22.08.2022 21:40
|
Actualització: 16.09.2022 12:15
El 1947, l’Organització de les Nacions Unides va crear un pla de partició del territori on hi havia la Palestina històrica per a ubicar-hi els àrabs i la comunitat jueva, després de la matança de l’Holocaust a Europa. Aquest pla dibuixava dos estats i l’àrea de Jerusalem, que considerava una ciutat internacional que no dependria de cap de totes dues comunitats.
Quan l’estat israelià fou proclamat, automàticament va ser atacat per les tropes dels països àrabs veïns. El resultat va ser que la frontera va tornar a ser dibuixada i es va reduir la presència àrab a la franja de Gaza i a Cisjordània.
L’augment del nacionalisme a Israel va fomentar l’ocupació de Cisjordània, que tot i que era reconeguda com a estat, va ser ocupada militarment. Hi ha una proposta, minoritària, però molt influent entre els sectors religiosos més extremistes, que creu en allò que anomenen el gran Israel. Un hipotètic estat que arribaria fins a Kuwait i ocuparia el Líban.
