzar-ho i fins i tot negar-ho és perquè van desistir de resoldre el “problema” amb la radicalitat modèlica dels alemanys
De jove em vaig interessar per la llegenda del Graal i vaig dedicar anys a estudiar-ne les diverses versions i la literatura relacionada. Tant que vaig acabar convertint-la en el tema de la tesi doctoral i en un llibre que no féu fortuna
L’amiguisme i el nepotisme en proporcions molt superiors a la xifra cobrada per l’amic Herrero són habituals en moltes administracions
A Catalunya hi ha massa gent esbatussant-se per les places de govern. Els partits polítics fins i tot tenen planters de trepadors en les joventuts respectives
Així com l’assassinat de King fou el detonant que féu bascular moltes consciències, la persecució tenaç, resoluda, implacable d’un líder dóna la mesura del perill que representa per a l’'status quo'
El judici històric sobre Jordi Pujol dependrà de com es resolgui la qüestió de fins a quin punt l’amor proclamat a Catalunya fou sòlid i sentit
Si Pujol encara pot tenir interès a refer la seva imatge pública, ja es troba molt enllà de l’ambició política
D’ençà que l’aplicació del 155 obrí en canal la societat catalana, el binarisme dreta-esquerra es metamorfosà localment en una “convergència” i un “republicanisme” mitificats
La llibertat no és patrimoni de cap ideologia ni tampoc és l’herència natural de les persones. És una tasca permanent que, com tota herència, abans de gaudir-ne és indispensable de crear-la
Tots els dubtes sobre les intencions del govern de la Generalitat abans i després del referèndum giren entorn d’aquesta qüestió: s’havia adobat el terreny internacional?
Poques coses posen en evidència l’origen purità de la moral pública americana com la conducta sexual considerada delinqüent
On s’acaba l’exigència deontològica i on comença l’enveja?
Votar sobre el dret de l’estat valia tant com jutjar l’estat; què hi ha d’estrany que l’estat s’hi tornés i condemnés els votants en la figura dels seus polítics?
Occident es bat en retirada i cap govern no està en condicions de demanar sacrificis a una ciutadania malcriada
L’hostilitat cap als homosexuals sempre ha existit a les cultures que promouen els valors de la masculinitat i ha estat molt present en l’espanyola
Si conservar la llengua i la cultura és, per definició, una tasca conservadora, s’explica perfectament que els progressistes, és a dir els demagogs, s’hagin preocupat de manllevar al català l’exclusiva de la identitat catalana
Què fa que el castellà, idioma que duu la marca de l’autoritarisme secular fins i tot en la pronúncia, sembli més atractiu als adolescents, més carregat d’energies culturals, més promissori?
Sembla que els republicans segueixen el mateix camí amb la reforma, que no derogació, del delicte de sedició, amb la intenció de refermar el simulacre del diàleg
La dèria reguladora que envaeix les institucions d’ençà d’un temps és un símptoma d’assimilació a Espanya
La pretensió d’independitzar un país des d’institucions orgàniques de l’estat que el subjecta no té cap recorregut
El sistema judicial ha colonitzat l’estat amb un poder sobredimensionat i transgressor fins i tot del seu àmbit
La violència, doncs, no és cap opció. Deixant de banda bromes com ara l’oferta russa del cas Vólkhov, ningú no armarà els catalans encara que ho demanin