L’ANC, entre la dissidència i la cohesió
No entenc ni puc entendre que gent que vol la victòria de tots, del país, no faça res per evitar de comprometre l'ANC
Es resolgui com es resolgui, el moll de la qüestió és que avui aquell 52% s’ha evaporat, si és que mai fou una realitat tangible i no una entelèquia comptable
La principal dificultat a què s’enfronta qui vulgui fundar un partit català amb una filosofia política acreditada no és el baix nivell cultural del país, sinó, al contrari, la prioritat de les idees-fetitxe sobre els fets
A Catalunya hi ha qui saliva anticipant la “deslleialtat” del president Puigdemont, si arriba a cap acord amb Sánchez que no sigui la independència, que alguns esperen que caigui dringant com 155 monedes a la safata d’una escurabutxaques
Malgrat que la diversitat del professorat i l’alumnat salta als ulls a moltes universitats, els criteris de diversitat s’extremen com més va més
La crisi de lideratges no és exclusiva de la política, ni tampoc de l’empresa. És una crisi general
Tot apunta que Puigdemont ha decidit de jugar la partida en dos moviments. El primer envit era necessari per a moure peça. El segon descobrirà de quin peu calça el president
Si els polítics independentistes van trair el poble l’octubre del 2017, si tots col·legiadament havien ordit un engany, per què no van ser castigats en les eleccions del 21 de desembre d’aquell any?
La fragmentació i desorganització de l’independentisme són conseqüència de l’esquerda oberta en la seva credibilitat
En política, apel·lar als ideals és inútil si no es folren d’interès. L’independentisme continuarà essent estèril mentre la moral vagi d’una banda i l’interès d’una altra
Una comunitat que s’imagina ella mateixa com a posseïdora de la religió perfecta difícilment acceptarà la necessitat de reformar-la
Als semàfors el verd indica permissió de passar, però igualment podria haver-se convingut que manés d’aturar-se. El binarisme no és arbitrari; ho són els valors assignats als termes de l’oposició
Si el CIDOB volia celebrar el cinquantè aniversari exhibint una figura políticament desprestigiada no podia fer res millor que convidar Hillary Clinton
A Ripoll, l’enemic a batre per la resta de partits dits independentistes resulta ser el 30% de ciutadans que demanen ordre i legalitat per a tothom, i no pas la classe política que aviva la demagògia a fi de treure profit del desconcert
La idea d’eliminar les fronteres és una atzagaiada d’intel·lectuals enfilats en el miratge d’una pau molt llarga i una bonança econòmica sense precedents
L’enrenou que a Espanya provoquen les eleccions municipals és anòmal. A cap país una mica endreçat, és a dir, en cap estat dintre de la franja mundial de la democràcia, que els petulants anomenen el nord global, genera tant de dramatisme l’elecció d’alcalde
El futur de la llengua no sembla galdós, però potser encara queda una o, essent optimistes, dues generacions abans no s’hagi de dir “C’est trop tard"
Allò mateix que abans del novembre del 2017 els semblava indiscutible ha esdevingut irracional, arrauxat o “hiperventilat” d’ençà d’aquella data
Escric això alarmat per la petició del conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, d’apartar preventivament els professors tan bon punt hi hagi una denúncia d’assetjament
L’espanyol, deia Babbitt, tendeix a negligir la relació amb els altres; és constitutivament incapaç de cooperar –en aquest cas amb la institució on la infermera treballa i la societat en què es troba– i rebec a l’organització i la disciplina
Aviat els articles de premsa els escriuran sistemes informàtics a partir de les dades macro que determinin la capacitat mitjana i la mitjana d’interessos dels lectors
Els espanyols també maldaren per donar al “problema catalán” una solució final, definitiva. Si han pogut relativitzar-ho i fins i tot negar-ho és perquè van desistir de resoldre el “problema” amb la radicalitat modèlica dels alemanys
De jove em vaig interessar per la llegenda del Graal i vaig dedicar anys a estudiar-ne les diverses versions i la literatura relacionada. Tant que vaig acabar convertint-la en el tema de la tesi doctoral i en un llibre que no féu fortuna
L’amiguisme i el nepotisme en proporcions molt superiors a la xifra cobrada per l’amic Herrero són habituals en moltes administracions
A Catalunya hi ha massa gent esbatussant-se per les places de govern. Els partits polítics fins i tot tenen planters de trepadors en les joventuts respectives
Així com l’assassinat de King fou el detonant que féu bascular moltes consciències, la persecució tenaç, resoluda, implacable d’un líder dóna la mesura del perill que representa per a l’'status quo'
El judici històric sobre Jordi Pujol dependrà de com es resolgui la qüestió de fins a quin punt l’amor proclamat a Catalunya fou sòlid i sentit
Si Pujol encara pot tenir interès a refer la seva imatge pública, ja es troba molt enllà de l’ambició política
D’ençà que l’aplicació del 155 obrí en canal la societat catalana, el binarisme dreta-esquerra es metamorfosà localment en una “convergència” i un “republicanisme” mitificats
La llibertat no és patrimoni de cap ideologia ni tampoc és l’herència natural de les persones. És una tasca permanent que, com tota herència, abans de gaudir-ne és indispensable de crear-la
Tots els dubtes sobre les intencions del govern de la Generalitat abans i després del referèndum giren entorn d’aquesta qüestió: s’havia adobat el terreny internacional?
Poques coses posen en evidència l’origen purità de la moral pública americana com la conducta sexual considerada delinqüent
On s’acaba l’exigència deontològica i on comença l’enveja?
Votar sobre el dret de l’estat valia tant com jutjar l’estat; què hi ha d’estrany que l’estat s’hi tornés i condemnés els votants en la figura dels seus polítics?
Occident es bat en retirada i cap govern no està en condicions de demanar sacrificis a una ciutadania malcriada
L’hostilitat cap als homosexuals sempre ha existit a les cultures que promouen els valors de la masculinitat i ha estat molt present en l’espanyola
Si conservar la llengua i la cultura és, per definició, una tasca conservadora, s’explica perfectament que els progressistes, és a dir els demagogs, s’hagin preocupat de manllevar al català l’exclusiva de la identitat catalana
Què fa que el castellà, idioma que duu la marca de l’autoritarisme secular fins i tot en la pronúncia, sembli més atractiu als adolescents, més carregat d’energies culturals, més promissori?
Sembla que els republicans segueixen el mateix camí amb la reforma, que no derogació, del delicte de sedició, amb la intenció de refermar el simulacre del diàleg
La dèria reguladora que envaeix les institucions d’ençà d’un temps és un símptoma d’assimilació a Espanya
La pretensió d’independitzar un país des d’institucions orgàniques de l’estat que el subjecta no té cap recorregut