Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ja permet de descarregar el certificat covid, conegut amb el nom de ‘passaport, des de l’aplicació de la Meva Salut i de la web. Aquest document serà necessari per a viatjar a l’estiu a tota la Unió Europea i indicarà si el portador ha estat vaccinat, si té anticossos perquè ha superat la covid-19 o bé si té un resultat negatiu d’una prova les hores prèvies al viatge. A les Illes es difondrà dijous i al País Valencià ja es pot tramitar des d’ahir.

Avui ha començat la selectivitat a Catalunya, el País Valencià i les Illes. S’hi presenten setanta mil estudiants. Per segon any consecutiu, les proves es fan amb fortes mesures sanitàries contra la covid-19, que són pràcticament les mateixes que l’any passat: mantenir la distància entre els estudiants, higiene de mans i l’obligació de dur la màscara en tot moment.

Per una altra banda, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana ha explicat que vaccinava les persones de la resta del país, de l’estat espanyol i de l’estranger que tenien previst de passar més d’un mes al País Valencià. Segons la conselleria, s’agrupen les persones per franges d’edat i hi ha una reciprocitat amb tota la Unió Europea que permet d’immunitzar aquest grup de població. També demana una compensació en l’arribada de més dosis, atès que ha vaccinat milers de persones en aquesta situació, i insta les altres autonomies a vaccinar els turistes amb reciprocitat.

La decisió de l’Audiència espanyola sobre les mesures cautelaríssimes a la comunitat de Madrid ha fet que el Ministeri de Sanitat espanyol hagi modificat el document que regula la reobertura de l’oci nocturn i l’hoteleria. El tribunal va suspendre les restriccions aprovades al Consell Interterritorial de Salut cautelarment. En la nova proposta, s’eliminen les referències a la restauració i es preveu que els locals d’oci nocturn i les discoteques obrin en autonomies amb risc pandèmic baix o mig, és a dir, amb els anomenats nivells d’alerta 1 i 2. Podran obrir fins a les dues de la matinada, ampliable fins a les tres. A més, l’horari es podrà revisar i flexibilitzar segons com evolucioni la pandèmia.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.103.356 casos, 30.941 morts i hi ha 270 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 174.560.537  casos confirmats i 3.756.451 morts. Del total de casos, 157.893.334 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.228.559 casos i 612.761 morts;
–L’Índia, amb 29.077.966 casos i 353.246 morts;
–El Brasil, amb 16.985.812 i 474.614 morts;
–L’estat francès, amb 5.713.917 casos i 110.062 morts;
–Turquia, amb 5.300.236 casos i 48.341 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.711.027 casos i 80.309 morts.


La píndola de Jordi Goula: “Estalvis: de cobrar interessos a pagar per la custòdia”

Molts clients de bancs estan ben esverats. No saben què fer. No solament no cobren ni un euro d’interès pels estalvis que tenen al banc, sinó que els cobren una comissió per la feina de guardar-los-els. És a dir, un apunt dins l’ordinador. Molta gent trauria els diners del banc, en veient en què s’ha convertit l’estalvi –una virtut, ens deien no fa pas tants anys–, però mira i mira i no sap on col·locar-los. No solament això, sinó que en situacions d’inestabilitat i por del futur, com la de la pandèmia, n’hi posa més. Així s’explica que, des que va començar l’estat d’alarma fins al mes d’abril passat, els dipòsits de les famílies a la banca, a l’estat espanyol, hagin pujat d’un 9%, una xifra absolutament desmesurada, si la comparem amb el ritme que hi havia abans del març del 2020, poc més d’un 3% anual els tres últims anys.

És la traducció pràctica d’allò que s’ha comentat molt aquests darrers mesos: que la taxa d’estalvi (mesurada segons la renda disponible familiar) arribà, al tancament de l’any 2020, al 14,8%, segons dades de l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Val a dir que el 2019 era del 7,4%, és a dir, que es va doblar. El canvi ha estat ràpid i espectacular. I és, a més, el percentatge més alt de la sèrie històrica, que va arrencar el 1999.

S’han ajuntat dos fets insòlits en la història moderna de la banca. Per una banda, el llarg període de tipus baixos, fins i tot negatius, que han capgirat l’operativa tradicional. Amb una situació de tipus d’interès baixos, als bancs els costa de fer negoci per la via tradicional, és a dir, agafar dipòsits dels clients a un preu determinat i prestar-los a les empreses o particulars a un tipus més alt. El negoci tradicional, la diferència entre tots dos tipus, l’actiu i el passiu, s’ha fet tan estret que no dóna diners per a cobrir les despeses de fer funcionar l’entitat. És a dir, el marge financer s’ha fet molt estret, insuficient, i amb una previsió de continuar així uns quants anys.

Arran d’aquesta situació, els bancs no tenen cap més remei que mirar d’equilibrar aquest marge amb la reducció dràstica de les despeses –d’aquí surt una part important de les fusions i els acomiadaments actuals– i imposar comissions sobre tots els diners dels clients que es belluguen dins l’entitat. D’aquí ve que el client que fins fa pocs anys duia estalvis al banc i en cobrava uns interessos, ara hagi de pagar perquè els hi custodiïn. Ve’t aquí el trencaclosques que no tots els clients entenen gaire bé.

I, per una altra banda, la pandèmia ha estat un fet insòlit que ha atemorit molta gent. En veient com s’anava reduint l’activitat, creixia la desocupació i els ERTO, molts pensaven: “Això també em pot passar a mi”, i actuaven de manera racional, mirant d’estalviar tant com podien i col·locant-ho al banc, per bé que sabien que hi tenien poc a guanyar o res. El cas és que a tot l’estat espanyol, entre el febrer del 2020 i l’abril del 2021, els estalviadors particulars han afegit 74.000 milions als dipòsits de la banca. És cert que una part important deu pertànyer a la gent que té un nivell de vida més elevat. Això, ara com ara, ho podem suposar (i n’estic segur), però com que no n’hi ha dades, no es pot demostrar. Avui passa allò que em deia un amic no fa gaire: “El banc amb què treballo em cus a comissions.” Li vaig dir que això avui és el pa de cada dia arreu. Neixen comissions com bolets a la tardor i les que ja hi són, s’apugen. Ve’t aquí.

D’això, precisament, en parlava fa pocs dies la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado: “La banca haurà de trobar l’equilibri adequat entre mantenir un compte de resultats relativament sanejat i diversificat i continuar prestant servei als clients, sense que tot això passi d’una manera agressiva o que pugui ser percebuda com a abusiva.” Em sembla que els dificulta molt la feina als bancs, perquè des del supervisor segueixen molt a la vora tot allò que passa al mercat.

I va continuar. “La meva institució no pot limitar les comissions, però sí que pot recomanar i recomana a les entitats que les gestionin amb moderació.” La moderació és un concepte molt elàstic, que tant es pot estirar com arronsar. I va fer un advertiment. “Els banquers saben quina és la meva posició, en les converses periòdiques amb ells i amb les associacions bancàries els acostumo a recordar que han de trobar aquest punt d’equilibri. No és qüestió d’esgotar la gallina dels ous d’or, sinó simplement actuar amb un criteri raonable.” La gallina dels ous d’or som tots els clients i, sí, que no ens esgotin. Però com ho han de fer?

Va dir que les autoritats són comprensives amb el fet que els bancs, en un context de tipus negatius o molt baixos que deprimeixen els seus ingressos, comencin a cobrar per serveis que abans eren gratuïts. “És cert que no ens agrada, a la gent, perquè a Espanya estem acostumats que no ens cobrin comissions. Però també és un fet que hi ha un feix de serveis que tenen un cost”, justificava.

Tot seguit recordava al sector que aquestes comissions “han de ser transparents i han de ser cobrades per un servei veritablement prestat, perquè si no serien il·legals”. I, ves per on, el supervisor ens diu que pot haver-hi molts forats, en aquest formatge. Tanmateix, no és clar quina mena de transparència demana. Per exemple, ha de tenir correlació el preu de la comissió amb el cost real del servei? I si és així, qui la determina? Ui, ui, ui… Hom té la sensació que el supervisor vol i dol. I que, al capdavall, l’única cosa segura és que tenim comissions a l’alça per molt temps.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls
Passaport covid: què en sabem i quan entrarà en vigor?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits