12.02.2025 - 13:37
|
Actualització: 12.02.2025 - 18:10
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha guanyat el tercer premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona, convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions i dotat amb 25.000 euros. La novel·la, titulada El passatge, és la història d’una nena de família humil del barri de Sant Pere. És marcada per la importància de dos passatges paral·lels: el passatge d’en Cirici (avui passatge de les Manufactures) i el passatge de Sert, i per la relació d’amor i amistat entre la Regina i Josep Maria Sert, el gran pintor i muralista de la primera meitat del segle XX. L’acció d’El passatge arrenca a la Barcelona de final del segle XIX. Les muralles ja han estat enderrocades, i la ciutat pren un nou paisatge amb la construcció de l’Eixample. Farcida de fàbriques tèxtils, Barcelona s’omple de treballadors i de moviment. També la cultura viu un renaixement, cada vegada amb més activitat i noms destacats.
La localització del lliurament del premi no ha estat casual: els organitzadors han volgut fer-lo al Teatre Romea, situat al carrer de l’Hospital, un espai que pren molta importància en la novel·la, perquè és un dels escenaris on la protagonista creix personalment i culturalment. “En aquella època, espais culturals com aquests eren especialment importants per a les classes obreres. El Teatre Romea, no ho oblidem, va ser creat precisament perquè les classes populars també poguessin anar al teatre”, ha dit Maria Carme Roca, que de petita també va trepitjar molt aquest espai. El Teatre Principal i el Goya també treuen el cap a la novel·la.
El jurat, format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón, ha decidit de premiar la novel·la per diferents motius: d’una banda, la capacitat de transmetre l’essència d’un barri de Barcelona poc explorat literàriament i, especialment, per la manera com aconsegueix de fer-ho, concentrant el gruix de l’acció en molt pocs metres; d’una altra, pel treball minuciós de documentació històrica, amb un arc temporal tan ampli com rellevant (de final del segle XIX fins al 1949); per la recreació d’un mapa cultural de la ciutat estretament marcat pel teatre, en què la diversitat dels teatres de Barcelona hi apareix representada com a reflex de la realitat econòmica i política de cada moment i de l’ascens social de la protagonista; per la construcció d’una veu narradora que “mimetitza perfectament amb la senzillesa de la dona protagonista i amb la seva evolució” i, finalment, per l’exploració en la vida i obra d’un artista barceloní “amb un profund interès literari com és Josep Maria Sert”.
Durant el lliurament del premi, Maria Carme Roca, nascuda a Barcelona, ha reconegut que d’ençà que va descobrir que s’havia creat aquest premi, fa tres anys, pensava a presentar-hi un novel·la algun dia. Per això, avui, s’ha mostrat especialment emocionada i feliç. “M’estimo molt Barcelona i Santa Eulàlia. Com que vaig anar a un col·legi de monges, tenia especialment estima a Santa Eulàlia, que és molt nostrada.”
A la novel·la, Roca demostra tenir un gran coneixement dels carrers i la història del barri de Sant Pere, per on ha confessat haver-s’hi passejat molt amb els seus pares. També ho ha volgut destacar Fèlix Riera, director d’Àfora Focus: “Maria Carme Roca té la capacitat de transmetre l’essència d’un barri, i són les pedres dels passatges les que ens parlen, les que ens expliquen la història de la ciutat a través de la seva memòria.” Alhora, ha afegit que els passatges ajudaven a entendre i connectar els barris i els temps històrics. “Connecta la Barcelona de dins i fora les muralles, la Barcelona cosmopolita i la local. I és de les poques novel·les en què el carrer transforma també els personatges.”
Jordi Puig Ferrer, director i editor de Comanegra, també ha aprofitat l’avinentesa per celebrar la consolidació del premi després de tres anys. El 2024 va guanyar-lo Lluís-Anton Baulenas, amb Seré el teu mirall, i l’any passat Sylvia Lagarda-Mata, amb Veus de mort als Encants Vells. Justament aquest mes s’imprimeix la cinquena edició del llibre de Lagarda-Mata.
Gino Rubert ha estat l’artista que ha fet el guardó d’enguany, que representa una copa.
L’argument d’El passatge
El passatge arrenca l’acció a la Barcelona de final del segle XIX, en un moment en què les muralles ja han estat enderrocades, i la ciutat pren un nou paisatge amb la construcció de l’Eixample. Farcida de fàbriques tèxtils, Barcelona s’omple de treballadors i de moviment. També la cultura viu un renaixement, amb cada vegada més activitat i noms destacats.
És l’època de l’actriu Margarida Xirgu –avui present en certa manera pel mural de Joan Fontcuberta que hi ha exposat al teatre Romea, titulat El fantasma de la Xirgu (2020)–, que la protagonista coneixerà perquè són veïnes del barri de Sant Pere. La Regina estima el seu barri, la seva foscor i el seu tragí, la ciutat vella; a la vegada, va descobrint les possibilitats que li ofereix la ciutat nova. Amb el periple vital de la protagonista, el lector passa de l’esclat de llum del Modernisme al pou de foscor de la postguerra.
Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noi que ho espiava tot des de la seva finestra. Josep Maria Sert, que acabaria essent un dels artistes més importants d’Europa, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d’èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor.
L’autora
Maria Carme Roca és historiadora i filòloga catalana, i una de les escriptores més llegides del país. D’ençà del 1997 es dedica exclusivament a l’escriptura. Ha publicat més de setanta llibres, tan adreçats a adults com al públic infantil i juvenil. Ha cultivat el conte curt, l’assaig i la novel·la, especialment el gènere històric. En la seva trajectòria ha guanyat nombrosos premis, entre els quals, el Nèstor Luján de novel·la històrica el 2006 per Intrigues de palau, el Joaquim Ruyra el 2012 per Katalepsis o el premi literari de Girona Prudenci Bertrana de novel·la per El far, el 2018. Ha dedicat novel·les a moltes figures destacades de la història de Catalunya, i amb aquest premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona suma un nou reconeixement. A més, l’autora ha dedicat molts llibres a la seva ciutat natal, tal com ha recordat Riera, entre els quals, Barcino, La noia del club o Les illes interiors.
