25.09.2021 - 21:50
L’activitat empresarial a la zona euro va créixer a un ritme molt més baix al setembre, tot reflectint els colls d’ampolla en les cadenes de subministrament i la preocupació sobre la pandèmia. Les expectatives respecte de l’activitat empresarial dels dotze mesos vinents també resten afectades per la preocupació creixent pel possible impacte a la demanda i les cadenes de subministrament i contribueixen a una nova moderació del ritme de creació d’ocupació, després de la màxima en un any que es va registrar el juliol. Aquest és el paràgraf introductori de l’avanç de l’enquesta feta als directors de compres (PMI) que va presentar IHS Consulting dijous passat.
I encara que no ho diu amb aquestes paraules, sí que apunta que l’economia europea ha punxat al setembre, atès que l’índex de l’activitat total de la zona euro ha caigut tres punts i ha assolit la xifra més baixa d’aquests darrers cinc mesos. Per una altra banda, els costs per a les empreses creixen al ritme més accelerat de fa vint anys perquè la demanda ha tornat a superar l’oferta, mentre que els augments de preus s’estenen cada vegada més, del sector manufacturer al sector serveis.
L’economista en cap de la consultora defineix molt clarament la situació general d’un mes que encara no s’ha acabat. Diu que, a l’índex PMI del setembre, hi ha una combinació no desitjada d’un creixement econòmic molt més lent i uns preus empesos a l’alça. Per això, per una banda, és d’esperar una certa atenuació del creixement de l’economia, oblidant els màxims en dues dècades observats a principi d’estiu. I, per una altra, constatar que les empreses tenen com més va més frustració per les demores en el subministrament, l’escassetat i el creixement constant de preus de les compres. En conseqüència, l’activitat empresarial, més notablement en el sector manufacturer, però ara també en els serveis, es limita, amb la consegüent pèrdua de vendes i clients.
La seva conclusió trenca el fil optimista d’aquests darrers mesos. Ara per ara, segons que diu, “el ritme general d’expansió es manté sòlid, tot i que es veu una desacceleració, i sembla probable que el creixement es continuï debilitant els mesos vinents si els preus i les dificultats amb els subministraments no mostren indicis de disminuir, especialment si van acompanyats d’un augment dels contagis pel virus a mesura que avança la tardor”. Esperem que s’equivoqui en la segona part del raonament.
Com a referència, val a dir que, a la zona euro, el creixement es va desaccelerar amb especial intensitat a Alemanya, en què va arribar a la xifra més baixa d’ençà del febrer i es van observar reduccions fortes, tant en el sector manufacturer com en els serveis. El creixement a la resta de la zona euro, en el seu conjunt, va superar l’observat a Alemanya i l’estat francès, tot i que es va atenuar fins al ritme més lent d’ençà de l’abril passat. Cal recordar que l’avanç dels PMI tan sols fa referència a la zona euro en conjunt i a l’estat francès i Alemanya en particular.
Podem dir que no ha estat una sorpresa. De fet, ja hauria pogut passar el mes passat, però les peculiaritats d’agost ho han endarrerit. Fa temps que parlem dels obstacles molt greus de la indústria per la manca de components, de matèries primeres i pels entrebancs logístics que han derivat en colls d’ampolla molt seriosos. Sense oblidar l’encariment dels preus, fruit d’una demanda que supera l’oferta. Normalment, hi parem atenció quan la Seat tanca alguna línia de producció, però no veiem les dificultats enormes que tenen tota mena d’empreses per a fer-hi front. Ara, l’abast del problema ja és general i afecta de ple les pimes. De fet, la PIMEC ha anunciat una jornada per al dimecres vinent, 29 de setembre, sota el títol “Primeres matèries, components i serveis de transport, en el punt de mira”, en què aprofundiran en el maldecap de l’augment de costs, posaran el focus sobre com pot evolucionar en els mesos vinents i abordaran la manera d’afrontar la situació des de les pimes i les administracions.
El setembre, doncs, pot marcar una inflexió en el creixement –encara remarcable, tot sigui dit– registrat en la indústria aquests darrers mesos. Dimecres passat, per exemple, a la píndola explicàvem el ritme espectacular de les exportacions… del mes de juliol. Cal pensar que les dades corresponents al setembre poden anar més en aquesta línia que comentem avui. Ja ho veurem.
Però vet aquí que dijous també hi va haver una sorpresa important quan l’INE va comunicar que havia revisat a la baixa el creixement del PIB del segon trimestre. La notícia no és la baixada, sinó el volum insòlit. Passar d’un creixement trimestral estimat del 2,8% a l’1,1% no és poca cosa, atès que implica una rebaixa que supera la meitat de l’estimació prèvia. I això revela dues coses: o que l’avanç es va fer amb dades insuficients o que el mes de juny no va anar tan bé com es pensava. No ho sabem, però no deixa de ser curiós que la retallada aparegui poc després que l’OCDE hagi augmentat la previsió de creixement per a l’estat espanyol de cara al 2021.
Comparant l’avanç de juliol amb les xifres publicades dijous, les diferències principals són en el consum de les famílies, que essent molt fort –un 4,7% trimestral– s’allunya del 6,6% que s’havia estimat abans. I l’altre punt en què la diferència és més important és en les inversions en béns d’equipament, que estimava una caiguda d’un 1,7% i finalment ha estat del 4,3%. Què ha fallat? L’explicació que dóna l’INE no sembla suficient.
Tot plegat vol dir que el segon trimestre no ha estat tan bo com ens havien dit. I això pot tenir efectes estatístics sobre el creixement a final d’any, del qual, per cert, tant el govern espanyol, com l’OCDE, la CE i l’FMI han millorat les previsions de l’estiu ençà. Cal dir que la rectificació de l’INE ha afectat també l’únic model de creixement del PIB en temps real que es publica a l’estat espanyol, que és el de l’AIREF. Dimecres, marcava un creixement per al tercer trimestre del 2,2% i, divendres, de l’1,3%, després d’haver inclòs la dada de l’INE. Aquesta retallada tan forta farà trontollar moltes coses que s’havien dit, a més de restar una certa credibilitat a les estimacions que fa l’institut. És una mala notícia, perquè ara més que mai necessitem una estatística ràpida, bona i fiable per a encarar els mesos vinents, en què caldrà mirar amb lupa cada pas que es faci per no errar en el camí de les decisions. I això val tant per l’administració com per les empreses.
