El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Gorga bada, camina, observa, es distreu, remena llibres i tot plegat la manté en un estat de lucidesa ociosa gairebé encomanadís
Hi ha tantes maneres d’escriure contes (i de llegir-los) que intentar atrapar-ho encara que només sigui a grans trets sempre serà, afortunadament per al gènere, una empresa impossible
"No totes les entrevistes que es publiquen són diàlegs"
"El misteri d’escriure. I la màgia. Això no s’ha de perdre mai. Hi ha una part que no controles"
"Penso en com una mateixa imatge, tan petita, tan aparentment insignificant, pot voler dir dues coses tan diferents segons qui se la miri"
"M’aturo en 'On un instant pot ser com tot un any' i començo a entreveure els fils que van de la poesia de Miłosz al quadern de Skibinski"
Val la pena tenir alguna mena de radar per detectar quan les teves paraules amables no són ben rebudes, perquè no saps mai què passa, què viuen els de la taula del costat
"Escrivint pots ficar-te dins del pare, reviure amb ell els últims dies, mirar de recollir-los, d’entendre’ls, de donar-los un bastiment literari"
"Escric com si hagués de salvar la vida d’algú": ho llegia i se m’escapava el riure
"Passada la revetlla s’obre del tot la veda per fer que el silenci sigui tan sols un vague record d’una època pretèrita que enyorarem obsessivament dia rere dia"
"Fan falta llibres que facin aquest pas cap endavant i exposin com són (o com poden ser) les coses si s’és tolerant i respectuós, si l’amor està per damunt de tot"
“El món només es pot mirar així, a bocins, per peces, fragmentat, i després provar de compondre'n un puzle"
"Des de la taula on escric, veig un tros del balcó de davant, el que tinc més atapeït. De fet, és al revés: el tinc més atapeït perquè és el que veig des de la taula on escric"
"M’interessa això, precisament: que no m’ho donin tot tan cuinat, que els lligams entre els diferents ingredients d’un text no siguin tan evidents, tan visibles"
"És com quan demanen a un escriptor què pretenia escrivint aquell llibre; quina pregunta més impertinent. Has escrit més de dues-centes pàgines i te'n demanen un resum com qui pidola la resolució d'un enigma"
Cinc anys després, torno a repassar el meu tram de carrer, cercant-hi canvis i rastres de la pandèmia
"Per escriure, les narradores sovint necessitem tornar a sentir que tot és narrable"
"De vegades ser esquemàtic és el més respectuós"
"Els marges cada cop són més amples i el camí del mig, el centre que tothom defuig, es va fent estret"
"Enguany que les circumstàncies pandèmiques obliguen a fer uns quants canvis, val la pena prendre nota de quins podrien ser beneficiosos a llarg termini"
"Vés amb compte, hi ha gent que si et veu signar un pròleg ja et penja l’etiqueta d’expert"
"El punt de llibre va néixer fa sis segles com a crossa de la memòria"
"I sents enveja també per la capacitat que té d’escapar ella com a autora mentre dibuixa i escriu, de fer-te escapar a tu també mentre la llegeixes i la mires"
"Com s’escriu sobre una pel·lícula sobre la qual no s’hauria de dir res de res, però que voldries que veiés tothom?"
"Ho diu la Miralles: 'L’art, com més senzill, més lectures hi pots arribar a trobar', i el camí cap a aquesta senzillesa és llarg"
"Per què hem vingut? El text, totes les que escrivim, el coneixem per força. No hi pot haver cap dona que escrigui i que no conegui aquest text de la Woolf"
"He tingut tantes vegades la sensació que havia de demanar perdó per ser dona i jove i pretendre escriure o traduir o tan sols corregir literatura"
"Només tenen això, els ho han pres tot, als que avui són joves, i només els queda posar-hi el cos, la veu, els crits i la ràbia"
"Qui podia continuar llegint aquella novel·leta mentre tota aquella altra trama es desplegava cada cop més enteranyinada amb cada nou subratllat?"
"El que pretens escrivint o dibuixant t’ho han de dir els altres, ho han de veure ells, els qui et miren o et llegeixen"
"Ves que no se’ns hagi de felicitar per no haver sortit encara a cremar coses cada vespre"
"Mandela només va posar els fonaments del que ha de ser el país, la casa de tots els sud-africans, en falta tota la resta, amb fonaments i prou no es pot viure"
"A la sèrie de Ruffalo les coses no encaixen, només passen, com a la vida real, però sense la voluntat de ser un documental, perquè és ficció i no se n’amaga"
"Si ens convertim en cossos sans i ben alimentats amb el cap buit, el futur pinta negríssim"
"Mira si té glaçons i se’n posa un al cafè. La foto d’ella a la porta de la nevera"
El problema és que quan escrius n'has de dir d’alguna manera, d'allò que escrius, ho has d’anomenar
"El món literari per a mi és com una selva plena de perills, bèsties desconegudes i plantes que no sé si són comestibles o verinoses"
"Un diàleg entre dues autores que escriuen per explicar-se, per explicar que són dones, que són xicanes o de nació oprimida i que escriuen en una llengua abolida o amb una veu de frontera, dual, de pont entre dues cultures"
"Qui diu consciència diu autoestima i diu voluntat, una mena de trinitat de la llengua que cal que conservem i cuidem com un amulet contra tot el que ens passa com a catalanoparlants"
"El que havia de ser un berenar amistós va ser una confrontació, una posada obligada davant del mirall: ets així i podries haver sigut aixà"