El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Biel Mesquida
Arxiu
13.05.2018
Closcadelletra (CXXVI): Escric en veu baixa i una mica tremolosa
«Les roses s'ofereixen, em sorprenen, emanen aires invisibles que rep com l'expressió precària d'un pensament del qual el món material clausura i vetla el secret»
06.05.2018
Closcadelletra (CXXV): Sent el crit de l'enganyapastors: rodet de fil de tinta
«Escolt el mestre: Cal escollir el més complex, el més improbable, el menys reduïble a fórmules»
29.04.2018
Closcadelletra (CXXIV): El coratge de tots els instants
«Voldria agafar totes les tonalitats de la música dels mots que m'envolten per dibuixar alguna cosa que s'assemblàs a una constel·lació reveladora dels temps difícils en què vivim i ens ajudàs a veure-hi més clar»
22.04.2018
Closcadelletra (CXXIII): Llegir fa tornar guapos
«I la major part dels que llegeixen encara, no llegeixen més que amb els ulls quan caldria, ho sabem, fer-ho amb un llapis a la mà, amb un diccionari al costat, amb una llibreta devora!»
15.04.2018
Closcadelletra (CXXII): On creix el perill creix el que ens salva
«L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps»
08.04.2018
Closcadelletra (CXXI): La vista no ha d’amagar la visió
«Perseguits, jutjats, empresonats, exiliats... Què en pensa aquest núvol tan fosc que cobricela el meu passeig?»
01.04.2018
Closcadelletra (CXX): Amb la força sanadora de la paraula
«Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»
25.03.2018
Closcadelletra (CXIX): Vull l’ull interior extern que hi vegi alhora pertot
«I malgrat això l’essencial és aquí, molt a prop, d’una senzillesa extrema: un dringueig, un alè, una carícia, quasi res»
18.03.2018
Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions
«Voldria obrir accessos infinitament precaris, cal·ligrafiar sense imatges, avançar palpant i xerrar en un to baix, al ras de la prosa més escatada»
11.03.2018
Closcadelletra (CXVII): Els dits de rosa de l'aurora
«Em recorr a mi mateix fent voltes als meus objectes, als objectes dels meus pensaments: m'invent, em refaig, em perd, em transitiv, em reviscol, em desfaig»
04.03.2018
Closcadelletra (CXVI): Allò que és bo és lleuger
«La frase és l'únic actor i, alhora, el sol director d'escena. L'escriptor és el picafraser, el manobre»
26.02.2018
Closcadelletra (CXV): Cada instant és el primer i és el darrer
«Cal donar al combat de la raó l’alçada d’una festa, cal denunciar les decisions de la justícia injustes, cal esmolar la ironia i el sarcasme per desemmascarar la bestiesa i ridiculitzar-la»
18.02.2018
Closcadelletra (CXIV): Massa renou, massa xep-a-xeps, massa agitació inútil
«Faig set poemes clandestins de seguit amb la immobilitat i la rapidesa com a claus. Per fer sentir el flux universal, la universal abraçada»
11.02.2018
Closcadelletra (CXIII): Perfils, fragments, siluetes, bellumes
«I dic amb tota l’ànima, s’admeti o no, que l’ésser humà viu de poesia»
04.02.2018
Closcadelletra (CXII): No sabem com viure, no sabem com sobreviure
«Mentre siguem vius serem capaços de callar, callar estones llargues, dies, nits, albades i crepuscles, i després sentir una cantera inacabable, viva, brutal.»
28.01.2018
Closcadelletra (CXI): No hi ha dos tactes iguals, com no hi ha dues empremtes digitals idèntiques
«Llegir seria com entrar en mi mateix, aprendre a considerar-me com un món de signes, de missatges encriptats, de jeroglífics»
21.01.2018
Closcadelletra (CX): La mà que escriu una grafia bategant
«Proust ens diu a les clares que la memòria involuntària prova que nosaltres som fora de nosaltres en el més íntim de nosaltres. Esser dins el Temps, i no al costat, provoca aquesta experiència benèfica i fèrtil»
14.01.2018
Closcadelletra (CIX): Recordar: qui torna passar pel cor
«Que la música de la veu dibuixi alguna cosa com una constel·lació reveladora del temps en què ens trobam»
07.01.2018
Closcadelletra (CVII): Zombificar els enemics
«Sabem que hi ha ànimes brutes, petrificades de rossecs pudents, insensibles i corcades, que no són ni parents, ni amics, ni coneguts, ni potser humans: els que tenen molts diners»
31.12.2017
Closcadelletra (CVI): Ets conscient de cada instant?
«Cal descobrir que la perplexitat és l'inici del coneixement, el record una forma d'encontre i l'oblit una drecera de llibertat»
25.12.2017
Closcadelletra (CV): Una visió instantània que no s'acaba
«La impossibilitat de ser instant talla tota comprensió a partir d’ara d’allò que anomenam història. Ens duu a la laminació històrica»
20.12.2017
Blai Bonet em demana 'conta'm coses'
Biel Mesquida ens parla de Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort
17.12.2017
Closcadelletra (CIV): Endurir-nos sense perdre ni gota de tendresa
«L'espai de la lluita contra el mal de cada dia és temps desplegat o megacondensat, una dimensió singular i equívoca del temps»
10.12.2017
Closcadelletra (CIII): El començament és el verb
«Voldria escriure en espiral, retorçant els mots, descobrint variants, fent proliferacions d’alçària poètica amb bots i cucaveles»
03.12.2017
Closcadelletra (CII): Confessió davant una sala plena de gent
«I jo mateix em vaig sorprendre amb la boca feta un colomer de sons per on sortien paraules alades.»
26.11.2017
Closcadelletra (CI): Volem saber què és la nostra vida
«Dins la nit fosca les seves benaventurances esdevenen llumenerets blaus que ens fan respirera en uns temps de pantaix.»
19.11.2017
Closcadelletra (C): Esser viu és esser feliç
Avui Biel Mesquida publica el 'Closcadelletra' número cent
12.11.2017
Closcadelletra (XCIX): Replà de guerrer en els límits de l’extenuació
«Tot està tot dit i res no hi està. El fet de dir obri el lloc de l’instant. Trec de la meva irregularitat i el meu deliri els fruits d’un saber que ni jo conec.»
05.11.2017
Closcadelletra (XCVIII): Vull conciliar el foc i l'aigua, la lluita i la pau
«La llengua esdevé caliu, carbó ardent i amolla mots plens d’acció per obrir escletxes de lluita»
29.10.2017
Closcadelletra (XCVII): La veu és la música de l'esperit
«Parla’m de les veus, em demanes com si necessitassis un socors sobtat. Vull sortir del temps present una estona»
22.10.2017
Closcadelletra (XCVI): Per agafar coratge
«Escriure és vida mòbil, llosa que neix, aquest objecte errant entre el mot perdut, el cadàver sagnant, el fetitxe i els fems»
15.10.2017
Closcadelletra (XCV): A favor de la facultat de pensar
«El col·lega Hemingway deia una veritat: Quan les coses van mal dades, la literatura està en primera línia.»
08.10.2017
Closcadelletra (XCIV): Cal ser com l'aigua: no la pot ferir res
«Cerc el mateix però cada vegada diferent quan hi ha un cos que no és com els altres, estrany, gran, petit, malalt, sa, molt sexual o gens»
01.10.2017
Closcadelletra (XCIII): Allà on creix el perill, hi creix allò que ens salva
Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?
24.09.2017
Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre
«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»
17.09.2017
Closcadelletra (XCI): Cos i esperit en un camp magnètic de benestar
Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.
10.09.2017
Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència
«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»
03.09.2017
Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració
«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»
30.07.2017
Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins
«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»
16.07.2017
Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!
«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»
