Sobre la UPF, López Bofill, la violència i el colonialisme assumit

No és una qüestió de violència, sinó de sotmetiment. Per a guanyar primer de tot ha de voler guanyar i si vols guanyar la primera necessitat és no sentir-te inferior al teu enemic

Vicent Partal
03.01.2022 - 08:10
Actualització: 03.01.2022 - 09:10
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Estic estupefacte per l’anunci que ha fet la Universitat Pompeu Fabra, dient que investigaria una piulada d’Hèctor López Bofill que no va ser feta en cap àmbit acadèmic ni fa cap referència a aquesta universitat, de la qual ell és professor. La piulada en qüestió, parlant de les contradiccions de l’independentisme, deia: “S’admet resignadament que morin gairebé 25.000 persones de covid-19 i ens fa terror absolut que mori algú a conseqüència d’un conflicte d’emancipació nacional.” Pura descripció.

Abans de continuar, crec que cal posar en relleu que l’any passat el professor López Bofill, precisament, va publicar un llibre a la prestigiosa editorial anglesa Routledge titulat Law, Violence and Constituent Power, i que aquest llibre ha estat considerat un dels millors llibres de l’any sobre teoria constitucional en llengua anglesa.

Diguem, doncs, que sobre la violència i els usos constitucionals que hi són vinculats, López Bofill en té un coneixement acreditat i reconegut. La direcció de la Pompeu Fabra, tanmateix, ha reaccionat a aquesta piulada demanant “a l’òrgan competent de la universitat que explori si, en virtut dels principis i mecanismes que recull el Codi Ètic [de la institució] pertoca emprendre algun tipus d’acció”.

Naturalment, molta gent hi ha respost criticant la UPF. Per exemple, a les pàgines d’aquest diari, avui mateix, hi trobareu aquest article del professor Joan Ramon Resina, que té unes credencials indiscutibles, i molt superiors a les meues, per a parlar-ne. No crec que calga insistir-hi, doncs.

Però a mi sí que m’agradaria, en tot cas, anar un poc més enllà d’aquest aspecte del debat, per a provar d’entendre com pot ser que ens trobem una reacció com aquesta i què ho fa que un rector com Oriol Amat haja pogut actuar així. I vull anar més enllà perquè l’anècdota, en definitiva, trau a la llum l’existència d’un tabú de catalans extremadament útil per al nacionalisme espanyol i del qual ningú no vol ni parlar, de tanta por que fa: la violència. És evident que la reacció de la UPF sols es pot explicar com una reacció increïblement exagerada, tement que la piulada “taque” la institució, a partir de la suposició que la frase del professor Bofill és una crida a exercir la violència contra Espanya per a aconseguir la llibertat. Que no ho és.

Ara, la pregunta per a mi interessant és què caram passaria si ho fos? On estaria el problema si un professor universitari digués o explicàs que el conflicte nacional entre Espanya i Catalunya pot implicar que hi haja morts? I diguem-ho tot: com si no n’hi hagués hagut, ja…

Abans he parlat de tabú. El tema de la violència és més que això i és important de contextualitzar-lo i entendre com es fa servir. La violència d’ETA ha estat per al règim del 78 l’equivalent de la plaça d’Oriente franquista –un espai de grans adhesions acrítiques que suscita consens entorn de l’autoritat. I les conseqüències d’aquesta victòria ideològica de l’espanyolisme són ben evidents. A còpia d’imposar la seua versió particular de la pau armada, han aconseguit d’entronitzar un discurs segons el qual ells tenen el dret de matar qui vulguen i en les condicions que vulguen i poden exercir la violència de manera quotidiana contra nosaltres –als tribunals, amb les armes, als restaurants o les consultes mèdiques, amb els insults, amb les lleis o com siga. Però pobre de tu si ni tan sols t’atreveixes a pensar, simplement a pensar, si és lògic i natural el desequilibri polític entre els dos contendents que això origina.

I sobre això, no us enganyeu: no es tracta d’imposar una cultura de la pau, sinó de sotmetre el pensament i forçar els catalans a respectar la violència que s’exerceix contra ells. A respectar aquell amo que s’ha atorgat el dret diví d’exercir la violència i l’exerceix, sabent que això el fa més poderós. En definitiva, som davant un exercici elemental d’humiliació i de control social del contendent que vol remarcar i fer-nos assumir qui és qui mana de veritat i fins a quin punt és clara la dissimetria del poder. I ací teniu, com un exemple magnífic del seu gran resultat, el Primer d’Octubre i la reacció, de derrotats i temorosos, de bona part de la classe política catalana.

Contra això, i per alliberar-nos d’aquest tabú, alguna vegada he recomanat de llegir els teòrics anticolonialistes. Per aprendre’n. Crec que és molt important que els llegim perquè ens poden ajudar a canviar d’actitud. El “deure de la descortesia” de Malcolm X, per exemple, hauria de ser, amb urgència, una actitud generalitzada al nostre país. I ens cal rellegir Els damnats de la terra per a entendre bé què és la llibertat de saber-se no subordinat, que Frantz Fanon ens explica precisament dient que “la violència desintoxica l’individu” –cosa que es va veure clarament, i ho vam experimentar, a la batalla d’Urquinaona. Repassar, en fi, el Discurs sobre el colonialisme d’Aimé Césaire o entendre i assumir aquella demostració empírica d’Edward Saïd que les imatges discursives que crea el poder sobre el poble colonitzat són una arma de primera magnitud, ens aniria molt i molt bé a tots. Ens ajudaria a reconstruir-nos. Fins i tot hauríem de llegir l’adorada Hannah Arendt quan explica, d’una manera tan aguda com magistral, que “la violència apareix allà on el poder perilla“. I recordeu les urnes del 2017, quan la violència va aparèixer, o no les recordeu ja?

Per tant, no és una qüestió de violència o no-violència, sinó de sotmetiment: això ens ho hauríem de ficar tots al cap. Perquè per a guanyar primer de tot has de voler guanyar; i si vols guanyar la primera necessitat és no sentir-te mai inferior al teu enemic. Què és això que fa Hèctor López Bofill i és això que la direcció de la seua universitat pretén que deixe de fer.

 

VilaWeb necessita el vostre ajut. Feu-vos-en subscriptors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
02.01.2022  ·  22:16

En efecte. No es pot acceptar el marc mental que ens pretén imposar el colonitzador. I alçar el cap; tossudament, mantindre’l alçat. No som inferiors. Com a mínim, com a molt mínim, estem a la seua alçada. Tot el meu suport al professor López Bofill.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
02.01.2022  ·  22:42

Estem tan acomplexats per Espanya que veiem normal la frase de “TODO por la patria” que apareix als cuartels de la GC, en canvi si algun independentista diu algo similar és gairebé un terrorista.
A veure si canviem el xip d’una vegada, que ja toca.

Daniel Vives
Daniel Vives
02.01.2022  ·  22:44

El que hauria d’esgarrifar la UPF és que la proposta pacífica de secessió pugui tenir com a resposta per part d’Espanya una violència suficient per causar morts.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
02.01.2022  ·  22:46

Algú ha llegit alguna vegada una biografia de Gandhi o Mandela?
Algú pot dir que la independència d’un país, per molt pacífic que hagi estat el procés, no ha costat ni un sol mort?
A què estan jugant els sanedrins de les institucions nostrades?
Jo els condemnaria a recitar, 100 vegades al dia, el poema “Indesinenter”. (Salvador Espriu. Que són capaços de no haver-lo llegit mai)

Albert Ventura
Albert Ventura
02.01.2022  ·  22:51

Es molt senzill. Com deia el Frank Zappa, nomes estem aqui per la pasta.

Joan Rius
Joan Rius
02.01.2022  ·  22:52

Diguem que son les conseqüències de la desfeta que ens transporten a derrotes passades que tots tenim gravades als nostres gens. El que importa es saber que hem de ser conscients que només tenim una opció si volem sobreviure, la de salvar-nos ara.
Felicitats per l’article.

Ramon Perera
Ramon Perera
02.01.2022  ·  23:17

L’editorial d’avui em permet comparar maneres de fer d’Alemanya i Espanya actuals.

El dia 8 de novembre de 1939 en una cerveseria de Munic s’havia reunit gran quantitat de membres del partit nazi per commemorar el cop d’estat de 1923. A l’hora de començar va explotar una bomba que tenia per objectiu matar Adolf Hitler. Hitler es va salvar pel fet d’arribar amb retard.
Van resultar ferides 23 persones i 8 més van perdre la vida.
L’autor de l’atemptat, Georg Elser, fou buscat, detingut i finalment assassinat per les SS.

Quina és la reacció de l’Alemanya actual, i aquesta és la comparació?
16 ciutats alemanyes han dedicat monuments i plaques commemoratives a l’autor de l’atempat, Georg Elser, i altres 76 ciutats li han dedicat carrers.
https://de.wikipedia.org/wiki/Georg_Elser#Attentat_im_Bürgerbräukeller

Més comparació: la viquipèdia en català diu que un oficial de les SS executà Georg Elser. La de llengua castellana també: “ejecutó”. En canvi, la viquipèdia en alemany diu que un oficial de les SS assassinà Elser.

Carles Campanyà
Carles Campanyà
02.01.2022  ·  23:19

Som a Espanya perquè ens retenen violentament. És el motiu que ERC posa (i els altres secunden) per no complir la llei del referèndum que els obliga a fer efectiva la independència donat el resultat de l’1 d’octubre.

Quin motiu hi ha si no és la violència espanyola? El professor López Bofill explica, com altres ho han fet, que potser haver estat independents hauria salvat vides durant la pandèmia. I exposa la contradicció que hi ha entre assumir resignadament tantes morts per covid i la renúncia a tot per evitar que ciutadans voluntaris s’exposin a la violència espanyola i arrisquin la seva vida, que d’això es tractava i no se’ns va deixar fer.

El comunicat de la UPF no cal ni comentar-lo, de vergonya aliena.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
02.01.2022  ·  23:20

Qui entra en la lògica de la violència ho fa perquè es veu incapaç de resoldre el conflicte en uns altres termes. En definitiva, és una derrota de la raó. Quan es constata que l’estat espanyol recorre a la violència contra el moviment independentista, s’identifica nítidament que ho fa perquè no té cap proposta ni cap projecte per Catalunya i que no se li acut una altra manera d’aturar el moviment independentista que no sigui mitjançant la repressió.

Si bé defenso la llibertat d’expressió del Sr. López Bofill, no puc sinó criticar-lo obertament per promoure un debat que és del tot estèril; i ell ho ha de saber. Doncs també sap perfectament que les constitucions no les fan els morts, sinó el vius i per als vius.

I pel que fa a la constatació de la seva piulada, és del tot errada. Doncs confon intencionadament —perquè en aquesta matèria ell n’és acadèmic— opinió pública amb opinió publicada. I alrofita aquesta confusió per mirar de manipular encara més (si això és possible) l’opinió pública.

Ho vaig suggerir fa unes setmanes i torno a insistir-hi. Convindria molt un editorial de la sèrie “Una mica de…” dedicat a Jürgen Habermas.

Robert Joan
Robert Joan
02.01.2022  ·  23:25

La passada tardor, Dani Crespo, rector suposadament independentista de la UPC, destituí una vice-rectora perquè publicà un piulet recordant i defensant la Batalla d’Urquinaona. No recordo que el Sr Partal fes cap editorial del cas ni que la redacció de VW tractés el cas com es mereixia.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
02.01.2022  ·  23:27

Trobo que hi ha algunes frase del Martin Luther King que s’escauen amb el contingut de l’editorial;:
“Les nostres vides comencen a acabar-se el dia que callem sobre les coses que de debò són importants”.
“Per tenir enemics no cal declarar una guerra; només cal dir el que un pensa.”
“Ningú se’ns muntarà a sobre si no dobleguem l’esquena.”
“L’opressor mai concedeix voluntàriament la llibertat: ha de ser exigida pels oprimits”.
“Si la vida és el preu que he de pagar perquè els meus germans i germanes siguin lliures d’una mort permanent de l’esperit, res no pot inspirar-me més”.
“Si no pots volar, corre; si no pots córrer, camina; si no pots caminar, arrossega’t. Però sigui com sigui, no deixis mai d’avançar”.
Salut i bon any 2022!

Ferran Badal
Ferran Badal
02.01.2022  ·  23:30

L’actitud i la lluita no violentes comporten determinació i coratge en la defensa d’uns principis, d’uns ideals, d’uns drets. Per això buscar excuses i coartades per no enfrontar-se a un enemic declarat no és pacifisme: és covardia i acceptació de la submissió.

Llorenç Carreras
Llorenç Carreras
02.01.2022  ·  23:43

Pura hipocresia de la UPF. Diu que respecta la llibertat d’expressió, però obre una espècie de caça de bruixes per sancionar López Bofill. La violència exercida per l’Estat espanyol no mereix cap disculpa. Una universitat que no sap llegir el context. Quina vergonya.

Joan Mollà
Joan Mollà
02.01.2022  ·  23:43

L’amenaça de víctimes és, per a molts catalans, el fre a avançar en la consecució de la nostra independència. Però d’on vindria la violència? És com dir-li a una dona maltractada que vagi en compte, que pot rebre si no es sotmet a les ordres del maltractador. La independència pot provocar víctimes? possiblement. Però la no-independència ja n’ha provocat. Us convido a llegir, si us pot interessar, l’entrada del meu bloc en aquesta casa. I és d’abans de l’1 d’octubre: https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/la-independencia-pot-provocar-martirs/
Reflexionem. I no ens deixem enredar pel populisme unionista.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.01.2022  ·  23:56

LA SOBEDIENCIA A L’AMO
Bona proposta de Vicent Partal quan descriu el pensament dels teòrics anticolonialistes per tornar a visualitzar la idea clau del colonialisme, que consisteix a respectar aquell amo que s’ha atorgat el dret diví d’exercir la violència i l’exerceix, sabent que això el fa més poderós.
A l’editorial no ho diu però vull anar més enllà i penso que des de la convocatòria de la consulta popular del 9-N i del referèndum de l’1-O, fins a la destitució de Carles Puigdemont, o la inhabilitació de dos candidats a la presidència, o la inhabilitació de Quim Torra per l’afer de les pancartes al balcó de la Generalitat, en totes les ocassions, el greuge més greu, el que enfurisma més a l’amo, no és el fet estricte sinó la desobediència.
Exactament el mateix comportament de l’amo sobre els seus esclaus.
No és doncs només colonialisme, és esclavitud, i algunes institucions, com ara la UPF, són víctimes del pànic a desobeir.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
03.01.2022  ·  00:03

¿Que no vol dir sentir-se inferior, també, parlar castellà a Catalunya només perquè l’altra persona no sap o no vol parlar-nos en la llengua del país?

¿Que no és una altra genuflexió, aquesta, que no la fan precisament només rectors d’universitat, sinó la gran majoria de catalans?

La reculada de l’1 d’octubre ve d’aquí, de la reculada que la majoria de catalans fa molts anys que fa cada dia al carrer, a la feina i a casa.

Tenim molta feina a fer, i ja fóra hora que ens hi poséssim.

És la meva opinió.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
03.01.2022  ·  00:10

Efectivament. Posar l’altra galta no li va servir ni a Jesús, que el van crucificar.

Gerber van
Gerber van
03.01.2022  ·  00:28

El Carles Campanyà té un punt important. El tweet d’en Hèctor López Bofill és semblant, però molt més clar, el que vaig comentar en el Tweet sobre l’article sobre l’accident a l’AP2 aquest cap de setmana (https://www.vilaweb.cat/comunitat/2022/01/01/els-mossos-investiguen-per-que-el-ministeri-no-ha-activat-els-senyals-antiboira-abans-dels-accidents-a-la-ap-2/):
‘Tres víctimes més perquè no és va aixecar la suspensió de la República.’

De més esperem, més morts n’hi ha. Tenim pressa.

bon article, Vicent.

Frederic Varela
Frederic Varela
03.01.2022  ·  00:32

El pensament oficial ja fa uns anys que malda per imposar la idea que els catalans de les últimes fornades hem de ser una mena d’éssers angelicals imbuïts d’un pacifisme integral, de verb educat i curós i respectuosos fins a l’extenuació. Amb aquestes credencials, tot ho aconseguirem perquè tenim la raó i la nostra capacitat de dialogar és tan excelsa que pot fer canviar de parer a l’adversari més tossut. Ens ho han fet creure tant i n’estem tan cofois que al que se surt del guió el condemnem a l’ostracisme. De moment el que hem aconseguit és que el nivell de respecte que ens tenen els nostres adversaris sigui zero, i que ens caiguin les hòsties per tot arreu. Ens hem convertit en l’ase dels cops, poden fer amb nosaltres el que vulguin perquè els surt de franc. I no ens enganyem, Urquinaona va ser un somni d’una nit de tardor i serà difícil que es repeteixi, prou que se’n cuidaran els nostres polítics i les ments pensants. D’ensurts, els justos.

david graupere
david graupere
03.01.2022  ·  00:39

Oriol Amat no és de fiar, treballa com a agent doble, sols cal repassar què va fer i què va dir amb el partit transversal que va guanyar les eleccions. Doncs una fuita important a l’àmbit polític és l’entrada de persones d’agent doble o de doble butxaca.

Per tant, ell és coherent amb el poder regional i estatal, però si hi ha una lluita (per mínima que siga) entre el regional i el d’estat, sap què ha de fer i ha de dir. És de manual. En el millor escenari és un grimpaire.

Joan Benavent
Joan Benavent
03.01.2022  ·  00:40

El febrer de 1999 el professor Xavier Sala-i-Martín publicà aquest article en defensa de la UPF: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/upfcat.htm. Em pregunte si, en l’època que el va escriure, eren significatius, per a allò que de debò ens interessa, els arguments d’aquest professor. Què deu haver passat en aquesta universitat perquè ara, després de tants anys, estiga passant tot això? Quina ha estatla raó d’aquest suposat canvi? Tal vegada, la persona que llavors l’encertava fos l’Alfons Quintà. Si no em confonc, he sentit dir que hi ha assassins que tenen un nivell de lucidesa superior a la resta. Pense que bona part de les respostes que ens ajudarien a entendre tot el desconcert en què ens trobem inmersos s’han de cercar força enrera. La UPF de llavors no devia de ser gaire diferent a l’actual. 50% de català? De debò? Què diu ara al respecte el professor que llavors va sortir a defensar-la? Això de “ni un paper al terra” sona ridícul, fa riure. I posar a més l’altra galta és propi de xitxarel·los.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
03.01.2022  ·  06:16

Un bon editorial Vicent. Salut.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
03.01.2022  ·  06:52

Per fi algú comença a dir les coses clares…
Els catalans no serem lliures, bàsicament, perquè no acceptem matar i morir per la nostra pàtria… Mentre que els espanyols sí…
Aquesta asimetria ens fa molt febles.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
03.01.2022  ·  06:53

Cantaven els d’Al Tall: “Mai parlem en castellà, mai parelm en castellà”. AIxó avui ja és considera una actitut violenta contra Espanya.

Jordi Torres
Jordi Torres
03.01.2022  ·  07:49

Em pregunto com tracten la llibertat d’expressió a la UPF quan surt el tema als seus graus de comunicació, polítiques, humanitats, etc. Tenen un enfoc teòric al temari i un de pràctic pel mon real?

Precisament la llibertat d’expressió és l’arena on es pot dilucidar la validesa dels arguments, per crus i brutals que siguin, abans no desemboquin en una confrontació que impliqui violència física. Impedint o coaccionant el lliure debat de les idees, l’apocat rector el que fa és promoure l’aparició de violència física més endavant.

Albert Miret
Albert Miret
03.01.2022  ·  07:51

Em sembla clar que la direcció de la Universitat Pompeu Fabra comet un acte de covardia flagrant, i per a no haver-se de defensar contra la violència espanyola en mans de quatre alumnes o professors que no han vingut a Catalunya per aprendre ni per a ensenyar res, sinó per a ocupar-la, fins i tot en l’àmbit de les Universitats, i s’atreveix a entregar al poder dels Aiatol·làs a un home que s’ha atrevit a fer un comentari que remarca una veritat indiscutible que tots coneixem. És cada dia més evident que l’únic projecte que té l’estat espanyol per a Catalunya és la destrucció total i absoluta de tot allò que sigui català, utilitzant tanta violència com calgui per arribar a la mateixa situació que es va establir després de la mal nomenada guerra civil, que mai va ser res més que un cop d’estat feixista provocat i finançat com a entrenament pels poders nazis alemanys per a la guerra que preparaven.
L’espectacle actual sembla una grollera còpia d’allò, esperant que una dictadura de castic o de guerra contra Catalunya els serveixi per a refermar la seva “unidad de espanya”, per a ells necessària per a mantenir el poder, però en realitat, impossible d’assolir tornant als sistemes de la santa inquisició espanyola, com estan fent.
L’Hanna Arendt ens diu sàviament que “la violència apareix allà on el poder perilla”, i aquí, en un estat en ple enderroc, es compleix al 100 % aquesta teoria. En Daniel Llorca, en el seu comentari ens recorda la frase espanyola de: “todo por la patria”, i quan la repenses, t’adones que el que espanya està fent en plena descomposició és més aviat la tècnica desesperada del “todo por la tapia”.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
03.01.2022  ·  08:15

LA UPF va dir alguna cosa del terrorisme policial contra la gent que votava? La misèri etica d’aquest Amat.155 no te altre nom de feixisme, amb totes les lletres i cal expulsar.lo de la Universitat. Quan l’esquerra franquista del Sanchez incrementa el pressupost del Ejercito de España com mai, ens indica que el F4ANQUISME D’ESQUERRA ENS HA APLASTA, com hitler va fer amb els alemanys. ATUREM EL COP A LA DEMOCRACIA, quins fills de hitler

Marc Avià
Marc Avià
03.01.2022  ·  08:19

Urgeix deixar de mitificar acríticament la cultura de la no violència.

Victor Serra
Victor Serra
03.01.2022  ·  08:19

Una cosa és ser pacifista i advocar sempre per mètodes pacífics i una altra és posar l’altra galta. No hem de posar mai l’altra galta . La violència és espanyola i les seves víctimes catalanes. Punt i final. No deixem que ens girin els discurs, i tampoc caiem en la trama de la confrontació violenta, on tenim totes les de perdre.
Els espanyols ara estan intentant ocupar totes les institucions, amb paciència però implacablement. En els propers 3 anys volen un socialista del PSOE a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat , i no escatimaran recursos i trampes per acinseguir-ho. Siguem-ne conscients.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
03.01.2022  ·  08:48

Ser pacifista no vol dir ser estúpid. La majoria crec que estem contra la violència, però quan et roben, torturen i trepitgen contínuament; o et reveles o ets un estúpid inconscient. Bon any, gent i preparem-nos mental i físicament .

Carles Serra
Carles Serra
03.01.2022  ·  08:49

Gràcies Vicent per l’editorial valenta; només un detall Vicent, sempre és comenta la societat catalana, és com si ara diguessis la societat Tibetana, quan bé saps que el govern xinès després de fer el crim de la ocupació els va omplir de ciutadans xinesos, apart d’anar comprant/adquirint la majoria de negocis per tenir un control total, ara ja el Tibet es obedient en el sistema xinès i les noves generacions ja no el qüestionament; se’ns Vicent alguna cosa del Tíbet?
Doncs cal recordar que pels voltants dels anys 60 ens varen venir 2.000.000 de ciutadans procedents de diferents pobles d’aquesta espaÑa franquista, amb la mentalitat de la natalitat; per exemple a Rubí, per aquest any érem uns 15/16.000 habitants, actualment rondant el 80.000, el català pràcticament ja ha desaparegut/genocidi i fa anys i panys que l’ajuntament governa el PSO€, a les últimes eleccions municipals els pocs rubinencs que queden creuaven els dits que no sortís el partit més votat els franquista de Ciudadanos; aquest fet/exemple el podríem posar a la majoria de pobles del famós cinturon rojo (que així el varen batejar els que ens varen venir) la realitat és el cinturon rojo y gualda amb idiligia franquista.
Com ja he fet esment més d’una vegada, fa temps que algú va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco.

Pere Ruana
Pere Ruana
03.01.2022  ·  09:05

El que està clar és que només ens poden retenir emprant la violència.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.01.2022  ·  09:11

LA POR DE SER CATALÀ

En un assaig de Joan Fuster titulat “Maragall i Unamuno, cara a cara”, hi ha una referència d’Unamuno que expressa en una frase el sentiment de frustració i acomplexament del català. Aquesta por de ser ell mateix.

La frase deia: “Siempre están a la defensiva hasta cuando parece que atacan.”

Agustí Delgado
Agustí Delgado
03.01.2022  ·  09:18

Molt interessant l’aportació de J. Miquel Garrido amb les frases de Martin Luther King, tan adequades al cas.
Carles Barbastre: l’oferiment de l’altra galta feta per Jesús de Natzaret no s’ha d’entendre en un context de victòria militar o semblant. Crec que una de les frases de M. L. King expressa a la perfecció el sentit profund que té: “Si la vida és el preu que he de pagar perquè els meus germans i germanes siguin lliures d’una mort permanent de l’esperit, res no pot inspirar-me més.”

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.01.2022  ·  10:13

L’article centra el debat en el colonialisme assumit. Estic molt d’acord en tot el plantejament.

Però m’agradaria comentar el nucli del contingut del piulet de López Bofill. Es tracta de que siguem conscients de que Espanya no només ens roba sinó que també ens mata.

Més o menys el colonialisme assumit ha anat sortint del forat i ha començat de fa temps a tenir experts en economia que expliquen clarament que Espanya ens roba i quantifiquen amb prou detall la magnitud del robatori al país i a cada català.

Ens aniria molt bé que el mateix s’anés fent en l’àmbit del nombre de catalans que Espanya mata cada any:

* Quants catalans ha matat Espanya infectant-los de COVID amb la seva forma de gestionar la pandèmia i la forma en que ha obligat a gestionar-la al govern català?
* Quants catalans mata Espanya cada any en accidents de trànsit i de ferrocarril a base de infrafinançar el sistema de comunicacions català?
* Quants catalans mata Espanya cada any a base de negar-los (per la via d’escanyar i obligar al govern català a escanyar el finançament de la sanitat) la atenció sanitària a que tenen dret i que han pagat amb el seus impostos?
* Quantes dones catalanes maten cada any els jutges espanyols a base de negar la protecció contra la violència masclista a que tenen dret?

Nosaltres no estem lluitant en aquesta guerra, però Espanya està matant desenes o centenars de milers de catalans cada any. Ells sí que ens estan fent la guerra a nosaltres i com més aviat en siguem conscients, ho tinguem quantificat i
ho divulguem, més aviat els botiflers que encara serveixen a Espanya reflexionaran i el colonialisme assumit s’esquerdarà.

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
03.01.2022  ·  10:17

Gràcies per la teva contribució Vicent. Crec que la idea del colonialisme i com alliberar-se d’ell, encara que siguem al s.XXI, ens pot ser útil. Entre la violència pura i dura i el pacifisme ridícul i ineficaç, hi ha la no violència activa, ressistent i atrevida que si pot aconsseguir objectius petits i grans. Cal decidir -se però ja, CxR, ANC i Òmnium, que el temps va passant i ells cada dia estan més forts i nosaltres mirant els Pastorets. Solidaritat amb l’Hector Bofill.

Javier Gayo
Javier Gayo
03.01.2022  ·  10:33

Dins del cicle de xerrades “El (des)encaje de Cataluña” que es van organitzar al Centre Cultural Blanquerna, el 10 de maig de 2017 van participar en la de cloenda els professors Josep Maria Vallès i Ramón Cotarelo. Es pot trobar a Youtube. Al minut 78, el prof. Vallès ja va dir que les condicions que han potenciat processos d’independència els darrers vint-i-cinc anys són tres: 1) La voluntat majoritària de la població, 2) un padrí internacional potent i 3) la disposició de la població a pagar un preu en sang. Més clar, aigua. Recomano de veure el vídeo amb la distància del temps i dels esdeveniments.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
03.01.2022  ·  11:05

Violència de guà blanc. Però violència a la fi i a la cap. Impenitent, esgotadora, feridora sense qui la pateix, nosaltres, sàpiguen com reaccionar davant aquest allau impúdic de desvergonyiment. Violència que ens coarta i que ens atenalla. En fi. Cal coratge i assumir que, potser, la piulada del professor és merament descriptiva. Malauradament.

Berta Carulla
Berta Carulla
03.01.2022  ·  11:07

‘És evident que la reacció de la UPF sols es pot explicar com una reacció increïblement exagerada, tement que la piulada “taque” la institució, a partir de la suposició que la frase del professor Bofill és una crida a exercir la violència contra Espanya per a aconseguir la llibertat. Que no ho és.’

Que no ho és ho veu qualsevol, així que pot ser que es tracti de mala fe, aprofitant el conflicte i aquesta violència legitimada d’una part només – com observa amb bon criteri en Vicent- per atacar un professor, pels motius que sigui, probablement interns i relacionats amb les posicions polítiques de cadascú.

Llàstima que en l’article, quan més interessant es posava, en Vicent ha fet una fugida cap al país basc, com si aquí no tinguéssim exemples a vessar, i en necessitèssim, i com si la ‘violència’, o el conflicte, fossin comparables. Es parla doncs de tabú encarnant-lo en l’escrit mateix.

ernest ramos
ernest ramos
03.01.2022  ·  11:08

Molt encertat el comentari del Sr. Gomà !

De totes maneres, recordem què va dir, segurament guiat per els ideòlegs de l’IBEX, Rajoy : “Crearemos tanto miedo y tanta represión que nadie va a hablar de independéncia en veinte años ” ( això dels “veinte años”, no fa pensar en alguna proposta d’algún polític actual ? )

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
03.01.2022  ·  11:14

Obrir els ulls (i la ment) vers una qüestió de sotmetiment, totalment d’acord. El tabú de la violència no és l’únic que tenim instal·lat al subconscient, hi ha també el que esmenta en Carles Serra i que és la part més important del sotmetiment que patim, diferenciant, com sempre, aquells vinguts per viure millor, que s’han volgut integrar i ho han fet a la nostra terra (que és la d’ells, ara) i els colons espanyols vinguts a reclamar el “seu” territori… Sense ells, les institucions colonials tindríen la mateixa força?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
03.01.2022  ·  11:32

Molt malament que la UPF caigui en aquest parany per tant la meva solidaritat amb el professor Bofill. Com més abaixem el cap pitjor

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
03.01.2022  ·  12:12

L’altra galta” . L’apòstol Santiago a Espana es converteix en MATAMOROS. Així són “los patriotas”. 1- Reconquista. 2-Independencia. 3-Liberación. 4-A por ellos . ?Con muertos?.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
03.01.2022  ·  12:18

VIOLÈNCIA PACÍFICA AL PER MAJOR ÉS: Conquerir nostres ments, fins arribar a fer norma la NORMAL ANORMALITAT de fer-nos dir, sentir i constar en totes les disposicions i tràmits oficials necessaris, que som espanyols, que som “DE” Espanya.

Josep Soler
Josep Soler
03.01.2022  ·  13:10

Sembla que aquest és el gran tema precisament.
Tenir en exclusiva el dret -i els mitjans- per exercir la violència, fa impossible la rebel·lia per la part de qui no té les possibilitats ni els mitjans.
El cas del Sr. Bofill és prou expressiu i simptomàtic del veritable dret d’expressió existent a l’estat espanyol, que fa que fins i tot entitats com una Universitat de la talla de la UPF, perdi els papers de la manera que els perd, sortint al pas d’una opinió, que saben que comparteix tothom i que cal creure que àdhuc els mateixos denunciants la tenen).
Tanmateix, és evident que la covardia s’ha estès de tal manera que ho abasta tot. Fins al darrer racó.

Carles Viñals
Carles Viñals
03.01.2022  ·  14:52

A l’amic Marc Avià: Tant de bó practiquéssim l’AUTÈNTICA no violència. No l’hem practicada ni la practicarem mai perquè és la més heroica de les lluites possibles i demana els lluitadors més soferts i valents. Als catalans ens paralitza la simple possibilitat de prendre mal, raó per la qual ens refugiem en la prèdica d’una FALSA no violència, consistent a blasmar la sola idea de la violència reactiva i tothom que, de prop o de lluny gosi insinuar-la. És el cas de l’Hèctor López Bofill que, no ens volguem enganyar, ha rebut la censura inquisitorial de la UPF, com de segur en rebría la de la major part d’una societat, la nostra, que fa del rebuig absolut de la violència defensiva la tapadora de la pròpia covardia.

Covardia que ens porta a voler ser, (només en el pla teòric), més Gandhians que el propi Gandhi que, essent com era (en la teoría, però sobretot en la pràctica) el no violent per excel.lència, deixà dit: “La meva lluita és no violenta, però davant la injustícia, m’estimo més un violent valent que un no violent covard.”

Celebro comprovar que en la majoría dels comentaris preval aquest esperit. El meu absolut suport a HLB i el meu rebuig a la indigna reacció de la UPF. Impecable també el comentari de J Miquel Garrido, que faig íntegrament meu.

Roser Caminals
Roser Caminals
03.01.2022  ·  16:18

Amat ha reaccionat dintre del marc mental del colonitzat submís, emmirallant-se en l’estat opressor i imitant-lo.
Prohibir tota referència a la violència en un moviment d’alliberament nacional és irresponsable i hipòcrita. Emmordassar un professor que és una autoritat en la matèria és ser còmplice d’un opressor que viola la llibertat d’expressió. La censura s’ha de dirigir al rector, no a López Bofill.

Paola Polacco
Paola Polacco
03.01.2022  ·  17:20

Tot el meu suport i la meva admiració al professor López Bofill. Aquesta investigació absurda no fa cap honor a la UPF. De què té por? Hauria de defensar la llibertat d’expressió i mantenir-se fermament al costat dels seus professors.

Joan Royo
Joan Royo
03.01.2022  ·  18:09

La societat catalana ha estat educada en el pacifisme i la pau d’una forma acrítica i dogmàtica. Recorde les campanyes del “no a la guerra”, eren com un dogma que tots havien de compartir. En plena guerra de l’Iraq TV3 va fer una espècie de debat amb participació del públic, el refús a la guerra era unànime, però ves per on una persona es manifestà a favor de la guerra. Va caure com una gerra d’aigua freda, el públic quedà astorat. Què? Com? Algú defensant els maleïts americans? Al final es descobrí el misteri. Qui defensava la guerra era kurd. Els catalans pacifistes des de les seues butaques quedaren ben mocats, descobrien que en el camp de batalla hi havia gent que defensava amb dents i ungles la seua pàtria. Sempre que els nostres polítics defineixen com aconseguir la independència acaben amb el mantra “pacíficament”. Potser haurien de ser més prudents. Tenim molt clar que Catalunya no té infraestructures armades però Espanya sí, cal assumir que la independència pot costar morts, això és el que diu el professor Bofill, cap barbaritat, pura raó.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
03.01.2022  ·  18:23

Quants catalanoparlants han insultat, torturat fins i tot assassinat. No conec cap cas de haver fet el mateix amb un castellanoparlant. Sí això no és violència del dominador, ja em direu que és.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
03.01.2022  ·  19:40

Vull recordar morts nostres, com Miquel Grau i Guillem Agulló, assassinats pel “patriotisme” espaÑolista. No recorde que la societat catalana ni la UPF en concret alcés la veu com ho van fer a EspaÑa en casos semblants però dels seus, com el de Miguel Angel Blanco. Ni tan sols hi ha la determinació d’anar al Congrés, Senat i demés institucions de l’estat parlant català, ni de triar portaveus no integrats lingüísticament a Catalunya en partits que es volen fer passar pel que no són. López Bofill i Partal tenen tot el dret a expressar-se.

Josep Pericas
Josep Pericas
03.01.2022  ·  22:09

Per altra banda, qui farà morts? És evident que Espanya. Amb accions no violentes, com sempre es proposa, també te la jugues. Tots sabem que si les accions no violentes són prou contundents per derrotar Espanya, Espanya no dubtarà a fer córrer la sang. Que ja ho ha fet . En l’1 d’octubre sense arribar a morts. Però si la gent gosa posar-se davant els tancs és evident que n’hi haurà.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €