Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Avui, el govern de Catalunya ha anunciat que treballa en una aplicació pròpia per a verificar l’autenticitat del certificat covid a l’hora d’accedir als locals de lleure nocturn i més esdeveniments. El vice-president del govern, Jordi Puigneró, ha destacat que el passaport covid ja existeix i que ara es desenvolupa una tecnologia per a comprovar que les dades que conté són correctes, tot garantint la protecció de dades. L’usuari haurà de presentar el codi QR del certificat i el document d’identitat. Aleshores l’aplicació emetrà un senyal verd o vermell que li permetrà l’accés o no. El govern encara no ha anunciat quan es començaria a fer servir. Puigneró ha dit que, mentrestant, sospesen de fer la verificació manualment perquè les discoteques puguin reobrir abans.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya tancarà uns quants punts de vaccinació en massa i també centres cívics, per adaptar l’estratègia al context actual. La Farga de l’Hospitalet de Llobregat i la Facultat de Geografia i Història de Barcelona, per exemple, tancaran aquesta setmana. No obstant això, Salut mantindrà vint-i-un punts per incentivar la vaccinació a qui encara no hagi rebut cap dosi. Més de 15.000 persones de 20 anys a 40 encara no s’han vaccinat perquè no ho troben necessari. Per això, es mantindrà la vaccinació als centres d’atenció primària i als hospitals. Els equips d’aquests punts continuaran aplicant estratègies de proximitat per incentivar-la.

La conselleria de Sanitat del País Valencià ha dit que habilitaria punts de vaccinació en massa en algunes universitats. De moment, la Politècnica de València, la Jaume I de Castelló i la d’Alacant obriran espais el mes vinent. Ahir el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va anunciar que tancava grans espais de vaccinació en massa, després d’haver-hi vaccinat vora tres milions de ciutadans.

Per una altra banda, un estudi encapçalat per investigadores de l’IDIAPJGol ha constatat que al 70% dels pacients afectats per covid persistent els costa d’atendre responsabilitats familiars; a un 72%, treballar fora de casa; i al 75%, passar temps amb els seus amics. Un de cada cinc, segons aquesta recerca, presenta símptomes de covid-19 cinc setmanes després de la infecció; i al cap de dotze setmanes, un de cada deu.

A Andorra, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha anunciat un relaxament de les mesures contra la covid-19. Es permet la reobertura de pubs i sales de ball, tot i que sense poder-hi ballar ni vendre productes de restauració. Els locals de lleure nocturn només podran obrir el divendres i el dissabte, amb un control estricte del certificat covid i una cabuda limitada al 70%. L’horari de tancament serà a les tres de la matinada. Els bars, cafeteries i restaurants també podran allargar l’horari de tancament fins a les tres de la matinada.

YouTube ha decidit de blocar tots els continguts sobre antivaccins. Fa pocs mesos, la plataforma, propietat de Google, va dir que eliminaria tots els vídeos que portessin desinformació sobre el vaccí de la covid-19 i més teories relacionades amb possibles efectes secundaris –com ara l’autisme, el càncer i la infertilitat. També se n’eliminaran els vídeos que expliquin que el vaccí permet de rastrejar tothom qui el rep. En el comunicat, explica que ha suprimit vora 130.000 vídeos perquè no complien les polítiques de continguts sobre vaccins.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.580.447 casos i 33.180 morts, i actualment hi ha 249 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: “Se m’acaba el marge de guanys”

No és cosa solament de la Seat i les empreses grans. Les pimes també reben les conseqüències de la pandèmia. En la situació límit, algunes empreses han deixat de treballar, perquè com més produeixen, més hi perden. Recordem que, d’ençà de final del 2020, el sector de les manufactures s’enfronta, a casa nostra i en més economies avançades, a disrupcions creixents dels processos productius. La recuperació ràpida de la demanda a escala mundial ha causat, a més de pressions alcistes sobre el preu de les matèries primeres, entrebancs de proveïment de recursos en sectors com ara el dels semiconductors, els productes químics, els plàstics, la fusta i els metalls industrials; dificultats a què s’uneixen les tensions en el transport marítim.

En aquest context, la nostra economia i les de la zona euro, fortament dependents de la importació de matèries primeres i de béns intermedis en els processos productius, s’enfronten a una situació d’escassetat de components bàsics, cosa que origina colls d’ampolla en la producció que impedeixen que l’oferta pugui atendre les comandes en els terminis requerits. A grans trets, és l’explicació que fa el Banc d’Espanya al quadre que travessem en aquest tercer trimestre. “La indústria fa figa al setembre“, titulava la píndola de diumenge passat. Avui en sabem una mica més, de tot allò que tenim més a la vora. La PIMEC ha presentat aquest matí un estudi interessant sobre el creixement dels preus de les matèries primeres i l’afectació a les pimes catalanes, amb propostes per a fer-hi front. (El trobareu a la web de la PIMEC.)

És un sondatge interessant, amb un qüestionari ample, que permet de veure quins són els entrebancs més importants que viu la major part de pimes del nostre país. I com els valoren. Si he titulat per la reducció de marges, és perquè crec que és la cosa més important. De ben segur que no deu ser la que més fa patir els empresaris ara per ara, però sí que és la que pot tenir més transcendència a mitjà termini per l’evolució de l’empresa. Entenc que ara amoïnin més els preus, no rebre els subministraments i no poder servir les comandes en el temps pactat. Però la reducció de marges és, a la llarga, una malaltia degenerativa que, o es talla a temps, o acaba amb l’empresa. Un 71% dels participants al sondatge apunta que ha pogut repercutir els augments de preus dels aprovisionaments als clients, però, compte, la major part els ha repercutits de manera reduïda. Solament un 22,3% els ha traslladats en bona part i un 29% diu que no ha pogut. La por de perdre els clients és darrere aquesta repercussió minsa.

L’estudi deixa molt clar quines són les branques més afectades. Els desajusts entre l’oferta i la demanda i les tensions en el subministrament afecten pràcticament tots els sectors d’activitat de la indústria, la construcció i els serveis de transport. Però en destaquen l’obra pública, l’envasament i l’embalatge, l’agroalimentació, la metal·lúrgia i productes metàl·lics, el material de transport, el transport marítim, la maquinària, el material elèctric, l’electrònica i la fusta i mobles. Molts tenen l’impacte de productes bàsics i components d’ús transversal, les tensions dels quals es traslladen a bona part de les seves cadenes de valor –metalls, plàstics, cartons, semiconductors, cereals…

Els aprovisionaments específics que han tingut pujades de preus més significatives al llarg d’enguany són els metalls, ferris –ferro i acer– i no ferris –alumini, coure, níquel, etc. Un 54% de les pimes que participa en el sondatge assenyala pujades importants en els metalls ferris i un 42%, en els no ferris. També cal destacar els augments notables de preus dels plàstics, tal com apunta un 43% de les empreses. Uns altres aprovisionaments que han registrat alces significatives en els seus preus són els combustibles, el cartó, el transport marítim, les matèries químiques –resines, pintures…– i el transport terrestre. Amb una importància també notable, però menys, es poden assenyalar la fusta, els cables, microprocessadors i similars, i els contenidors. En definitiva, un ventall molt ampli.

Som davant una veritable plaga que arriba després de la pandèmia i que té una solució difícil. A la pregunta “Quines mesures creus que es podrien aplicar per a facilitar l’adaptació en aquest entorn?”, em sembla significativa la resposta dominant i la diferencia que hi ha respecte de la segona. Resulta que un 60,1% de les pimes consultades és partidari d’afavorir la producció o importació de matèries primeres i components a Europa. A distància de l’anterior, un 12,7% creu que s’hauria de facilitar finançament públic a les empreses perquè es puguin proveir.

I no és fàcil. Sobretot la localització que demanen. Això és cosa de molt de temps. Parlo de tot plegat amb el responsable de l’enquesta, Angel Hermosilla, director d’Economia i Empresa de PIMEC, i em comenta la gravetat de la situació. “Tenim el problema més antic de tots, la manca de recursos. Ens hem preocupat molt del medi i de les energies renovables –que són molt importants–, però ens hem oblidat d’allò que és primordial, els recursos naturals.” Certament, a l’informe hi ha un quadre que explicita els llocs on són aquests recursos i resulta que la majoria són en mans dels xinesos. “La Xina no solament controla la producció mundial d’alguns components clau, sinó també els recursos. I això és molt greu”, afegeix.

Li demano què l’ha sorprès més de l’enquesta i em diu que és l’extensió del problema entre les pimes, si bé, em diu, molts dels serveis no hi són representats. De totes maneres, em comenta que l’amplitud de la situació actual a la indústria pot afectar el comerç ben aviat, atès que no tindrà molts dels productes que la gent li demanarà. És ben cert, alguns models de mòbils, per exemple, ja no es troben a les botigues de Barcelona.

Les propostes que es fan a l’estudi tenen una base de quatre potes. Tenint en compte que allò que podem fer ací no és gaire perquè la clau és a molts milers de quilòmetres. En primer lloc, la PIMEC demana accions per a afrontar les tensions en els aprovisionaments i hi inclou destinar recursos del Fons Europeu a una línia especial per a reduir la dependència de les pimes de les primeres matèries. El segon aspecte és la creació d’un instrument d’anàlisi i vigilància de la situació actual i les seves causes, que inclou un seguiment de la vulnerabilitat i sobirania vers les matèries primeres i components.

El tercer punt és molt important perquè afecta el suport a les empreses afectades. Demana, per exemple, engegar centrals de compra i mirar allò que fan a l’estat francès, Alemanya i Itàlia en aquest sentit. També crear línies de finançament públic per a pimes afectades i facilitar l’accés a proveïdors pròxims. Em comenta que es proposa de pensar de fer servir els ERTO per a les empreses afectades, no per la pandèmia, sinó per aquest nou obstacle exogen postpandèmic.

El quart és flexibilitzar la contractació pública i privada. Com? Amb la indexació de preus, la reducció o congelació de penalitzacions i la flexibilització de terminis en els contractes públics vigents. “Tots els països cerquen una manera de flexibilitzar els contractes públics i privats en el punt dels preus pactats. Hem de tenir present en tot moment que aquí podem actuar tan sols sobre les conseqüències, no sobre les causes del problema”, apunta Hermosilla.

Per la seva banda, el president de PIMEC, Antoni Cañete, ha quantificat la situació: “Arran de la pujada dels preus de les matèries primeres, els components i els serveis de transport internacional de mercaderies, estimem que l’impacte d’aquest augment de preus pot implicar un sobrecost de dos-cents milions d’euros diaris per a les pimes de Catalunya en el moment més greu d’aquesta conjuntura.” Déu n’hi do!

Em sembla una bona síntesi del moment complicat que viuen les pimes del nostre país. Amb la pandèmia pràcticament superada, ara han d’afrontar dificultats en què no pensaven fa un any, quan tots els esforços es concentraven en com sortir-se’n dels reptes imposats per la covid-19. Però caldrà continuar endavant…


A tot el món, les darreres xifres són de 233.770.079 casos confirmats i 4.782.608 morts. Del total de casos, 210.612.111 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 44.060.263 casos i 711.317 morts;
–L’Índia, amb 33.737.394 casos i 448.074 morts;
–El Brasil, amb 21.381.790 casos i 595.520 morts;
–Regne Unit, amb 7.771.294 casos i 136.525 morts.
–Rússia, amb 7.487.138 casos i 206.388 morts.

–L’estat francès, amb 7.002.393 casos i 116.615 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.956.691 casos i 86.397 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació 


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits