Barcelona comença Sant Jordi amb la panxa plena

És bonic, caminar pel passeig de Gràcia i la Rambla el dia de Sant Jordi, quan tot just despunta el dia i a les parades es comencen a muntar taules i cadires i a exposar llibres i roses. És bonic perquè s’hi respira aquella calma barrejada amb neguit i il·lusió, segons abans que passin les coses importants. També, perquè molts lectors poden compartir aquest dia amb els escriptors, que d’ací a poca estona començaran una jornada maratoniana de signatures. A dos quarts d’onze del matí, per exemple, tan sols mitja hora després que s’obrissin les parades, Roc Casagran ja acumulava una llarguíssima cua de lectors que esperaven que els dediqués Somiàvem una illa, obra guardonada amb el premi Sant Jordi, i Antònia Carré-Pons es preparava per començar un Sant Jordi com a autora per segon any consecutiu: l’any passat amb El càsting, llibre d’èxit, i enguany amb La gran família, acabat de sortir del forn.

Xocolata desfeta i xuixos

Abans que la multitud ompli el centre de la ciutat, enfilem cap al Palau de la Virreina, al bell mig de la Rambla. Del carrer estant se sent el murmuri de veus que s’entrellacen i s’acoblen les unes amb les altres. Surten del pati de l’edifici, que un any més acull el tradicional esmorzar literari que organitza l’Ajuntament de Barcelona i que inaugura la diada a la ciutat.

Entre gots de xocolata desfeta, cafès i xuixos amb un excés de crema, segons l’autor Raül Garrigasait, a qui se li escapa un somriure quan l’enxampo queixalant el xuixo, centenars d’autors, editors, periodistes i figures del món de la cultura s’apleguen per començar conjuntament el dia. No hi han faltat escriptors com Carlota Gurt, Blanca Llum Vidal –enguany, com a autora del recull de poemes Tan bonica i tirana, premi Carles Ribas, i de la novel·la Maripasoula–, Eduard Olesti, Gabriel Ventura, Gemma Pasqual, Eva Moreno, Marta Vives i Borja de Riquer, entre molts més.

Entre la multitud sobresortia el barret d’ala ampla que identifica ràpidament Regina Rodríguez, autora de Les calces al sol, que per tercer any consecutiu és a Barcelona per signar-ne exemplars. La novel·la fa tres anys que és un èxit de vendes, s’ha traduït a desenes de llengües i ara en preparen un film. Avui, dins la bossa de mà, en porta una còpia en castellà que regalarà al dinar que compartirà amb José Luis Rodríguez Zapatero. “Com que m’han dit que hi compartiré taula presidencial al dinar, he decidit portar-l’hi Las bragas, a veure què”, diu l’autora amb el seu humor característic, mentre celebra que el seu llibre encara tingui sortida i que no se centri tot en les novetats. La conversa amb Rodríguez s’interromp quan una dona em demana de fer-li una foto amb l’escriptora Maria Carme Roca, que ha publicat El passatge, premi Santa Eulàlia d’enguany.

A mitjan esmorzar, el batlle Jaume Collboni ha celebrat que els llibres i les roses omplin carrers i places de tota la ciutat, no tan sols de la “superilla literària” del centre. Per això ha desitjat un bon Sant Jordi a tothom i ha recordat que al novembre la ciutat serà la convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a Mèxic. Precisament, la comissària d’aquesta participació barcelonina a la fira, l’escriptora i periodista cultural Anna Guitart, ha recordat que ara fa deu anys que la UNESCO va declarar Barcelona ciutat literària, i que és un orgull poder explicar una tradició com Sant Jordi al món.

A més, la pregonera de Sant Jordi d’enguany, la mexicana Cristina Rivera Garza, s’ha meravellat de veure que la ciutat “es mobilitza a favor de la lectura” i la celebració entorn de tot el món literari. Això sí, ha demanat de no oblidar els mestres que ensenyen a llegir, ni l’educació pública ni les biblioteques, que fan que la gent sigui “crítica, atenta, mobilitzada”.

Acabats els parlaments institucionals, el pati de la Virreina s’ha buidat de seguida. Hi havia milers de lectors que esperaven els autors –ja amb la panxa plena– a les parades per saludar-los i demanar-los signatures. Ara sí: comença Sant Jordi.

La cançó enfadosa de quins seran els autors més venuts

Quan tot just despuntava el matí, autors internacionals com Pierre Lemaitre, a qui Bromera enguany ha traduït Un futur radiant, ja eren dels més cobejats. En català, a part els escriptors més mediàtics, com ara Toni Cruanyes, Xavier Bosch, Sílvia Soler i Xavier Sala i Martín –i malgrat que la Cambra del Llibre de Catalunya insisteix a dir que el més important del dia és la gran varietat de títols que es venen i no pas quins són els que es venen més, que només representen un 5% del total– també es preveu que siguin èxits de vendes els llibres d’Irene Pujadas, Blanca Llum Vidal, Marta Vives, Roser Cabré-Verdiell, Manel Vidal, Borja de Riquer, Estel Solé i David Bueno. Aquests dos darrers, guardonats amb el premi Ramon Llull i el premi Josep Pla respectivament, han conversat amb periodistes a la terrassa de la Farga de Diagonal a l’esmorzar que hi organitzava el Grup 62. Tots dos, entusiasmats, començaven el dia preparats: un bon grapat de bolígrafs –Bueno fins i tot en duia un de colors diferents, “perquè sempre hi ha qui et demana que li signis el llibre amb algun color especial”– i un bon calçat per anar tot el dia amunt i avall.

Solé, que enguany publica Aquest tros de vida, assegura que ho viu amb una certa alienació i amb la síndrome de la impostora, per bé que tampoc no la preocupa gaire ser entre els més venuts. Allò que compta, remarca, és que la història que explica impregni els lectors durant molt de temps, més enllà de la novetat editorial. Explica que molta gent se li ha adreçat per agrair-li que hagi explicat una història de resiliència i fragilitat sense edulcorants, i reivindica que les històries escrites per dones també són universals. “Encara ara, una història escrita per un home pot ser universal i, en canvi, una d’escrita per una dona sembla que només pugui ser per a dones”, diu. Per això agraeix que també hi hagi hagut homes que s’hagin sentit colpits per la seva història: “Molts homes d’esquerres m’han dit que s’havien sentit interpel·lats i obligats a reflexionar.” Tot fent broma, ha afegit: “Em fa por que hi hagi una allau de divorcis. Remou algunes coses.”

A diferència de Solé, David Bueno admet que sí que es fixa en les vendes, tot i que comparteix que la qüestió important és l’impacte que té cada llibre en els lectors. El seu L’art de ser humans és, d’ençà que va sortir, un dels llibres de no-ficció més venuts i ja se n’han imprès cinc edicions. Amb aquest assaig, l’expert en neurociència educativa connecta la ciència amb l’humanisme, i proposa un viatge per les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera de percebre el món i a nosaltres mateixos. Tot i ser assaig, un gènere que, segons ell, sempre queda en segon pla per Sant Jordi, es mostra satisfet amb les vendes fetes i molt especialment amb el reconeixement del premi Josep Pla.